• Gastronomia de Quaresma: bacallà i bunyols

    Escrit per el 23 de March del 2011 a les 11:21 a: Gastronomia de Quaresma

    El bacallà és el peix que més s’associa a la Quaresma. Voleu saber per què?
    Tot i que no és un peix mediterrani, ja que es pesca en aigües fredes,  la facilitat per salar-lo i assecar-lo i el preu el van convertir en un peix molt popular i, per tant, molt present en el receptari català. Cal tenir en compte que temps enrere no hi havia neveres i la conservació dels aliments era molt important.  Per això, com que se salava, es conservava molt de temps. Això i el fet que l’Església, en període de Quaresma, prohibís menjar carn, el va convertir en un plat propi d’aquestes dates.
    De fet, és un dels elements, juntament amb la verdura, que duu la Vella Quaresma a la mà.
    Encara ara podem sentir la dita “tallar el bacallà”, que té l’origen en els antics monestirs. En temps de Quaresma, el prior era qui feia les racions de bacallà i les podia fer de la mida que volgués.  Per això, quan algú té autoritat o poder de decisió es diu que “talla el bacallà”. També es diu “sec o seca com un bacallà” per referir-se al fet que una persona és molt prima.
    Pel que fa a la música, hi trobem referències en el cançoner popular de Quaresma:

    “Set setmanes de Quaresma,
    només hem pogut menjar
    arengades rovellades,
    mongetes i bacallà”.

    Hi ha moltes maneres de fer el bacallà: a la llauna, amb samfaina, amb mel, amb all, amb panses i pinyons…
    També es pot menjar cru (esqueixada) o fer-ne croquetes o bunyols.
    A  més dels bunyols de bacallà, també es mengen bunyols de Quaresma, uns bunyols dolços que actualment es poden comprar els dimecres i els divendres a les pastisseries. Sembla que tenen l’origen en els monestirs de l’Empordà i, segurament, es feien per endolcir el dejuni i ajudar a passar-lo més bé. A diferència d’altres dolços tradicionals, com el tortell o la mona, que són més vistosos, els bunyols són austers, perquè la Quaresma és temps d’evitar excessos. Bunyol, segons Coromines, ve de ‘bony’ i per això, quan una cosa no surt bé, diem que “és un bunyol”.

    A continuació us expliquem la recepta del bacallà amb panses, pinyons i ou.

    Ingredients:
    8 talls de bacallà dessalat, 1 ceba , 2 grans d’all, 2 tomàquets ben madurs, 25 grams d’ametlles, 50 grams de pinyons, 50 grams de panses, 3 ous durs tallats per la meitat, 1 pessic de canyella en pols, farina per arrebossar el bacallà, oli,  julivert, sal i aigua.
    Primer, fregiu el bacallà amb oli i reserveu-lo.
    Amb part de l’oli on heu fregit el bacallà, feu un sofregit amb un gra d’all, la ceba picada i el tomàquet ratllat. Quan el sofregit estigui gairebé fet, afegiu-hi els talls de bacallà, les panses i els pinyons. Remeneu-ho agafant la cassola i fent-hi moviments giratoris, per evitar haver-hi de posar la cullera i fer malbé els trossos de bacallà. Tot seguit, afegiu-hi una mica d’aigua, sense que arribi a cobrir el bacallà, i deixeu-ho coure a foc baix.
    Mentre es cou, feu una picada amb les ametlles, el julivert i un pessic de canyella i tireu-la damunt el bacallà.
    Finalment, talleu els ous bullits per la meitat i afegiu-los a la cassola, rectifiqueu-ho de sal i ja ho teniu llest per servir.

    Activitat:
    Expliqueu altres maneres de fer el bacallà o introduïu alguna variació de la recepta que hem explicat.
    Si sabeu fer bunyols, també ens podeu fer arribar la recepta.

1 comentari

  1. Carme Victori

    28 Mar 11
    16:24 #

    Molt bé, l’article del bacallà i bunyols! Tot i que s’ha de dir que el bacallà era el menjar de la gent més humil, ja que era molt barat (no com ara que és caríssim). Els no tan humils anaven a la peixateria.
    De bunyols només en menjaves si en feien a casa (almenys en els pobles), no com ara, que tots els forns de pa i pastisseries n’estan plens (molt millor ara, això sí!).

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes