Arxiu de la categoria ‘Sant Joan’

  • Sant Joan

    Escrit per el 18 de June del 2010 a les 7:58 a: Sant Joan

    Sant Joan, dia 24 de juny, és una festa d’origen pagà que posteriorment s’afegeix a la litúrgia cristiana. Se celebra, de molt antic, el solstici d’estiu, és a dir, l’apogeu solar, el dia que el sol assoleix el zenit i es dóna la benvinguda a l’estiu. Per això, si poseu un bastó dret al migdia, no fa gens d’ombra, per la situació del sol. És el dia més llarg de l’any, és a dir, la nit més curta, i se li atribueixen, popularment, característiques màgiques i curatives. La festa gira al voltant de l’element que la caracteritza: el foc.

    El foc, purificador, esdevé el protagonista de la revetlla, en què es fan grans fogueres i, posteriorment, s’hi introduïren els focs d’artifici i els coets. Abans es recollien mobles i estris vells per cremar la nit de Sant Joan i fer la foguera ben grossa. Ara, en canvi, és més popular tirar coets i petards, que la nit de la revetlla esclaten sense parar.

    Hi ha tota una sèrie de rituals que es fan la nit del 23 o el matí del 24 per tenir sort, salut, bellesa, joventut, amor, etc.:

    – Les creences relatives a aquesta nit atribueixen valors excepcionals a les herbes. De fet, els romans ja sortien a la mitjanit a buscar berbena, que deien que duia sort i riquesa.

    – Els joves cullen carlines i les posen a la porta de casa de l’enamorada amb l’esperança que així els correspondran.

    – A la rosada de Sant Joan se li suposen propietats curatives, rejovenidores i de bellesa. Per això diuen que fregar-se les berrugues,els grans o les cremades amb herba que tingui rosada de la nit de Sant Joan, ajuda a curar-los. També hi ha la creença que rebolcar-se per l’herba humitejada amb la rosada porta sort i salut.

    – Senyar-se de cara als primers rajos de sol del dia 24 es diu que guarda l’era de formigues.

    – Rentar-se els ulls amb aigua de mar cada matí, de Sant Joan a Sant Pere, dóna claredat i conserva la vista.

    Cal dir que és una festa molt celebrada a tots els països mediterranis. En el cas dels territoris de parla catalana, destaquen les festes de Ciutadella, en què cavalls i cavallers són protagonistes d’una tradició derivada dels antics tornejos medievals. A Perpinyà també és festa gran, ja que Sant Joan n’és el patró.

    Cal destacar, a més, que al Marroc i Algèria, especialment a Bugia, és una festa molt antiga i tradicional tant per als àrabs com per als amazics.

    “Lo dia de Sant Joan
    és diada d’alegria.
    Fan festa los cristians
    e moros de moreria.”

    Així com aquí l’Església la fa coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, i d’aquesta manera cristianitza una festa pagana, l’Islam fa una cosa molt semblant i en aquesta data es commemora el naixement del profeta Mahoma. Al continent africà la festa també té com a elements conductors el foc i les herbes aromàtiques, que es cremen a la foguera i amb el fum de les quals es purifica les persones, els animals i les cases.

    Pel que fa a la gastronomia, Sant Joan es caracteritza per la coca. La nit de la revetlla es menja coca amb pinyons i fruita confitada que, de vegades, pot ser farcida de nata o de crema.
    Tradicionalment, les coques eren rodones i amb un forat al mig. La fruita i els pinyons s’hi posaven radialment, de manera que la coca s’assemblava al sol, origen de la festa i de la tradició. Ara se solen fer allargades i la fruita i els pinyons s’hi posen amb un sentit purament estètic.

    La quantitat de dites populars que fan referència a Sant Joan, donen compte de la importància d’aquesta tradició. N’hi ha que es refereixen al fet que el dia és més llarg i que arriba l’estiu: “Sant Joan, el dia més gran”, “Per Sant Joan, una passa de gegant”, “Per Sant Pere i Sant Joan, la calor va en gran”, “Per Sant Joan, el primer bany”. Altres van lligades al calendari agrícola: “Aigua per Sant Joan, cap guany i molta fam”, “Per Sant Joan de juny, la falç al puny”, “Sembraràs quan voldràs, però per Sant Joan segaràs”, “Per Sant Joan, el blat fora del camp”, “Per Sant Joan, tot neix i tot creix”, “Pluja joana podreix l’avellana”. També n’hi ha que es refereixen a les característiques màgiques de la nit de Sant Joan: “Bany de Sant Joan, salut per a tot l’any”, “La que es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant”, “Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any”.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes