Entrades amb l'etiqueta ‘emocions’

  • Pràctiques lingüístiques entre el Bàsic 2 i el Casal de la Gent Gran de Sant Sadurní

    Escrit per el 23 de Març del 2018 a les 15:02 a: Bàsic 2, General, Sant Sadurní d'Anoia, Voluntariat per la llengua

    “Compartim en català” és el nom d’aquest petit projecte que s’ha pogut portar a terme gràcies a la col·laboració de la tècnica del Casal i dels seus voluntaris.

    El dia 22 de març, els alumnes del curs Bàsic 2 de Sant Sadurní d’Anoia van fer una pràctica lingüística amb voluntaris catalanoparlants. Aquests voluntaris són persones grans que ja estan compromeses en altres tasques i que han volgut col·laborar en aquesta activitat. Amb aquesta pràctica es pretenia reforçar l’ús del català fora l’aula, crear un espai de relació entre alumnes i vilatans, donar a conèixer la cultura d’altres països i conèixer millor Catalunya i Sant Sadurní..

    Els alumnes, en grups, van preparar a classe una petita explicació del seu país d’origen, cadascú va triar el tema que més li agradava: festes i tradicions, gastronomia, història… Es tractava de parlar des del cor, parlar d’allò que personalment més els motivava. Alguns d’ells van preparar fotografies, un mural o fins i tot un petit escrit.

    Els voluntaris també van fer un treball previ amb una dinamitzadora per organitzar els grups, saber els països dels alumnes i treballar possibles preguntes.

    L’activitat al Casal va ser un èxit i alumnes i voluntaris en van sortir molt satisfets. Per als alumnes, és important l’interès per al seu país d’origen i, a més, poder practicar el català en un context real. Per als voluntaris, ha estat una experiència molt enriquidora.

    Hi haurà una segona trobada el més d’abril!

      

    Article complet

  • M’agraden els cursos de català!

    Escrit per el 24 de Maig del 2017 a les 18:09 a: Bàsic 1, General, Sant Pere de Ribes

    I m’agrada ser professora de català!

    Dibuix de Hanna Zasukha

    Sí. M’agraden els cursos de català. Ja sabem que aprendre a parlar una llengua o millorar-ne l’escriptura no és una tasca fàcil. En certs moments aquesta tasca pot ser dura i fins i tot pesada. Ens pot provocar mal de cap i mal de panxa… (reconeixeu els símptomes, ara que s’acosten els exàmens?). I decepció si no tenim els resultats que esperàvem…

    No negarem tot això, però, per sobre de tot, als cursos de català ens ho passem bé, riem, tenim l’oportunitat de conèixer persones d’arreu del món, tenim la satisfacció de progressar- més lentament o més ràpidament, però progressar-, d’anar d’excursió, d’assistir a xerrades… I de compartir la cultura pròpia amb la dels altres.

    M’agradaria compartir un d’aquests moments divertits a classe. Aquest dibuix l’ha fet una alumna del Bàsic 1 de Ribes. Es diu Hanna, és d’Ucraïna i és professora de dibuix. No us meravella com els artistes poden captar un moment concret i recrear-lo?

    Us explico la història. Fa un parell de setmanes a classe estàvem parlant dels aliments, les botigues i tot allò que es fa a la unitat 5 del B1. Com que ja feia caloreta vam obrir una finestra i una abella va aprofitar per colar-s’hi. L’Alicja, una alumna polonesa, es va espantar- molt!- i va sortir corrents de la classe. Llavors en Deep, un noi del Panjab molt trempat, va sortir al rescat i va fer fora la intrusa. Vam riure molt! I aquest és el moment que va captar la Hanna per fer el dibuix.

    Oi que és maco i divertit?  Sou capaços de reconèixer els  alumnes que surten a la foto i al dibuix? Ep! I la “profe” també…

    M’agrada ser professora dels nostres cursos de català!

    Article complet

  • A què jugaves quan eres petit?

    Escrit per el 29 de Març del 2017 a les 19:01 a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Elemental 1, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Suficiència 1, Suficiència 2, Vilanova

    Si volem establir conversa amb algú només cal interessar-se pels seus records. La memòria és el nostre tresor: el millor que hem anat guardant al llarg de la nostra experiència vital. Per tant, parlar dels records de la infantesa acostuma a ser una font inesgotable d’inspiració.

    Durant el mes d’abril farem aflorar a les aules els records sobre els jocs que més hem estimat i aquest exercici ens permetrà construir el guió de l’autobiografia lúdica que cadascú de nosaltres tenim guardada en un lloc privilegiat. Abril serà el mes per recordar i per crear uns textos bonics i emotius que ens facin adonar que -vinguem d’on vinguem i ens dediquem al que ens dediquem- tots tenim un element en comú: hem estat feliços jugant.

    Fins al dia 3 de maig, podeu enviar-nos els vostres textos a penedesgarraf@cpnl.cat amb la redacció més polida i més original que hagueu estat capaços de crear i amb alguna imatge que reforci el vostre relat, si és possible. Entre totes les autobiografies, n’escollirem quatre lots de deu. I a cadascuna de les quatre botigues de joguines que col·laboren en el concurs ‘A què jugaves quan eres petit?’ els lliurarem un lot de relats, entre els quals decidiran el guanyador. Tindrem, doncs, quatre premiats!

    En aquesta cadena de lectures, les històries boniques dels nens que ara ja són grans tornaran a fer-se presents i ens ajudaran a posar en relleu que jugar és una de les coses més útils del món.

    Podeu consultar les bases del concurs aquí.

    No sigueu vergonyosos, va! Expliqueu-nos la vostra història i la farem més gran.

    Article complet

  • Montserrat Roig: ” Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.”

    Escrit per el 03 de Juny del 2016 a les 13:18 a: Activitats del CNL, General, Lectures, Montserrat Roig

    D’aquí a pocs dies, el 13 de juny, Montserrat Roig hauria complert 70 anys. Malauradament, va morir amb només 45 anys. La commemoració d’aquest 25è aniversari és una oportunitat per conèixer la vida i l’obra d’aquesta periodista i escriptora.

    Montserrat Roig va néixer (13 de juny de 1946) en el si d’una família que li va transmetre l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalanmontserrat roiga. S’implica des dels anys universitaris amb els moviments de resistència al franquisme i amb la lluita per l’alliberament de la dona. Després de llicenciar-se en  Filosofia i Lletres (1968), comença a treballar com a redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969  rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística. El 1972 apareix Ramona, adéu. El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment. El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. Enceta també la seva carrera televisiva, amb el programa “Personatges” (TV2, 1977-1978).  El 1980 apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària. El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i el 1987, La veu melodiosa. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. (Informació elaborada a partir del Diccionari biogràfic de dones: http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=108).

    El passat 26 de maig a Sant Pere de Ribes vam fer-li el nostre petit homenatge. Participants del VxL i  alumnes de l’I2 i de l’S2 de Ribes van llegir fragments de les seves obres i la coral de l’entitat Ger va cantar un dels seus poemes. Podeu  llegir la notícia i veure les fotos de l’acte aquí (Montserrat Roig en veu alta. Homenatge).

    En aquest acte, Àngels Parés ens va convidar a llegir les seves obres i, també, a sentir la veu de Montserrat Roig: “una veu seductora i melodiosa, una veu única”. Us convidem a fer-ho!

    L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa
    perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.
    Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud,
    accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha
    recordat. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.

    Montserrat Roig. Digues que m’estimes encara que sigui mentida

    Article complet

  • Acomiadem el curs fent una excursió!

    Escrit per el 24 de Maig del 2016 a les 14:05 a: Activitats del CNL, General, Voluntariat per la llengua

    Celebració del final dels cursos de català i de l’edició del Voluntariat per la llengua 2015-2016      

    sol S’acosta l’estiu i el bon temps! …i el final de curs!

    Enguany ens acomiadarem fent una sortida entre les vinyes de l’Alt Penedès….

     

    Excursió a peu per l’entorn de Sant Sebastià dels Gorgs!

     motxilla

    Cal prèviament inscriure-s’hi, aquí!   Fins al 2 de juny o fins exhaurir les places…

     

     

    Article complet

  • Inauguració màgica

    Escrit per el 06 de Novembre del 2015 a les 11:43 a: Activitats del CNL, Vilanova, Voluntariat per la llengua

    Dijous al vespre: 29 d’octubre. És el dia escollit per celebrar l’inici dels cursos de català d’aquest quadrimestre. Un bon grapat d’alumnes, de voluntaris i de treballadors per la llengua van pels carrers cèntrics de Vilanova i la Geltrú des del Servei de Català fins al taller de la companyia L’Estaquirot. Ens hi esperen l’Olga, el Bertu i la Núria.

    Entrem en un local ple d’andròmines, que és territori de somnis. Ens saluden titelles exposats en vitrines i un caganer gegant damunt del bastiment de la porta d’accés al teatret en què farem de públic d’un món màgic, que va començar a caminar fa més de quaranta anys.

    La narració de com es construeix una narració ens va captivar a tots, veritat?

    DSC03262

    Voldríem saber quina impressió us va provocar a vosaltres. Ens ho expliqueu?

     

    Article complet

  • Comença el concurs Autobiografia lúdica “A què jugaves quan eres petit?”

    Escrit per el 29 de Abril del 2015 a les 12:29 a: Activitats del CNL, General

    e_baldufa-catalana_editora_129_11235_1Des d’ara i fins al 15 de maig les persones més grans de 16 anys que viuen a l’Alt Penedès o al Garraf poden participar en aquest concurs.
    S’han previst dues modalitats de participació: oral i escrita. En qualsevol cas, les autobiografies s’han de fer arribar a l’adreça penedesgarraf@cpnl.cat indicant-hi les dades de l’autor (nom, adreça, població i telèfon de contacte).
    Els treballs que es presentin han de tenir una breu presentació personal, una explicació sobre els jocs o joguines que es recorden de la infantesa i una petita exposició sobre els beneficis de jugar o sobre algun joc que l’autor encara practiqui actualment.
    Les exposicions orals no poden excedir el minut i mig. Si es fan en format de vídeo primer s’han de penjar al YouTube i enviar l’enllaç a l’adreça abans esmentada. Les autobiografies escrites han de tenir de 100 a 150 paraules.
    Si voleu consultar les bases senceres, les trobareu al web del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.
    A la festa de final de curs, el 5 de juny, es donaran els premis, que consisteixen en un joc en català obsequi dels establiments col·laboradors del concurs i la publicació dels treballs premiats al web del CNL.
    Aquesta activitat s’emmarca en la campanya de foment de l’ús de la llengua catalana en el lleure, la cultura i els jocs: “I tu, jugues en català?”, creada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i impulsada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
    El CNL de l’Alt Penedès i el Garraf ha dissenyat aquest concurs, obert a tot el públic, per donar continuïtat a les actuacions de promoció dels jocs en català conjuntament amb les botigues de joguines adherides a la campanya dins de l’àrea geogràfica de l’Alt Penedès i el Garraf.

    Participa-hi!

    Article complet

  • Recordant Ovidi Montllor, vivint experiències!

    Escrit per el 22 de Abril del 2015 a les 12:41 a: General, Ovidi Montllor, Sant Pere de Ribes, Voluntariat per la llengua

    A Sant Pere de Ribes ja vam començar a viure la diada de Sant Jordi el dia 16 d’abril. I ho vam fer homenatjant la figura d’Ovidi Montllor, “l’artista, el cantant, el pallasso…” com s’autodefinia en una de les seves cançons.

    Vam tenir la sort de comptar amb la presència de molts amics. Joan Carles Seguí, professor de català i alcoià com l’Ovidi,  va recordar la importància de l’artista al País Valencià. També ens van acompanyar Ferran Torrents, antic alumne dels cursos de català i voluntari per la llengua, i Toni Mataró, guitarrista, que van interpretar algunes de les cançons més emblemàtiques de Montllor, com La fera ferotge. El Taller de cant de l’entitat esportiva i cultural Ger, entitat col·laboradora del Voluntariat per la Llengua, on va tenir lloc l’acte, també s’hi va sumar i va cantar, entre altres, una versió d’Homenatge a Teresa.

    I deixo per al final la fabulosa intervenció dels alumnes del curs Millorem l’escriptura de Ribes. Es van preparar a fons per recitar algunes de les peces en què Ovidi Montllor explicava com era i com pensava i també poesies dels seus poetes preferits.
    Recitar en una sala plena de gom a gom: això és viure una experiència! Com ha confessat algú “fer pònting deu ser una cosa semblant!”. Una gran vetllada.

    Si voleu veure les fotos, cliqueu aquí.

    I un regal extra

    Article complet

  • Poetàrium

    Escrit per el 10 de Abril del 2014 a les 15:00 a: General, Lectures, Vilanova

    Aquesta setmana de mitjans de març, com altres setmanes de mitjans de març que hem deixat enrere i probablement com moltes de les que vindran, celebrem que encara hi ha persones que gaudeixen amb les paraules precises dels poemes.

    Dilluns, 17 de març, s’escampaven versos per les xarxes socials amb motiu del Dia de la poesia catalana a Internet. I divendres, 21 de març, ens unim a la resta de cultures en la celebració del Dia Mundial de la Poesia. Per si tot això fos poc, a més a més, entrarem de ple a la primavera.

    Som terra de poetes recordats amb veneració, però també de creadors que mantenen ben viva la paraula poètica. Perquè tothom ho sàpiga, la Fundació Ramon Llull ha creat una pàgina en què podem delectar-nos amb una mostra de la producció d’alguns compositors actuals: de diferents generacions i de diversos territoris de l’àmbit lingüístic. Gràcies al Poetàrium, els amants d’aquest gènere accedim a sentir els accents poètics del català nord-occidental, del valencià, del català de les illes i del català central en les veus de la Dolors Miquel, de l’Enric Sòria, de l’Arnau Pons i de la Gemma Gorga, per exemple.

    Ara, doncs, que tenim tantes excuses damunt la taula, fem una petita excursió a aquest món poètic. Us proposem, per començar, uns versos del poeta i traductor Manuel Forcano.

    Manuel Forcano

    http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/27259/CAT/manuel-forcano-caixa-negra.html

    Pel forat d’aquest pany, s’hi veuen bons poetes! Us ho perdreu?

    Article complet

  • Estem contents

    Escrit per l'01 de Octubre del 2013 a les 18:31 a: General, Lectures, Suficiència 1, Vilanova

    L’inici de curs és un moment que engresca. A tothom potser no, és clar. Però, en general, els començaments fan goig, ens creem expectatives i ens desperten interès. Aprofitem-ho.

    Els alumnes del Suficiència 1 no podeu tenir més bona entrada de curs: parlarem de casaments, d’enamoraments, de celebracions… En fi, posarem fil a l’agulla amb la lectura del conte que encapçala el nou llibre de Sergi Pàmies, Cançons d’amor i de pluja, que acaba de publicar Quaderns Crema.

    Primera cançó és una història sobre el moment en què irromp l’amor; sobre un inici, doncs. Al llarg del curs llegirem molts contes, perquè els bons contes són píndoles de vida comprimida. De moment, podeu deixar quatre notes sobre què us ha semblat el relat del Pàmies, que trobareu en línia aquí mateix.

    I, de passada, celebrem que ens tornem a retrobar a les aules amb música. Escolteu com n’està, de content, l’Albert Jordà i contagieu-vos de la seva alegria!

    Lectura i música per començar amb bon peu!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova