Arxiu per June, 2010

  • Sant Joan

    Escrit per el 18 de June del 2010 a les 7:58 a: Sant Joan

    Sant Joan, dia 24 de juny, és una festa d’origen pagà que posteriorment s’afegeix a la litúrgia cristiana. Se celebra, de molt antic, el solstici d’estiu, és a dir, l’apogeu solar, el dia que el sol assoleix el zenit i es dóna la benvinguda a l’estiu. Per això, si poseu un bastó dret al migdia, no fa gens d’ombra, per la situació del sol. És el dia més llarg de l’any, és a dir, la nit més curta, i se li atribueixen, popularment, característiques màgiques i curatives. La festa gira al voltant de l’element que la caracteritza: el foc.

    El foc, purificador, esdevé el protagonista de la revetlla, en què es fan grans fogueres i, posteriorment, s’hi introduïren els focs d’artifici i els coets. Abans es recollien mobles i estris vells per cremar la nit de Sant Joan i fer la foguera ben grossa. Ara, en canvi, és més popular tirar coets i petards, que la nit de la revetlla esclaten sense parar.

    Hi ha tota una sèrie de rituals que es fan la nit del 23 o el matí del 24 per tenir sort, salut, bellesa, joventut, amor, etc.:

    – Les creences relatives a aquesta nit atribueixen valors excepcionals a les herbes. De fet, els romans ja sortien a la mitjanit a buscar berbena, que deien que duia sort i riquesa.

    – Els joves cullen carlines i les posen a la porta de casa de l’enamorada amb l’esperança que així els correspondran.

    – A la rosada de Sant Joan se li suposen propietats curatives, rejovenidores i de bellesa. Per això diuen que fregar-se les berrugues,els grans o les cremades amb herba que tingui rosada de la nit de Sant Joan, ajuda a curar-los. També hi ha la creença que rebolcar-se per l’herba humitejada amb la rosada porta sort i salut.

    – Senyar-se de cara als primers rajos de sol del dia 24 es diu que guarda l’era de formigues.

    – Rentar-se els ulls amb aigua de mar cada matí, de Sant Joan a Sant Pere, dóna claredat i conserva la vista.

    Cal dir que és una festa molt celebrada a tots els països mediterranis. En el cas dels territoris de parla catalana, destaquen les festes de Ciutadella, en què cavalls i cavallers són protagonistes d’una tradició derivada dels antics tornejos medievals. A Perpinyà també és festa gran, ja que Sant Joan n’és el patró.

    Cal destacar, a més, que al Marroc i Algèria, especialment a Bugia, és una festa molt antiga i tradicional tant per als àrabs com per als amazics.

    “Lo dia de Sant Joan
    és diada d’alegria.
    Fan festa los cristians
    e moros de moreria.”

    Així com aquí l’Església la fa coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, i d’aquesta manera cristianitza una festa pagana, l’Islam fa una cosa molt semblant i en aquesta data es commemora el naixement del profeta Mahoma. Al continent africà la festa també té com a elements conductors el foc i les herbes aromàtiques, que es cremen a la foguera i amb el fum de les quals es purifica les persones, els animals i les cases.

    Pel que fa a la gastronomia, Sant Joan es caracteritza per la coca. La nit de la revetlla es menja coca amb pinyons i fruita confitada que, de vegades, pot ser farcida de nata o de crema.
    Tradicionalment, les coques eren rodones i amb un forat al mig. La fruita i els pinyons s’hi posaven radialment, de manera que la coca s’assemblava al sol, origen de la festa i de la tradició. Ara se solen fer allargades i la fruita i els pinyons s’hi posen amb un sentit purament estètic.

    La quantitat de dites populars que fan referència a Sant Joan, donen compte de la importància d’aquesta tradició. N’hi ha que es refereixen al fet que el dia és més llarg i que arriba l’estiu: “Sant Joan, el dia més gran”, “Per Sant Joan, una passa de gegant”, “Per Sant Pere i Sant Joan, la calor va en gran”, “Per Sant Joan, el primer bany”. Altres van lligades al calendari agrícola: “Aigua per Sant Joan, cap guany i molta fam”, “Per Sant Joan de juny, la falç al puny”, “Sembraràs quan voldràs, però per Sant Joan segaràs”, “Per Sant Joan, el blat fora del camp”, “Per Sant Joan, tot neix i tot creix”, “Pluja joana podreix l’avellana”. També n’hi ha que es refereixen a les característiques màgiques de la nit de Sant Joan: “Bany de Sant Joan, salut per a tot l’any”, “La que es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant”, “Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any”.

