Arxiu per January, 2011

  • El frare de l’escala

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 13:07 a: Rondalles catalanes

    Narrador:   Vet aquí que una vegada hi havia un _________encarregat de fer neteja del
    convent, que era tan baix que no arribava enlloc. Com que la comunitat
    era pobra, no tenia  ________ per a comprar una ________, i el frare se les va
    enginyar per tenir-ne una de franc.
    En una vila propera al convent es feia una ________d’_______. El __________ hi
    anà, es deturà davant de la primera parada del _________ i demanà al _________:

    Frare:          Per l’amor de Déu, bon home, sóc pobre i sense diners, que em
    donaríeu una  _________ encara que fos la més xica?

    Firaire :      – Teniu, bon frare, espero que us faci servei i que Déu m’ho pagui  algun
    dia.

    Narrador:   De la primera parada se n’anà a la del costat i demanà si li volien
    canviar aquella __________ tan menuda per una altra d’un________ més alt, i el
    ________, bon home, la hi canvià.

    Conclusió:  I així per l’estil seguí de parada en parada i acabà per tenir de franc
    ___________més alta de la_____________.

    Veus: Assumpta, Magda (de Prats), Joan, Gloria i Mercè.
    Recollit per Jan del Tabac, de Barcelona, l’any 1922.

    Activitat de comprensió lectora. Nivell bàsic.
    Escolteu la rondalla El frare de l’escala i ompliu els buits.

    Article complet

  • Fermar els gossos amb llonganisses

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 12:47 a: Rondalles catalanes

    Un llonganissaire de Vic tenia un______molt juganer que sempre entrava a l’obrador i _____els treballadors. Un dia, per deslliurar-se de la molèstia del gos, una de les obreres, amb una llonganissa prima, encara ________ i a mig fer, va lligar la bestiola al barró d’una cadira. S’escaigué que el llonganissaire portà a visitar l’obrador un client de terres ______, al qual agradaven molt les _________i quedà tot admirat del poc cas que a Vic en feien. El ______ va creure que la gran________era causa d’aquella despreocupació i es va afermar en la seva opinió en veure la humorada de la treballadora que havia convertit una llonganissa en simple corda per a_________ el gos.

    Segons Teresa Gelats, de Barcelona
    Veus: Ariel Cavilli, Maria Genís i Jordi Sanz

    Activitat de comprensió lectora. Nivell elemental.
    Escolteu Fermar els gossos amb llonganisses i ompliu els buits.

    Article complet

  • Quedar-se amb un pam de nas

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 12:09 a: Rondalles catalanes

    Hi havia una dona molt vella que vivia sola i no tenia ningú que l’ajudés en les feines de la casa. Tres n’hi havia que li donaven molta angúnia: la primera, haver d’anar a cercar aigua a la font; la segona, haver de trencar la llenya per al foc, i la tercera, haver d’estirar la________ del_________ quan filava.

    Un dia, mentre omplia els________ a la font, saltà del_________ un bonic peixet vermell. La doneta es posà tota cofoia en pensar que tindria un bon berenar. El peixet li digué:

    -No em matis, i et concediré els tres dons que vulguis demanar-me.

    La doneta, pensant en les tres feines que més_______, li demanà:

    -Vull… que  els ________ vagin i  tornin  tots sols a la font; vull… que quan doni un cop a un objecte… es trenqui, i també vull… que en tocar una cosa… al moment  s’estiri un  pam!

    El peixet li concedí el que demanava i desaparegué per la_________de la font.
    Així que els________ foren plens, tots sols se n’anaren cap a casa, enmig de la gran admiració de la vella, la qual, portada pel seu entusiasme i en un gest de satisfacció, es donà un cop a la cuixa. Com que havia demanat que cosa que toqués es trenqués a l’acte, se li trencà la cuixa. En veure la seva________, unes llàgrimes li   ________               rodolaren cara avall, i una se li posà a la punta del seu nas de ganxo. La   doneta, per eixugar-se-la, se’l tocà, i, tal com li havia concedit el peixet, li cresqué de seguida un pam.

    Si hagués demanat concretament que es trenqués la llenya al moment de copejar-la i que ________  un pam els cerros només de tocar-los, la pobra vella hauria tingut_____________ i no s’hauria hagut de______________de la seva sort.

    Segons Teresa Gelats, de Barcelona

    <a href=”“>

    Activitat de comprensió lectora. Nivell intermedi/suficiència.

    Escolteu Quedar-se amb un pam de nas, ompliu els buits i busqueu el significat de les paraules que falten.

    Article complet

  • La promesa llesta

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 9:36 a: Rondalles catalanes

    Heus ací que, una vegada, hi havia un fadrí molt pobre que festejava amb una noia rica i els parents d’ella no els volien deixar casar només perquè ell era tan pobre. Com que s’estimaven molt, per poder-se casar van decidir que ella, una nit, quan tots els de casa seva foren a dormir, fugiria amb un bon paquet de robes, joies i diners per poder-se casar, i, quan ja estarien units pel sant llaç del matrimoni, tornaria a casa i demanaria perdó als seus pares. Per fugir van esperar una nit de bona lluna per tal de veure-s’hi sense haver d’anar amb llum.
    Tal com havíem quedat, vaig fer el senyal convingut; ella baixà amb un farcell de roba i, sense moure fressa, vam fer via carrer enllà, sense dir paraula per no cridar l’atenció i no ser descoberts.
    Ella, en contemplar aquella gran lluna, no es pogué estar de dir:
    -Quina lluna tan clara fa!
    I ell li contestà:
    -Quan la gossa segueix el ca.
    En sentir-me tractada de gossa, em vaig enutjar i vaig pensar que si aleshores, que encara no érem casats, em tractava d’aquella manera, tot i haver de pagar jo el casament, molt pitjor em tractaria quan fóssim marit i muller. I ràpidament vaig repensar-me i em vaig fer el propòsit de deixar córrer el casament. I, fent veure que m’adonava de sobte em vaig deturar I li vaig dir al meu promès.
    -Ara m’adono que he tingut un gran descuit. M’he deixat precisament els diners i ens caldrà tornar a casa a cercar-los.
    Em vaig fer un tip de rondinar i, malhumorat, vaig acompanyà a la meva promesa a desfer el camí.
    En arribar a casa, ella amagà ben bé la roba, les joies i els diners per tal que no es comprengués el que havia passat i se n’anà a dormir.
    Quan vaig veure que no tornava, i jo no parava de fer el senyal que havíem quedat per cridar-la, vaig pensar que alguna cosa passava.
    Fins que ella, temorosa que els de casa seva no el sentissin i no es descobrís el cas, sortí a la finestra i li va dir:
    -Quina lluna més clara fa, quan la gossa segueix el ca! Però encara és més verdadera quan el ca la gossa espera.
    I, sense dir-li no una paraula més, amb una revolada tancà el finestró i el deixà amb un pam de nas.

    Llegit per Marianna Farkas, Mònica Jaume i Mercè Salinas

    Activitat de comprensió lectora. Nivell Intermedi/suficiència

    Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses
    Els dos enamorats han de fugir perquè la família d’ella no accepta el matrimoni
    El promès li fa saber que ha de ser una dona submisa
    La noia té ganes de casar-se amb el seu promès però torna enrere perquè s’ha oblidat els diners
    El promès xiula per fer-li el senyal convingut però ella no respon
    La noia li tanca la porta i el deixa amb un pam de nas

    Article complet

  • El sabateret

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 9:13 a: Rondalles catalanes

    Hi havia un sabateret d’escaleta, molt pobre, molt pobre, que tenia tres fills i no sabia pas amb què mantenir-los. Un dia se li presentà un mendicant, tot brut i espelleringat, que li va demanar si, per l’amor de Déu , li volia donar unes sabates velles. Al sabater, amb tot i ser tan pobre, li va fer tanta llàstima aquell captaire, que li’n donà unes de noves que tenia. El pobre es va quedar parat, que ni se’n sabia avenir i, amb llàgrimes als ulls, li va dir:

    – Jo havia estat sabater, com vós, i vaig ser maleït i condemnat a haver de caminar sempre sense mai no poder-me deturar. Vaig voltant el món i dono una volta cada set anys; de tant caminar, tinc els peus durs com un unglot de cavall, no em puc aturar ni per menjar, ni per dormir; jo he visitat tots els sabaters del món i no n’he trobat cap de tan generós, ni de tan bon cor com vós, que m’hagi fet la gràcia de dar-me un calçat nou.  Jo us ho vull agrair, però no us puc donar cap diner. Un dia que voltant, voltant, vaig passar pel Paradís, vaig menjar-me un préssec d’un presseguer molt gros i molt gemat que hi havia, i em vaig guardar el pinyol que ara us donaré en paga de les sabates. Planteu-lo i us sortirà un presseguer que us farà préssecs tot l’any, uns préssecs més grossos que síndries.

    I aquell pobre, que era el jueu errant, va donar el pinyol al sabateret. Aquest el plantà a l’hort i li sortí un presseguer que sempre, sempre, feia préssecs tan grossos que es necessitava un cistell per a cada un.
    El rei de la terra on vivia el sabateret, era molt agradat de la bona fruita i, un any per Nadal, tenia el desig de menjar préssecs. Féu fer unes crides manifestant que al qui li portés un préssec fresc, el casaria amb una de les seves filles. El sabateret, tot tou, va pensar que se li presentava una bona ocasió per a ser consogre del rei. Collí el préssec més gros del presseguer, el posà dins d’un cistellàs, l’envià a casa del rei per mitjà del fill gran, per veure si es casava amb la princesa. El fill gran del sabater, pel camí va trobar un vellet que li preguntà què hi duia en aquell cistell i ell molt desdenyós va contestar-li:

    – Escorpins.
    – Ben grossos els trobaràs, doncs.

    El fill del sabateret va arribar a casa del rei i li presentà el cistell. En destapar-lo, el trobà ple d’escorpins. El rei pensant-se que es burlava d’ell li va fer donar una gran pallissa i el va fer tancar a la presó. Quan el sabater ho va saber, hi envià el seu fill mitjà, que era tan malagradós com el gran. També va trobar aquell vellet, el qual li féu la mateixa pregunta, i el xicot, tot emmurriat, li contestà:

    – Granotes.
    – Ben grosses les trobaràs.

    Quan el rei va veure que duia granotes al cistell i que totes es posaven a saltar i a raücar, va fer ventar-li una pallissa més forta que la del seu germà i el féu tancar en una presó més estreta i més fosca. Quan el pobre sabateret va saber el que havia passat al seu fill mitjà, hi envià el petit, que era molt bon noi i molt bon minyó. Quan trobà el vellet, en comptes de contestar-li amb el desdeny dels altres, va dir-li:

    – Bon home, hi porto un préssec que anava a dur al rei, per veure si el feia content i em donava la mà de la princesa. Si el voleu veure, us l’ensenyaré i, si teníeu necessitat de menjar-vos-el, també us el donaria.

    -Doncs un préssec trobaràs, que ben gros serà. El rei tindrà un gran goig de rebre’l, et farà el seu gendre, casant-te amb la filla més gran i tu seràs l’hereu de la corona.

    El sabater petit va arribar a casa del rei, li ensenyà el préssec, el rei en quedà tot enamorat i, tal com havia promès, li va donar a triar la mà d’una de les seves filles. El sabateret escollí la més gran, que era la pubilla i la més gentil, i va demanar al rei que no volia pas pompes ni gales per al casament; que més s’estimaria que tragués de la presó els seus dos germans. El rei va estar molt content del bon cor del sabateret; va treure els seus germans de la presó i féu unes festes molt més grans del que les hauria fetes.

    Veus: Núria Puigdesens ,Laura Salvans, Mercè Garay, Magda Lozano, Sole Ladero, Montse Assens  i Xavier Puigseslloses.

    <a href="“>

    Activitat de comprensió lectora. Nivell B3/elemental

    Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses

    El mendicant  va demanar unes sabates velles al sabateret
    El mendicants abans havia estat carnisser
    El mendicant, com a agraïment, dóna un préssec al sabater
    Quan el fill gran del sabateret va destapar el cistell, el va trobar ple d’escorpins
    El fill petit del sabateret també diu una mentida al vellet i troba granotes al cistell

    Article complet

  • La caseta de sucre

    Escrit per el 10 de January del 2011 a les 12:46 a: Propostes didàctiques

    Vet aquí que una vegada hi havia dos germanets, un nen i una nena que, de tan pobrets, no tenien res per menjar, i van decidir anar-se’n pel món, a veure si trobaven manera de poder atipar-se. Van fer cap a un bosc tan espès, que no es coneixia el dia de la nit. I, camina que caminaràs, van veure allà lluny, lluny, una caseta; s’hi van acostar i van veure que era tota de sucre, amb les portes i les finestres de xocolata. Ells van dir: “ Aquesta és la nostra; ara sí que ens podrem atipar” i, sense pensar-s’hi més, van començar a menjar, i, vinga llepar les parets i la porta i, noi, que n’era de dolç. Però es diu que totes les coses bones no duren gaire; en aquella caseta, tan dolça i tan bona, vivia una bruixa que es menjava les criatures, i quan va sentir que li rosegaven les parets de la casa, podeu comptar com es va posar! Treu el cap a la finestra i, cridant com una boja, tot era dir:
    —Qui és aquest desvergonyit que se’m menja la casa?; si baixo, amb tres mossegades i tres xuclades, me l’empasso.
    Quan els dos germanets van sentir allò, podeu comptar quin tremolor!, no tenien ni esma de mirar enlaire, ni de dir una sola paraula. Quan la vella bruixa va veure que eren dues criaturetes, es va assossegar una mica, i els va dir:
    —D’on heu sortit, tan petits i eixerits com atrevits?; mira, em vindreu ben bé; tu em faràs de criada i a tu, com que se’m va morir aquell pollastre que guardava per al Nadal, et posaré al galliner, t’engreixaré i per aquella diada te’m menjaré.
    I tal dit tal fet. La nena, la va fer servir d’escarràs, la feia escombrar, passar bugada, cosir, empaitar les rates; li feia fer el dinar, bufar el foc i, podeu comptar!, en tot el dia no parava. I el nen, me’l va tancar al galliner com si fos un pollastre, i li donava segó, blat de moro, rosegons de pa mullat i, podeu comptar!, tot l’afany de la mala vella era perquè s’engreixés força. Cada dia anava a veure si estava més gras, i li feia treure el dit per entre el filat de la gàbia, per veure si s’havia engreixat gaire per poder-lo matar per Nadal. Però el nen, com que no tenia ganes que el matés, en comptes del dit,li treia un bocí d’os ben embolicat amb un bocí de budell, que semblava un dit i no ho era; i, és clar, com que sempre li treia el mateix, semblava que mai no s’engreixava, i la vella tot era dir-li:
    —Maleït i remaleït, tant de menjar que et dono i sempre estàs gras igual. Per haver d’estar tan magre, no te’n donaré gens, i així me l’estalviaré i, tant si estàs gras com si estàs magre, per Nadal el coll a terra.
    Podeu comptar quin efecte havien de fer les paraules de la velleta als dos germanets! Va arribar Nadal i la vella va dir a la nena que fes un bon foc per poder fer el seu germanet a l’ast. La nena tremolava com la fulla a l’arbre, no sabia el que es feia, i tot era dir a la vella que el foc no se li volia encendre i que, si no se l’hi encenia, a ella li semblava que no podrien fer Nadal. La bruixa tot era cridar i rondinar i botzinar, però veient que el foc no s’encenia, el va encendre ella. Mentre estava ajupida i tota atrafegada, encenent el foc, quan ja va haver-hi una bona foguera, la nena, que sí, li venta una empenta i la tira dins i, de seguida, va tancar la porta del forn, perquè no pogués sortir. Va córrer a obrir la gàbia del seu germanet i, cames ajudeu-me, tots dos se’n van anar ben lluny, ben lluny, per por que la vella, com que era bruixa, no obrís la porta del forn, no ressuscités i no els fes una mala passada.
    Camina que caminaràs, van caminar set dies i set nits, sense parar mai, per por que la vella no els seguís. A l’últim, enmig d’un bosc, van trobar una caseta, petita, petita, petita, que semblava que talment era feta per a ells, les cadires, les taules, els llits, els armaris, tot era petit i a la seva mida, i tot el parament de cuina igual: els plats, els gots, tot era petit, a la seva mida. Els armaris estaven tots plens de roba a vesar i n’hi havia tanta de nen com de nena; res, que semblava que aquella casa l’havien feta per a ells, i hi van viure feliços i tranquils. A tots els pobres que trucaven a la porta els feien caritat i els donaven bon sopar i bon dormir a la pallissa, perquè, com que només tenien dos llits i eren petits, no hi haurien cabut.
    I vet ací que un dia va trucar a la porta un vellet molt vellet, que gairebé no podia caminar, i anava amb un bastó, tot corbat, corbat que el cap gairebé li tocava a terra, amb una barba blanca, llarga fins als genolls, i els va demanar si per aquella nit li voldrien donar posada, i els germanets el van acollir com acollien tothom. Mentre sopaven, tot era mirar-se’l i el vellet també mirava a ells, fins que van reconèixer que era el seu pare i ells,els seus fills. Podeu comptar quin goig i quina alegria que varen tenir tots tres. Ploraven d’alegria, i no en vulgueu més de petons i d’abraçades! I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i vet aquí que el conte ja s’ha fos!
    El qui bé fa
    bé troba,
    tant si és ric
    com si és pobre

    Segons Marta Marió de Barcelona (1922)
    Rondalla extreta de Folklore de Catalunya, de Joan Amades, i adaptada per Fina Anglada.

    PROPOSTA  DIDÀCTICA
    Destinataris
    Alumnes del bàsic 3

    Objectius comunicatius

    • Conèixer un conte popular tradicional català.
    • Comprendre el text.
    • Expressar i demanar les preferències sobre els diferents tipus de lectures ( llibres, revistes, contes…)

    Habilitats

    • Comprensió oral
    • Comprensió lectora
    • Expressió oral
    • Expressió escrita

    Continguts gramaticals

    • Verbs irregulars: haver-hi, fer, anar, dir
    • Verbs pronominals: anar-se’n
    • Passat imperfet
    • Passat perfet perifràstic
    • Present de subjuntiu
    • Imperfet de subjuntiu
    • Adverbis: gaire, mai, ben

    Vocabulari

    • Adjectius: espès, magre, desvergonyit, maleït, eixerit, atrevit, atrafegat…
    • Verbs: atipar, llepar, rosegar, botzinar, empassar, engreixar, empaitar, rondinar, Assossegar, ressuscitar…
    • Vocabulari remarcable: criada, escarràs, bugada, filat, afany, foguera, empenta, parament, pallissa, galliner, budell, bocí, segó, rosegons de pa, mossegada, xuclada, tremolor, esma…
    • Diminutius: pobret/-a, germanet/-a, criatura/-eta…

    Procediment

    • Presentar el conte i situar-lo dins la tradició popular catalana.
    • Primera lectura del conte. Cada alumne llegirà una part del conte, assenyalant

    aquelles paraules i estructures que no s’entenguin.

    • Segona lectura del conte (grup classe).
    • Finalment, els alumnes hauran de llegir el conte individualment i contestar unes preguntes de comprensió.
    • Debat sobre el conte.
    • Parlar amb els companys. Demanar als alumnes que contestin l’enquesta, que els passarà el professor, per parelles. A la posada en comú cada alumne ha d’explicar la informació que ha recollit del seu company.

    Activitats

    Comprensió lectora
    1.    Per què van marxar de casa els dos germans?

    2.    De què estava feta la caseta que van trobar al bosc?

    3.    Qui vivia en aquella casa?

    4.    Què va dir la bruixa cridant per la finestra?

    5.    Quines feines feia la nena?

    6.    Què feia el nen mentre la seva germana treballava?

    7.    Per què volia, la bruixa, que el nen s’engreixés?

    8.    Qui tira la bruixa al forn?

    9.    Quant temps van caminar els dos germanets pel bosc?

    10.    Qui era el vellet que van acollir a casa seva?

    Expressió oral

    • Demanar als alumnes si tenen algun conte semblant en la seva tradició i, si és el cas, que l’expliquin.
    • Parlar de les seves preferències a l’hora d’escollir una lectura.
    • Posada en comú de l’enquesta que han fet al seu company de classe.


    Enquesta

    Els meus contes i llibres preferits
    a.    Qui t’explicava contes quan eres petit/a?
    b.    Quan solien explicar-te’n?

    Al matí, abans d’anar a l’escola.

    Al migdia, abans o després de dinar.

    Al vespre

    A la nit, abans d’adormir-te.

    c.    Quins contes eren els que més t’agradaven
    d.    Digues tres títols de llibres que tinguis a casa teva.
    1.
    2.
    3.

    e.    Dels contes que t’han explicat al llarg de la teva vida, quins són els que més t’han agradat?

    Expressió escrita (treball gramatical i lèxic)
    1.    En el primer paràgraf del text quantes formes verbals en passat llunyà hi surten. Escriu-les totes i escriu la resta de persones gramaticals.
    2.    Escriu el plural de les paraules següents:

    El vell, la casa, la bruixa, el bastó, el bosc, l’escombra, l’armari, el pollastre, el llit i  el bocí.

    3.    Llegeix aquesta frase i digues què substitueix el pronom ELS. “El vellet els va demanar si per aquella nit li voldrien donar posada”.
    4.    Al primer paràgraf de la segona pàgina hi ha la forma verbal “pogués” (imperfet de subjuntiu).
    Fes el següent:
    a)    Digues quin és l’infinitiu d’aquesta forma
    b)    Ara conjuga totes les persones d’aquest mateix verb, però amb present d’indicatiu i present de subjuntiu.

    Present de subjuntiu
    Present d’indicatiu

    5.    Busca en el conte una comparació i escriu-la:
    6.    Busca derivats de la mateixa família que:
    Casa:
    Gallina:
    Foc:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes