• Esglai

    Escrit per el 14 de March del 2013 a les 11:46 a: Esglai

    Els alumnes del nivell suficiència 3 del SLC de Vic han elaborat textos amb la paraula esglai a partir d’aquests versos de Canigó:

    Llavors se dóna compte del seu pecat,
    lo coneix i s’esglaia: més, ai! ja és tard.

    Recordo la primera vegada que vaig anar al parc d’atraccions del Tibidabo. Era petita, devia tenir 12 anys i era una de les excursions que fèiem amb el col·legi. Que divertit! Pujar a totes les atraccions amb els nostres amics. Ens ho vàrem passar molt bé a tots els llocs on vam pujar, bé a tots, menys a un. Vàrem deixar per últim anar al tren del terror i sort, perquè vaig emportar-me un bon esglai  quan em va sortir en Freddy Krueger de darrere d’una porta, quin ensurt! Des d’aquella vegada, que no hi he tornat a entrar mai més.

    Íngrid Solanich

    La trucada que no voldries veure mai…!
    Fa dos anys, la meva filla va marxar de colònies amb el grup d’esplai que hi ha al nostre poble, i, els monitors, ens van dir que no rebríem cap trucada. Només tindríem notícies en cas d’accidents o altres incidències que afectessin els nens.
    No em considero patidora en aquest sentit i  mai penso que puguin anar malament les coses, però, malauradament, vaig rebre una trucada d‘un monitor de l’esplai.
    Quin esglai tan gran vaig tenir en veure aquella trucada!
    Quan ja saps abans de despenjar el telèfon  que serà una mala notícia, que serà alguna cosa que no t’agradarà sentir, és molt angoixant.
    Per més inri , l’any passat van tornar a marxar, com ja és habitual de cada estiu, i després de 2 dies, vaig tornar a rebre una altra trucada dels monitors!
    L’esglai en aquesta ocasió va ser brutal.
    No m’ho puc creure!
    Altre cop ella!
    Potser sí que no li convé marxar!
    Potser sí que m’haig de plantejar ser patidora!

    Francesca José Cladellas

    Anàvem per tancar el local i la Teresa va sortir la primera perquè anava a tirar les escombraries.
    Jo vaig recollir els quatre cèntims que havíem fet de calaix, vaig agafar uns xiclets i les claus per tancar la porta quan, de sobte, vaig sentir un crit d’esglai.
    Semblava que era la veu de la Teresa. Vaig córrer tant com vaig poder , en arribar, em vaig posar a riure. La Teresa estava enfilada en un banc, plorant perquè havia vist una rata.

    Òscar

    COMDEMNA
    …Confinat a les més absoluta obscuritat, al silenci aclaparador d’un indret forà i angost s’arrossega decrèpit mentre el turment i la desolació el consumeixen amb lentitud esglaiadora. Sempre conscient del calvari, percep la llefiscosa massa tova i calenta que es comprimeix inexorable entre la putrefacció de la seva pròpia carnada. El final arriba amb un esglai; es resisteix, però s’asfixia en una súplica: No vull morir!
    Desperta sobtat i amarat…

    Montse Parera Saborit

    ESGLAI
    Actualment no hi ha cap dia que puguem mirar el telenotícies sense sentir que si un ha robat diners, si l’altre és un corrupte o un assassí, però al cap i a la fi, tots ells segueixen en llibertat sense cap mena de càstig i amagant-se rere la presumpció d’innocència.
    Això provoca un esglai d’indignació a la població, vivim en un país on la justícia és  molt benèvola, per això és tan obvi que la delinqüència vagi en augment ,qui no ho faria, si per cometre actes d’aquest tipus ni vas a la presó, ni tan sols t’obliguen a retornar la quantitat robada.
    Fins que la nostra justícia no canviï, el pensament de la nostra població tampoc ho farà.    

    Olga Pérez

    QUÈ PASSA ? ( WHATSAPP)
    Jo no sóc gaire de noves tecnologies , però en el meu mòbil tinc l‘opció de connectar-me a la xarxa i tenir accés a fer servir el whatsapp.
    Per cert, el faig servir molt ja que la majoria dels meus contactes en tenen. És una forma fàcil, ràpida i econòmica de comunicar-te sense necessitat de fer una trucada.
    A part de comunicar-nos també ens serveix per enviar-nos  fotos, acudits, vídeos… L’altre dia vaig rebre una pluja de vídeos: uns estaven bé , uns altres eren impertinents o de mal gust (aquests ja es podien estalviar d’enviar-los) , em vaig quedar amb un d’aquells que al final et penses que et dirà un missatge : tendre, d’amistat i dius “que maco !”. Una nena vestida amb un tutú de color blanc , ballant per un passadís … i tot d’una surt una personeta, noia, dona…, no sé què caram era, tota ensangonada i fent un crit estrident. Quin esglai!  Vaig fer un bot que va anar de poc que noem quedés sense mòbil, trucades i sense el meu “què passa”?

    Ioia Serra

    Fa un dia esplèndid, allà a l’Escala. La majoria estem prenent el sol a la piscina, fent tertúlia amb la gent dels altres apartaments i els petits, jugant a la piscina. Tot tranquil , com sempre. De sobte , escoltem un cop molt fort , trencadissa de vidres i nens plorant. Quin esglai! Tots correm, mirem si els nostres nens corren per la piscina . Tots cridem, a quin pis ha estat? El pis dels… Tots correm espantats i amb el cor en un puny. Quan arribem al pis, ens trobem la meva filla plena de sang. No havia vist el vidre del balcó . Es podia haver matat, però, amb 20 punts i un estiu sense  poder banyar-se es va poder solucionar.

    Nuri Benito

    Els nens
    Quan  tinc  un  moment  m’agrada  seure  al  meu  balancí, a  prop  del  finestral  ple  de jardineres  florides.
    Així  tranquil·lament, escoltant  música, viatjo  per  antics  records  ja  llunyans, o somio organitzant  futurs   viatges  imaginaris  i  fantàstics.
    De sobte, un gran  estrèpit  m’esglaia  fins  i  tot  l’ànima, la qual  cosa  em  fa  tornar  a la realitat.
    Eren  els  nens, que  jugant  i rient  han  entrat  a  la saleta  per  explicar-me  que han  trobat  un  formiguer  al   jardí…  

    Rosa M. Sabaté

    L’aventura d’acampar
    Com oblidar aquell dia d’acampada amb els companys de classe! Després de sopar, la Marta, l’Anna i  jo, decidírem endinsar-nos al bosc. De sobte, la Marta es va aturar, alguna cosa li impedia continuar caminant. El què vàrem veure, ens va fer xisclar d’una manera esgarrifadora: un home mort, amb un ganivet clavat a la panxa.
    Tot té una explicació, filmaven una pel·lícula!
    No sé si ens volien esglaiar, però ho van aconseguir.

    Maria Fernández

    La tarda es presentava avorrida. El dia era fred i gris, i el cel amenaçava pluja.
    Vaig optar per trucar a uns amics i els vaig proposar d’anar al cinema. La cartellera anunciava una pel·lícula d’humor que creia que els podia agradar.
    Ja amb les crispetes a la mà, vam entrar i ens vam asseure a la primera fila. Ara ja a les fosques, silenci…  i de cop, un crit esgarrifós!!
    Quin esglai!  Ens havíem equivocat de sala.

    Marien Solà

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes