Arxiu de la categoria ‘Quaresma’

  • Gastronomia de Quaresma: bacallà i bunyols

    Escrit per el 23 de March del 2011 a les 11:21 a: Gastronomia de Quaresma

    El bacallà és el peix que més s’associa a la Quaresma. Voleu saber per què?
    Tot i que no és un peix mediterrani, ja que es pesca en aigües fredes,  la facilitat per salar-lo i assecar-lo i el preu el van convertir en un peix molt popular i, per tant, molt present en el receptari català. Cal tenir en compte que temps enrere no hi havia neveres i la conservació dels aliments era molt important.  Per això, com que se salava, es conservava molt de temps. Això i el fet que l’Església, en període de Quaresma, prohibís menjar carn, el va convertir en un plat propi d’aquestes dates.
    De fet, és un dels elements, juntament amb la verdura, que duu la Vella Quaresma a la mà.
    Encara ara podem sentir la dita “tallar el bacallà”, que té l’origen en els antics monestirs. En temps de Quaresma, el prior era qui feia les racions de bacallà i les podia fer de la mida que volgués.  Per això, quan algú té autoritat o poder de decisió es diu que “talla el bacallà”. També es diu “sec o seca com un bacallà” per referir-se al fet que una persona és molt prima.
    Pel que fa a la música, hi trobem referències en el cançoner popular de Quaresma:

    “Set setmanes de Quaresma,
    només hem pogut menjar
    arengades rovellades,
    mongetes i bacallà”.

    Hi ha moltes maneres de fer el bacallà: a la llauna, amb samfaina, amb mel, amb all, amb panses i pinyons…
    També es pot menjar cru (esqueixada) o fer-ne croquetes o bunyols.
    A  més dels bunyols de bacallà, també es mengen bunyols de Quaresma, uns bunyols dolços que actualment es poden comprar els dimecres i els divendres a les pastisseries. Sembla que tenen l’origen en els monestirs de l’Empordà i, segurament, es feien per endolcir el dejuni i ajudar a passar-lo més bé. A diferència d’altres dolços tradicionals, com el tortell o la mona, que són més vistosos, els bunyols són austers, perquè la Quaresma és temps d’evitar excessos. Bunyol, segons Coromines, ve de ‘bony’ i per això, quan una cosa no surt bé, diem que “és un bunyol”.

    A continuació us expliquem la recepta del bacallà amb panses, pinyons i ou.

    Ingredients:
    8 talls de bacallà dessalat, 1 ceba , 2 grans d’all, 2 tomàquets ben madurs, 25 grams d’ametlles, 50 grams de pinyons, 50 grams de panses, 3 ous durs tallats per la meitat, 1 pessic de canyella en pols, farina per arrebossar el bacallà, oli,  julivert, sal i aigua.
    Primer, fregiu el bacallà amb oli i reserveu-lo.
    Amb part de l’oli on heu fregit el bacallà, feu un sofregit amb un gra d’all, la ceba picada i el tomàquet ratllat. Quan el sofregit estigui gairebé fet, afegiu-hi els talls de bacallà, les panses i els pinyons. Remeneu-ho agafant la cassola i fent-hi moviments giratoris, per evitar haver-hi de posar la cullera i fer malbé els trossos de bacallà. Tot seguit, afegiu-hi una mica d’aigua, sense que arribi a cobrir el bacallà, i deixeu-ho coure a foc baix.
    Mentre es cou, feu una picada amb les ametlles, el julivert i un pessic de canyella i tireu-la damunt el bacallà.
    Finalment, talleu els ous bullits per la meitat i afegiu-los a la cassola, rectifiqueu-ho de sal i ja ho teniu llest per servir.

    Activitat:
    Expliqueu altres maneres de fer el bacallà o introduïu alguna variació de la recepta que hem explicat.
    Si sabeu fer bunyols, també ens podeu fer arribar la recepta.

    Article complet

  • Quaresma

    Escrit per el 14 de March del 2011 a les 13:23 a: Quaresma

    La Quaresma és un període de 7 setmanes, aproximadament 40 dies, de caràcter religiós, que va des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams.

    Contrasta totalment amb el Carnestoltes i, de fet, podem dir que són conceptes antagonistes. Un, el Carnestoltes, és temps de disbauxa i d’excessos, i l’altre, la Quaresma, temps de recolliment, de penitència i de dejuni. El fet que duri 40 dies es relaciona amb els 40 anys que va durar l’èxode del poble d’Israel mentre cercava la Terra Promesa i amb els 40 dies que va passar Jesús al desert.

    Curiosament, el Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, té un origen pagà. El dimecres posterior al Dijous Llarder, es feia un judici fictici al Rei Carnestoltes en què era condemnat a cremar a la foguera. Sembla, doncs, que d’aquesta foguera en surt la tradició catòlica del Dimecres de Cendra que consisteix a fer una creu de cendra al front dels creients per recordar-los que són mortals: “recorda’t que ets pols i que a la pols has de tornar”.

    La Quaresma és una de les celebracions populars que ha canviat més amb el temps. Al segle IV la Quaresma ja va començar a mostrar el caràcter de penitència però no va ser fins al segle XVIII, que va prendre un matís tan repressiu. S’havien de reprimir completament la carn i els instints i, fins i tot, hi va haver algun moment en què també es van prohibir els ous i la llet. Però no només eren restriccions gastronòmiques, també es prohibien les expressions festives com balls, espectacles públics, casaments i, fins i tot, parlar fort o fer soroll. Per això hi ha dites com: “Llarg com una Quaresma” o “Quaresma i justícia són fetes per als pobres”.

    La representació més lúdica de la Quaresma és una velleta que té set cames, una per a cada setmana, i que duu un cistell amb verdures al braç i un bacallà sec a la mà, que simbolitzen l’abstinència de la carn. Cada setmana que passa els nens li serren o arrenquen una cama fins que arriba Pasqua i s’acaba la Quaresma. Finalment, la vella es crema o s’enterra, igual que es feia amb el Rei Carnestoltes.

    La cançó popular il·lustra perfectament el concepte de la Quaresma i el punt de vista popular:

    “Serra la vella un plat d’escudella,

    serra la velló un plat d’escudelló.

    Set setmanes de Quaresma,

    només hem pogut menjar

    arengades rovellades,

    mongetes i bacallà.

    Carnestoltes quinze voltes

    i Nadal de mes en mes,

    tots els dies fossin festa

    la Quaresma mai vingués.

    Serradors que esteu serrant,

    el poble us està aclamant!

    Buscarem per tot arreu,

    tot allò que ens demaneu.

    Mestressa, porteu cansalada

    que la serra està esmussada”.

    Activitat

    Busca el significat de les paraules següents:

    Antagonista, penitència, dejuni, èxode, pagà, lúdic, esmussada.

    Pots fer servir el cercador Optimot

    *Imatge cedida per l’Ajuntament de Reus

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes