Arxiu per February, 2011

  • Carnestoltes

    Escrit per el 10 de February del 2011 a les 13:00 a: Carnestoltes

    El carnestoltes ha estat, des de l’època medieval, una festa marcada per la disbauxa, el capgirament social i la gastronomia abundant. De fet, esdevé un gran contrast amb l’època que el precedeix immediatament, la quaresma. La quaresma consisteix en 40 dies d’abstinència i de prepasació espiritual durant els quals els cristians preparen la Pasqua.
    Així, abans de començar la quaresma, sembla el moment més idoni per potenciar tot el contrari: gresca, llicències, consum de carn en abundància…

    El cançoner popular ho reflecteix així:

    Adéu, dimecres de cendra,
    que el dimoni se t’endugui!
    Per quatre dies de gras,
    set setmanes de dejuni!

    L’origen del carnestoltes es remunta a les antigues festes saturnals romanes, dedicades al déu Saturn, que es feien a Roma durant el mes de desembre. Igual que el carnestoltes, era una celebració plena de transgressions, en què allò que habitualment estava prohibit es convertia en permès i en què els rols socials s’invertien. Precisament per aquest aspecte subversiu, el carnestoltes ha estat prohibit per les autoritats religioses o civils en alguns períodes.
    La festa arriba cada any personificada en el rei Carnestoltes, una figura que apareix per proclamar els dies de llibertinatge i de capgirament social, i que acaba cremat a la foguera el dimecres de cendra, el dia que comença la quaresma.

    Carnestoltes o carnaval?
    S’utilitzen totes dues paraules, en català, però ‘carnestoltes’ és molt més antiga, documentada ja al s. XI. Ve del llatí carnes tollitas, ‘carns llevades’, i es fa servir també per anomenar el rei burlesc que el representa, el rei Carnestoltes.

    En canvi, ‘carnaval’ arriba al català al s. XIX de l’italià carnelevare, provinent del llatí carne levare, ‘llevar la carn, abstenir-se’n’. Aquest terme es refereix, en origen, als grans carnavals de rues i balls de màscares que es fan a ciutat, com ara Venècia, Rio de Janeiro o Florència. Aquesta concepció del carnaval és de tradició renaixentista o burgesa, mentre que el carnestoltes té connotacions més folklòriques i rurals.

    Un dels més coneguts de Catalunya, i evidentment d’Osona, és el Carnaval de Torelló, també dit de Terra Endins, que té molta tradició. Les colles treballen tot l’any per estar a punt per a la desfilada del dissabte. El dia abans, el divendres, des de fa uns vint anys, es fan les Senyoretes, una desfilada d’homes vestits de dona.

    Quant a la gastronomia, el carnestoltes és època de menjar i beure en abundància. Es menja sobretot carn, perquè durant la quaresma no se’n pot menjar. Són plats propis d’aquest temps la truita de botifarra d’ou o la coca de llardons, molt associada al dijous gras o dijous llarder.

    Pel que fa a la música, hi ha cançons molt populars que s’han conservat per a infants que, en realitat, són d’origen carnestoltesc, com En Joan petit o Margarideta, lleva’t de matí. En tots dos casos s’assenyalen parts del cos i, en la segona, a més, es tracta d’anar-se traient peces de roba a mesura que avança la cançó. Per tant la sensualitat, molt pròpia del carnestoltes, hi té un paper important.

    El carnestoltes també queda reflectit en les dites populars: “De Nadal a carnestoltes, set setmanes desimboltes”, “Per carnestoltes, totes les bèsties van soltes”, “Més tard o matiner, carnestoltes al febrer” o “Per als boigs, tot l’any és Carnestoltes”.

    Activitat de comprensió lectora. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

    El Carnestoltes és un període de recolliment espiritual que es fa abans de Pasqua.

    El Carnestoltes té l’origen en les antigues saturnals gregues.

    El Rei Carnestoltes és la figura encarregada de proclamar els dies d’abstinència propis d’aquesta festa.

    Carnaval i Carnestoltes volen dir el mateix però tenen orígens diferents.

    El Carnaval de Terra Endins, un dels més populars de Catalunya, es fa a Manlleu.

    En Joan petit quan balla, cançó popular per a infants, té un origen rural.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes