Arxiu per August, 2010

  • El Serpent de Manlleu

    Escrit per el 05 de August del 2010 a les 7:12 a: El Serpent de Manlleu

    La Festa Major de Manlleu té com a eix vertebrador, des de fa uns anys, la llegenda del Serpent, recollida a principis del segle XX.
    Així, cada 14 d’agost a la nit, arriba a Manlleu el Serpent, acompanyat de foc, música i teatre, a buscar el vailet que li ha pres el diamant… Quin diamant? Si encara no la sabeu, pareu esment a la llegenda del Serpent de Manlleu!

    Diuen que a Manlleu, vora el riu Ter, quan la Devesa era un bosc espès on ningú no gosava acostar-se, hi vivia una serp de mides extraordinàries, enorme, com una casa de pagès, amb una cabellera llarga i un diamant ben lluent i gros a sobre el cap.
    Com que les dimensions de la bèstia eren extraordinàries, es menjava tot allò que trobava: porcs, ases, bous (amb el carretó i tot)…, la qual cosa generava pànic entre la població.
    Un dia, però, un noi es va atrevir a endinsar-se al bosc i va descobrir que la serp tenia al cau una roda de molí. D’amagat, el vailet l’observà i es va adonar que quan anava a beure al riu deixava el diamant al forat de la roda per por que no li caigués. Aprofitant que el serpent era a beure, el noi li va agafar el diamant i va córrer bosc enllà cap a casa seva. Ja us podeu imaginar com es va enfurismar, la bèstia, quan va tornar del riu i va saber que li havien pres!
    Gràcies als poders màgics, va seguir el rastre del vailet fins a casa seva i amb la cua va picar a la porta fins que la va esbotzar.
    El vailet, que havia amagat el diamant a sota el morter, tremolava de por, i tant ell els seus pares ja es veien perduts.
    Un cop va haver entrat, el serpent de seguida va saber que el diamant era a sota del morter i s’hi va enroscar amb força però, sorprenentment, a poc a poc, es va anar apagant fins que es va morir. El noi es va adonar, llavors, que prenent-li el diamant també li havia pres la vida.
    Per agrair que se n’havien sortit, el vailet i la seva família van oferir el diamant a la Mare de Déu de la Font, on va romandre fins que els francesos se’l van endur.

    A més de la llegenda, també hi ha la cançó que l’acompanya, recollida per Mossèn Verdaguer, que s’inclou en el Cançoner popular de Catalunya.

    Part damunt de Manlleu
    hi ha una pollancreda;
    n’hi ha un serpent molt gros,
    esgarrifós de veure.

    Si no ho creieu,
    diu que ho aneu a veure
    i ho trobareu.

    Tota la gent que hi va
    si els pot haver se’ls menja;
    s’ha menjat nou godalls,
    la truja i la porquera.

    S’ha menjat dos cavalls,
    una burra i una euga,
    moltons a prop de cent
    i nou-centes ovelles.

    S’ha menjat un bover,
    els bous i la carreta,
    un piquet de soldats,
    llances i baionetes.

    Tota una processó,
    gonfanons i banderes,
    també els enyor rector,
    que anava al seu darrera.

    En aquesta llegenda hi trobem elements que es repeteixen sovint en la cultura popular, com ara la creença que hi ha serps que a la cabellera o al cap hi amaguen un brillant, anomenat de vegades “pedra de serp”, que només abandonen quan es banyen. Aconseguir la pedra de serp comporta, evidentment, riquesa, però també un gran risc.

    Dia 14 d’agost a la nit, doncs, sortirà el Serpent a buscar el seu diamant, com cada any, i la gent de la vila l’esperarà al carrer per gaudir de l’espectacle.

    Bona Festa Major!
    

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes