• Piuladissa

    Escrit per el 20 de March del 2013 a les 16:48 a: Piuladissa

    Els alumnes del nivell elemental 3 de l’OC de Manlleu han elaborat textos amb la paraula piuladissa a partir d’aquest fragment del poema “La cadernera” de Verdaguer:
    Un vol d’infantons
    al peu de la riba
    abasta un niuet
    del cim d’una alzina.
    La mare i els fills
    quina piuladissa,
    al veure’s ells baix,
    sa mare a la cima.

    La vida
    Aquesta terra rica en contrastos,
    de molts colors i de vida,
    amb el bell cel blau, d’alegria,    
    el mar, les muntanyes i la suau brisa.
    Mar tranquil, revoltós i inquiet,
    que t’anima a entrar dins seu
    i t’arrosseguen les aigües fins a l’infinit.
    I aquelles muntanyes altives,
    que sorgeixen de la terra cap al cel
    i en el seu voltant creixen i s’alimenten
    plantes, animals i preciosos ocells,
    que fan piuladissa amb harmonia,
    perquè arriba el bon temps.
    Pedro Jurado

    Una nova societat
    Cap al 2004, va néixer el principi del que avui és un gran fenomen social. Creat per un universitari amb la finalitat de comunicar-se amb els seus companys d’universitat, va aparèixer el Facebook. Va ser tanta la repercussió que va tenir, que després de tres anys ja estava disponible en diversos idiomes i per a tothom. Aquest web va ser el trampolí per altres noves xarxes socials, com pot ser el Twitter.
    El Twitter va néixer el 2006. Els seus missatges són limitats, amb 140 caràcters per missatge. Aquests textos es diuen piulades. També et permeten veure els temes de què més es parla al món. Això i la situació social, ha convertit el Twitter en una eina per la reivindicació.
    L’any 2011 va néixer el moviment 15 M amb la finalitat de convocar una gran manifestació a moltes ciutats, per la situació de crisi al país.
    La manifestació de l’11 de setembre de 2012 per a la independència de Catalunya va ser un altre moment en què Twitter va tenir molta importància.
    Aquests dos moviments van generar milions de piuladisses.
    Ana González Miniño

    L’amor esperat
    Deixa d’odiar-me,
    amb aquesta fermesa,
    i mira’m amb ulls de dolcesa.
    Deixa aquesta piuladissa a les orenetes,
    estima’m com el príncep fa amb la seva princesa.
    Tots els dies et penso oh deessa meva,
    somiant els teus cabells d’or que expressen riquesa,
    i la teva pell suau candida puresa.
    Ara ho veig tot molt clar, era solament una disfressa.
    Els anys passen de pressa, i jo t’espero, encara,  per aquella promesa,
    i moriré amb molta tristesa.
    Laura Recupero

    La piuladissa dels ocells
    S’acosta la primavera, l’estació en la qual el paisatge sonor es converteix en un embull de trons, xiulets i gralls. En el camp podem gaudir d’uns moments autènticament relaxants només  apropant-nos a la vora del riu i podent escoltar uns minuts el so de l’aigua i la piuladissa dels ocells.
    M’agrada molt la primavera, sobretot perquè és quan tots els arbres floreixen i els ocells construeixen els seus nius per criar. En aquesta estació, amb el bon temps, es quan més s’escolta la piuladissa dels ocells amb diversos sons diferents que componen el seu cant primaveral.   
    Charo Sáez

    La família Dachs
    La família Dachs és una família molt viatgera i els caps de setmana els agrada molt anar al bosc a passejar amb el seu gos. Els agrada mirar els diferents tipus d’arbres i sobretot els agrada escoltar la piuladissa dels ocells. Els agrada escoltar els diferents tipus de piuladissa.
    Això a tota la família els ajuda a relaxar i conèixer els diferents tipus d’ocells que hi ha al bosc.
    Teresa Fernández Camacho

    A volar!
    Llegint el poema de Verdaguer, La Cadernera he recordat la situació en què em trobo cada any quan arriba la primavera, i que explicaré tot seguit:
    El pis on visc té un pati interior molt ample (sembla un terrat), aquest pati té una paret per separar-lo dels veïns, d’una alçada d’almenys dos metres. A la casa que hi ha davant, cada any fan niu els pardals. Quan els petits surten del niu comencen a fer petites volades per la teulada, fins que n’hi ha algun que es decideix a fer la primera volada llarga i va a parar al pati perquè no pot arribar més lluny. Després com que no pot aixecar el vol per culpa de la paret es posa a piular, i tot seguit arriben els pares i comencen una piuladissa que no acaben fins que surto, agafo l’ocell, el llenço cap amunt i dic: apa, a volar!
    Manuel Quiles

    Twitter activa el procés per a la traduir-se al català
    El 17 de setembre de 2011 es va produir la piuladissa massiva, amb l’etiqueta #Twitter en català, per demanar la traducció de la xarxa social Twitter al català. També es van incorporar sis idiomes europeus: suec, noruec, danès, finès, polonès i hongarès.
    El conseller delegat de Twitter, Dick Costolo, va dir, durant el Mòbil World Congress de Barcelona, que es produiria l’entrada del català i inclús va fer una piulada donant a entendre que el català s’incorporaria a la xarxa. Finalment cap el març de 2012 es va posar en marxa el procés per traduir la xarxa social al català.
    La mobilització per a la traducció de Twitter al català va començar cap el desembre de 2004 al blog del periodista Albert Cuesta. Twitter va fer pública la notícia mitjançant un escrit al seu centre de traducció.
    Després d’acceptar unes condicions per accedir a un glossari on l’usuari podrà triar, per exemple, com traduir retwited, si reenviat, repiulat, retwittejat, i també es pot posar una nova paraula.
    Elva Torres

    A l’hivern, quan els boscos
    es queden tristos,
    sempre busco la
    companyia d’altres ocells.

    El meu cant són notes
    fines, agudes i prolongades.

    Ni el fred, ni la pluja,
    ni la neu em fan callar;
    a l’extrem d’una branca
     procuro fer el niu.

    A les branques d’un roure
    quina piuladissa!
    Demanaré silenci,
    és el moment.

    Afineu tots els sentits,
    respireu les olors
    i descobrireu la vida
    que hi ha, i tota la
     màgia de la primavera.
    Azucena Aurora Camaronesi

    Ja feia uns dies que pensava únicament que tot plegat, al món, és fals. I com cada dia a la posta de sol davant de casa meva hi havia molt arbres que no podien passar una nit tranquil·la.
    Vet aquí que els arbres començaven a xerrar i cridaven per tot el barri, i només vaig sortir a la terrassa per veure què carai estava passant.
    Era la tornada dels ocells al vespre. La forta piuladissa mentre s’explicaven la feina que havien fet tot el dia i com l’havien acabat.
    Redouane Mouslik

    L’eco de la vida
    Des del jardí dels meus somnis, he vist com passa la vida. És el trajecte d’un riu que fa camí cap al mar. Encara persisteixen a la meva ment els records endormiscats de la infància, en les meves llums parpellejants eren seduïdes per aquella successió màgica del bosc enredat, conquistant els meus sentits com una parella d’enamorats.
    En secret escoltava els seus himnes sonors aquelles piuladisses que el vent convertia en cors.
    El coquetejar fugitiu del crepuscle atreia l’ocàs amb la seva gran majestuositat que amb els seus resplendors reflectants  acaricia a tota criatura caminant i novament repassa a les meves oïdes piuladisses, piuladisses.
    Tardor imprescindible que ha canviat la visió dels camps florits, tatuant al meu cor una lleu foscor d’ingratituds i desamors. Quan marxa la joventut es perd tota força.
    Serà l’aparença ufanosa allò més vigorós? O potser és l’efímera essència de la vida allò més bonic.
    M. Luz Polanco

    Amor per a tu
    Un poema escric al meu estimat
    Perquè el meu cor m’ha robat.
    Ell és l’únic que em fa somriure,
    I amb ell és amb qui jo vull viure.
    Encara sento la piuladissa i el cant,
    Que sentíem mentre anàvem pel parc passejant.

    Vull en tu poder somniar
    I mai d’aquest somni em voldré despertar.
    Moltes ganes tinc de poder-te abraçar,
    I un petó dels teus llavis poder-te robar.
    El meu cor està tot destrossat,
    Des que el teu amor per a mi ha canviat.
    Però vull que sàpigues que no em cansaré
    I que per al nostre amor lluitaré.
    Algun dia al meu costat estaràs
    i agafat de la meva mà caminaràs.
    Samira Talbi

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes