Moltes vegades el primer que aprenem d’una llengua són les paraules malsonants i grolleres, algunes de les quals no trobem ni ens els diccionaris ni els llibres de text. Ben aviat, però, passen a formar part de la nostra quotidianitat.
Alguns insults en català han anat perdent força al llarg del temps; han caigut en desús o han estat substituïts per mots d’altres llengües. Per tant, per tal de recuperar el nostre patrimoni d’improperis i donar-los una mica d’aire, us proposo que feu una ullada a la lletra de la cançó de l’Estanislau Verdet i us quedeu amb els que més us agradin. Si us ve de gust, també podeu escoltar-la en aquest enllaç.
Per fer país insultem en català
Pixamandúrries llardós.
Vés a pastar fang, albercoc.
Australopitec, cul inquiet, gra de pus, llepafils, mala pècora, passerell,
flipamandonguilles, mosqueta morta, torracastanyes, xitxarel·lo,
cagandanes, nas de porc.
Per fer país insultem en català.
Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana, cagarro tou, mocós, ploramiques,
sabatot, barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent, buscabregues,
aixafabolets, garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.
Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegàs, bufagaites, gep de burra, baix de
sostre, desvirgagallines.
Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.
Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós, escuracassoles, escoltallufes,
cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort, barrut, pallús en zel,
abraçafanals.
Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot, tastaolletes, xirucaire,
pelacanyes, escalfabraguetes.
Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.