    Article complet

  • La Rateta: activitats didàctiques

    Escrit per el 02 de June del 2010 a les 6:56 a: Propostes didàctiques

    OBJECTIUS:

    –  Conèixer un conte de la cultura popular

    –  Desenvolupar habilitats per expressar-se oralmente

    –  Comprendre i memoritzar el text d’un conte

    –  Interpretar un text oral

    DESTINATARIS :

    –  Alumnes de nivell elemental

    PROCEDIMENT:

    1. Es llegeix  el conte de La rateta que escombrava l’escaleta amb el grup classe i es comenta.

    2. Es distribueixen els alumnes en grups, segons els personatges i de manera que no quedi ningú sense grup.

    3- Es reparteixen els papers a cada membre del grup i el text que hauran de  memoritzar :

    NARRADOR , RATETA, SENYOR ÀNEC, SENYOR GALL, SENYOR ASE i SENYOR GATET.

    4. Hauran de fer la interpretació davant de la classe. (Val a dir que, entre els diferents grups que es facin, els resultats seran ben diferents. S’ha de procurar que qui faci de narrador tingui força fluïdesa i també que la interpretació sigui acurada :  la veu dels animals…).

    6. Un cop treballat el conte a classe, es pot anar a les diferents aules, on un grup diferent cada vegada pot fer la representació a la resta de companys.

    LA RATETA  QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA

    NARRADOR : Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

    RATETA :   Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

    NARRADOR : I així ho va fer.

    Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

    RATETA : Sí aquest si que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà – pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!

    NARRADOR : Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

    SENYOR ÀNEC : Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

    RATETA Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR ÀNECQuac, quac, quac!!

    RATETA Ui, que m’eixordes. No et vull pas per marit.

    NARRADOR : També va passar el senyor gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

    SENYOR GALLRateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

    RATETA :  Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR GALL :  Kikirikí, kikirikí !!!

    RATETA :  Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

    NARRADOR : I el senyor gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

    Al cap d’una estona va passar el senyor ase que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

    SENYOR ASE :  Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

    RATETA : Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

    SENYOR ASE :  Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

    RATETA :  Fuig, fuig, que m’eixordes!!

    NARRADOR : Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar per allà el senyor gat que li va dir:

    SENYOR GAT :   Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?

    RATETA :  Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR GAT :   Miauu, miauuu!

    NARRADOR :  La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir:

    RATETA : Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!

    SENYOR GAT : Miauu, miauuu !!!

    NARRADOR : I així ho van fer. Ben aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

    NARRADOR : Aquell dia tothom li deia a la rateta:

    TOTHOM : Vés amb compte amb aquest gat! (1)

    -Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada! (2)

    NARRADOR : Però ella només recordava la seva veu i pensava com n’estava d’enamorada.

    Però un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!

    I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

    Article complet

  • Suficiència 3. Activitat d’expressió escrita amb contes populars

    Escrit per l'01 de June del 2010 a les 12:32 a: Propostes didàctiques

    OBJECTIUS:

    – Conèixer un conte d’una altra cultura i recordar un conte popular català (com que hi ha alumnat d’orígens diversos, fins i tot pot ser que no coneguin cap dels dos contes)

    – Fer un treball de creació (expressió escrita) a partir d’un dels dos contes, per triar

    – Treballar el text narratiu i els signes de puntuació

    –  Arribar a acords amb un company de classe, per decidir la nova trama i el final de la història

    DESTINATARIS:

    –  Alumnes de cursos de suficiència

    PROCEDIMENT:

    1. Per parelles, llegeixen les dues opcions. Només se’ls donen els començaments dels dos contes, perquè els continuïn.

    2. Amb la parella, decideixen com continuarà i acabarà la història, i en preparen un esquema comú. Abans s’hauran fixat, a la pissarra, quatre pautes del text narratiu.
    3- A casa, individualment, cada alumne continua el conte a partir de l’esquema pactat.

    4- La professora corregeix els textos i se’n comenten els errors (encerclats) a classe. S’aprofita per treballar qüestions de puntuació, sobretot com cal puntuar els diàlegs.

    5-Cada alumne es compromet a autocorregir-se el text a partir dels errors encerclats i a enviar el conte definitiu, per correu electrònic, a la professora.

    6-La professora en fa una última revisió i agrupa els textos ―que no ocupen més d’una pàgina― en un sol document, que s’enviarà al grup classe a fi que tothom pugui llegir les diferents versions dels contes. Els en quedarà un recull.

    7. A l’Aula d’Autoaprenentatge, per a qui tingui curiositat, hi trobaran els textos originals, que també es poden dur i comentar a classe.

    Proposta de text: continueu un d’aquests dos contes (MÀXIM 200 PARAULES)

    Opció A. La rateta que escombrava l’escaleta

    Vet aquí que una vegada hi havia una rateta que escombrava l’escaleta de casa seva.

    I escombrant escombrant, va trobar un dineret al peu de l’escaleta.

    Tota cofoia de la troballa, va agafar el dineret i es va dir:

    ―Què en faré, què no en faré, d’aquest dineret? Si me’n compro avellanetes em cauran les dentetes, si me’n compro pinyonets em cauran els queixalets.

    I sense saber què en faria, se’n va anar a la botiga…

    Opció B. La nena del dia i la nit (conte veneçolà)

    A les ribes de l’Orinoco viu el poble dels guarao, que abans no sabia què era el dia i la nit. Per estrany que sembli, a la seva terra no existia la nit.

    Anaven a caçar i a buscar mel a la selva, feien canoes i pescaven. Quan arribava l’hora d’anar a dormir, sense que s’hagués fet fosc, tancaven els ulls i somiaven. En tots els seus somnis sempre apareixia el sol. On era la nit? No ho sabia ningú.

    La protagonista d’aquesta història va néixer preguntant. En descobrir el riu, va preguntar d’on venia tanta aigua i cap a on anava. I després va preguntar per què les formigues tenien sis potes. Així, amb la Guauta preguntant-ho tot i ficant el nas arreu, va passar el temps.

    Un dia, va arribar al poble un home que duia, per tot equipatge, una petita bossa rodona, feta amb fulles de palma…

    Article complet

  • En Patufet: activitats didàctiques

    Escrit per l'01 de June del 2010 a les 12:18 a: Propostes didàctiques

    Objectius comunicatius

    • Conèixer un conte popular tradicional català.
    • Aprendre les fórmules i les estructures repetitives característiques de la narració.
    • Comprendre el text i el context del conte i valorar l’imaginari popular català.
    • Aprendre a argumentar oralment les raons que exposa en Patufet.

    Continguts gramaticals

    • Passat imperfet
    • Passat perfet perifràstic
    • Verbs irregulars: tenir, haver-hi, fer, dir, anar
    • Verbs pronominals: anar-se’n
    • Verbs purs de la tercera conjugació: recollir, sentir, collir
    • Concordança dels adjectius
    • Discurs directe / discurs indirecte
    • Estructures comparatives: tan…com…
    • Adverbis: aleshores
    • Situacionals: damunt, sota

    Vocabulari relacionat

    Parts del cos: coll, panxa

    Adjectius relacionats amb l’aparença física i de caràcter.

    Temps atmosfèric: nevar, ploure

    Aliments: safrà, col

    Vocabulari remarcable: xavo, sagramental, dinada, minyonet, passar ànsia, fer cap, deturar…

    Destinataris

    Alumnes del Bàsic 2.

    Procediment

    • Situar el conte dins la tradició popular catalana. Es pot demanar als alumnes si tenen algun conte semblant en la seva tradició.
    • Es tracta de llegir el conte una primera vegada, assenyalant aquelles paraules i estructures que no s’entenguin (grup classe).
    • Una vegada treballat el vocabulari i les estructures típiques del conte, es procedirà a una segona lectura individualitzada i a la comprensió del text a partir d’unes preguntes (comprensió treballada per parelles).

    Comprensió lectora

    En Patufet

    • Com era en Patufet (físicament i de caràcter)?
    • Què necessitava la seva mare per fer el menjar?
    • Què cantava en Patufet perquè la gent no el trepitgés?
    • Com es diu la moneda que la mare dóna a en Patufet?
    • On va deixar el xavo de safrà el botiguer?
    • On es va penjar el cistell del dinar en Patufet?
    • Per què en Patufet es va amagar sota d’una col?
    • Qui es va menjar la col, el cistell i en Patufet?
    • Què  li va explicar la mare d’en Patufet al seu pare?
    • Com s’acaba el conte?

    Acaba les frases següents:

    En Patufet era petit com………………….

    El seu pare va moure un…………………a la seva mare

    Quan els seus pares el buscaven cridaven: Patufet, ………….

    Activitat en parelles

    Imagina’t que ets molt petit. Què li diries a la teva mare perquè et deixés anar a comprar?

    Imagina’t que tens un fill molt petit. El deixaries anar a comprar sol?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes