“I ara farem un poema del poeta de la claror. Salvat, no t’oblidem, Salvat!”
Així és com Enric Cassasses comença a recitar aquest poema de Joan Salvat-Papasseït que canta l’amor, l’alegria, el goig i la frescor. El carpe diem de l’amor!
Joan Salvat-Papasseït va tenir una vida fosca, trista i duríssima. I, en canvi, tota la seva obra canta el goig de viure i l’amor.
Fixeu-vos com Pascal Comelade, el músic que encapçala la banda, interpreta aquest poema. Els instruments, la melodia, el ritme… Què suggereixen? Com us imagineu que se sentia Salvat-Papasseït quan va escriure el poema? Què desitja el poeta?