Ens agrada mesurar-nos de tant en tant: quanta força tenim; on arribem corrent; quant de temps aguantem sota l’aigua… És una manera de visualitzar el que som capaços de fer i, alhora, de marcar-nos petits reptes per anar millorant.
Ara que la llengua sembla que està de moda i que molts mitjans de comunicació li dediquen espais per acostar una visió ‘filològica’ al gran públic, resulta fàcil trobar jocs, exercicis i lectures que enriqueixen la reflexió sobre l’aprenentatge lingüístic. Aprofitant aquesta oferta, hem triat una activitat que val la pena fer durant el llarg període de les vacances dels cursos de català.
Així, doncs, us presentem i us recomanem encaridament els tests de llengua que publica La Llança, el diari d’oci i cultura del digital El Nacional.cat, i que no són res més que un graciós entreteniment que us ajudarà a mantenir en forma la llengua. De moment, en teniu vuit per escollir, però cada dilluns en publiquen un de nou.
A veure qui s’atreveix a mesurar-se amb aquests tests! Ah, i ens podríeu dir la puntuació que hi heu obtingut, si n’esteu satisfets…
Per cert, si encara no sabeu quan farem les inscripcions de setembre, ja podeu entrar al nostre web i hi trobareu tota la informació que necessiteu. Bon estiu i fins a la tornada!
Els que ja em coneixeu, sabeu que m’encanta la música i que sóc una enamorada de les llengües i dels diferents parlars. Així que he decidit fer-vos un regal. Un top-ten de cançons quem’agraden molt i que us faran viatjar per diferents indrets, potser nous per a alguns de vosaltres, on es parla en català. He començat per la categoria masculina, però ben aviat en tindreu la femenina. Prepareu-vos perquè també estarà molt bé. 🙂
Doncs, au, comencem!
Agafeu el cotxe o el tren perquè el primer lloc que visitarem serà el País Valencià. Ho farem a través d’una preciosa cançó d’Ona Nua titulada Alzira, que és un poble situat a la ribera alta del riu Xúquer, d’on és originari Josep Pérez, el cantant d’aquest grup.
Ara hem d’agafar un avió o un vaixell, perquè ens dirigim a la bonica illa de Mallorca per escoltar la segona cançó. És d’Antònia Font, una banda que m’encanta i que, malauradament, ja no està en actiu. La cançó que us regalo s’anomena Focs artificials.
La tercera parada és la capital del Principat. Tornem a terra ferma amb un grup que es diu Mishima i està format per quatre barcelonins que estan on fire fent concerts per tot l’Estat. La peça que us adjunto és Un tros de fang. Hipnòtica.
La quarta cançó és de Sanjosex, una gent molt simpàtica de la Bisbal d’Empordà. Així que som-hi! Cap al nord de la província de Girona! El títol és Temps o rellotge i ja veureu que el missatge que transmet és ben maco.
Des del nord, tornem a fer quilòmetres per desplaçar-nos a les terres de ponent, a la província de Lleida. La cinquena peça és d’un cantautor de Solsona que, ja ho veureu, té una veu molt potent, i que, a més a més, en aquest tema ens canta una sardana! Ell es diu Roger Mas i la cançó és El dolor de la bellesa.
Quin mareig, tant de moviment, oi? Reposem una mica abans d’escoltar la sisena cançó, doncs?
Shhh…. 🙂
Després del descans que hem fet, el Joan Rovira segur que ens animarà! Aquest cantautor és un xicot molt eixerit que ve de Camarles, un poblet de les Terres de l’Ebre, al costat de Tortosa. Així que, som-hi! Anem cap al sud de Catalunya per escoltar M’agrada!
El setè tema és un pèl antic però bonic bonic, i ve de la Garriga, al Vallès Oriental. El grup es deia Dusminguet (actualment són La Troba Kung Fu), fan rumba i música de fusió, i la cançó que us faig escoltar es diu El teu amor.
Ups! Em sembla que haurem de tornar a agafar l’avió perquè la vuitena audició la farem altre cop a les Balears. Pertany al grup Ja t’ho diré i el títol és L’univers. El líder d’aquesta banda actualment canta en solitari, es diu Cris Juanico i és de Ciutadella, a la meravellosa illa de Menorca.
