Persistim en les audicions poètiques a l’aula. Hem escoltat 15 poemes d’Estellés o d’Espriu des de començament de curs, al mes de febrer. I ara, abans de saber-ne l’autor, ja intuïm de qui són els versos que escoltem cada dia, perquè ens hem acostumat al seu llenguatge, als seus temes predilectes, al seu to i a la seva sonoritat.
Les darreres lectures que ens han ofert els companys han estat Oració al senyor Sant Jordi, Assaig de càntic en el temple i Petita cançó de la teva mort, d’Espriu, i Les acaballes de Catul I, L’amant de tota la vida II i Propietats de la pena, d’Estellés. Els rapsodes que ens les han recitat ens en faran una glossa breu i la resta dels lectors i oients podeu participar també en la tertúlia literària que us proposem que compartiu aquí.
A Les propietats de la pena s’enalteix la funció social dels poetes. Nosaltres ens adherim a aquesta idea: la idea de la utilitat de la poesia. Perquè ho diuen a tot arreu:
“La poesia es nodreix del passat, però de vegades endevina el futur.” Adrienne Rich, escriptora nord-americana (1929-2012)
“En el fons jo crec que la poesia és útil. La poesia no només serveix. És una de les coses que més serveix al món”, Joan Margarit. El temps, 2007.
Hi ha dissidents al voltant. Ho sabem. Però cada dia n’hi ha menys…