Arxiu de la categoria ‘Intermedi 3’

  • Què em demano per Sant Jordi?

    Escrit per el 16 d'abril del 2013 a les 17:41 a: Activitats del CNL, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

     

    Si us poSantjordiJapóseu de puntetes, veureu Sant Jordi que es va atansant al galop dalt del seu cavall blanc per l’altra banda dels Pirineus. Dimarts vinent ja el tindrem aquí i la Rambla de Vilanova i la Geltrú i totes les rambles emblemàtiques i totes les rambles modestes del país s’ompliran de paradetes de llibres i de paradetes de roses i tothom farà giragonses remenant llibres i potser n’hi haurà algun que acabarà al nostre cistell.

    És tan bonica la Diada de Sant Jordi que ens l’han copiada a l’altra punta del món: els japonesos també la celebren, per exemple. A qui se li va acudir la idea de barrejar en una mateixa celebració el culte als llibres, a les roses i a l’amor en ple esclat de la primavera hauria d’haver patentat la idea! Tot i que el que ens interessa ara de debò és que continuïn vives les ganes de sortir al carrer i de destriar la millor oferta de totes les que se’ns desplegaran al davant.

    En aquest apunt us volem fer un suggeriment perquè aneu pensant quina mena de llibre us agradaria que us regalessin (podeu fer un suggeriment discret). Ara bé, també us el podeu acabar comprant vosaltres mateixos si us és difícil resistir la temptació. Cliqueu l’enllaç  que ofereix Vilaweb en el seu reportatge: 36 cares literàries d’aquest Sant Jordi a veure si alguna de les novetats us crida prou l’atenció. Si voleu anar una mica més guiats, no us perdeu les recomanacions que el crític literari Joan Josep Isern ens fa al seu blog: Totxanes, totxos i maons.

    Pel que fa a les activitats que promou el Servei de Català, us anunciem que serem a la Rambla durant tot el dia i que tindrem una parada, conjuntament amb la Xarxa d’Entitats per la Llengua, amb un parell de pissarres on recollirem “Mots que molen” i “Eslògans pel català”. Esperem la vostra visita i el vostre mot preferit escrit amb bona lletra. I si ja el teniu pensat, ens el podeu deixar escrit ara mateix!caixeta_diada

    Article complet

  • Una llavor que germina

    Escrit per el 08 d'abril del 2013 a les 11:42 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Durant el mes de març hem celebrat tres efemèrides poètiques: el dia 17 de març, Dia de la poesia catalana a Internet; el dia 21 de març, Dia mundial de la poesia i el dia 27 de març, 20è aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. El nostre CNL s’ha fet ressò d’aquestes celebracions i, en el cas de Vilanova i la Geltrú, amb l’acte del dia 21 de març, ens hem familiaritzat una mica més amb el llenguatge poètic de les dues figures que estem treballant durant aquest curs: Espriu i Estellés.

    A l’aula del curs I3 continuem amb les nostres recitacions diàries, en què alternen poemes d’un i altre poeta. Ara per ara, ja hem tingut el plaer d’escoltar uns quants rapsodes. Els últims poemes que hem llegit són: Cançó del capvespre i Nosaltres tots, castellers d’Espriu; Quadern per a ningú, d’Estellés. Les properes lectures seran: El meu poble i jo i Oració al senyor Sant Jordi, d’Espriu; Les acaballes de Catul, III d’Estellés.

    En l’entrada anterior hi ha hagut una allau de comentaris d’alumnes de diferents grups d’intermedi del CNL. Si no els heu vist encara, feu-los una ullada i veureu que les lectures poètiques que anem acumulant són com una llavor que germina. I ara que ja hem entrat de ple a la primavera i que tenim la Diada de Sant Jordi a la vista, encara tenim més incentius per gaudir de la sobrietat i de l’emoció que ens ofereixen alguns dels millors poetes del nostre patrimoni literari.

    Per cert, ningú podria expressar millor els beneficis de la poesia que el poeta sitgetà David Jou:

    Quantes hores m’ha robat la poesia,

    que serien avui coneixement!:

    podria ser un expert

    en totes les branques de la física,

    és cert,

    però no per això deixaria de morir

    —i sabria més del món i menys de mi—.

     «Escuma i turbulència», dins L’huracà sobre els mapes (2004)

    I a vosaltres, què us ha robat i què us dóna la poesia?

     

    Article complet

  • Espriu i Estellés, constructors de sentiments

    Escrit per el 17 de març del 2013 a les 15:22 a: Any Espriu, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Ja s’ha començat a filtrar a les aules en algun moment o altre el record d’Espriu i, fins i tot, hem tastat algun petit bocí de la seva obra. A l’Intermedi 3 llegirem un poema cada dia. De moment, ja hem sentit, en boca del Carsten, el poema XLVI de La pell de brau. També lInici de càntic en el temple declamat per la Montserrat. Esperem els versos de Les roses recordades a càrrec de la Sonia.

    Alternarem els poemes de l’Espriu amb poemes de Vicent Andrés Estellés, de qui commemorem el vintè aniversari de la seva mort. El Juanma ens oferirà Res no m’agrada tant d’Horacianes i la Sílvia ens llegirà, amb el seu accent valencià, un fragment de L’amant de tota la vida.

    Si tenim més elements per copsar què ens volen dir els autors de poesia a través de les seves paraules tan mesurades i tan expressives, gaudirem amb una intensitat diferent de la lectura d’aquests textos.

    D’entrada, us proposo que us escolteu els vuit minutets que dura aquest capítol de Tons: Poesia per cantar. La periodista Sílvia Cóppulo està imponent llegint “Perquè un dia torni la cançó a Sinera” de Salvador Espriu. No us n’esteu, d’escoltar-lo!

    Entrevista a Salvado

    Ara digueu: què us han semblat aquestes primeres lectures?

    Article complet

  • El Festinerari continua…

    Escrit per el 12 de novembre del 2012 a les 10:32 a: Festinerari, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Cada dia tenim el goig d’admirar una pàgina nova d’aquest catàleg de festes populars d’aquí i del món que estem elaborant entre tots a l’aula.

    Ja hem vist la Procesión de San Isidro en un poble d’Extremadura, les Falles de València, el Lunes de Aguas de Salamanca, els Castells de Catalunya, el Dia del Perdó de Bulgària i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú.

    Aprofitem per convidar tothom qui vulgui a llegir i respondre els comentaris que vagin fent els protagonistes de cada exposició en aquest espai d’intercanvi. Si aneu al primer capítol del Festinerari us podeu fer una idea del que estem treballant en aquest projecte. I aquí us fem moltes propostes. A veure què us semblen!

    Per començar us proposem que obriu el petit reportatge gràfic de la festa del Dia del Perdó que ens va portar l’Stefka en llengua búlgara. Al final del text hi trobareu el vídeo de les fogueres.

    Hi trobeu similituds amb alguna de les festes més populars dels països catalans?

    Una altra mostra molt interessant és el reportatge gràfic de la Procesión de San Isidro que ens ha enviat el Juanma. Veieu-lo!

    També us fem una recomanació que no té preu: si no coneixeu el programa La sonora del Canal 33 que s’emet els dilluns a les 22 hores aproximadament, reserveu-vos el proper dilluns a la nit per mirar-lo.

    Per cert, dilluns dia 15 d’octubre van dedicar un reportatge al Festival Internacional de Música Popular Tradicional a Vilanova i la Geltrú. (Minut 12:09)

    Vilanova està de moda?

     

    Article complet

  • Efemèrides

    Escrit per el 17 d'octubre del 2012 a les 10:41 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Enguany celebrem dues efemèrides que han fet créixer el prestigi del català com a llengua escrita: la redacció de la primera gramàtica de la llengua i la publicació d’un vast diccionari dialectal del català.

    Les llengües es transmeten d’una generació a l’altra de forma oral, però en un món com el nostre en què el suport escrit és tan important resulta fonamental tenir un bon currículum en la fixació de la llengua escrita.

    Amants com som de conèixer la riquesa i de perpetuar la vitalitat de la nostra llengua, s’estan duent a terme diferents iniciatives per commemorar, d’una banda, el 50 anys de la publicació del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll i, de l’altra, el 100 anys de la Gramàtica de Pompeu Fabra.

    Us oferim aquí un petit tast d’aquestes celebracions i del ressò que han tingut aquestes efemèrides en alguns mitjans de comunicació.

    Diccionari català-valencià-balear

    Diferents escriptors fan el seu tribut a aquesta obra al web NÚVOL, el digital de cultura. Paraules lligades a sentiments a la secció El meu Alcover Moll.

    Vilaweb publica la valoració d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre aquest diccionari que defineix com “un dels grans de totes les llengües romàniques, per la quantitat i diversitat d’informació que ofereix. Des del punt de vista històric i dialectal, i en relació amb els aspectes etimològics, és una joia.”

    Teniu a la vostra disposició el diccionari DCVB en línia en aquest enllaç.

     

     

    Primera gramàtica de la llengua catalana

    Si pensem en els més de 1000 anys que té la nostra llengua, el fet que faci només un segle que tenim una gramàtica ens dóna la mesura de la importància que té la llengua oral amb relació a la llengua escrita. De fet, encara que el primer text escrit en llengua catalana és del segle XII, en aquella època només una elit tenia accés a llegir o escriure documents. Fins a l’aportació de Pompeu Fabra l’escriptura presentava un variació enorme. Per tant, li devem a Fabra l’esforç i el rigor científic que va esmerçar durant anys per recollir i preservar la genuïnitat del català, fruit de l’aportació durant segles dels parlants de tot el territori lingüístic.

    Els 100 anys de la Gramàtica del Fabra s’han celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i han tingut difusió també als mitjans de comunicació, com ara el diari Ara.

    Quina impressió us provoca tanta devoció lingüística? Què us sembla aquest afany per la preservació de la riquesa del català?

    Article complet

  • Lectures arran de mar

    Escrit per el 03 de setembre del 2012 a les 10:04 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

     

    Quan feia un mes, una setmana i alguns dies que s’havien acabat els cursos, vam preparar aquesta entrada al bloc perquè ens diguéssiu què us havien semblat les lectures que us vam  proposar que llegíssiu durant les vacances. De tots els títols que havíem seleccionat per als que vau fer un curs de nivell intermedi, n’hi ha que són llibres de contes i altres que són novel·les curtes.

    Llegir és una font de coneixement i de plaer, si tenim l’encert de trobar un tema i un text que s’ajusta a les nostres expectatives. Per això, ens agradaria saber si hem contribuït a facilitar-vos aquesta experiència gratificant. D’altra banda, conèixer les valoracions dels companys probablement engrescarà algun de vosaltres a encetar la descoberta d’una nova aventura. Provem-ho?

    Per inspirar-vos per fer un comentari sobre la lectura que hagueu fet, mireu-vos les opinions que han escrit els lectors que participen en el fòrum de llibres Què llegeixes?   També és compatible escriure aquí la vostra valoració i registrar-vos en aquella pàgina i col·laborar en els fils de discussió que trobareu sobre Mil cretins o sobre Tretze tristos tràngols, per exemple.

    Compartir les lectures fa reviure les aventures! Sigueu generosos i generoses. 😉

    Article complet

  • Club de linguofília IV

    Escrit per el 22 de maig del 2012 a les 11:34 a: Club de linguofília, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Pau Casals

    Aquest curs hem estat parant una atenció especial a les paraules. Al so que tenen, al que volen dir, al seu origen, a les sensacions que ens provoquen… En el nostre Club de linguofília heu fet aportacions molt interessants que ens han descobert significats lligats a les vostres vivències.

    Les paraules ens diuen moltes coses de l’origen de les llengües i de la biografia que han tingut al llarg dels segles, però el diccionari que cadascun dels parlants d’una mateixa llengua tenim al cap resulta molt diferent en funció del que acabem fent a la pràctica amb la llengua: si només la parlem, si la llegim, si l’escrivim sovint o de tant en tant, etc.

    Segons la Viquipèdia , les paraules de la llengua materna s’aprenen a partir de diàlegs aliens o de la lectura de textos. El nombre de paraules que una persona és capaç de comprendre s’anomena vocabulari passiu, que s’oposa a l’actiu, molt més reduït. L’ús que en fem depèn de la repetició en l’aparició de la paraula i de la necessitat d’inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conèixer 24.000 paraules, de les quals usa activament unes 6.000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n’entén la meitat i n’utilitza unes 2.000.

    En l’última reunió del Club de linguofília d’aquest curs, volem homenatjar una paraula valuosa que té vigència ara mateix al nostre bloc perquè estem rememorant la figura de Pau Casals i la contribució que va fer a favor de la PAU. Què us suggereix aquest mot? Quin valor tenen aquestes tres lletres en el vostre vocabulari personal?

    Article complet

  • Poesia i plaer

    Escrit per el 10 de maig del 2012 a les 9:36 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Estem treballant poesia a la U4 del nostre llibre d’intermedi 1, n’hem parlat per Sant Jordi, us estem animant a participar al concurs “El tren, un món de poesia”. Fins i tot alguns ens hem atrevit a escriure un haiku!

    Per parlar de poesia amb algú que no té tirada a llegir-ne i que li sembla que és difícil recollir les idees que un poema transporta al seu interior, hem de fer una tria adequada. Cal que comencem amb belles paraules que siguin transparents com l’aigua.

    Encara que sempre hi poden haver gustos de tota mena, m’hi jugo alguna cosa que us agradarà el poema que he escollit perquè us delecteu llegint-lo atentament i silenciosa. Escodrinyant el significat de les paraules que no entengueu clarament. Buscant quin missatge s’amaga als plecs de les paraules.

    Vet aquí el regal:

    Les flors sense nom

    No oblide mai les castes flors anònimes

    vora els camins que creuen el país.

    Per elles tinc un amor principal.

    Amb ulls goluts i grandíssim respecte

    les veig sovint i tempte els seus estams,

    el dèbil os, la dolça anatomia.

    El seu destí dignament proletari

    és alegrar la vida de tothom.

    Camins perduts i floretes trobades!

     Amb cansament he arribat de vegades

    i m ‘he inclinat només per olorar-les,

    per escoltar la seua benvinguda

    o els mots d’ajut en moments de desànim.

    M’han retornat moltes il·lusions.

    Com un didal d’aigua verda d’aljub

    m’han fet sentir més netes les pupil·les,

    més clar el cor, més amples els propòsits.

    Perquè han estat els oracles, també,

    on he sabut els averanys estranys

    i he destriat decisions futures.

    Flors sense nom i amb la pols del camí!

    D’elles aprenc amor i consistència

    i el sentiment gratuït de la llum

    que arriba als ulls i penetra una vida

    que té un sentit clar des d’aquell moment.

     M’han retornat hores de la infantesa

    i m’he sentit acompanyat amb elles.

    Mai no he arrencat una flor del camí.

     Se m’han ofert, però les he deixades

    just a aquell lloc on naixen i prosperen.

     Mai no he vessat la sang d’aquestes flors.

     Em reconec perdudament en elles,

    en el sentit de la seua existència.

     Aquest amor em fa tornar a elles

    i als vells camins i les velles contrades.

     Però ara tinc un gran enyor per elles.

     Mire i no veig enlloc el seu encís.

     M’esperaran vora una carretera.

     

    Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica, 2008. Editorial Bromera

    Ja que hi som, us proposo que deixeu constància de l’impacte que us ha provocat aquesta lectura en aquest espai visible des de qualsevol racó del món.

     

    Article complet

  • Club de linguofília II

    Escrit per el 22 de març del 2012 a les 20:05 a: Club de linguofília, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Continuem parlant de les nostres paraules preferides

    Durant tres setmanes hem estat participant en aquest club tan engrescador i hem batut un rècord al CATàleg: 47 comentaris!

    Torns de paraula plens d’idees interessants, de sensibilitat lingüística i de generosa creativitat que han mostrat als ulls dels companys dels cursos que som capaços d’inspirar-nos davant d’una paraula que ens agrada. Els mots més comentats de la primera trobada en aquest espai virtual han estat DESENVOLUPAMENT, PAPALLONA, REPTE, OPTIMISME i CRISPETES. Voleu rellegir-los?

    Tornem a obrir una altra sessió del Club de linguofília i us incitem a deixar-hi la vostra petjada per primer cop o a continuar amb les vostres aportacions els que ja heu gosat fer-ho algun cop.

    Per no perdre el fil, comencem parlant de les PESSIGOLLES, que segons el Diccionari català-valencià-balear és “la sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll”.

    Segons el nostre diccionari dialectal, aquesta paraula té una pila de variants:  pessigoles; pessiguelles; pessiguetes; cosseguelles; cassigoles; cassanogues; cassònigues; cassònies; cossinogues; cosquinogues; cosquelles; coscanelles; cosconelles; cosquerelles; segulletes; cosquilles; cossiguetes; còssigues; cassogues; joques.

    Sabeu com es diuen les pessigolles en altres llengües? En teniu, vosaltres?

     

    Article complet

  • A la feina, cap broma

    Escrit per el 08 de març del 2012 a les 14:14 a: Intermedi 3

    A la feina, cap broma!

    La unitat 1 de l’Intermedi 3 té aquest bonic títol. D’entrada podríem pensar que se’ns demana que no fem bromes a la feina i que estiguem ben seriosos i serioses. Tenint en compte que, si tenim la sort de treballar, ens passem força hores a la feina, no riure en algun moment seria massa dur!

    Com ja sabeu, perquè fa dies que en parlem, l’eslogan “A la feina, cap broma” es refereix a la necessitat de seguir les normes de seguretat i higiene en el treball. Mireu-vos aquest anunci que va fer la Generalitat i deixeu els vostres comentaris. Són efectives aquestes campanyes? Qui ha de vigilar més, l’empresari o el treballador? I tot allò que vulgueu comentar…

    Clica aquí per veure el vídeo.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula avaluació Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 diversitat lingüística emocions Espriu Estellés Fora de l'aula gramàtica Intermedi 1 Intermedi 3 jocs lectura lectures linguofília lleidetà llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia pràctiques lingüístiques riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sigues viu valencià vilanova