Em sembla que aquest viatge està a punt d’acabar, però podríem fer la penúltima parada a Vic. Coneixeu aquesta bonica ciutat? D’allà és el Quimi Portet (exguitarrista de l’Último de la Fila). Les seves cançons sempre tenen molt de sentit de l’humor. La novena peça és La Rambla, que és la seva cançó més famosa. A veure què us sembla.
Ara sí. Última parada. Anem al centre de Catalunya: a Manresa. Em sembla que acabarem el nostre recorregut musical molt ben acompanyats. El Damià Olivella és un cantautor que té una veu espectacular i té un tema que es diu Gratitud, que és un bon títol per acabar aquest viatge.
Bé. Espero que us hagin agradat aquestes cançons i les diferents parles. Aviat hi tornarem, amb el top-ten de les veus femenines! Ha estat un plaer viatjar amb vosaltres 🙂
Per cert, em moro de ganes de llegir els vostres comentaris!!!!!
Un grup d’alumnes del nivell intermedi 3 de Vilafranca del Penedès han fet de publicistes i han pensat com farien l’anunci dels cursos de català per a adults que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquí en teniu el resultat.
Animeu-vos, busqueu temps i apunteu-vos a un curs de català. Us ho passareu molt bé!
En el Bàsic 3 de Vilafranca vam celebrar la diada de Sant Jordi reescrivint la llegenda en forma de diàleg. Vam partir de la lectura d’una versió senzilla, a partir de la qual havien de completar la informació d’unes imatges. Fet això, van treballar en parella -o trios- i van convertir la història en uns diàlegs entre el rei, el poble, la princesa, el cavaller i el drac.
Una petita mostra d’aquesta activitat ha quedat reflectida en les dues fotografies que podeu veure, mentre que en el vídeo hi ha uns breus moments de l’exposició del Moha, l’alumne més llançat de la nostra classe.
Si bé la rosa i el llibre són els protagonistes indiscutibles de la diada de Sant Jordi, al curs de Suficiència 3 de Vilafranca vam voler aprofitar aquesta jornada per deixar volar la imaginació i crear poemes “dòmino”, inspirats en el poema homònim de Joan Brossa.
El resultat són uns poemes creatius i divertits, que comparteixen la característica de contenir el nom “Sant Jordi” en el primer vers.
Amb aquesta il·lustració de Teresa Sogas, alumna del curs Suficiència 2 de Vilafranca del Penedès, volem desitjar-vos que passeu un bon dia de Sant Jordi.
Regalareu una rosa? Us la regalaran?
Us comprareu algun llibre? Us en regalaran algun? Podeu enviar un comentari per compartir llibres que hàgiu llegit recentment o que tingueu intenció de comprar o regalar.
L’enamorat li deia
Penyora d’amor, penyora
si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
No fóra mesquí de res,
penyora d’amor, penyora:
que jo em donaria teu
i tu et donaries tota.
Dissabte 21 de març, a les 12 del migdia, el Servei de Català de Vilafranca i l’Alt Penedès es va afegir a la celebració del Dia Mundial de la Poesia. L’acte va consistir en la lectura del poema “Illa escrita”, de Jaume Pont, en diferents llengües. Un grup de nou persones, entre alumnes dels cursos de català i participants al Voluntariat per la llengua, van llegir el poema en català, castellà, àrab, romanès, wòlof, francès i quítxua. Finalment, el poeta Andreu Galan va far un recital adreçat a un públic familiar per presentar el seu poemari Qui no sap riure, no sap viure. A tot Catalunya, la celebració del Dia Mundial de la Poesia és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i Unescocat, i, en el cas de Vilafranca, l’organització va ser a càrrec de l’entitat k poètika: eskamot kultural, amb la col·laboració de la Biblioteca Torres i Bages i el Servei de Català de Vilafranca i l’Alt Penedès.
Hem començat la unitat 3 del curs Suficiència 1, que treballa els textos descriptius i narratius enfocats a fer presentacions de persones i personatges populars, coneguts, propers… o més llunyans.
Al llarg de la unitat, de ben segur que anirem descobrint persones importants per a la cultura i la vida de cadascun dels alumnes, records d’aquells mestres, companys, amics, coneguts que ens han marcat personalment o de personatges crucials per a la història dels nostres països d’origen.
Per començar i tenir-ne una primera mostra, el llibre ens presenta un comentari que David Escamilla va escriure arran del programa Singulars del juny de 2010, en què Jaume Barberà conversava amb la pedagoga musical Marta Minguella.
Com que els companys del curs S1 de Vilafranca del Penedès no havíem sentit a parlar d’aquesta gran dona, necessitem documentar-nos, per això us proposo que entreu al blog del programa Singulars i que dediqueu una estona a veure el vídeo del programa, que encara es pot trobar al web de TV3 a la carta.
Si cliqueu l’enllaç següent accedireu fàcilment al programa:
http://www.tv3.cat/videos/2966510
I, després de veure el vídeo, voleu aportar algun comentari sobre la Marta Minguella, pedagoga musical?
Voleu parlar-nos d’alguna persona que us hagi marcat al llarg de la vostra vida?
Aquesta setmana reprenem un altre cop els cursos i d’aquí a tres setmanes més una nova edició del Voluntariat per la llengua. Ens hi posem de nou, amb ganes. Durant quatre mesos intentarem fer de les aules un espai per compartir coneixement i per contagiar-nos la motivació per millorar les capacitats que tenim per parlar català i escriure’l bé. I per què no intercanviem també saviesa lingüística? És tan útil entendre com funcionen altres llengües per aplanar el camí de l’aprenentatge de la que estiguem estudiant!
Per començar amb bon peu, doncs, volem fer-nos ressò que aquest divendres dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. Des del 2000 la UNESCO impulsa el reconeixement de la importància de la diversitat lingüística al món, arran d’un tràgic incident de 1952 en què la policia va matar a trets uns estudiants de Bangla Desh, durant una manifestació en què reivindicaven el reconeixement de la seva llengua, el bangla, com una de les llengües nacionals del que era Pakistan en aquell moment.
A part de fer-nos ressò d’aquesta efemèride, us proposem que jugueu aquí amb un petit ventall de llengües. Un dels llegats de Linguamón és el joc Practica llengües! que ens permet escoltar com sonen diferents expressions en 10 llengües de matriu diversa: alemany, àrab, xinès, francès, gallec, guaraní, italià, neerlandès, rus i wòlof.
Comença un quadrimestre nou. Aquesta setmana arrenquen els cursos que farem des d’ara fins a finals de maig o als primers dies de juny i volem dedicar atenció a recuperar la memòria d’un home de lletres que va remoure la consciència del nostre poble en un dels moments més difícils que ens ha tocat viure: la dictadura franquista. Salvador Espriu va néixer el 1913 i enguany se celebra, per tant, el centenari del seu naixement.
Si ens imaginem un llenç blanc davant nostre, ens agradaria que durant aquests mesos entre tots hi anéssim fent traços, que omplíssim un fons de tons diversos, que hi poséssim puntets de colors, que les línies acabessin mostrant una icona recognoscible de l’autor i de l’obra que ens ha llegat.
Hi haurà moltes activitats escampades per tot el país per celebrar l’Any Espriu durant el 2013. S’ha creat una pàgina web oficial i en moltes altres se’n parla i se’n fan ressò. Per escalfar-vos els ànims, comencem oferint-vos l’actuació de la Sílvia Pérez Cruz i el Toti Soler en l’acte inaugural de l’Any Espriu al Palau de la Música. La interpretació del poema He mirat aquesta terra és commovedora, no us sembla?
Podeu llegir-vos atentament la lletra en aquest enllaç. Si voleu babejar una mica més, també podríeu escoltar la versió genial que Raimon va fer d’aquest poema.
Que difícil de dir quina us sembla millor, veritat? La veu femenina de la Sílvia i la profunda veu del Raimon us evoquen sensacions diferents? Expresseu-vos en un petit apunt, va!
