Arxiu de la categoria ‘Activitats vinculades al Carnestoltes 2011’

  • Un carnaval improvisat

    Escrit per el 07 de April del 2011 a les 12:39 a: Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Hi havia una vegada un poblet on cada any hi celebraven un carnaval molt important; amb molta gresca, disbauxa i molt espectacular!
    Hi havia molta competència entre els que feien les carrosses més maques; fins i tot, donaven premis en metàl·lic a les millors. Totes les carrosses portaven un equip de música molt potent. De tant volum que hi posaven, des de dintre les cases semblava que s’havien de trencar els vidres!
    Les persones arribaven de totes les comarques. Tothom portava les millors disfresses i ganes de molta gresca. Tots excepte una noia: l’Anna. Ella no tenia ganes de disfressar-se, ni tan sols li venia de gust veure la rua perquè sempre feia molt fred. Així doncs, va decidir que, en comptes d’anar de carnaval, aniria a veure una bona pel·lícula al cinema.
    De cop, però, va sonar el telèfon. Era la Raquel, una amiga seva que vivia fora de la comarca.
    –    Anna, venim al Carnaval! T’hi animes? Va, vine amb nosaltres de festa!
    –    No, gràcies –va dir l’Anna. Tinc altres plans. A més, no tinc cap disfressa.
    –    Nosaltres te’n portarem una. En tenim dels altres anys.
    –    Nena, és que sóc molt vergonyosa. Al poble em coneix tothom.
    –    No pateixis –va dir-li la Raquel. No et coneixerà ningú.
    En aquell moment, davant de casa de l’Anna, va arribar-hi una carrossa preciosa, amb música molt alta. Sense adonar-se’n, es va posar a ballar.
    –    Vinga, va! M’hi apunto! –va dir l’Anna, convençuda.
    Quan van arribar, totes les amigues anaven de caputxeta vermella. Per sorpresa de l’Anna, també va venir algun llop… guapíssim!
    –    I la meva disfressa? –va preguntar-los.
    Quan la va veure… li va encantar. Era perfecta: de “veneciana”. Ideal perquè ningú la reconegués. Hi havia, però, un problema: el vestit portava un bon escot i les espatlles descobertes.
    –    Oh, no, tindré fred! –va dir l’Anna.
    –    Tranquil·la! També hem pensat en això! Portem una barreja miraculosa. En beurem de tant en tant i, si ballem, ni el notarem, el fred.
    –    Doncs, vinga! Som-hi tots!
    Van sortir al carrer. La rua va començar. Van saltar, van ballar, van beure de la barreja… Amunt i avall, darrere de les carrosses més marxoses. L’Anna no tenia fred.
    En un moment donat de la rua, a un noi li va caure un barret de palla al terra. L’Anna li va recollir. Es va adonar que el noi era de molt bon veure. Li va fer un petó! Uf, va ser el moment més calorós de tota la nit!
    L’endemà, després d’haver dormit, l’Anna es va aixecar amb mal de peus i una mica de mal de cap… però va pensar: “Molt millor la rua que anar al cinema. El Carnaval és una vegada a l’any i a veure una pel·lícula s’hi pot anar cada dia”.

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins,  l’Anna, la Susana, la Lourdes i la Queta, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:


    Article complet

  • Els excarrossaires

    Escrit per el 07 de April del 2011 a les 12:39 a: Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Hi havia una vegada dos excarrossaires, en Miquel i en Joan, que, per primera vegada, feien d’espectadors de la rua del Carnaval de Torelló. Estaven ben expectants per veure com seria des de l’altra banda.
    Miquel: – Joan, què et sembla si anem primer a veure les carrosses al barri de
    Montserrat?
    Joan: – Sí, em sembla bé! Així les veurem abans que surtin i ens podrem fixar més bé
    en els detalls.
    I tots dos van anar pujant de baix del poble xino-xano fins a la plaça de la Sardana.
    Joan: – Bé, al final hem arribat, però déu n’hi do la pujadeta de l’estació…!
    Miquel: – Ara podrem mirar i gaudir de les carrosses i veure les diferències que hi ha
    amb les de la nostra època.
    Malgrat la gentada que hi havia, comencen a mirar-les amb tranquil·litat.

    Miquel: – Joan, fixa’t en aquesta carrossa que representa el mar i amb el déu Neptú sortint de les aigües amb moviment i tot!
    Joan: – Sí, noi, tens raó. A la nostra època no les fèiem amb tots aquells detalls ni tan ben fetes. Però també les fèiem boniques dins de les nostres possibilitats i ens ho passàvem molt bé.

    Varen continuar durant una bona estona fruint de les carrosses, de l’ambient i de les comparses. Després van anar a escoltar el pregó del rei Carnestoltes. I tot seguit va començar la rua i es van quedar a gaudir-ne.

    Miquel: – Mira quina gentada que hi ha mirant la rua! I quin munt de carrosses i de gent disfressada…!
    Joan: – Sí, Miquel, a la nostra època hi participava molta menys gent. Però hem d’estar orgullosos de nosaltres mateixos ja que, gràcies al nostre esforç i a l’esforç d’altres persones, ha aconseguit ser un dels carnavals més importants i coneguts de Catalunya: “El Carnaval de Terra Endins”.

    Conte contat, ja s’ha acabat.
    I si no us ho creieu,
    veniu al nostre Carnaval
    i ja us ho trobareu.

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins, la Meryem, la Siham i en Quim, alumnes de l’Intermedi 3 de Torelló.

    Hi ha col·laborat:

    Article complet

  • La colla dels rockers

    Escrit per el 07 de April del 2011 a les 12:39 a: Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Aquesta és la història d’una colla d’amics que hem decidit participar al Carnaval de Terra Endins de Torelló. Som la Roser, la Maria, en Francisco i la Maria Carme.
    Aquest any volem reprendre el que fa anys vam deixar enrere: participar a la rua del Carnaval, del nostre Carnaval de Terra Endins.
    Entre les diferents idees que sorgien, hi havia: un món sense contaminació, els anys 60, l’univers i la corrupció. De totes aquestes propostes, el tema que vam triar va ser el dels anys 60, amb una bona colla de cantants de l’època: Tom Jones, Prince, Nino Bravo, Elvis Presley, Joan Manuel Serrat…
    La carrossa, amb una gran guitarra elèctrica com a escenari; els homes amb tupè, patilles, pantalons acampanats i camises de flors, i les noies, amb una exagerada minifaldilla, bruses cenyides i sabates amb plataforma.
    Arriba el dia del Carnaval i ens oblidem completament de tota la feina que hem tingut i volem gaudir al màxim de la festa. Així és com es viu realment el Carnaval.
    Va anar tot tan bé que fins i tot vam tenir un premi per la decoració i la música. I de tan joiosos i contents que estàvem vam fer un vers al Carnaval:

    Tenim a Torelló
    el millor Carnaval.
    I pel que fa a nosaltres,
    aquest Carnaval ens ha unit més que mai.
    Bon Carnaval, molta gresca i molt seny.



    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins,  la Roser, en Francisco, la  Maria i la Maria Carme, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:


    Article complet

  • El tradicional cop d’estat del Carnaval

    Escrit per el 07 de April del 2011 a les 12:38 a: Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Segons la tradició del Carnaval de Terra Endins de Torelló, el rei Carnestoltes d’enguany ha de ser descendent de Carnestoltes 1r. Tenint jo sang reial, em correspondria a mi, aquest any, fer el cop d’estat al ple de l’Ajuntament.
    Havent arribat a la plaça amb el meu seguici, 4 lacais, 4 grallers i 2 diables amb munició, tot seguit vàrem entrar a la sala de plens.
    – Silenci i tothom quiet! Que ningú es mogui o faig tocar els grallers! –cridà un dels meus lacais. Quan vulgui sa majestat!
    – Senyores i senyors, sóc aquí per reclamar el que em pertoca. Sóc el fill gran de Carnestoltes 32è i per dret de sang tinc dret a reclamar el Falatell (bastó de manar) –vaig dir en veu alta, i a continuació vaig llegir les profecies del germà Malaquies. Essent descendent d’un rei Carnestoltes, tinc dret a reclamar el Falatell, que s’il·luminarà si sóc l’autèntic.
    Després d’una forta discussió amb l’alcalde i els regidors, vaig aconseguir que em donessin les claus del lloc on guarden el Falatell. Un cop encesa la pedra del Falatell, vaig dirigir-me a la gent amb molt goig.
    – Com a gran sobirà de Torelló, declaro la República de la Barrila des d’ara mateix i fins que m’enterrin! Per tant, declaro moral tot el que era immoral, i antiètic tot el que era ètic –vaig anunciar a la multitud des del balcó de l’Ajuntament.
    – Visca el rei Carnestoltes! –cridà la gent entusiasmada.
    Malgrat això, per validar el meu llinatge és necessària la presència d’en Xapot, el gran bruixot.
    – Sí, vós sou el rei –confirmà en Xapot entremig de la gent.
    – Tinc el poder sobirà per sobre de tots? -vaig preguntar altiu al bruixot.
    – Sí, el teniu –respongué en Xapot.
    Així, doncs, és com vaig ser coronat rei durant els dies de Carnaval.

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins,  l’Assumpta, en Josep Maria i l’Albert, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:

    Article complet

  • En Pep, en Jowii i el Carnaval de Torelló

    Escrit per el 07 de April del 2011 a les 12:37 a: Activitats vinculades al Carnestoltes 2011

    Cada any al poble de Torelló se celebra la festa més esperada per tots els veïns: el Carnaval de Terra Endins.
    Una colla de jovenets van decidir disfressar-se i es van reunir per parlar de què es disfressarien.
    –    I si ens disfressem d’astronautes? –va dir en Marc.
    –    D’astronautes? Ui, no! Massa roba –respongué la Marta.
    –    Podríem anar de vaquers, bé de cowboys. Què us sembla? –digué la Raquel.
    –    Sí, sí, bona idea! Així totes les nenes aniran amb faldilletes ben curtes! –respongué en Jordi tot content.
    –    Podríem fer un cavall –digué en Pep. Seria més divertit!
    –    Què dius ara! –respongué la Marta. Massa feina. Amb unes pistoles, un barret i una armilla ja tenim feta la disfressa.
    Ja estava decidit! En Pep, però, es va quedar amb les ganes de fer-se el cavall. El seu cap va anar barrinant fins que va tenir clar com fer-lo.
    Cada dia, quan arribava de l’escola, i després de fer els deures, es posava a fer feina. Bé, el seu avi Feliu li va donar un cop de mà.
    Un dia, quan ja gairebé el tenia acabat, estava tan emocionat que es va posar a parlar amb el seu nou amic:
    –    Amb aquests ulls que t’he pintat veuràs tota la gresca del Carnaval. T’he fet unes orelles ben grans perquè puguis sentir tota la música, i amb aquest cos podràs muntar-me a cavall. Serà una passada! Plegats ballarem i riurem. M’ho he passat pipa, fent-te! Ui, ara que hi penso: no tens nom! Et diràs… Jowii!
    Mentrestant, la resta de la colla anaven preparant-se la disfressa de cowboys, i esperaven amb molta il·lusió el dia de la rua.
    Quan es trobaren dissabte a casa de la Raquel per maquillar-se, tots demanaven per en Pep, però no arribava. De cop i volta, es va sentir la porta i van aparèixer en Pep i en Jowii. Tots van quedar bocabadats!
    Contents, van marxar cap a la plaça de la Sardana i tots van seguir la rua emocionats, cantant i ballant, fins al carrer Sant Miquel. Un cop davant el jurat, en Pep va notar que no podia dominar el seu cavall:
    –    Jowii! Què et passa?
    –    No ho sé. La música em porta! –contestà el cavall.
    –    Això és fantàstic, Jowii! –li contestà en Pep.
    Van estar ballant com ningú ho havia fet mai i la colla es va quedar amb un pam de
    nas. En Pep, agafant-se fort al coll d’en Jowii, va arribar a la plaça Joanot Martorell
    feliç i emocionat pel resultat de tanta feina. El seu somni es va fer realitat: ja tenia el
    cavall de veritat! No oblidaria mai aquell carnaval.
    Ah, per cert, el jurat el va premiar per la ballada al carrer Sant Miquel!

    Han escrit i explicat aquest conte, relacionat amb el Carnaval de Terra Endins, l’Assumpta, la Sofia, la Sònia i laCecília, alumnes del curs Intermedi 3 de Torelló.

    Hi col·labora:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes