Arxiu de la categoria ‘Lectures’

  • Per què recordem Manuel de Pedrolo?

    Escrit per el 15 de Maig del 2018 a les 11:39 a: Activitats del CNL, General, Lectures, Sant Pere de Ribes, Suficiència 1, Vilanova

     

    La cultura necessita excuses per fer-se protagonista entremig del tràfec diari i de les notícies trepidants de cada moment. Per aquest motiu, han pres força les celebracions dels anys literaris en commemoració del naixement o d’alguna altra data vital d’alguna de les persones que han contribuït a construir el nostre patrimoni col·lectiu.

    Al 2018 s’han impulsat diverses commemoracions oficials al voltant de figures tan reconegudes com Pompeu Fabra, Maria Aurèlia Campany, Montserrat Abelló, Raimon Panikkar… I també, Manuel de Pedrolo. Sobre aquest autor, hem centrat algunes activitats que hem fet a les aules del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.

    Per exemple, els alumnes del grup de Suficiència 1 de Vilanova han llegit una obra de Pedrolo i han anat fent un diari de lectura a mesura que l’anaven llegint. També hi ha alumnes del Servei de Català de Ribes que estan preparant una selecció de textos per homenatjar aquest autor el dia 7 de juny a la sala d’actes de l’entitat GER. I com que l’any no s’ha acabat, de cara a la tardor hi haurà encara temps per continuar aprofitant aquesta ocasió per recuperar una obra bastíssima que va tenir molta transcendència durant les dues darreres dècades de la dictadura franquista.

    Us hem donat algunes pistes perquè us feu una idea de les raons per les quals aquest autor és un dels protagonistes del 2018, però en podreu trobar més en els recursos aglutinats en el web Any Manuel Pedrolo. Entreu-hi per descobrir alguna de les obres imprescindibles que ens va regalar i expliqueu-nos tot el que heu descobert sobre la seva producció literària els que ja us hi heu endinsat a través d’alguna de les activitats de classe.

    Endavant, descobridors de lectures!

    Article complet

  • No em vinguis amb romanços!

    Escrit per el 10 de Gener del 2017 a les 12:07 a: General, Lectures, Suficiència 1

    Nosaltres no som dels que gastem aquesta expressió: No em vinguis amb romanços! A nosaltres, les històries ens agraden: escoltar-les, llegir-les, parlar-ne…

    De fet, a la Unitat 5 del curs de Suficiència 1 ens submergirem en els relats breus. És el que ens toca i estem encantats que sigui així, veritat? Per posar fil a l’agulla, començarem triant el conte que cadascú presentarà a l’aula. I, per fer-ho, teniu l’opció d’escollir un conte d’un llibre que hagueu llegit o de demanar a la biblioteca algun recull de contes de qualsevol dels contistes més reconeguts de la literatura catalana. Aquí n’hi ha una mostra:

    • Autors consagrats, que ja han desaparegut: Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Jesús Montcada.
    • Autors actuals de contes, molt ben considerats: Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol, Empar Moliner, Jaume Cabré, Carme Riera, Jordi Puntí i Sergi Pàmies.
    • Autors més poc coneguts, però que val molt la pena descobrir: Francesc Serés, Tina Vallès, Bel Olid, Ramon Erra, Joan Todó i Jordi Lara.

    A més, si cliqueu en aquestes entrades del CATàleg trobareu contes en línia de Sergi Pàmies (Estem contents) i de Francesc Serés (Menú de lletres). Ah, per cert, també trobareu molts textos interessants d’autors coneguts o d’autors novells en el portal Paper de vidre, dedicat al conte. Feu-hi una ullada!

    20160805_180446
    Amb tanta oferta, que difícil escollir-ne només un, veritat?
    Digueu ràpid amb quin títol us quedeu perquè així no ens repetirem.

    Fotografia: ttort

    Article complet

  • Montserrat Roig: ” Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.”

    Escrit per el 03 de Juny del 2016 a les 13:18 a: Activitats del CNL, General, Lectures, Montserrat Roig

    D’aquí a pocs dies, el 13 de juny, Montserrat Roig hauria complert 70 anys. Malauradament, va morir amb només 45 anys. La commemoració d’aquest 25è aniversari és una oportunitat per conèixer la vida i l’obra d’aquesta periodista i escriptora.

    Montserrat Roig va néixer (13 de juny de 1946) en el si d’una família que li va transmetre l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalanmontserrat roiga. S’implica des dels anys universitaris amb els moviments de resistència al franquisme i amb la lluita per l’alliberament de la dona. Després de llicenciar-se en  Filosofia i Lletres (1968), comença a treballar com a redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969  rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística. El 1972 apareix Ramona, adéu. El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment. El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. Enceta també la seva carrera televisiva, amb el programa “Personatges” (TV2, 1977-1978).  El 1980 apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària. El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i el 1987, La veu melodiosa. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. (Informació elaborada a partir del Diccionari biogràfic de dones: http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=108).

    El passat 26 de maig a Sant Pere de Ribes vam fer-li el nostre petit homenatge. Participants del VxL i  alumnes de l’I2 i de l’S2 de Ribes van llegir fragments de les seves obres i la coral de l’entitat Ger va cantar un dels seus poemes. Podeu  llegir la notícia i veure les fotos de l’acte aquí (Montserrat Roig en veu alta. Homenatge).

    En aquest acte, Àngels Parés ens va convidar a llegir les seves obres i, també, a sentir la veu de Montserrat Roig: “una veu seductora i melodiosa, una veu única”. Us convidem a fer-ho!

    L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa
    perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.
    Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud,
    accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha
    recordat. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.

    Montserrat Roig. Digues que m’estimes encara que sigui mentida

    Article complet

  • Pregoners de la cultura

    Escrit per el 18 de Maig del 2016 a les 14:04 a: General, Intermedi 3, Lectures

    Els aforismes ens fan pensar. N’hem trobat un de molt sucós, que ens explica què és l’art. El va formular Joan Brossa, expert a dir molt en poques paraules.

    “L’art no és una força d’atac, sinó una força d’ocupació”.

    Vivim en contacte directe amb manifestacions culturals diverses (tradicions i festes, gastronomia, música, cinema, arquitectura, literatura…) i  col·lectivament ens hi acabem adaptant. No és gaire estrany que ens agradi el que coneixem, veritat?

    De totes les formes de cultura que tenim a l’abast, però, n’hem de fer poc o molt una tria personal: hi ha tanta oferta en el món de la creació! Per això, tenen molta importància els canals de promoció cultural. Per exemple, cal que arribem a les bones lectures per l’assessorament desinteressat d’aquells que ens poden obrir nous horitzons.

    Manuel Baixauli ens parla d’aquells que fan de pregoners de la cultura en un article titulat “Homenatge als carters“. Llegiu-vos-el i segur que us vindrà al cap algun bon carter amb qui us hagueu topat en algun moment de la vostra vida.

    Carter

    Fotografia de ManuDs

    Ens expliqueu què us va descobrir per tal que tots nosaltres ens en puguem aprofitar? Gràcies per endavant!

    Article complet

  • Dia Mundial de la Poesia 2015 a Ribes

    Escrit per el 25 de Març del 2015 a les 14:33 a: Activitats del CNL, Dia Mundial de la Poesia, General, Lectures, Sant Pere de Ribes

    dia_mundial_lateralAmb motiu del Dia Mundial de la Poesia, el poeta ribetà Pau Fleta va assistir a una de les  classes del curs Millorem l’escriptura de Sant Pere de Ribes. La visita formava part d’un treball que els alumnes d’aquest curs ja havien començat a fer a través de la lectura de les cançons El meu poble del cantant de Sant Pere de Riudebitlles, Cesk Freixes; El meu poble, Alcoi d’Ovidi Montllor i del poema que Pau Fleta va dedicar a Sant Pere de Ribes, Petit retrat del meu poble.

    La visita d’aquest poeta va ser molt estimulant per als alumnes ja que a banda de recitar alguns dels seus poemes, va respondre les preguntes que aquests li feien sobre el seu procés creatiu: on escriu, en què s’inspira, des de quan escriu i, sobretot, els va donar algunes claus per començar a escriure els seus propis poemes, sense por. Fleta va animar a començar amb els haikús (o amb versos senzills) i en va mostrar alguns dels que ell mateix ha escrit. I per millorar, va recomanar llegir molta poesia.
    Després d’aquesta visita tan inspiradora, els alumnes van escriure i millorar els seus propis poemes. Us n’oferim una mostra en aquesta presentació. Esperem que us agradin!

    Pau Fleta va arribar a Catalunya quan tenia dos anys procedent de l’Aragó. Ha treballat sempre a l’ensenyament, primer com a mestre i després com a professor d’institut, a Ribes i les Roquetes. Com a poeta, ha guanyat diversos premis de poesia i n’ha publicat dos llibres Pluja de poesia (2009) i Poemes a dues veus (2010).

     

     

    Article complet

  • Vides de conte

    Escrit per el 19 de Desembre del 2014 a les 11:45 a: General, Lectures, Suficiència 1, Vilanova

    Amb els vostres comentaris en l’entrada anterior es veu que el treball amb contes ha despertat bones expectatives. I, sense treva, arrenquem amb el primer bloc de lectures compartides: els contes finalistes del 15è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, que van ser publicats per Cossetània Edicions al setembre de 2012.

    El recull Ous ferrats i altres contes ens ofereix 14 relats escollits pel jurat del premi Tinet que comparteixen una remarcable qualitat. Durant les pròximes setmanes aprofitarem aquest material per fer lectures en veu alta a l’aula, en treballareu els aspectes més rellevants a partir de la fitxa de lectura individual i en compartireu les opinions amb el company o companya que hagi llegit el mateix relat.

    Sou 14 parelles lectores que, d’una banda, comentareu què us ha agradat i què us sembla que no funciona en els textos que se us han assignat. A més a més, es tracta que, quan fem les posades en comú, engresqueu la resta del grup a endinsar-se en l’exploració d’altres històries d’aquest recull.

    Els contes representen una parcel·la destacada en la història recent de la literatura catalana. Alguns noms consagrats en aquest gènere dels darrers cent anys són Josep M. Folch i Torres, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Pere Calders, Mercè Rodoreda i Jesús Montcada. Ara mateix, dels nostres autors més ben considerats, s’han manifestat com a contistes excel·lents: Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol, Empar Moliner, Jaume Cabré, Carme Riera, Jordi Puntí, Sergi Pàmies… En tenim d’altres que acaben de sortir del forn i que, per tant, no són tan coneguts: Francesc Serés, Tina Vallès, Bel Olid, Ramon Erra… Per triar i remenar, veritat?

    Ous ferrats
    Aquest serà també el nostre diari de lectures compartides.
    Deixeu-hi el vostre testimoni a mesura que us aneu cruspint els ous ferrats.

    Article complet

  • Menú de lletres

    Escrit per el 19 de Desembre del 2014 a les 11:11 a: General, Lectures, Suficiència 1, Vilanova

    El fred avança intransigent. Ve de gust recloure’s a casa i preparar-se un bon menú de lletres. Últimament llegir sota una manta, a la vora del radiador o del foc encès, ha esdevingut una proposta engrescadora. Aprofitant que el temps ens incita a lliurar-nos a aquesta activitat pausada, us proposo una segona tanda de contes per llegir.

    Es tracta de tres contes molt breus de Francesc Serés del recull “Mossegar la poma” publicat per Quaderns Crema. Per gentilesa de l’editorial, els podem trobar aquí. Si abans de posar-vos-hi en voleu llegir una bona crítica, feu una ullada a l’article Temptacions literàries, de David Madueño.

    Llegir és una font de plaer. Un plaer sovint gratuït, que ens alimenta l’esperit. I si això fos poc, sapigueu que els llibres contenen un tresor. Ho diu la Rosa Novell, una de les actrius més glamuroses de l’escena catalana. Escolteu-la!mossegar-la-poma

    Què us ha semblat aquest tast de lletres? I què heu assaborit més de cada plat?

    Article complet

  • Josep Maria Puigjaner reflexiona sobre la figura de Paco Candel

    Escrit per el 07 de Octubre del 2014 a les 13:06 a: Activitats del CNL, Any Paco Candel, General, Lectures

    Paco candel_caixetaL’assagista i escriptor Josep Maria Puigjaner és el personatge escollit aquest mes d’octubre per parlar sobre la migració. Va tenir l’oportunitat de conèixer i de tractar Paco Candel en ocasió de la publicació del seu llibre -confegit amb Adriana López Garrido- titulat Ser catalán, qué es eso (1982), del qual Candel en va escriure el pròleg.

    Per a Puigjaner la migració és una possibilitat que té Catalunya de refermar-se com a poble i opina que els catalans han de tractar els nouvinguts com a catalans com a única forma d’aconseguir que es considerin d’aquest país. L’assagista també demana als catalans que facin l’esforç d’intentar explicar-los el perquè i el com de l’existència de Catalunya com a país.

    Sobre el lema de Candel “Catalunya, un sol poble”, Josep Maria Puigjaner destaca que Candel portava aquesta frase molt endins: feia tot el possible i escrivia tot el possible perquè aquest lema fos una realitat.

    Podeu escoltar l’entrevista sencera i fer un comentari que expressi la vostra opinió o la vostra experiència amb la migració.

    Article complet

  • Sant Jordi, literatura a les aules I

    Escrit per el 24 de Abril del 2014 a les 13:44 a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Calders i Tísner, General, Lectures

    Una de les moltes coses que m’agraden de la diada de Sant Jordi és que ens ofereix l’oportunitat de “saltar-nos” el programa de curs i de dedicar un temps a parlar de llengua i llengües, de literatura i d’escriptors i poetes. Enguany al B3 de Sant Pere de Ribes, els alumnes han presentat un autor del seu país, n’han llegit un fragment d’una obra en la llengua original i han fet l’esforç de traduir-lo al català. Aquest treball ens ha servit per conèixer aquests autors i les seves obres, però també per reflexionar sobre què significa traduir, quins reptes ens comporta i com podem aprofitar les traduccions per aprendre’n més.

    La Judy ha parlat del poeta escocès Robert Burns, autor del poema Auld Lang Syne conegut entre nosaltres com L’hora dels adéus; la Sharon, del poeta mexicà Jaime Sabines; la Geanina, del folkorista romanès Petre Ispirescu (un Joan Amades romanès); l’Alejandro, del novel·lista anglès Charles Dickens; el Jorge, del colombià Gabriel García Márquez i la Gisela, del poeta portuguès Alexandre O’Neill. Comentarem la resta d’autors en una altra entrada.

    Per fer el nostre particular homenatge a García Márquez us deixem el primer paràgraf de Cien años de soledad i la traducció que en va fer Avel·lí Artís Gener al català.

    Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarías con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos.

    Cent anys de solitud

    Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aleshores Macondo era un poblet de vint cases de fang i canya silvestre construïdes a la vora d’un riu d’aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les assenyalava amb el dit. Cada any, el mes de març, una família de gitanos esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets i timbals, feien conèixer els nous invents.

    GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Cent anys de solitud. Barcelona: Edhasa, 1970. Traducció de Avel•lí Artís-Gener

    La Gisela ens ha explicat que el poema que ha escollit, Gaivota, el cantava la fadista Amália Rodrigues i ens ha ensenyat aquest video en què un grup d’artistes portuguesos fan una acció als carrers de Lisboa per mirar d’actualitzar els fados i acostar-los a la gent jove. La cantant es diu Amália Hoje. No us el perdeu!

     

    I si voleu escoltar la versió d’Amália Rodrigues, aquí la teniu.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Manolil: M’ha encantat aquest vídeo. Crec que el format en forma d’història amb les dues noies amb el...
  • I1 VNG Ana Lúcia: M’he quedat enamorada per aquest vídeo, ja que mostra llocs on cada racó del camí et convida...
  • I1 VNG Mercè Puig: Versió correcta del comentari: Hem sabut mostrar …
  • I1 VNG Rosa Maria Giner: M’encanta aquest film, el vaig veure fa temps per primera vegada i va ser font...
  • I1 VNG Oskar Alvaro: M’ha agradat molt, és un vídeo que mostra part de la diversitat d’alguns llocs...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova