• El sabateret

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 9:13 a: Rondalles catalanes

    Hi havia un sabateret d’escaleta, molt pobre, molt pobre, que tenia tres fills i no sabia pas amb què mantenir-los. Un dia se li presentà un mendicant, tot brut i espelleringat, que li va demanar si, per l’amor de Déu , li volia donar unes sabates velles. Al sabater, amb tot i ser tan pobre, li va fer tanta llàstima aquell captaire, que li’n donà unes de noves que tenia. El pobre es va quedar parat, que ni se’n sabia avenir i, amb llàgrimes als ulls, li va dir:

    – Jo havia estat sabater, com vós, i vaig ser maleït i condemnat a haver de caminar sempre sense mai no poder-me deturar. Vaig voltant el món i dono una volta cada set anys; de tant caminar, tinc els peus durs com un unglot de cavall, no em puc aturar ni per menjar, ni per dormir; jo he visitat tots els sabaters del món i no n’he trobat cap de tan generós, ni de tan bon cor com vós, que m’hagi fet la gràcia de dar-me un calçat nou.  Jo us ho vull agrair, però no us puc donar cap diner. Un dia que voltant, voltant, vaig passar pel Paradís, vaig menjar-me un préssec d’un presseguer molt gros i molt gemat que hi havia, i em vaig guardar el pinyol que ara us donaré en paga de les sabates. Planteu-lo i us sortirà un presseguer que us farà préssecs tot l’any, uns préssecs més grossos que síndries.

    I aquell pobre, que era el jueu errant, va donar el pinyol al sabateret. Aquest el plantà a l’hort i li sortí un presseguer que sempre, sempre, feia préssecs tan grossos que es necessitava un cistell per a cada un.
    El rei de la terra on vivia el sabateret, era molt agradat de la bona fruita i, un any per Nadal, tenia el desig de menjar préssecs. Féu fer unes crides manifestant que al qui li portés un préssec fresc, el casaria amb una de les seves filles. El sabateret, tot tou, va pensar que se li presentava una bona ocasió per a ser consogre del rei. Collí el préssec més gros del presseguer, el posà dins d’un cistellàs, l’envià a casa del rei per mitjà del fill gran, per veure si es casava amb la princesa. El fill gran del sabater, pel camí va trobar un vellet que li preguntà què hi duia en aquell cistell i ell molt desdenyós va contestar-li:

    – Escorpins.
    – Ben grossos els trobaràs, doncs.

    El fill del sabateret va arribar a casa del rei i li presentà el cistell. En destapar-lo, el trobà ple d’escorpins. El rei pensant-se que es burlava d’ell li va fer donar una gran pallissa i el va fer tancar a la presó. Quan el sabater ho va saber, hi envià el seu fill mitjà, que era tan malagradós com el gran. També va trobar aquell vellet, el qual li féu la mateixa pregunta, i el xicot, tot emmurriat, li contestà:

    – Granotes.
    – Ben grosses les trobaràs.

    Quan el rei va veure que duia granotes al cistell i que totes es posaven a saltar i a raücar, va fer ventar-li una pallissa més forta que la del seu germà i el féu tancar en una presó més estreta i més fosca. Quan el pobre sabateret va saber el que havia passat al seu fill mitjà, hi envià el petit, que era molt bon noi i molt bon minyó. Quan trobà el vellet, en comptes de contestar-li amb el desdeny dels altres, va dir-li:

    – Bon home, hi porto un préssec que anava a dur al rei, per veure si el feia content i em donava la mà de la princesa. Si el voleu veure, us l’ensenyaré i, si teníeu necessitat de menjar-vos-el, també us el donaria.

    -Doncs un préssec trobaràs, que ben gros serà. El rei tindrà un gran goig de rebre’l, et farà el seu gendre, casant-te amb la filla més gran i tu seràs l’hereu de la corona.

    El sabater petit va arribar a casa del rei, li ensenyà el préssec, el rei en quedà tot enamorat i, tal com havia promès, li va donar a triar la mà d’una de les seves filles. El sabateret escollí la més gran, que era la pubilla i la més gentil, i va demanar al rei que no volia pas pompes ni gales per al casament; que més s’estimaria que tragués de la presó els seus dos germans. El rei va estar molt content del bon cor del sabateret; va treure els seus germans de la presó i féu unes festes molt més grans del que les hauria fetes.

    Veus: Núria Puigdesens ,Laura Salvans, Mercè Garay, Magda Lozano, Sole Ladero, Montse Assens  i Xavier Puigseslloses.

    <a href="“>

    Activitat de comprensió lectora. Nivell B3/elemental

    Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses

    El mendicant  va demanar unes sabates velles al sabateret
    El mendicants abans havia estat carnisser
    El mendicant, com a agraïment, dóna un préssec al sabater
    Quan el fill gran del sabateret va destapar el cistell, el va trobar ple d’escorpins
    El fill petit del sabateret també diu una mentida al vellet i troba granotes al cistell

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes