Entrades amb l'etiqueta ‘música’

  • Apugeu el volum, que marxem de viatge!

    Escrit per el 10 de Octubre del 2016 a les 12:10 a: General, Grup de conversa, Intermedi 3, Suficiència 1, Vilafranca

    Els que ja em coneixeu, sabeu que m’encanta la música i que sóc una enamorada de les llengües i dels diferents parlars. Així que he decidit fer-vos un regal. Un top-ten de cançons que m’agraden molt i que us faran viatjar per diferents indrets, potser nous per a alguns de vosaltres, on es parla en català. He començat per la categoria masculina, però ben aviat en tindreu la femenina. Prepareu-vos perquè també estarà molt bé. 🙂

    Doncs, au, comencem!

    Agafeu el cotxe o el tren perquè el primer lloc que visitarem serà el País Valencià. Ho farem a través d’una preciosa cançó d’Ona Nua titulada Alzira, que és un poble situat a la ribera alta del riu Xúquer, d’on és originari Josep Pérez, el cantant d’aquest grup.

    Ara hem d’agafar un avió o un vaixell, perquè ens dirigim a la bonica illa de Mallorca per escoltar la segona cançó. És d’Antònia Font, una banda que m’encanta i que, malauradament, ja no està en actiu. La cançó que us regalo s’anomena Focs artificials. 

    La tercera parada és la capital del Principat. Tornem a terra ferma amb un grup que es diu Mishima i està format per quatre barcelonins que estan on fire fent concerts per tot l’Estat. La peça que us adjunto és Un tros de fang. Hipnòtica.

    La quarta cançó és de Sanjosex, una gent molt simpàtica de la Bisbal d’Empordà. Així que som-hi! Cap al nord de la província de Girona! El títol és Temps o rellotge i ja veureu que el missatge que transmet és ben maco.

    Des del nord, tornem a fer quilòmetres per desplaçar-nos a les terres de ponent, a la província de Lleida.  La cinquena peça és d’un cantautor de Solsona que, ja ho veureu, té una veu molt potent, i que, a més a més, en aquest tema ens canta una sardana! Ell es diu Roger Mas i la cançó és El dolor de la bellesa.

    Quin mareig, tant de moviment, oi? Reposem una mica abans d’escoltar la sisena cançó, doncs?

    Shhh…. 🙂

    Resultat d'imatges de kitten sleeping

    Després del descans que hem fet, el Joan Rovira segur que ens animarà! Aquest cantautor és un xicot molt eixerit que ve de Camarles, un poblet de les Terres de l’Ebre, al costat de Tortosa. Així que, som-hi! Anem cap al sud de Catalunya per escoltar M’agrada!

    El setè tema és un pèl antic però bonic bonic, i ve de la Garriga, al Vallès Oriental. El grup es deia Dusminguet (actualment són La Troba Kung Fu), fan rumba i música de fusió, i la cançó que us faig escoltar es diu El teu amor.

    Ups! Em sembla que haurem de tornar a agafar l’avió perquè la vuitena audició la farem altre cop a les Balears. Pertany al grup Ja t’ho diré i el títol és L’univers. El líder d’aquesta banda actualment canta en solitari, es diu Cris Juanico i és de Ciutadella, a la meravellosa illa de Menorca.

    Em sembla que aquest viatge està a punt d’acabar, però podríem fer la penúltima parada a Vic. Coneixeu aquesta bonica ciutat? D’allà és el Quimi Portet (exguitarrista de l’Último de la Fila). Les seves cançons sempre tenen molt de sentit de l’humor. La novena peça és La Rambla, que és la seva cançó més famosa. A veure què us sembla.

    Ara sí. Última parada. Anem al centre de Catalunya: a Manresa. Em sembla que acabarem el nostre recorregut musical molt ben acompanyats. El Damià Olivella és un cantautor que té una veu espectacular i té un tema que es diu Gratitud, que és un bon títol per acabar aquest viatge.

    Bé. Espero que us hagin agradat aquestes cançons i les diferents parles. Aviat hi tornarem, amb el top-ten de les veus femenines! Ha estat un plaer viatjar amb vosaltres 🙂

    Per cert, em moro de ganes de llegir els vostres comentaris!!!!!

    Carla

     

    Article complet

  • Pregoners de la cultura

    Escrit per el 18 de Maig del 2016 a les 14:04 a: General, Intermedi 3, Lectures

    Els aforismes ens fan pensar. N’hem trobat un de molt sucós, que ens explica què és l’art. El va formular Joan Brossa, expert a dir molt en poques paraules.

    “L’art no és una força d’atac, sinó una força d’ocupació”.

    Vivim en contacte directe amb manifestacions culturals diverses (tradicions i festes, gastronomia, música, cinema, arquitectura, literatura…) i  col·lectivament ens hi acabem adaptant. No és gaire estrany que ens agradi el que coneixem, veritat?

    De totes les formes de cultura que tenim a l’abast, però, n’hem de fer poc o molt una tria personal: hi ha tanta oferta en el món de la creació! Per això, tenen molta importància els canals de promoció cultural. Per exemple, cal que arribem a les bones lectures per l’assessorament desinteressat d’aquells que ens poden obrir nous horitzons.

    Manuel Baixauli ens parla d’aquells que fan de pregoners de la cultura en un article titulat “Homenatge als carters“. Llegiu-vos-el i segur que us vindrà al cap algun bon carter amb qui us hagueu topat en algun moment de la vostra vida.

    Carter

    Fotografia de ManuDs

    Ens expliqueu què us va descobrir per tal que tots nosaltres ens en puguem aprofitar? Gràcies per endavant!

    Article complet

  • Tot està per fer!

    Escrit per el 29 de Setembre del 2015 a les 12:16 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Setembre ja s’acaba i els cursos truquen a la porta. Aquesta setmana ens retrobem a les aules antics companys i persones que emprenen l’aventura de millorar l’expressió escrita i oral en català.

    A l’aula farem fang: modelarem la llengua per fer-ne objectes originals per dir-nos coses concretes, oralment i per escrit. I valorarem tots els progressos que anirem fent i ens fixarem en aquelles pedres que ens fan ensopegar per aprendre a esquivar-les cada vegada millor.

    Tenim un objectiu: saber-ne més, fer-ho millor! Tot està per fer i això ens engresca. Escolteu com ens ho diuen els nois d’Acció amb una lletra d’allò més vital.

    Què n’espereu, de tot plegat, vosaltres?

    Article complet

  • Recordant Ovidi Montllor, vivint experiències!

    Escrit per el 22 de Abril del 2015 a les 12:41 a: General, Ovidi Montllor, Sant Pere de Ribes, Voluntariat per la llengua

    A Sant Pere de Ribes ja vam començar a viure la diada de Sant Jordi el dia 16 d’abril. I ho vam fer homenatjant la figura d’Ovidi Montllor, “l’artista, el cantant, el pallasso…” com s’autodefinia en una de les seves cançons.

    Vam tenir la sort de comptar amb la presència de molts amics. Joan Carles Seguí, professor de català i alcoià com l’Ovidi,  va recordar la importància de l’artista al País Valencià. També ens van acompanyar Ferran Torrents, antic alumne dels cursos de català i voluntari per la llengua, i Toni Mataró, guitarrista, que van interpretar algunes de les cançons més emblemàtiques de Montllor, com La fera ferotge. El Taller de cant de l’entitat esportiva i cultural Ger, entitat col·laboradora del Voluntariat per la Llengua, on va tenir lloc l’acte, també s’hi va sumar i va cantar, entre altres, una versió d’Homenatge a Teresa.

    I deixo per al final la fabulosa intervenció dels alumnes del curs Millorem l’escriptura de Ribes. Es van preparar a fons per recitar algunes de les peces en què Ovidi Montllor explicava com era i com pensava i també poesies dels seus poetes preferits.
    Recitar en una sala plena de gom a gom: això és viure una experiència! Com ha confessat algú “fer pònting deu ser una cosa semblant!”. Una gran vetllada.

    Si voleu veure les fotos, cliqueu aquí.

    I un regal extra

    Article complet

  • El meu poble

    Escrit per el 28 de Juny del 2013 a les 13:02 a: General

    Benvolguts i benvolgudes alumnes del curs de reforç de Ribes,
    Aquí teniu la cançó de Cesk Freixas. És com us la imaginàveu? Comenteu-la i compartiu-la!

    Article complet

  • Versos, poemes, poesia

    Escrit per el 10 de Maig del 2013 a les 12:53 a: Any Espriu, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Vilanova

    Persistim en les audicions poètiques a l’aula. Hem escoltat 15 poemes d’Estellés o d’Espriu des de començament de curs, al mes de febrer. I ara, abans de saber-ne l’autor, ja intuïm de qui són els versos que escoltem cada dia, perquè ens hem acostumat al seu llenguatge, als seus temes predilectes, al seu to i a la seva sonoritat.

    Les darreres lectures que ens han ofert els companys han estat Oració al senyor Sant Jordi, Assaig de càntic en el temple i Petita cançó de la teva mort, d’Espriu, i Les acaballes de Catul I, L’amant de tota la vida II i Propietats de la pena, d’Estellés. Els rapsodes que ens les han recitat ens en faran una glossa breu i la resta dels lectors i oients podeu participar també en la tertúlia literària que us proposem que compartiu aquí.

    A Les propietats de la pena s’enalteix la funció social dels poetes. Nosaltres ens adherim a aquesta idea: la idea de la utilitat de la poesia. Perquè ho diuen a tot arreu:

    “La poesia es nodreix del passat, però de vegades endevina el futur.” Adrienne Rich, escriptora nord-americana (1929-2012)

    “En el fons jo crec que la poesia és útil. La poesia no només serveix. És una de les coses que més serveix al món”, Joan Margarit. El temps, 2007.

    Hi ha dissidents al voltant. Ho sabem. Però cada dia n’hi ha menys…

    Endavant la tertúlia, doncs.

    Article complet

  • La tornada a l’Orient

    Escrit per el 08 de Gener del 2013 a les 11:50 a: General, Intermedi 2, Vilanova

    Tenir l’enginy de recrear una escena que probablement ningú ha imaginat mai abans és admirable. Si el resultat és reeixit, nosaltres només podem mostrar la nostra admiració més sincera.

    Escolteu la cançó que els Manel han fet sobre el retorn dels reis màgics a la seva terra d’origen:

    Podeu llegir la lletra de la cançó El 25 de gener aquí.

    Ara que tot torna on era, després de la pausa de les festes més comprimides de tot l’any, deixarem testimoni d’algunes de les nostres experiències nadalenques. En concret, us proposo que dipositeu en aquesta bústia virtual les cartes als Reis de l’Orient que heu escrit com a exercici de curs durant aquests dies.

    Potser encara serem a temps que, durant la tornada dels Reis a casa seva, es facin realitat alguns dels desitjos que els heu demanat.

    Article complet

  • Festinerari 3a part: l’alegria dels pobles

    Escrit per el 07 de Gener del 2013 a les 10:55 a: Festinerari, Intermedi 2, Vilanova

    Quin goig que fa quan veus que una riuada de gent porten la rialla pintada a la cara. Passar-s’ho bé col·lecivament a la llum del sol al mig de les places i dels carrers dels pobles, és una vivència que insufla bon rotllo. I ara aquests espais ens calen més que mai. La festa popular té tota la potència de fer-nos bategar com un sol cor, a toc de timbal i de gralla.

    Què ens evoquen, si no, les imatges de la trobada de gegants de Figueres? S’assembla aquesta trobada a la de Cubelles de què ens va parlar la Montserrat a l’aula?

    Tenim pendents encara els resums de les Falles, de la festa del Perdó i dels Castells. Però feu-ne memòria:

    Què us agrada més de les celebracions de què ens han parlat els companys? I si mai heu estat en alguna d’aquestes festes, expliqueu-nos-ho!

    Article complet

  • El meu poble 2

    Escrit per el 07 de Novembre del 2012 a les 11:30 a: General

    L’altre dia, a classe, em vaig emocionar amb les versions que havíeu fet de la cançó de Cesk Freixas. I també vam riure força pensant amb quina música les podríem cantar! A veure si trobem algú disposat a musicar-les i interpretar-les. Així també les podríem penjar aquí…
    Ara us proposo escoltar la cançó que Ovidi Montllor va dedicar al seu poble, Alcoi. Quina veu més magnífica, oi? Què en dieu, vosaltres?

    Article complet

  • El cant dels ocells

    Escrit per el 16 de Maig del 2012 a les 12:18 a: Activitats del CNL, General, Pau Casals, Voluntariat per la llengua

     

    El cant dels ocells és una cançó popular catalana d’autor desconegut. Pau Casals la va popularitzar i per això hi ha moltes persones que creuen que ell n’és l’autor. El Mestre s’estimava tant aquesta peça que en el seu discurs a l’ONU va dir: “Ara tocaré una melodia del folklore català titulada El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant per l’espai: Pau!, pau!, pau! I és una melodia que Bach i Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”

    Regaleu-vos un temps escoltant aquesta melodia i si voleu atreviu-vos a cantar-la. Si cliqueu aquí trobareu la lletra (aquesta és la versió llarga!). Meravelleu-vos també amb tots els ocells que s’hi esmenten.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Manolil: M’ha encantat aquest vídeo. Crec que el format en forma d’història amb les dues noies amb el...
  • I1 VNG Ana Lúcia: M’he quedat enamorada per aquest vídeo, ja que mostra llocs on cada racó del camí et convida...
  • I1 VNG Mercè Puig: Versió correcta del comentari: Hem sabut mostrar …
  • I1 VNG Rosa Maria Giner: M’encanta aquest film, el vaig veure fa temps per primera vegada i va ser font...
  • I1 VNG Oskar Alvaro: M’ha agradat molt, és un vídeo que mostra part de la diversitat d’alguns llocs...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova