• Llesca / llescar

    Escrit per el 20 de March del 2013 a les 13:30 a: Llesca / llescar

    Els alumnes del nivell intermedi 2 de l’OC de Manlleu han elaborat textos amb la paraula llesca o llescar a partir d’aquests versos de “L’hostal millor”, d’Aires del Montseny, de Verdaguer:
    M’estic a l’hostal
    de la Providència,
    servit com un rei
    per mà d’una reina.
    Ell em dóna el vi
    de la vinya seva:
    ella, em dóna el pa
    me’l dóna i me’l llesca.

    Quin plaer, al matí, gaudir d’un esmorzar de pa llescat i torrat al foc, amb all i untat amb oli d’oliva! Per sobre, un tall de pernil ibèric i, per acompanyar, un bon got de vi negre.
    Josep Graner
    Les llesques que fugien
    Fa temps, en una casa de pagès passava una cosa molt estranya: les llesques de pa parlaven i caminaven. Quan el pagès se n’anava a dormir les llesques que eren a la cuina parlaven, ballaven i feien festes.
    Un dia  el pagès es va despertar perquè va sentir alguna cosa que no era normal. Va anar cap a on hi havia el soroll i quan les llesques van veure el pagès van fugir cap a fora i no van tornar més. Elles pensaven que la llibertat és la cosa més cara del món.
    Karima Amriji

    La llesca
    Una llesca de pa amb tomàquet, de pa amb oli o de pa amb xocolata poden aconseguir el somriure d’un infant i fer-lo molt feliç!
    Mercè Torres

    Restaurant La Llesca
    Ens ofereix un menú especial de Setmana Santa.
    El menú consistirà en tota mena de llesques: llesques torrades amb escalivada, llesques torrades amb anxoves, llesques amb patés…
    No t’ho perdis i vine!
    Susana Sánchez

    Hi havia una vegada una nena petita que vivia en una terra llunyana amb la seva família pobra. Un dia que estava dormint va veure al seu somni una llesca de pa amb xocolata. Ella desitjava agafar-la amb la seva maneta perquè tenia molta gana, però en aquell moment la mare la va despertar. Quan va veure que havia estat un somni i que, en realitat, no hi havia cap llesca de pa amb xocolata es va posar molt trista. L’endemà va portar a pasturar els xais a la muntanya i, quina sorpresa!, van passar uns turistes que es van parar per demanar-li el camí perquè s’havien perdut. Per recompensar-la, li van donar una llesca de pa amb xocolata. Així doncs, va tenir l’alegria que el seu somni s’havia fet realitat.
    Naoual Amzieb

    Encara que sigui una llesca
    Hi havia una vegada un matrimoni que tenia un forn. Es llevaven molt d’hora per fer el pa i a primera hora del matí ja es començava a sentir l’olor de pa del forn. La gent del poble omplia la botiga per comprar pa calent i en Ramon, que era el forner i era molt garrepa i molt tossut, no feia gens de cas a la seva dona, la Carlota. No la deixava ni parlar, sempre s’havia de fer el que ell deia encara que no fos just. Mireu si n’era de garrepa, que cobrava el pa més car a la gent que comprava el pa d’hora, perquè era calent, que a la gent que el comprava més tard. Tot això no agradava gens a la Carlota i tenia molta vergonya quan la gent es queixava.
    Sempre plegaven molt tard i en Ramon agafava un pa, el llescava i se l’emportava a casa per dinar.
    Un dia, mentre tancaven el forn per anar a casa, un home es va parar davant la botiga i va demanar-los una mica de pa. Els va dir que era molt pobre, que tenia molta gana i que, si us plau, li donessin una mica de pa, encara que fos una llesca. La Carlota va ficar la mà a la bossa per donar-li pa, però en Ramon li va prendre de les mans i li va dir que no, que no li donaven res, que se n’anés, que no donava pa de franc a ningú! L’home, abans de marxar, va mirar la Carlota amb molta llàstima i ella no sabia on ficar-se de tanta vergonya…
    Passaven els dies i aquell home sempre era allà, a la mateixa hora i al mateix lloc. Sempre amb la mateixa frase: “Si us plau, encara que sigui una llesca…” En Ramon ni el mirava, estava més antipàtic que mai, perquè el forn cada dia estava més ple de pa i la gent ja no hi entrava per culpa de la seva actitud.
    En Ramon i la Carlota ja no parlaven, el matrimoni naufragava. Un dia, quan marxaven a casa, la Carlota va mirar a la seva dreta i va veure que aquell home encara era allà, però aquesta vegada no deia res, només els mirava.
    La Carlota va aprofitar que el seu marit estava tancant la porta del forn, es va acostar a aquell home i li va donar una llesca d’amagat del seu marit. Ell va agafar-la, se la va ficar a la butxaca, li va donar les gràcies amb la mirada i va marxar.
    L’home vivia en una cabana molt petita a la vora d’un riu. Quan va arribar a la seva cabaneta va seure a fora a mirar els peixos que nedaven al riu. Sempre passava hores i hores mirant-los, però aquells dies hi havia un peixet molt estrany que li va cridar l’atenció. Es va acostar al riu per mirar-lo de més a prop i va descobrir que el peixet no tenia cua, va sentir molta llàstima. Va ficar la mà a la butxaca, en va treure aquella llesca de pa que li havia donat la Carlota, la va tallar a trossets i va començar a llençar-los un a un, mentre el peixet saltava i se’ls menjava.
    Quan va acabar, es va aixecar per entrar a la cabana, però abans de posar el peu a dins, va sentir una veu que li deia:
    –    Espera’t bon home, no te’n vagis!-.
    Es va girar per mirar qui era i no va veure a ningú. Va pensar que era molt estrany però que potser no el cridaven a ell. Va mirar cap al riu i va veure que el peixet sense cua estava fora de l’aigua com si estigués flotant a l’aire. L’home va començar a tremolar de por, no sabia si allò era real o només eren imaginacions seves. Va mirar al seu voltant per comprovar si algú veia el mateix que ell, però no, estava sol.
    El peixet li va dir que no tingués por, que només li volia donar les gràcies pel pa que li havia donat. Li va dir que no sabia com es deia i que només volia recompensar la seva actitud. Li va demanar què volia que fes per a ell, que li demanés el que volgués. L’home, amb veu tremolosa, li va dir que es deia Josep i que no va donar-li el pa per tenir cap recompensa, que ell, l’únic que volia era tenir un negoci propi i una bona dona que li fes companyia. De sobte el peixet va desaparèixer i l’home, per fi, va entrar a la cabana.
    Van passar uns mesos i un dia, de bon matí, quan es començava a sentir l’olor de pa del forn, es va sentir la veu d’un home que deia:
    –    Si us plau, una mica de pa… Encara que sigui una llesca!-.
    La Carlota va sortir de seguida per mirar qui era i es va quedar parada, no s’ho podia creure. Com que tardava a entrar, el seu marit va sortir a veure què passava i li va dir:
    –    Què fas, dona? Fes entrar el senyor-. Li va donar la mà i li va dir:
    –    Sóc el marit de la Carlota, em dic Josep-.
    També li va dir que la seva dona i ell eren els propietaris del forn. L’home no podia aixecar el cap i mirar-los a la cara perquè ara els papers s’havien intercanviat i l’amo ara era el captaire i, segurament havia après bé la lliçó… En Josep, però, sí que sabia què és passar gana i per això li va dir que podia passar cada dia pel forn a buscar  una mica de pa.
    La Carlota estava molt contenta i orgullosa del seu marit i es va convèncer, un cop més, que no s’havia equivocat de casar-se amb en Josep i que era la millor persona que mai havia conegut.
    Doncs sí, la vida dóna moltes voltes i una llesca de pa no se li pot negar a ningú.
    Naïma Aberkane

    Llesca de pa
    Tinc un record de quan jo era petita: era al llit i em venia una olor de pa torrat… Era el meu pare que es feia la llesca de pa torrat i la barreja. Trobo a faltar aquesta olor i el meu pare.
    Tinc un altre record del diumenge a la tarda, quan anàvem a casa del meu avi, al Soler. Hi havia un pa de pagès i el meu pare el tallava a llesques, molt ben llescades i les torraven al foc, a terra. Eren boníssimes! I les acompanyàvem amb llonganissa o xocolata. M’agradaria tornar a ser petita per tenir el meu pare i la mare.
    Maite Fochs

    Sabors d’infància
    M’agrada caminar als matins, quan els carrers encara no estan oberts, buits de gent i de cotxes, les botigues tancades. Es respira tanta tranquil·litat i pau…
    Caminant, passo pel costat del forn. La porta oberta deixa anar una olor de pa acabat de fer. Aixeco el nas, m’encanta! Mmm… Quina olor! Em porta tant records… Records de petita, de pa. Quan, per les vacances al poble, la iaia feia pa. Veure-la amassar la pasta i ficar-la al forn. No podia esperar que es refredés. Recordo que deia:
    –    No el mengis calent, que fa mal a la panxa.-
    I mentrestant, feia temps voltant per la taula fins que es refredava. Agafava el pa i el llescava, després hi posava oli i sucre, que bo! Torna el record dels sabors i les olors de la llesca acabada de fer.
    Comença a fer fred, són dies d’hivern, torno a casa després de caminar i encenc la llar, poso unes llesques de pa a torrar i… torno als records de la meva infantesa.
    Maria Morcillo

    Sobre la llesca de pa
    L’amor és per a l’home
    com el sol per a les flors.
    No hi ha prou llesques de pa
    quan manquen carícies per créixer
    sa i fort.
    Sense amor, la llesca de pa,
    la vida i la gana
    no tenen sentit.
    M’agradaria tenir una llesca de pa
    per a totes les persones
    que pateixen fam.
    I també gana
    per a totes les persones
    que tinguin la llesca de pa.

    Marisa Sanguino

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes