Què? Esteu preparats? Comencem un nou viatge pels diferents parlars del català?
Recordeu l’última ruta? Gràcies a tota aquella colla d’homes tan eixerits vam poder sentir els parlars de Solsona, Alzira, Camarles, Menorca, Mallorca, la Bisbal d’Empordà, Barcelona, la Garriga, Vic i Manresa. Bé, doncs ara, de la maneta d’unes grans dones, viatjarem amb un top-ten femení de cançons perquè pugueu “sentir” més varietats dialectals de la llengua catalana.
Aquesta vegada, però, començarem des d’Itàlia. Sí, sí. Ho heu llegit bé! Comencem a l’Alguer, un poblet de l’illa de Sardenya, a Itàlia. Allà hi viu la Franca Masu, que normalment canta sempre en català, però també en sard, italià, espanyol o portuguès. A veure què us sembla el seu alguerès a la cançó Almablava.
Continuem movent-nos pel Mediterrani però canviarem d’illa, si us sembla. Anirem amb Donallop, una duet amb un nom ben bonic format per aquesta parella artística i de vida. Són de Mallorca i us conviden a ballar aquest Vals amb ells.
Fem la tercera parada a terra ferma, sense deixar el Mare Nostrum, però. A la Costa Brava hi trobarem la Sílvia Pérez Cruz, una palafrugellenca que canta amb l’ànima i el cor. En aquest concert l’acompanya el seu pare. Escolteu ben atentament aquesta meravella: Vestida de nit.
Aprofitant que som a la província de Girona, fem una escapadeta a la capital per escoltar una altra havanera de la mà de Les Anxovetes. Us proposo la peça Tornaré. A veure què us semblen aquestes tres noietes!
Deixem la província de Girona per apropar-nos a Barcelona. Aturem-nos a Vilassar de Mar, d’on és originària Judit Neddermann. Aquesta jove cantant ha format part de diferents grups, però en aquesta cinquena parada la tenim al costat de Clara Peya, la pianista i compositora d’aquesta cançó d’amor. A veure si us agrada M’és igual si avui plou.
Aprofito per explicar-vos una curiositat, mentre reposem una mica. Sabeu que aquest 14 de novembre tindrem la superlluna més gran en 70 anys? Es veu que fins l’any 2034 la lluna no tornarà a estar tan a prop de la Terra!
Crec, doncs, que és un moment ideal per fer una sisena parada a la capital catalana i escoltar aquesta preciosa cançó de l’Elena Gadel: Lluna plena.
Deixem la gran ciutat i anem a l’Alt Penedès! Ja tocava sentir algú d’aquí a la vora! L’Anna Roig, que és de Sant Sadurní d’Anoia, ens canta Corro sota la pluja.
Continuem baixant per la geografia catalana? Doncs anem a visitar aquestes xicotetes tan simpàtiques del Camp de Tarragona! Es diuen Roba estesa i són molt animades. De ben segur que us faran ballar, i brindar fins i tot!! Escolteu Una altra ronda.
Anem acabant aquest viatge de veus femenines… Fem la penúltima parada a les terres de Lleida. Aquesta joveneta que viu a Juneda es diu Meritxell Gené i aquí ens canta L’amor jugava a perdre’s.
Acabarem el nostre segon viatge amb aquesta Cançó de fer camí. La canta Mireia Vives, que és una xicota de Llíria, a València, acompanyada per Gemma Humet, que és de Terrassa. La lletra és de Maria Mercè Marçal, poetessa catalana que, per cert, aquest 13 de novembre hauria fet 64 anys. Així que, per molts anys allà on siguis, Maria Mercè! 🙂
Bé, doncs. Aquí s’acaba el nostre viatge. Espero que us hagi agradat aquesta passejada femenina per alguns dels diferents parlars de la llengua catalana.
Per cert! Quina us ha agradat més? Quina heu entès millor? Va, feu-me algun comentari!
Bon cap de setmana!!!
Carla