• Enyorança

    Escrit per el 15 de March del 2013 a les 10:13 a: Enyorança

    Els alumnes del nivell suficiència 3 del SLC de Vic han elaborat textos amb la paraula enyorança a partir d’aquest fragment del poema “L’emigrant”:

    Dolça Catalunya
    pàtria del meu cor,
    qui de tu s’allunya
    d’enyorança es mor.

    De tant en tant em pregunten si m’he adaptat a aquest país i sempre responc el mateix: “Ara visc aquí i la meva ment i el meu cos són aquí. Parlo, menjo i m’adapto als costums d’aquesta terra”. Però la veritat és que el meu cor encara està ancorat al Mar Carib. En aquestes aigües tèbies que tant enyoro i en les quals he passat moments feliços. També enyoro les postes de sol sobre el meu estimat mar…

    Johana Lascarro

    De vegades em pregunto si és necessari enyorar per l’absència d’algunes persones, perquè crec que tothom té el seu camí i si algú ha estat present en la nostra vida només una temporada i ara no hi és és perquè ja hem après la lliçó que havíem d’aprendre i podem estar agraïts per aquest regal. Quan algú surt del nostre camí, deixa espai per experimentar coses noves i noves amistats. Aquesta pèrdua no ens hauria de deixar una sensació de tristesa, ja que penso que l’enyorança ens allunya del nostre propi camí de pau i felicitat.

    Tijana Smudja

    El diumenge a la tarda estava a casa llegint tranquil·lament el diari i, de cop, vaig sentir una esgarrifança al cos en intuir que alguna cosa estava arribant.  Aleshores, vaig sentir  com si algú hagués entrat a casa.
    —Qui  és?  Oh! No, no et vull.
    —Sóc l’enyorança, he vingut a veure’t.
    —No et vull sentir. Vés-te’n. Em fas sentir massa feble.
    —És inevitable, no em pots evitar, estimes massa.
    —Però per què et presentes de cop i sense avisar?
    —Jo no tinc hores, ni dies, ni regles. Vinc quan hi ha  febleses a l’ànima.
    —És veritat, et fas present quan em manca la persona que més estimo d’aquest món, cosa que em provoca un gran enyor. Per això,  voldria  proposar-te un pacte. Quan vinguis, truca a la porta perquè pugui veure’t, i aleshores pugui decidir si et deixo entrar o no. Si estic preparada em véns a veure i si no t’agrairia que marxessis fins, potser, un altre diumenge.
    —D’acord.
    Dolors Casanovas Prada

    Que bé em sento quan em ve el teu record! Veig els teus ulls, els teus cabells llargs i foscos, les mans fortes i grosses. També la força amb què ho feies tot. Recordo tants viatges… Que bé que ens ho vàrem passar. Però el que encara em colpeix i em deixa astorada és l’enyorança, per no estar al teu costat.
    Imma Font

    Ja fa uns mesos, molts coneguts s’han adonat que a Catalunya ja no hi tenen res a fer. No hi ha feina. No tenen ingressos. I, per tant, no poden sobreviure. És per això que molts d’ells han decidit emigrar a un altre indret, on les condicions econòmiques i socials siguin molt millors. El primer sentiment que això em va provocar va ser l’enyorança, que amb el temps s’ha transformat en admiració.
    Gil Mauri Fàbregas

    L’enyorança de l’olor de la flor és, per a mi, sinònim de diagonals, amics, infància… La plaça Moreno, centre geogràfic de la ciutat, a vessar de coloms menjant pa, representa un passat llunyà i proper al mateix temps. Els carrers, des del número 1 fins al 31, plens de til·lers amb una fragància inoblidable.
    Fernando Giménez Finocchiaro

    Són les hores d’un amor que no pot amar, la història d’un ésser dividit entre on és i on vol estar. És el viatge que no acaba mai, el temps que no arriba, el desig no complert, la paraula mai dita i mai sentida. Enyorança? No enyoro. És la mateixa enyorança que viu dins meu. Sóc els braços cansats d’esperar l’abraçada sense fi. T’estimo, t’espero, t’enyoro.
    Lorena Vignolo

    Fa sis anys que visc a Catalunya i això em fa pensar si en aquest moment enyoro o no el meu país: Veneçuela. Veneçuela, terra d’amor i joventut. M’has fet marxar amb dolor i joveneta. Ara t’enyoro més, sobretot la teva naturalesa senzilla. Ploro, canto, somio amb prats de passió. Enyoro la terra, les garses, les roses i el sol. Si pogués m’agradaria viure-hi, i així m’estalviaria tanta enyorança.
    Yulimar Hernández

    En aquest temps en què vivim, en què no podem trobar feina i, el que és pitjor, en què no sembla que hi hagi futur, sento enyorança. Enyorança d’un futur que ens han robat i d’una il·lusió que ha desaparegut. Per això, visc el present amb l’única esperança que aquest temps s’acabi i torni a sortir el sol.
    Daniel Gómez

    Un sentiment tan íntim com l’enyorança ens pot portar a estats d’angoixa i a records per als quals l’oblit impossible no sigui en cap cas la solució. Temps perduts, persones que hem estimat, olors, colors…, omplen el nostre record i ens ajuden a construir el nostre futur. Per això l’enyorança mai no s’ha de perdre, sempre hem de tenir alguna cosa per enyorar.
    Felip Tarrés

    Sento un buit, una pena, una pèrdua, un quelcom que no sé com emplenar! La teva llunyania em pesa i, a vegades, no em deixa respirar. És l’enyorança, d’alguna cosa que no saps quan s’acabarà. Vull pensar que aquesta dolça i a vegades amarga enyorança el temps la podrà fer minvar i transformar en una força positiva que em serveixi per créixer i evolucionar.
    Marta Casellas i Castells

    Si alguna cosa m’agrada molt de fer és conèixer món. He viatjat tant com he pogut, ara malauradament els temps són difícils per fer-ho. Durant els viatges que he tingut l’oportunitat de fer, he gaudit de tot el que m’han ofert els diferents països i les diferents cultures. En alguns indrets fins i tot no em faria res quedar-m’hi una temporada, però mai restar-hi per sempre. Sentiria una gran enyorança per la meva gent, el meu país i les meves arrels.
    Roser Santanach Noguera

    Que llarg és l’hivern i quina enyorança tinc de l’estiu i del mar. El mar Mediterrani tan bonic com és i tot el que l’enyoro. Em porta bons records, tertúlies, amics, llargues nits d’estiu… Aquí a Osona el fred, la boira i la temperatura fan que esperi l’estiu amb moltes ganes. Quan m’han suggerit d’escriure un text amb la paraula “enyorança”, el primer que m’ha passat pel cap ha estat el mar.
    Laura Roma

    Al llarg de la vida anem deixant enrere petites parts de nosaltres: el primer somriure, la il·lusió del decobriment del món, el primer petó… Enyorança de la vida passada que ja no tornarà malgrat que ens aferrem al record. El tren de la vida només té un sentit i ens costa assimilar que el que hem viscut ja no tornarà encara que ens neguem a acceptar-ho. Malgrat tot això, cada dia surt el dol i hem de reprendre el trajecte que, potser, ens portarà a una vida millor!
    Núria Quesada Pino

    La primera enyorança que jo recordo em retorna a la meva infància. Tenia quatre anys i era a l’escola de les Beates. Encara que casa meva no n’era gaire lluny, en aquella gran casa m’hi trobava perdut, i només esperava que la mare aparegués a la porta de la classe per endur-se-me’n amb els meus germans. Recordo que una monja velleta no es cansava de dir-me: “Vés a jugar amb els companys, la mare vindrà aviat”. Però jo només mirava la porta per si apareixia la meva salvació.
    Ramon Rosés

    Ara tot és confús. Abans era més fàcil. Les coses eren blanques o negres. L’aigua no feia mala olor. El cel era blau. Els rius corrien nets i avall. Quan plovia et mullaves. Si treballaves et donaven diners. Si la feies, la pagaves. Si corries, et cansaves. Digues-me sentimental, però el que ara sento és una mica d’enyorança.
    Jordi Pinós Serra

    Una de les coses que et fa sentir de vegades el cor en un puny és l’enyorança. Sol ser una companya cruel i acompanya els qui estimem, ja sigui els familiars, una terra, una sensació, una època de la vida. L’enyorança, te l’esperes, però no la superes, no la superes mai del tot.
    Arnau Mas

    Igual que Verdaguer en el seu poema Canigó (L’emigrant), penso que avui dia hi ha molta gent que es veu obligada a deixar la seva terra nadiua. Viatges molt llargs, de vegades jugant-se la vida amb pasteres o apilotats dins de contenidors de grans vaixells de càrrega, suportant fins a l’èxtasi humà. Tot per millorar la vida i poder ajudar a mantenir la família. Per això, molts cops senten enyorança dels seus països d’origen.
    Andreu Coll Antich

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes