• Bressar

    Escrit per el 20 de March del 2013 a les 17:14 a: Bressar

    Els alumnes del Taller de Reciclatge de l’OC de Manlleu han elaborat textos amb el verb bressar a partir d’aquest fragment del poema “Somnis d’infant”, de Verdaguer:

    Quin somni tinguí tan dolç
    un dematí a punta d’alba!
    Ja fa mig segle, i ho tinc
    tan present com si fos ara.
    Somií que en bressol d’or
    un angelet me bressava:
    eren blavencs los seus ulls,
    sa cabellera era llarga,
    sa cara era un pom de flors
    que amb sos llavis jo rosava.

    BRESSAR

    Com un miratge d’estiu
    sentint la teva veu
    em deixava BRESSAR
    pels teus braços d’home.
    Amarada de tu, de la teva olor,
    fosa en carícies llunyanes.
    Dolor d’absència.
    Tardor sobtada.

    Maria Cristina Perarnau

    BRESSAR

    Estava molt nerviós, era la primera vegada i ja estàvem asseguts al cotxe. Només feia que bufar la meva dona, que amb prou feines s’aguantava asseguda en una posició normal. Feia una estona que ella havia trencat aigües, la Martina s’havia posat de part.

    En arribar a l’hospital vam entrar directament a la zona de part. Tot anava molt ràpid. Estava marejat i tremolava, no deixava de pensar en el moment en què tindria el meu fill als braços per poder-lo bressar.

    Àlex Bonachera

    EL BRESSAR PERSISTENT

    A mitjan segle xx, en un hivern gèlid i humit, va nàixer ma mare en una casa de pagès humil i acollidora. Dins de la masia, la fredor es manifestava gairebé com a fora, ja que hi havia unes obertures grans, els tancaments de fusta de les quals semblaven reixats de galliner. L’única manera d’escalfar-se que tenien era una llar de foc al mig de la sala.

    Tot i això, la calor que transmetia la meva àvia, mentre bressava ma mare, era la millor que podia donar. Aquesta calor ha sigut infinita i persistent en el temps, perquè, vint-i-vuit anys després, ma mare me la va transmetre a mi bressant-me igual que feia la seva mare.

    Suposo que totes les mares bressen els seus fills, tot i que actualment podem gaudir de bons tancaments i sistemes per escalfar-nos. Seria bo que la calor de bressar durés per sempre més com a forma d’escalfar els infants.  

    Jordi Fàbrega

    Passejar, parar, admirar,
    conèixer, enamorar,
    comprometre, conviure,
    il·lusionar, esperar,
    néixer, plorar,
    BRESSAR,

    La història inicial fins a arribar al verb BRESSAR,
    el qual significa ‘gronxar’ (un infant al bressol).

    Aquest verb, que forma part de la vida
    inicial de qualsevol nadó, suposa una superprotecció
    vers els infants i joves ja des dels inicis de la vida.

    Potser els nostres avantpassats
    no contemplaven tant els infants.

    Actualment hi ha un BRESSAMENT
    per part dels pares vers els nens i joves,
    que es converteix en una exagerada superprotecció eterna.

    M. Carme Baqué

    EL BRESSOLET

    Una bella nit d’estiu era
    que jo no poguí dormir
    ple d’estels el cel era
    quan el bressolet jo trobí

    prop d’un arbre romangué
    quan el vaig descobrir
    un nin de boca oberta
    i d’ulls color marí

    no plorava ni somiquejava
    més aviat es volia adormir
    tímidament comencí a bressar
    aquell cistellet petit i bonic

    m’asseguí a son costat
    feliç com un ratolí
    quan tot d’una vingué sa mare
    i s’endugué el petit.

    Fina Leiva

    A VISTA D’OCELL

    L’esportista es preparà per alçar el vol. Desplegà el parapent i esperà que el vent bufés amb força. Quan arribà el moment arrencà a córrer i es precipità al buit.

    Aquella experiència era indescriptible i enormement gratificant. Li despertava els sentits. Era una explosió de sensacions apassionants: la descàrrega d’adrenalina, la llibertat, la impressió de volar com un ocell…

    El vent bressava suaument el planador. Cada vol era una aventura nova que li permetia gaudir de la natura des d’una òptica diferent. Sobrevolà al costat de les cingleres per racons inhòspits, amagats i inaccessibles. Podia distingir en la llunyania dues persones caminant en un trencall i una figura damunt d’un cavall a galop. La verdor dels camps sembrats, les masies, el monestir de Sant Miquel del Fai amb la seva cascada, el recorregut serpentejant del riu Tenes i les roques codines de color rogenc formaven un paisatge de gran bellesa que qualsevol amant de la naturalesa no podia perdre’s.

    Es deixava endur per la intensitat del vent, només es preocupava del control de les cordes. Després de quinze minuts planant el cel d’un blau intens decidí preparar-se per a l’aterratge. Observà un descampat proper, de fàcil accés i conduí l’aeronau en aquella direcció. El viatge havia acabat, però tornaria a emprendre’l de nou.

    Maria Garolera

    L’INFANT JOAN

    L’Infant Joan, de tan sols deu dies de vida, és  un nen espavilat, amb uns ulls negres i molt grossos per la seva edat.
    En Joan ara que és petit es passa moltes hores al bressol,  la seva feina és menjar i dormir, plorar també ho fa, però com que és un bon nen, plora més aviat poquet.
    Li agrada molt que el bressin quan està despert al bressol. I com que la seva mare ho sap, passa moltes estones bressolant-lo. Ella sap que en Joan és feliç, perquè se li nota a la cara. Aquell balanceig del bressol el tranquil·litza i per això la seva mare el bressa i li canta.

    Teresa Benet

    La mare transparent

    La pomera batuda per la tempesta cedia les fulles com si les mans del vent volguessin collir les pomes més madures.
    La negror del cel va avançar el llustre de la tarda i els grumolls d’aigua congelada entristien el color daurat de la fruita que m’esperava.
    Encara avui l’enyor em dura, quan recordo la branca dèbil que em bressava el cos empès per una mare transparent.
    Xop, i amarat per l’aroma, que encara sento, vaig abastar una poma per guardar un record del meu tresor.

    Salvador Vergés

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes