• La caseta de sucre

    Escrit per el 10 de January del 2011 a les 12:46 a: Propostes didàctiques

    Vet aquí que una vegada hi havia dos germanets, un nen i una nena que, de tan pobrets, no tenien res per menjar, i van decidir anar-se’n pel món, a veure si trobaven manera de poder atipar-se. Van fer cap a un bosc tan espès, que no es coneixia el dia de la nit. I, camina que caminaràs, van veure allà lluny, lluny, una caseta; s’hi van acostar i van veure que era tota de sucre, amb les portes i les finestres de xocolata. Ells van dir: “ Aquesta és la nostra; ara sí que ens podrem atipar” i, sense pensar-s’hi més, van començar a menjar, i, vinga llepar les parets i la porta i, noi, que n’era de dolç. Però es diu que totes les coses bones no duren gaire; en aquella caseta, tan dolça i tan bona, vivia una bruixa que es menjava les criatures, i quan va sentir que li rosegaven les parets de la casa, podeu comptar com es va posar! Treu el cap a la finestra i, cridant com una boja, tot era dir:
    —Qui és aquest desvergonyit que se’m menja la casa?; si baixo, amb tres mossegades i tres xuclades, me l’empasso.
    Quan els dos germanets van sentir allò, podeu comptar quin tremolor!, no tenien ni esma de mirar enlaire, ni de dir una sola paraula. Quan la vella bruixa va veure que eren dues criaturetes, es va assossegar una mica, i els va dir:
    —D’on heu sortit, tan petits i eixerits com atrevits?; mira, em vindreu ben bé; tu em faràs de criada i a tu, com que se’m va morir aquell pollastre que guardava per al Nadal, et posaré al galliner, t’engreixaré i per aquella diada te’m menjaré.
    I tal dit tal fet. La nena, la va fer servir d’escarràs, la feia escombrar, passar bugada, cosir, empaitar les rates; li feia fer el dinar, bufar el foc i, podeu comptar!, en tot el dia no parava. I el nen, me’l va tancar al galliner com si fos un pollastre, i li donava segó, blat de moro, rosegons de pa mullat i, podeu comptar!, tot l’afany de la mala vella era perquè s’engreixés força. Cada dia anava a veure si estava més gras, i li feia treure el dit per entre el filat de la gàbia, per veure si s’havia engreixat gaire per poder-lo matar per Nadal. Però el nen, com que no tenia ganes que el matés, en comptes del dit,li treia un bocí d’os ben embolicat amb un bocí de budell, que semblava un dit i no ho era; i, és clar, com que sempre li treia el mateix, semblava que mai no s’engreixava, i la vella tot era dir-li:
    —Maleït i remaleït, tant de menjar que et dono i sempre estàs gras igual. Per haver d’estar tan magre, no te’n donaré gens, i així me l’estalviaré i, tant si estàs gras com si estàs magre, per Nadal el coll a terra.
    Podeu comptar quin efecte havien de fer les paraules de la velleta als dos germanets! Va arribar Nadal i la vella va dir a la nena que fes un bon foc per poder fer el seu germanet a l’ast. La nena tremolava com la fulla a l’arbre, no sabia el que es feia, i tot era dir a la vella que el foc no se li volia encendre i que, si no se l’hi encenia, a ella li semblava que no podrien fer Nadal. La bruixa tot era cridar i rondinar i botzinar, però veient que el foc no s’encenia, el va encendre ella. Mentre estava ajupida i tota atrafegada, encenent el foc, quan ja va haver-hi una bona foguera, la nena, que sí, li venta una empenta i la tira dins i, de seguida, va tancar la porta del forn, perquè no pogués sortir. Va córrer a obrir la gàbia del seu germanet i, cames ajudeu-me, tots dos se’n van anar ben lluny, ben lluny, per por que la vella, com que era bruixa, no obrís la porta del forn, no ressuscités i no els fes una mala passada.
    Camina que caminaràs, van caminar set dies i set nits, sense parar mai, per por que la vella no els seguís. A l’últim, enmig d’un bosc, van trobar una caseta, petita, petita, petita, que semblava que talment era feta per a ells, les cadires, les taules, els llits, els armaris, tot era petit i a la seva mida, i tot el parament de cuina igual: els plats, els gots, tot era petit, a la seva mida. Els armaris estaven tots plens de roba a vesar i n’hi havia tanta de nen com de nena; res, que semblava que aquella casa l’havien feta per a ells, i hi van viure feliços i tranquils. A tots els pobres que trucaven a la porta els feien caritat i els donaven bon sopar i bon dormir a la pallissa, perquè, com que només tenien dos llits i eren petits, no hi haurien cabut.
    I vet ací que un dia va trucar a la porta un vellet molt vellet, que gairebé no podia caminar, i anava amb un bastó, tot corbat, corbat que el cap gairebé li tocava a terra, amb una barba blanca, llarga fins als genolls, i els va demanar si per aquella nit li voldrien donar posada, i els germanets el van acollir com acollien tothom. Mentre sopaven, tot era mirar-se’l i el vellet també mirava a ells, fins que van reconèixer que era el seu pare i ells,els seus fills. Podeu comptar quin goig i quina alegria que varen tenir tots tres. Ploraven d’alegria, i no en vulgueu més de petons i d’abraçades! I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i vet aquí que el conte ja s’ha fos!
    El qui bé fa
    bé troba,
    tant si és ric
    com si és pobre

    Segons Marta Marió de Barcelona (1922)
    Rondalla extreta de Folklore de Catalunya, de Joan Amades, i adaptada per Fina Anglada.

    PROPOSTA  DIDÀCTICA
    Destinataris
    Alumnes del bàsic 3

    Objectius comunicatius

    • Conèixer un conte popular tradicional català.
    • Comprendre el text.
    • Expressar i demanar les preferències sobre els diferents tipus de lectures ( llibres, revistes, contes…)

    Habilitats

    • Comprensió oral
    • Comprensió lectora
    • Expressió oral
    • Expressió escrita

    Continguts gramaticals

    • Verbs irregulars: haver-hi, fer, anar, dir
    • Verbs pronominals: anar-se’n
    • Passat imperfet
    • Passat perfet perifràstic
    • Present de subjuntiu
    • Imperfet de subjuntiu
    • Adverbis: gaire, mai, ben

    Vocabulari

    • Adjectius: espès, magre, desvergonyit, maleït, eixerit, atrevit, atrafegat…
    • Verbs: atipar, llepar, rosegar, botzinar, empassar, engreixar, empaitar, rondinar, Assossegar, ressuscitar…
    • Vocabulari remarcable: criada, escarràs, bugada, filat, afany, foguera, empenta, parament, pallissa, galliner, budell, bocí, segó, rosegons de pa, mossegada, xuclada, tremolor, esma…
    • Diminutius: pobret/-a, germanet/-a, criatura/-eta…

    Procediment

    • Presentar el conte i situar-lo dins la tradició popular catalana.
    • Primera lectura del conte. Cada alumne llegirà una part del conte, assenyalant

    aquelles paraules i estructures que no s’entenguin.

    • Segona lectura del conte (grup classe).
    • Finalment, els alumnes hauran de llegir el conte individualment i contestar unes preguntes de comprensió.
    • Debat sobre el conte.
    • Parlar amb els companys. Demanar als alumnes que contestin l’enquesta, que els passarà el professor, per parelles. A la posada en comú cada alumne ha d’explicar la informació que ha recollit del seu company.

    Activitats

    Comprensió lectora
    1.    Per què van marxar de casa els dos germans?

    2.    De què estava feta la caseta que van trobar al bosc?

    3.    Qui vivia en aquella casa?

    4.    Què va dir la bruixa cridant per la finestra?

    5.    Quines feines feia la nena?

    6.    Què feia el nen mentre la seva germana treballava?

    7.    Per què volia, la bruixa, que el nen s’engreixés?

    8.    Qui tira la bruixa al forn?

    9.    Quant temps van caminar els dos germanets pel bosc?

    10.    Qui era el vellet que van acollir a casa seva?

    Expressió oral

    • Demanar als alumnes si tenen algun conte semblant en la seva tradició i, si és el cas, que l’expliquin.
    • Parlar de les seves preferències a l’hora d’escollir una lectura.
    • Posada en comú de l’enquesta que han fet al seu company de classe.


    Enquesta

    Els meus contes i llibres preferits
    a.    Qui t’explicava contes quan eres petit/a?
    b.    Quan solien explicar-te’n?

    Al matí, abans d’anar a l’escola.

    Al migdia, abans o després de dinar.

    Al vespre

    A la nit, abans d’adormir-te.

    c.    Quins contes eren els que més t’agradaven
    d.    Digues tres títols de llibres que tinguis a casa teva.
    1.
    2.
    3.

    e.    Dels contes que t’han explicat al llarg de la teva vida, quins són els que més t’han agradat?

    Expressió escrita (treball gramatical i lèxic)
    1.    En el primer paràgraf del text quantes formes verbals en passat llunyà hi surten. Escriu-les totes i escriu la resta de persones gramaticals.
    2.    Escriu el plural de les paraules següents:

    El vell, la casa, la bruixa, el bastó, el bosc, l’escombra, l’armari, el pollastre, el llit i  el bocí.

    3.    Llegeix aquesta frase i digues què substitueix el pronom ELS. “El vellet els va demanar si per aquella nit li voldrien donar posada”.
    4.    Al primer paràgraf de la segona pàgina hi ha la forma verbal “pogués” (imperfet de subjuntiu).
    Fes el següent:
    a)    Digues quin és l’infinitiu d’aquesta forma
    b)    Ara conjuga totes les persones d’aquest mateix verb, però amb present d’indicatiu i present de subjuntiu.

    Present de subjuntiu
    Present d’indicatiu

    5.    Busca en el conte una comparació i escriu-la:
    6.    Busca derivats de la mateixa família que:
    Casa:
    Gallina:
    Foc:

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes