• Setmana Santa i Pasqua

    Escrit per el 29 de March del 2010 a les 11:03 a: Setmana Santa i Pasqua

    La Setmana Santa és el conjunt de celebracions religioses que es fan entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció per recordar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. De les festes tradicionals, segurament és la que ha canviat més amb el temps. Abans la Setmana Santa era un temps de recolliment, en què es prohibia la música profana, els balls, el cinema que no fos de temàtica religiosa, etc. Hi havia un contrast entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua, dies d’alegria i festa, i la resta, en què es commemorava la passió de Jesucrist en un ambient de tristesa, de silenci i de respecte molt marcat, ambient que queda ben reflectit en les processons i en algunes dites “Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer”.
    Avui dia, en canvi, la secularització progressiva de la societat ha convertit aquestes dates en uns dies de vacances primaverals que se solen aprofitar per viatjar o per fer altres activitats d’oci.
    Les dates varien cada any segons la fase de la lluna. El Diumenge de Pasqua és el diumenge que segueix la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. Per tant, sempre s’escau entre el dia 22 de març i el 25 d’abril. Hi ha tota una sèrie de dites que es refereixen a aquesta variació de dates: “Pasqua marçal, mortaldat o fam”, “Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal”, “Pasqua marcenca, fam o pesta primerenca”, “Altes o baixes, a l’abril les pasqües”, “Setmana santa a l’abril, fa l’any gentil”.

    Mercat del Ram

    El Mercat del Ram es fa a Vic el dissabte anterior al Diumenge de Rams. Té un origen molt antic i ja es troba documentat l’any 875.  Va néixer com un mercat de palmes i rams de llorer, d’aquí li ve el nom, però, amb el temps, es va estendre a altres àmbits, com la ramaderia i l’agricultura. Actualment, és una fira multisectorial de caire ramader, comercial, cultural, lúdic, etc., que rep una gran quantitat de visitants tant de la comarca com d’altres indrets del país.

    Diumenge de Rams

    Es commemora el dia que Jesús va fer l’entrada triomfal a Jerusalem. A les esglésies es beneeixen palmes, palmons, branques d’olivera i branques de llorer. Tradicionalment la padrina regalava la palma i els infants aquest dia estrenaven vestit: “Per Pasqua i per Nadal, qui no estrena, res no val”, “Mudat com una Pasqua”.
    Després de Pasqua les palmes o palmons beneïts es posaven al balcó o a la porta per protegir la casa de bruixes i dimonis. A pagès es cremaven i se n’escampava la cendra, amb la creença que això faria la terra més fèrtil. A més, també es posaven als pallers per protegir els conreus de bruixes i calamarsades.

    La cultura popular ha conservat ben viva la dita “Fer Pasqua abans de Rams” per referir-se als embarassos que es produïen fora del matrimoni.

    Processó dels Armats o del Silenci

    Les processons són una de les manifestacions més pròpies de la Setmana Santa. Les més llargues són les dels Dijous i Divendres Sant, però n’hi ha d’altres, com ara la dels Armats, molt popular a Vic. La Processó dels Armats o del Silenci es fa des de l’any 1750 i surt el Diumenge de Rams al vespre. Encapçalen la processó els soldats romans, que marquen el ritme, seguits dels portadors d’improperis, sibil·les i inscripcions, les confraries que treuen el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors i dos cors. Al capdavant hi va el soldat que porta el penó amb la inscripció SPQR (Senatus Populusque Romanus). Com que la gent no sabia llatí, popularment s’interpretava com “Sastres Pobres Que Robeu” o “Robeu Que Pobres Sereu”. També hi ha dites que es refereixen a les processons: “Qui sigui frare que prengui candela”, “Endavant les atxes!” i “No hi ha més cera que la que crema”.

    Caramelles
    Les caramelles, del llatí calamellus, canonet, es canten la nit del Dissabte de Glòria o el Diumenge i Dilluns de Pasqua al matí. La tradició, d’origen rural,  es remunta al s. XVI, en què una colla d’homes, generalment pastors, cantaven acompanyats d’algun instrument a canvi d’ous i botifarra. Més endavant s’introdueix el costum de fer recapte per fer un berenar col·lectiu el diumenge següent del de Pasqua. Per arribar millor a les finestres, n’hi solia haver un que duia una perxa amb un cistell al capdamunt.
    Durant el segle XIX les corals adopten la tradició i introdueixen les caramelles també a l’àmbit urbà. Se solen cantar goigs, peces de tema amorós i galant, corrandes sobre temes locals i alguna peça patriòtica. Les colles, actualment formades per adults i nens de tots dos sexes, es posen el vestit tradicional per cantar. Curiosament, a Sant Julià de Vilatorta els caramellaires duen grans capes, barret de copa i vares vermelles.

    Les caramelles

    Al cel brillaven milers d’estrelles,
    era de Pasqua l’hermosa nit,
    i al vent llançaven les caramelles
    cançons alegres entre el brogit.
    Quan el meu nòvio –que era solista
    de l’Aliança del Poble Nou-
    sèrio lluïa sa veu d’artista,
    estava el barri ple com un ou.
    I jo escoltava des del balcó
    les dolces notes d’eixa cançó:
    Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
    d’amor ardent el meu cor sent un goig diví!
    Que és gran l’estimació que a mi em domina
    ja ho comprendràs quan estaràs
    soleta amb mi, soleta amb mi.

    Mona

    Igual que la padrina regala la palma, el dia de Pasqua el padrí regala la mona. La mona, antigament, era una panereta amb ous frescos, tants com anys tenia el nebot al qual es regalava. Se solia regalar fins que feien la comunió, generalment als dotze anys. Segons Coromines, mona ve del llatí munda i vol dir panera adornada. En canvi hi ha altres lingüistes que pensen que pot venir de l’àrab munna, que vol dir regal. Els ous simbolitzen l’inici de la nova vida en un moment, la primavera, en què les aus ponen: “Parlem d’ous, que ara ve Pasqua”, “Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons”.

    A partir del segle XIX la tradició evoluciona cap al pastís que coneixem actualment, de pa de pessic, mantega i xocolata adornat, generalment, amb ous de xocolata, plomalls i algun pollet. També se’n fan amb figures d’actualitat, com ara ninots de dibuixos animats, esportistes de moda, etc.

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes