Entrades amb l'etiqueta ‘linguofília’

  • Club de linguofília IV

    Escrit per el 22 de Maig del 2012 a les 11:34 a: Club de linguofília, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Pau Casals

    Aquest curs hem estat parant una atenció especial a les paraules. Al so que tenen, al que volen dir, al seu origen, a les sensacions que ens provoquen… En el nostre Club de linguofília heu fet aportacions molt interessants que ens han descobert significats lligats a les vostres vivències.

    Les paraules ens diuen moltes coses de l’origen de les llengües i de la biografia que han tingut al llarg dels segles, però el diccionari que cadascun dels parlants d’una mateixa llengua tenim al cap resulta molt diferent en funció del que acabem fent a la pràctica amb la llengua: si només la parlem, si la llegim, si l’escrivim sovint o de tant en tant, etc.

    Segons la Viquipèdia , les paraules de la llengua materna s’aprenen a partir de diàlegs aliens o de la lectura de textos. El nombre de paraules que una persona és capaç de comprendre s’anomena vocabulari passiu, que s’oposa a l’actiu, molt més reduït. L’ús que en fem depèn de la repetició en l’aparició de la paraula i de la necessitat d’inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conèixer 24.000 paraules, de les quals usa activament unes 6.000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n’entén la meitat i n’utilitza unes 2.000.

    En l’última reunió del Club de linguofília d’aquest curs, volem homenatjar una paraula valuosa que té vigència ara mateix al nostre bloc perquè estem rememorant la figura de Pau Casals i la contribució que va fer a favor de la PAU. Què us suggereix aquest mot? Quin valor tenen aquestes tres lletres en el vostre vocabulari personal?

    Article complet

  • Club de linguofília III

    Escrit per el 26 de Abril del 2012 a les 12:20 a: Club de linguofília, General

    Més paraules, més!

    En només dues sessions, hem recollit un grapat de paraules especials per a alguns de vosaltres. En la segona edició del Club de linguofília han triomfat, sobretot, les paraules amb una sonoritat peculiar: julivert, xiuxiuejar, tastaolletes, esgarrifós, disbauxa, carquinyoli, baldufa, rondinaire…

    Remenar el calaix del vocabulari que tenim emmagatzemat al nostre cervell ens pot regalar alguna sorpresa; potser ens vindran al cap mots que teníem rovellats i en desús! Si, a més a més, els compartim amb els companys del club, farem que tinguin vida de nou, que corrin altre cop pels nostres pensaments, que viatgin suspesos en els corrents d’aire d’aquest final d’abril que es resisteix al pas del bon temps.

    Mireu, ja he trobat una altra proposta per al club: rovellat. Aquest adjectiu significa cobert de rovell, que –segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans–  és la capa que es forma a la superfície d’altres metalls per l’acció de l’aire humit, per corrosió. En sentit figurat, és una imatge una mica decadent, però no exempta de bellesa.

    Va, ara vosaltres.

    Article complet

  • Club de linguofília

    Escrit per el 23 de Febrer del 2012 a les 10:08 a: Club de linguofília, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    PRIMERA TROBADA

    Amb l’inici de curs, arriben noves propostes de treball que hem pensat per fer més estreta la vostra relació emocional amb la llengua catalana. I, vet aquí: avui inaugurem el nostre Club de linguofília, perquè deixeu aflorar la vostra sensibilitat lingüística!

    Aquest club obre les portes a tots els alumnes dels cursos, especialment als que esteu fent un curs de nivell intermedi. Al llarg del curs, anirem fent trobades virtuals en què vosaltres podreu participar proposant una paraula que us agradi especialment.

    Us en proposo una per començar: linguofília. Aquesta paraula té unes arrels molt profundes, ja que està formada per un prefix i un sufix clàssics. De fet, aquesta paraula és el resultat de combinar la forma prefixada del mot llatí lingua, ‘llengua’, i la forma sufixada del mot grec philía, ‘amor’. Vol dir, per tant, amor per la llengua. Tot i això, linguofília no apareix a cap diccionari. Ens l’hem inventat nosaltres?

    Linguofília és l’etiqueta perfecta per definir la passió que la comunitat lingüística catalana, en general, sent per la seva llengua. Aquest sentiment s’ha materialitzat històricament en una producció de vegades pionera de materials lexicogràfics (diccionari etimològic, diccionari dialectal, vocabularis específics…), en la creació d’un centre de terminologia de prestigi, en una producció constant de llibres, programes de televisió i de ràdio, de jocs de llengua, de webs i de blocs que han tingut una rebuda fantàstica del públic.

    Nosaltres volem contribuir a aquesta manifestació col·lectiva d’amor per la llengua i aprofitar també l’ocasió per conèixer aspectes de les llengües que vau aprendre quan éreu petits. Estarem esperant impacients les vostres aportacions. Mentrestant, gaudiu de la cançó que els Antònia Font els van dedicar a les paraules:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova