Entrades amb l'etiqueta ‘poesia’

  • Poesia per a tot i més (tristesa)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 11:13 a: General, Intermedi 1

    “La tristesa dins la mar, la mar dins la lluna cega.”
    Maria Mercè Marçal
     

    La tristesa és dins la mar? La mar és dins la lluna? La lluna és cega? Maria Mercè Marçal escriu aquests versos tan delicats per expressar la tristesa, el desconsol, el desamor. La poesia, emmarada de metàfores, és capaç de transmetre aquells sentiments que ens commouen, allò que ens és tan difícil d’expressar d’una manera “normal”.

    Per què Miguel Poveda escull aquesta música per interpretar el poema de Marçal? Què representa la trena de què ens parla? Com es devia sentir l’autora quan escrivia el poema?

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (reivindicació)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 10:58 a: Intermedi 1

    “La poesia és un joc on,
    sota una realitat aparent,
    n’hi apareix una altra d’insospitada.”

    Joan Brossa

    La poesia ens serveix per a tot: per riure, per emocionar, per expressar, per sentir, per reclamar, per exigir… Només cal tenir imaginació i creativitat per poder trobar la manera d’expressar la realitat d’una manera una mica diferent. Aquesta diferència és el valor, el que li dóna sentit.

    Joan Brossa, el poeta, va escriure aquest poema el 20 de novembre de 1975, el dia que morí el dictador Franco. Què creieu que sentia? Què pretenia expressar amb aquesta poesia? Quina música tria Miguel Poveda per interpretar-la? La trobeu apropiada?

     

    Article complet

  • Poesia i plaer

    Escrit per el 10 de Maig del 2012 a les 9:36 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Estem treballant poesia a la U4 del nostre llibre d’intermedi 1, n’hem parlat per Sant Jordi, us estem animant a participar al concurs “El tren, un món de poesia”. Fins i tot alguns ens hem atrevit a escriure un haiku!

    Per parlar de poesia amb algú que no té tirada a llegir-ne i que li sembla que és difícil recollir les idees que un poema transporta al seu interior, hem de fer una tria adequada. Cal que comencem amb belles paraules que siguin transparents com l’aigua.

    Encara que sempre hi poden haver gustos de tota mena, m’hi jugo alguna cosa que us agradarà el poema que he escollit perquè us delecteu llegint-lo atentament i silenciosa. Escodrinyant el significat de les paraules que no entengueu clarament. Buscant quin missatge s’amaga als plecs de les paraules.

    Vet aquí el regal:

    Les flors sense nom

    No oblide mai les castes flors anònimes

    vora els camins que creuen el país.

    Per elles tinc un amor principal.

    Amb ulls goluts i grandíssim respecte

    les veig sovint i tempte els seus estams,

    el dèbil os, la dolça anatomia.

    El seu destí dignament proletari

    és alegrar la vida de tothom.

    Camins perduts i floretes trobades!

     Amb cansament he arribat de vegades

    i m ‘he inclinat només per olorar-les,

    per escoltar la seua benvinguda

    o els mots d’ajut en moments de desànim.

    M’han retornat moltes il·lusions.

    Com un didal d’aigua verda d’aljub

    m’han fet sentir més netes les pupil·les,

    més clar el cor, més amples els propòsits.

    Perquè han estat els oracles, també,

    on he sabut els averanys estranys

    i he destriat decisions futures.

    Flors sense nom i amb la pols del camí!

    D’elles aprenc amor i consistència

    i el sentiment gratuït de la llum

    que arriba als ulls i penetra una vida

    que té un sentit clar des d’aquell moment.

     M’han retornat hores de la infantesa

    i m’he sentit acompanyat amb elles.

    Mai no he arrencat una flor del camí.

     Se m’han ofert, però les he deixades

    just a aquell lloc on naixen i prosperen.

     Mai no he vessat la sang d’aquestes flors.

     Em reconec perdudament en elles,

    en el sentit de la seua existència.

     Aquest amor em fa tornar a elles

    i als vells camins i les velles contrades.

     Però ara tinc un gran enyor per elles.

     Mire i no veig enlloc el seu encís.

     M’esperaran vora una carretera.

     

    Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica, 2008. Editorial Bromera

    Ja que hi som, us proposo que deixeu constància de l’impacte que us ha provocat aquesta lectura en aquest espai visible des de qualsevol racó del món.

     

    Article complet

  • Concurs poètic “El tren, un món de poesia”

    Escrit per el 07 de Maig del 2012 a les 10:52 a: General, Voluntariat per la llengua

    Voleu guanyar un viatge per a dues persones al TREN DELS LLACS?

    Si participeu en el concurs, podeu guanyar un viatge històric en aquest tren, que des del 1951 va unir la ciutat de Lleida amb Saint Girons (França), a través del Port de Salau. El 3 de febrer de 1924, es va inaugurar el tram ferroviari entre Lleida i Balaguer. Actualment, la via ferroviària del Tren dels Llacs recorre una part de l’eix transpirinenc amb sortida des de Lleida fins a la Pobla de Segur.

    Es tracta de presentar individualment o per parelles lingüístiques un poema d’entre 25 o 30 versos que tingui a veure amb els viatges. Teniu temps de presentar els vostres treballs al Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú fins al dia 18 de maig.

    I si el vostre poema queda finalista també podreu guanyar altre premis. Consulteu les bases i feu viatjar les paraules!

    Els premis seran lliurats el dia 31 de maig, al Museu del Ferrocarril, i també seran llegits els poemes premiats.

     

     

    Article complet

  • Ens agrada la poesia!

    Escrit per el 14 de Març del 2012 a les 14:26 a: General

    El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia i els alumnes de Ribes volem afegir-nos a la celebració. Volem compartir amb tothom aquestes petites meravelles. Estem segurs que us agradaran! Oi que el català antic sona bé?

     

    Article complet

  • Per Nadal, haikus a l’aula

    Escrit per el 05 de Desembre del 2011 a les 13:59 a: Activitats del CNL, General, Voluntariat per la llengua

    Ara que ve Nadal, aquesta activitat que us proposem pot ser una bona pràctica de llengua: dediqueu un instant (màgic) a treballar els haikus a l’aula, fent un bon treball cooperatiu podrem divertir-nos i crear poesia.

    El haiku és una composició poètica d’origen japonès. La idea és captar un instant màgic, un instant que ens il·lumina. Aquestes pistes us poden ajudar a escriure’n un:

    – Observar acuradament la natura i la vida
    – Saber captar un instant, un detall, una emoció
    – És un poema descriptiu
    – Llenguatge planer i directe
    – Hi predominen els substantius: s’anomenen les coses que es veuen
    – Hi ha pocs adjectius: no cal valorar les coses que es veuen
    – Ús del verb en present: captar l’instant
    – Té tres versos de 4, 6, 4 síl·labes i solen acabar en paraula plana, si l’última síl·laba és àtona els versos serien de 5-7-5 síl·labes

    Us pot anar bé de consultar aquesta presentació, que pretén ser una ajuda:

     

     

     

    Aquí en teniu alguns exemples de poetes catalans:

     

    Camí de sol.
    Per les rutes amigues,
    unes formigues.

    Joan Salvat-Papasseit

     

     

     

     

     

     

    Poble camina
    com un poble entre els pobles.
    Camina i canta.

    Vicent Andrés Estellés

     

    Una mirada
    damunt el jonc que es vincla:
    tu, que em coneixes.

    Feliu Formosa

     

    Diré Kosovo
    per dir el buit que culmina
    l’horror del segle.

    Miquel Martí Pol

     

    La pau, pregonen,
    i amb la boca petita
    criden la guerra.

    Miquel Martí Pol

     

    Animeu-vos a buscar imatges i a crear els vostres haikus. Podeu anar-los afegint a aquesta entrada des dels comentaris. A més a més, si teniu Facebook us proposem que els pengeu a la pàgina que ha creat el Consorci per a la Normalització Lingüística per  mantenir viva la paraula: La Paraula Viva en haikus.

    El professorat del Centre de l’Alt Penedès i el Garraf us dediquem aquestes creacions:

     

    Tió de Nadal

    baixa de la muntanya

    i porta regals.

     

     

     

     

    El fred no fa por

    quan el foc ens aviva

    la pau i l’amor.

     

     

     

     

     

    Flor de Nadal

    caliu a les cases

    amor i pau.

     

     

     

     

     

    Nadal per tothom

    que l’amistat escalfi

    amics i germans.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova