• La promesa llesta

    Escrit per el 21 de January del 2011 a les 9:36 a: Rondalles catalanes

    Heus ací que, una vegada, hi havia un fadrí molt pobre que festejava amb una noia rica i els parents d’ella no els volien deixar casar només perquè ell era tan pobre. Com que s’estimaven molt, per poder-se casar van decidir que ella, una nit, quan tots els de casa seva foren a dormir, fugiria amb un bon paquet de robes, joies i diners per poder-se casar, i, quan ja estarien units pel sant llaç del matrimoni, tornaria a casa i demanaria perdó als seus pares. Per fugir van esperar una nit de bona lluna per tal de veure-s’hi sense haver d’anar amb llum.
    Tal com havíem quedat, vaig fer el senyal convingut; ella baixà amb un farcell de roba i, sense moure fressa, vam fer via carrer enllà, sense dir paraula per no cridar l’atenció i no ser descoberts.
    Ella, en contemplar aquella gran lluna, no es pogué estar de dir:
    -Quina lluna tan clara fa!
    I ell li contestà:
    -Quan la gossa segueix el ca.
    En sentir-me tractada de gossa, em vaig enutjar i vaig pensar que si aleshores, que encara no érem casats, em tractava d’aquella manera, tot i haver de pagar jo el casament, molt pitjor em tractaria quan fóssim marit i muller. I ràpidament vaig repensar-me i em vaig fer el propòsit de deixar córrer el casament. I, fent veure que m’adonava de sobte em vaig deturar I li vaig dir al meu promès.
    -Ara m’adono que he tingut un gran descuit. M’he deixat precisament els diners i ens caldrà tornar a casa a cercar-los.
    Em vaig fer un tip de rondinar i, malhumorat, vaig acompanyà a la meva promesa a desfer el camí.
    En arribar a casa, ella amagà ben bé la roba, les joies i els diners per tal que no es comprengués el que havia passat i se n’anà a dormir.
    Quan vaig veure que no tornava, i jo no parava de fer el senyal que havíem quedat per cridar-la, vaig pensar que alguna cosa passava.
    Fins que ella, temorosa que els de casa seva no el sentissin i no es descobrís el cas, sortí a la finestra i li va dir:
    -Quina lluna més clara fa, quan la gossa segueix el ca! Però encara és més verdadera quan el ca la gossa espera.
    I, sense dir-li no una paraula més, amb una revolada tancà el finestró i el deixà amb un pam de nas.

    Llegit per Marianna Farkas, Mònica Jaume i Mercè Salinas

    Activitat de comprensió lectora. Nivell Intermedi/suficiència

    Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses
    Els dos enamorats han de fugir perquè la família d’ella no accepta el matrimoni
    El promès li fa saber que ha de ser una dona submisa
    La noia té ganes de casar-se amb el seu promès però torna enrere perquè s’ha oblidat els diners
    El promès xiula per fer-li el senyal convingut però ella no respon
    La noia li tanca la porta i el deixa amb un pam de nas

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes