Entrades amb l'etiqueta ‘Estellés’

  • Sense bufar espelmes

    Escrit per el 04 de Setembre del 2013 a les 14:07 a: General, Voluntariat per la llengua

    El nostre poeta Vicent Andrés Estellés no hi és. Si no ens hagués deixat fa vint anys, avui podria bufar 89 espelmes en un pastís gegant.

    Sembla mentida, però a les xarxes socials s’ha aprofitat aquest fet per rememorar un cop més la seva obra. De fet, 2013 ha estat declarat Any Estellés i el poeta es fa present en ocasions ben diverses. Us en mostrem dues que ens agraden i que mostren l’amor del poble per un dels seus poetes emblemàtics.

    La Vall de Vernissa penja més d’un centenar de poemes en record del poeta de Burjassot: Estellés per tots els seus balcons.

    Estellés als balcons

    Alumnes del CEIP Gabriel Miró de Calp canten Assumiràs la veu d’un poble.

     

    Quina d’aquestes dues iniciatives us sembla més original o més entranyable? Es fa difícil de dir, veritat?

     

    Article complet

  • Versos, poemes, poesia

    Escrit per el 10 de Maig del 2013 a les 12:53 a: Any Espriu, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Persistim en les audicions poètiques a l’aula. Hem escoltat 15 poemes d’Estellés o d’Espriu des de començament de curs, al mes de febrer. I ara, abans de saber-ne l’autor, ja intuïm de qui són els versos que escoltem cada dia, perquè ens hem acostumat al seu llenguatge, als seus temes predilectes, al seu to i a la seva sonoritat.

    Les darreres lectures que ens han ofert els companys han estat Oració al senyor Sant Jordi, Assaig de càntic en el temple i Petita cançó de la teva mort, d’Espriu, i Les acaballes de Catul I, L’amant de tota la vida II i Propietats de la pena, d’Estellés. Els rapsodes que ens les han recitat ens en faran una glossa breu i la resta dels lectors i oients podeu participar també en la tertúlia literària que us proposem que compartiu aquí.

    A Les propietats de la pena s’enalteix la funció social dels poetes. Nosaltres ens adherim a aquesta idea: la idea de la utilitat de la poesia. Perquè ho diuen a tot arreu:

    “La poesia es nodreix del passat, però de vegades endevina el futur.” Adrienne Rich, escriptora nord-americana (1929-2012)

    “En el fons jo crec que la poesia és útil. La poesia no només serveix. És una de les coses que més serveix al món”, Joan Margarit. El temps, 2007.

    Hi ha dissidents al voltant. Ho sabem. Però cada dia n’hi ha menys…

    Endavant la tertúlia, doncs.

    Article complet

  • Una llavor que germina

    Escrit per el 08 de Abril del 2013 a les 11:42 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Durant el mes de març hem celebrat tres efemèrides poètiques: el dia 17 de març, Dia de la poesia catalana a Internet; el dia 21 de març, Dia mundial de la poesia i el dia 27 de març, 20è aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. El nostre CNL s’ha fet ressò d’aquestes celebracions i, en el cas de Vilanova i la Geltrú, amb l’acte del dia 21 de març, ens hem familiaritzat una mica més amb el llenguatge poètic de les dues figures que estem treballant durant aquest curs: Espriu i Estellés.

    A l’aula del curs I3 continuem amb les nostres recitacions diàries, en què alternen poemes d’un i altre poeta. Ara per ara, ja hem tingut el plaer d’escoltar uns quants rapsodes. Els últims poemes que hem llegit són: Cançó del capvespre i Nosaltres tots, castellers d’Espriu; Quadern per a ningú, d’Estellés. Les properes lectures seran: El meu poble i jo i Oració al senyor Sant Jordi, d’Espriu; Les acaballes de Catul, III d’Estellés.

    En l’entrada anterior hi ha hagut una allau de comentaris d’alumnes de diferents grups d’intermedi del CNL. Si no els heu vist encara, feu-los una ullada i veureu que les lectures poètiques que anem acumulant són com una llavor que germina. I ara que ja hem entrat de ple a la primavera i que tenim la Diada de Sant Jordi a la vista, encara tenim més incentius per gaudir de la sobrietat i de l’emoció que ens ofereixen alguns dels millors poetes del nostre patrimoni literari.

    Per cert, ningú podria expressar millor els beneficis de la poesia que el poeta sitgetà David Jou:

    Quantes hores m’ha robat la poesia,

    que serien avui coneixement!:

    podria ser un expert

    en totes les branques de la física,

    és cert,

    però no per això deixaria de morir

    —i sabria més del món i menys de mi—.

     «Escuma i turbulència», dins L’huracà sobre els mapes (2004)

    I a vosaltres, què us ha robat i què us dóna la poesia?

     

    Article complet

  • Espriu i Estellés, constructors de sentiments

    Escrit per el 17 de Març del 2013 a les 15:22 a: Any Espriu, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Ja s’ha començat a filtrar a les aules en algun moment o altre el record d’Espriu i, fins i tot, hem tastat algun petit bocí de la seva obra. A l’Intermedi 3 llegirem un poema cada dia. De moment, ja hem sentit, en boca del Carsten, el poema XLVI de La pell de brau. També lInici de càntic en el temple declamat per la Montserrat. Esperem els versos de Les roses recordades a càrrec de la Sonia.

    Alternarem els poemes de l’Espriu amb poemes de Vicent Andrés Estellés, de qui commemorem el vintè aniversari de la seva mort. El Juanma ens oferirà Res no m’agrada tant d’Horacianes i la Sílvia ens llegirà, amb el seu accent valencià, un fragment de L’amant de tota la vida.

    Si tenim més elements per copsar què ens volen dir els autors de poesia a través de les seves paraules tan mesurades i tan expressives, gaudirem amb una intensitat diferent de la lectura d’aquests textos.

    D’entrada, us proposo que us escolteu els vuit minutets que dura aquest capítol de Tons: Poesia per cantar. La periodista Sílvia Cóppulo està imponent llegint “Perquè un dia torni la cançó a Sinera” de Salvador Espriu. No us n’esteu, d’escoltar-lo!

    Entrevista a Salvado

    Ara digueu: què us han semblat aquestes primeres lectures?

    Article complet

  • Poesia i plaer

    Escrit per el 10 de Maig del 2012 a les 9:36 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Estem treballant poesia a la U4 del nostre llibre d’intermedi 1, n’hem parlat per Sant Jordi, us estem animant a participar al concurs “El tren, un món de poesia”. Fins i tot alguns ens hem atrevit a escriure un haiku!

    Per parlar de poesia amb algú que no té tirada a llegir-ne i que li sembla que és difícil recollir les idees que un poema transporta al seu interior, hem de fer una tria adequada. Cal que comencem amb belles paraules que siguin transparents com l’aigua.

    Encara que sempre hi poden haver gustos de tota mena, m’hi jugo alguna cosa que us agradarà el poema que he escollit perquè us delecteu llegint-lo atentament i silenciosa. Escodrinyant el significat de les paraules que no entengueu clarament. Buscant quin missatge s’amaga als plecs de les paraules.

    Vet aquí el regal:

    Les flors sense nom

    No oblide mai les castes flors anònimes

    vora els camins que creuen el país.

    Per elles tinc un amor principal.

    Amb ulls goluts i grandíssim respecte

    les veig sovint i tempte els seus estams,

    el dèbil os, la dolça anatomia.

    El seu destí dignament proletari

    és alegrar la vida de tothom.

    Camins perduts i floretes trobades!

     Amb cansament he arribat de vegades

    i m ‘he inclinat només per olorar-les,

    per escoltar la seua benvinguda

    o els mots d’ajut en moments de desànim.

    M’han retornat moltes il·lusions.

    Com un didal d’aigua verda d’aljub

    m’han fet sentir més netes les pupil·les,

    més clar el cor, més amples els propòsits.

    Perquè han estat els oracles, també,

    on he sabut els averanys estranys

    i he destriat decisions futures.

    Flors sense nom i amb la pols del camí!

    D’elles aprenc amor i consistència

    i el sentiment gratuït de la llum

    que arriba als ulls i penetra una vida

    que té un sentit clar des d’aquell moment.

     M’han retornat hores de la infantesa

    i m’he sentit acompanyat amb elles.

    Mai no he arrencat una flor del camí.

     Se m’han ofert, però les he deixades

    just a aquell lloc on naixen i prosperen.

     Mai no he vessat la sang d’aquestes flors.

     Em reconec perdudament en elles,

    en el sentit de la seua existència.

     Aquest amor em fa tornar a elles

    i als vells camins i les velles contrades.

     Però ara tinc un gran enyor per elles.

     Mire i no veig enlloc el seu encís.

     M’esperaran vora una carretera.

     

    Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica, 2008. Editorial Bromera

    Ja que hi som, us proposo que deixeu constància de l’impacte que us ha provocat aquesta lectura en aquest espai visible des de qualsevol racó del món.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Manolil: M’ha encantat aquest vídeo. Crec que el format en forma d’història amb les dues noies amb el...
  • I1 VNG Ana Lúcia: M’he quedat enamorada per aquest vídeo, ja que mostra llocs on cada racó del camí et convida...
  • I1 VNG Mercè Puig: Versió correcta del comentari: Hem sabut mostrar …
  • I1 VNG Rosa Maria Giner: M’encanta aquest film, el vaig veure fa temps per primera vegada i va ser font...
  • I1 VNG Oskar Alvaro: M’ha agradat molt, és un vídeo que mostra part de la diversitat d’alguns llocs...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova