Arxiu de la categoria ‘Cingle / cinglera’

  • Cingle / cinglera

    Escrit per el 14 de March del 2013 a les 10:17 a: Cingle / cinglera

    Els alumnes del nivell intermedi 2 del SLC de Vic han elaborat textos amb la paraula cingle/cinglera a partir d’aquest fragment de “Lo mariner de Sant Pau”:

    Al capdamunt de tota pujada hi ha una baixada, i quan la pujada ha sigut molt gran, de vegades la baixada és una cinglera tallada damunt d’un abisme. Los mariners tenen l’abisme més prop que els demés mortals, i tampoc los costa tant d’anar a fons.

    Tavertet, poble de pedra, és bonic i tranquil i es pot gaudir de caminades o excursions fantàstiques. Però el més espectacular i atractiu que té aquest poble són les seves cingleres, molt definides pels diferents tipus de roques, que en conjunt et fan perdre el món de vista amb un paisatge diferent i únic. Per la seva immensitat, només en podran gaudir d’aquesta meravella aquells visitants que no pateixin de vertigen i que es puguin acostar a la vora del cingle.

    Montse Nabau

    Jacint Verdaguer ens diu: “… Després d’una pujada hi ha una baixada”. Penso que és cert. Quan ets a dalt del cim d’una muntanya, tot és pau, calma… Però si mires avall i de sobte el dia es torna fosc, et pots trobar davant d’uns cingles que et trenquen aquesta pau. Això és com la vida. Hi ha èpoques de calma i tranquil·litat i altres d’intranquil·litat, com si et trobessis davant de l’abisme d’un cingle. Penses en allò que més t’estimes i t’agafes a la vida i tornes a la calma, a la pau… Per tornar a pujar al cim!

    Dolors Abancó

    La meva iaia va néixer al bell mig dels cingles de Tavertet. Per això, sempre que veig aquests cingles em recordo d’ella i m’imagino com havia de ser la seva vida, la infantesa i seus jocs enmig d’aquests cingles. Ara ella és gran i no es recorda gaire, però sempre explica que quan tenia 15 anys la varen portar a servir en una casa del poble de Tavertet, perquè així la seva família s’estalviaven la seva manutenció. Als 19 anys, es va casar per amor amb un hereu i va anar a viure a casa seva, que era plena de gent. Eren temps difícils i va haver de treballar molt durant tota la vida per pujar la seva família, de vegades amb penes i alegries, però sempre feliç.
    Neus Quintana

    En una nit de Sant Joan, on les preocupacions marxen, l’alegria recorre tot el cos…, on ballem al ritme de la vida, la llum de les estrelles ens captiven i prop de milers de persones es mostren tan ingènues, nues, tan actives… que no hi ha lloc per a l’avorriment.
    I en el més profund del silenci, a dalt de la muntanya, on ens trobem la gran finestra del cingle, ens invita a la tranquil·litat. Tota natura sembla aliena, una sensació de benestar i al mateix temps de llibertat. Dos mons en una nit, només has de sentir i triar.

    Sara Roldán

    Excursió de Vilanova de Sau a Sant Julià de Vilatorta
    A la sortida de Vilanova, prenem una pista forestal i arribem al peu de carretera, on trobarem un arbre molt gran, que presideix l’esplanada. Resseguim la falda de la cinglera dels Munts, en alguns trams tenim la sensació que la cinglera ens cau al damunt.
    Ens enfilem per un camí ombrívol que surt a mà dreta. Aquest camí és ple de revolts fins arribar a una pista molt ampla. Continuem el camí per aquesta via, que està una mica erosionada, i passem per damunt del túnel de la Mina. El camí s’enfila fins al capdamunt de la cinglera, on mor en una pista gran. Més endavant arribem al Salt de la Minyona i els Munts.
    Trini Subirana

    I caminant vaig arribar cap als cingles de Tavertet i allà, amb el món als meus peus, vaig pensar en tots els camins que encara haig de fer, i en totes les coses que em fan sentir viu. Aleshores, vaig tancar els ulls i un milió d’imatges van acudir al meu cap : el mar, el sol, la lluna plena, una mà, una mirada, un lloc a on tornar… I obrint els ulls, vaig donar gràcies per aquesta vida i per l’aire per a respirar.

    David Lorenzo Extremadouro

    Ruta: Sant Martí Sacalm-Cingle del Far
    Els cingles sempre es presenten imponents i sembla que sigui impossible superar-los sense cordes, mosquetons i una preparació considerable per a l’escalada… Però de ben segur que algú ha trobat algun camí que ens permet superar aquests tipus de muralles. El camí proposat aprofita dos graus que ens permeten travessar la cinglera només amb l’ajut d’unes bones botes i uns bastons.
    La pujada i baixada dels graus és, evidentment, molt forta però no té dificultat i ens permet pujar el cingle en poc més de 40 minuts (un trajecte que en cotxe ens portaria més d’una hora). El camí, en general, està senyalitzat. Tot i això alguns trams demanen atenció per no perdre el camí.
    Iva Ivanova Vetina

    On sóc?
    Volia anar a observar un paisatge ben bonic. Quan vaig arribar-hi, em vaig sentit com si fos un ocell estirant els braços. Em van venir ganes de volar, encara que no vull morir de moment.
    Em van fer fotos imitant a un ocell com si mirés el paisatge. Estava molt contenta de tenir-les, però no van quedar gaire maques, perquè només el cap volava i el cos, i sobre tot el cul, quedava molt endarrerit. Tenia molta por.
    Ja saps on era? Qui ho ha pogut endevinar que parlava d’un cingle?

    YukoTanaka

    Des de L’Esquirol, al bell mig del Cabrerès i envoltat de cingles i muntanyes, sortim en direcció a Tavertet per visitar el poble i els seus entorns. Durant el viatge, gaudim d’uns boscos i cingleres impressionants fins arribar a Tavertet, un poble molt pintoresc, tranquil i acollidor, on totes les cases són de pedra. Ens endinsem cap al pla del Castell, damunt d’un cingle, des d’on poden gaudir d’unes vistes precioses! Ens apropem al mirador i  veiem una gran alçària que gairebé ens fa venir vertigen. A Sota hi ha el pantà de Sau amb unes barquetes que passegen tranquil·lament. Ens agradaria poder volar com els ocells hi arribar fins a les barquetes, per gaudir hi observar amb més detall les meravelles que ens dóna la natura!

    Elvira Carol

    En el petit municipi de Folgueroles, nasqué el conegut poeta i escriptor Jacint Verdaguer, popularment anomenat Mossèn Cinto. Va escriure entre moltes altres obres “La nina del cingle”, que explica la història d’una donzella que va saltar el cingle, sense fer-se mal, perquè arribava tard al seu casament. El lloc és conegut a la comarca com el Salt de la minyona, un cingle des d’on es poden veure unes boniques panoràmiques de les Guilleries, la vall de Sau i el Montseny.
    Mercè Parareda

    Per la finestra, en la llunyania, puc observar el gran cingle de la comarca. Allà present, majestuós, on el temps està aturat en el meu pensament. A través de les roques, puc entreveure en les seves línies rialles, caminades i ,fins i tot, cansament i felicitat. Felicitat que vaig viure amb el meu pare, ja absent. Ell va marxar amb la pau a les seves mans. D’això, ja fa temps. Així, doncs, cada matí el cingle és el meu company per reviure el seu record.
    Dolors Montero

    Fa uns mesos, vam acompanyar els meus sogres a fer un vol en helicòpter per Rupit; un regal dels seus nebots per les noces d’or.
    Vam sortir de Rupit, direcció cap a Cabrera. Des del començament, les vistes van ser impressionants. La  Foradada semblava un petit forat envoltat d’arbres i aigua, el paisatge era preciós. Vam sobrevolar el Pantà de Sau, tranquil, serè, acariciant amb les seves formes les muntanyes. Vam alçar la mirada i davant nostre, majestuosos, com si fossin els guardians del Collsacabra, et trobaves els cingles de Tavertet; la sensació de veure-ho des del cel era vertiginosa; l’estómac s’encongia, el cap semblava que se n’anava, et quedaves sense paraules, només podies deixar-te anar i sentir. Encara impressionats pel paisatge, vam arribar al Salt de Sallent, increïble vist des d’aquesta perspectiva!
    Quan ens vam adonar, ja érem de nou a Rupit. Les pupil·les ens van quedar plenes de bellesa i el cor ple d’energia.  
    Va ser un dia inoblidable.
    Carmen Arenas

    Camino per la cinglera i tot és bell i sublim. Mirant el buit, la ment em porta cap a móns peculiars com, per exemple, els que es tiren en paracaigudes. Aquests veuen tot a cop d’ull d’ocell.
    El cingle més alt s’assembla a un gegant que estén el seu braç per tocar els núvols. Però avui no hi ha núvols al cel i per això tot és més sublim i la panoràmica del cingle, més bonica.
    Emily Malagón

    En Joan i la Montserrat, dos joves enamorats, van fer camí per una cinglera per buscar una herba medicinal. En Joan es va lligar a un arbre per baixar a cercar les herbes i en tornar a pujar la corda es va trencar, va fer un crit i va caure al fons de tot. La Maria, desesperada, va córrer a buscar ajuda, però va ser inútil, ell era mort. Destrossat el seu cor, ella va decidir seguir el seu amor i es va llençar pel cingle.
    Esmeralda Mendoza

    Jo sóc de Vic, que és la capital d’Osona. Sóc una enamorada de la naturalesa i del meu país, des dels Pirineus fins al delta de l’Ebre.
    A la nostra comarca, tenim un dels pobles més preciosos de Catalunya. Té uns cingles i cingleres que treuen el singlot. El poble té unes vistes impressionants. Tavetet, així és diu, ha sigut l’escenari natural de diverses sèries de televisió, com ara Serrallonga i algunes escenes de Pa negre.
    Les seves cingleres, les cases de pedra i el silenci del poble fan que la gent de les grans ciutats hi vagi per així poder desconnectar.
    Per concloure, és una gran paradís natural per anar a visitar i des de la seva cinglera es pot veure una gran part  de la comarca d’Osona.
    Immaculada Torelló

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes