• Es canyemet, s’ase i sa serra-porra

    Escrit per el 10 de November del 2010 a les 17:48 a: Rondalles catalanes

    Això era un homo de Son Servera, que havia nom el sen24 Tomeu, més pobre que un gri25 i més carregat d’infants que un ase vei de mosques: tots cabien davall un erer26; no n’hi havia cap qui es guanyàs es pa.

    El sen Tomeu tenia una rota27 de prat a Son Corb. Un dia que hi feinejava i havia penjada sa barxa28 amb so dinar a una pomera, devés les nou hi compareix un corb, li obre sa barxa i li saupa29 es dinar.

    A bell migdia l’homo se’n va a sa barxa i la troba buida.

    –Ja és aquell polissó de corb que feia sa barca30 per aquí, devés les nou! -diu ell capejant– Si demà torna, sabrà jo qui som.

    L’endemà afica es dinar dins una caera31, deixa sa caera damunt sa mateixa pomera i se posa a l’aguait, esperant es corb.

    Es corb no se féu esperar gaire. Estava llépol i devés les nou s’entrega: veu que s’olor d’es dinar surt de dins sa caera i zas! S’hi enfonya32, i bones espipellades33.

    El sen Tomeu el vetlava com un gat sa rata, i se n’hi va corrents. Tapa a cada cap sa caera i es corb no li pogué fugir. […]

    (català balear; fragment extret del llibre Rondaies mallorquines (tom tercer), d’Antoni Maria Alcover)


    24 Tractament que es dóna als treballadors camperols quan ja són d’edat madura.

    25 Grill

    26 Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que, col·locat horitzontalment o un poc inclinat damunt unes forques o eradores; serveix per a porgar els cereals damunt l’era després de la batuda.

    27 1· Tros de terra que era garriga i ha estat sembrada; 2· Tros de terra que un conreador cultiva dins una possessió d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull; sol ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, i no podent-la conrear directament el propietari, la dóna a conrear a un altre a canvi d’algun benefici o del simple avantatge de tenir la terra rompuda sense despeses pròpies.

    28 Espècie de senalla d’espart o de palmes, amb tapadora, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines.

    29 Pren, roba

    30 Fer sa barca: ésser en l’aire sense aletejar, sigui aturat, sigui en moviment.

    31 Rusc d’abelles.  La casera d’abelles mallorquina (que es pronuncia també caera caiera) és feta d’esquerdes de canya, de forma cilíndrica o una mica cònica, de devers sis pams de llargària per un de diàmetre; les esquerdes estan ben adherides unes amb les altres per medi d’una mescla d’argila, pols de palla i buina de bou; a cada cap del cilindre hi ha una tapadora de marès que es diu es fonell.

    32 Fica, endinsa

    33 Cops de bec d’un ocell o gallina en menjar.

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes