D’aquí a pocs dies, el 13 de juny, Montserrat Roig hauria complert 70 anys. Malauradament, va morir amb només 45 anys. La commemoració d’aquest 25è aniversari és una oportunitat per conèixer la vida i l’obra d’aquesta periodista i escriptora.
Montserrat Roig va néixer (13 de juny de 1946) en el si d’una família que li va transmetre l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalan
a. S’implica des dels anys universitaris amb els moviments de resistència al franquisme i amb la lluita per l’alliberament de la dona. Després de llicenciar-se en Filosofia i Lletres (1968), comença a treballar com a redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969 rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística. El 1972 apareix Ramona, adéu. El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment. El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. Enceta també la seva carrera televisiva, amb el programa “Personatges” (TV2, 1977-1978). El 1980 apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària. El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i el 1987, La veu melodiosa. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. (Informació elaborada a partir del Diccionari biogràfic de dones: http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=108).
El passat 26 de maig a Sant Pere de Ribes vam fer-li el nostre petit homenatge. Participants del VxL i alumnes de l’I2 i de l’S2 de Ribes van llegir fragments de les seves obres i la coral de l’entitat Ger va cantar un dels seus poemes. Podeu llegir la notícia i veure les fotos de l’acte aquí (Montserrat Roig en veu alta. Homenatge).
En aquest acte, Àngels Parés ens va convidar a llegir les seves obres i, també, a sentir la veu de Montserrat Roig: “una veu seductora i melodiosa, una veu única”. Us convidem a fer-ho!
L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa
perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.
Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud,
accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha
recordat. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.
Montserrat Roig. Digues que m’estimes encara que sigui mentida