Arxiu de la categoria ‘Rondalles i llegendes’

  • Un caçaire agafat a la ratera

    Escrit per el 10 de November del 2010 a les 17:31 a: Rondalles catalanes

    En Janó, que li deien “La Mandra”, era un d’aquests homes que renyien sovint amb la feina, i qui, tot i amb això, se saben pas passar de res, encara que sigui del bo i de millor.

    Amb algunes dotzenes de ganduls com en Janó escampats pel món, n’hi ha prou per conservar dins de la humanitat el llevat de la misèria, i amb ella tots els vicis que la misèria sol comportar.

    Desgraciadament per a ell, i ditxosament4 per força altres, ja fa un ramat d’anys que en Janó rosega les malves per la rel5. I, per ésser-vos franc, no puc dir que en morir “La Mandra” va deixar gran recança: seria mentida. Més aviat va deixar el record d’un home que més valia tenir-se’n lluny. No que fos capaç de causar dany a ningú: ni pensament! Però tothom emmatllevava6 i… ja vos ho tornaré l’any que ve…

    I com que aquell s’encertava ésser sempre l’any de la Maria Castanya, aquell any mai acabava de venir.

    Quan se li demanava el deute, deia pas que es negava a pagar: això mai! Solament com que era tan curt de memòria –qui és que té pas un defecte?- deia que se’n recordava pas, que era com si l’hi treien del cap. I si se’n recordava pas, veiam!, vosaltres mateixos, per què hauríeu volgut que pagués?

    També a totes les portes ell havia trucat, i totes li deien: “Déu te’n faci!”

    Un dia –ara mireu quina se’n va pensar!– fart d’estiragonyar el diable per la cua7, en Janó se’n va anar a trobar l’ermità de Sant Josep, aquell que li deien en Menjafaves i que en Janó coneixia per haver fet banqueta amb ell, alguna vegada, allí a la taverna d’Els assedegats, on se solien trobar fins aquells qui beuen sense set. […]

    (Rondalla del català septentrional; fragment extret del llibre Rondalles del Vallespir, d’Esteve Casaponce)


    4 Afortunadament

    5 És mort

    6 Manllevava

    7 Estiragonyar el diable per la cua: anar de bòlit, fer impossibles

    Article complet

  • El Rei i el sabater

    Escrit per el 10 de November del 2010 a les 17:28 a: Rondalles catalanes

    Prop del palau reial de Barcelona vivia un sabater molt alegre, que es passava tot el dia cantant i treballant. Com que no parava ni un moment va arribar a fer-se pesat i molest al rei, el qual, per treure-se’l del davant i no sentir-lo més, resolgué de donar-li una quantitat de diners perquè pogués viure sense treballar, es comprés una finca i anés a viure lluny, ric i feliç, on els seus cants no el molestessin més.

    Doncs bé; quan va ser ric, el sabater va anar-se’n a un lloc molt apartat i va construir-se una casa gran i confortable on va viure sense treballar. Però aquella nova vida no li agradava gens, no s’adaptava al seu temperament.

    Vivia sempre amb la por al cos. Tenia por que el robessin; creia que tothom que se li acostava podia ser un lladre; temia que en menjar no l’emmetzinessin; no volia menjar poc per no tornar-se anèmic i no gosava menjar massa perquè no li fes mal. Tot li feia por. Així va ser com va anar canviant aquella alegria de sempre per una tristesa que l’anguniejava i no el deixava viure feliç. En adonar-se, per fi, que la riquesa li era causa de tristors i malestar, va resoldre de tornar els diners al rei i de tornar a la vida pobra però alegre de fer sabates i de cantar tot el dia.

    Anà, doncs, a trobar el rei Jaume, li tornà els diners i li explicà el que li passava; que era més feliç sense diners i amb tranquil·litat que no pas amb fortuna i amb inquietud.

    El rei el va comprendre i acceptà la proposta del sabater, el qual, fins que no va poder més de tan vell, va fer sabates i va cantar tot el dia, feliç de fer el seu ofici.

    (Rondalla en català central; fragment extret del llibre Llegendes populars catalanes, Editorial Miquel A. Salvatella)

    Article complet

  • L’home del pèl roig

    Escrit per el 10 de November del 2010 a les 13:43 a: Rondalles catalanes

    Fa anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila una llaurador que tenia tres fills. Els dos primers eren alts i forts, que quan agafaven l’aladre1 feien el que no feia ningú en el terme: llaurar de sol a sol una llenca de sis fanecades[1].

    Però el tercer era xicotet i prim; i per això els seus germans, que només confiaven en la força, no n’hi feien gaire cas.

    El pare, que s’anava fent vell, un dia crida el gran i li diu:

    –Fill meu, ja ets gran i jo em faig vell; no és cosa que et passes tota la vida ací. Vés-te’n a córrer món. Així coneixeràs altres cares, i potser en terra forastera trobaràs el camí de la fortuna.

    –Molt bé, pare –va respondre el gran, que es deia Josep–. Demà mateix me’n partiré.

    L’endemà de bon matí el pare li va donar vint duros i la barsa3 amb la berena; i abraçant-lo, li digué:

    –Escolta estos tres consells i no els oblides: no et fies mai de pedra redona, de gos pelut ni d’home de pèl roig. Perquè ja saps la dita: “Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.”

    Així que perd de vista el mas on s’havia criat, el Josep pensa:

    –No sé per què mon pare em fa tanta recomanació; com si jo no en sabera tant com ell!

    A migdia es va asseure per reposar i menjar, i poc abans de mitja vesprada arribava al riu Frainós. Com que era principi de primavera, el riu duia roncant totes les neus foses de l’Aitana. Veu per allí prop una passera de pedres redones, que era la passera del mas de la Carrasca. […]

    (Rondalla valenciana; fragment extret del llibre Rondalles gironines i valencianes, adaptades per Joan Sales)


    1 Arada

    [1] Extensió de terra que es calcula que es pot sembrar amb una faneca de gra.

    3 Espècie de senalla d’espart o de palmes, amb tapadora, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines.

    Article complet

  • La Rateta: activitats didàctiques

    Escrit per el 02 de June del 2010 a les 6:56 a: Propostes didàctiques

    OBJECTIUS:

    –  Conèixer un conte de la cultura popular

    –  Desenvolupar habilitats per expressar-se oralmente

    –  Comprendre i memoritzar el text d’un conte

    –  Interpretar un text oral

    DESTINATARIS :

    –  Alumnes de nivell elemental

    PROCEDIMENT:

    1. Es llegeix  el conte de La rateta que escombrava l’escaleta amb el grup classe i es comenta.

    2. Es distribueixen els alumnes en grups, segons els personatges i de manera que no quedi ningú sense grup.

    3- Es reparteixen els papers a cada membre del grup i el text que hauran de  memoritzar :

    NARRADOR , RATETA, SENYOR ÀNEC, SENYOR GALL, SENYOR ASE i SENYOR GATET.

    4. Hauran de fer la interpretació davant de la classe. (Val a dir que, entre els diferents grups que es facin, els resultats seran ben diferents. S’ha de procurar que qui faci de narrador tingui força fluïdesa i també que la interpretació sigui acurada :  la veu dels animals…).

    6. Un cop treballat el conte a classe, es pot anar a les diferents aules, on un grup diferent cada vegada pot fer la representació a la resta de companys.

    LA RATETA  QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA

    NARRADOR : Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

    RATETA :   Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

    NARRADOR : I així ho va fer.

    Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

    RATETA : Sí aquest si que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà – pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!

    NARRADOR : Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

    SENYOR ÀNEC : Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

    RATETA Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR ÀNECQuac, quac, quac!!

    RATETA Ui, que m’eixordes. No et vull pas per marit.

    NARRADOR : També va passar el senyor gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

    SENYOR GALLRateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

    RATETA :  Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR GALL :  Kikirikí, kikirikí !!!

    RATETA :  Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

    NARRADOR : I el senyor gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

    Al cap d’una estona va passar el senyor ase que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

    SENYOR ASE :  Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

    RATETA : Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

    SENYOR ASE :  Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

    RATETA :  Fuig, fuig, que m’eixordes!!

    NARRADOR : Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar per allà el senyor gat que li va dir:

    SENYOR GAT :   Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?

    RATETA :  Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR GAT :   Miauu, miauuu!

    NARRADOR :  La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir:

    RATETA : Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!

    SENYOR GAT : Miauu, miauuu !!!

    NARRADOR : I així ho van fer. Ben aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

    NARRADOR : Aquell dia tothom li deia a la rateta:

    TOTHOM : Vés amb compte amb aquest gat! (1)

    -Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada! (2)

    NARRADOR : Però ella només recordava la seva veu i pensava com n’estava d’enamorada.

    Però un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!

    I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

    Article complet

  • Suficiència 3. Activitat d’expressió escrita amb contes populars

    Escrit per l'01 de June del 2010 a les 12:32 a: Propostes didàctiques

    OBJECTIUS:

    – Conèixer un conte d’una altra cultura i recordar un conte popular català (com que hi ha alumnat d’orígens diversos, fins i tot pot ser que no coneguin cap dels dos contes)

    – Fer un treball de creació (expressió escrita) a partir d’un dels dos contes, per triar

    – Treballar el text narratiu i els signes de puntuació

    –  Arribar a acords amb un company de classe, per decidir la nova trama i el final de la història

    DESTINATARIS:

    –  Alumnes de cursos de suficiència

    PROCEDIMENT:

    1. Per parelles, llegeixen les dues opcions. Només se’ls donen els començaments dels dos contes, perquè els continuïn.

    2. Amb la parella, decideixen com continuarà i acabarà la història, i en preparen un esquema comú. Abans s’hauran fixat, a la pissarra, quatre pautes del text narratiu.
    3- A casa, individualment, cada alumne continua el conte a partir de l’esquema pactat.

    4- La professora corregeix els textos i se’n comenten els errors (encerclats) a classe. S’aprofita per treballar qüestions de puntuació, sobretot com cal puntuar els diàlegs.

    5-Cada alumne es compromet a autocorregir-se el text a partir dels errors encerclats i a enviar el conte definitiu, per correu electrònic, a la professora.

    6-La professora en fa una última revisió i agrupa els textos ―que no ocupen més d’una pàgina― en un sol document, que s’enviarà al grup classe a fi que tothom pugui llegir les diferents versions dels contes. Els en quedarà un recull.

    7. A l’Aula d’Autoaprenentatge, per a qui tingui curiositat, hi trobaran els textos originals, que també es poden dur i comentar a classe.

    Proposta de text: continueu un d’aquests dos contes (MÀXIM 200 PARAULES)

    Opció A. La rateta que escombrava l’escaleta

    Vet aquí que una vegada hi havia una rateta que escombrava l’escaleta de casa seva.

    I escombrant escombrant, va trobar un dineret al peu de l’escaleta.

    Tota cofoia de la troballa, va agafar el dineret i es va dir:

    ―Què en faré, què no en faré, d’aquest dineret? Si me’n compro avellanetes em cauran les dentetes, si me’n compro pinyonets em cauran els queixalets.

    I sense saber què en faria, se’n va anar a la botiga…

    Opció B. La nena del dia i la nit (conte veneçolà)

    A les ribes de l’Orinoco viu el poble dels guarao, que abans no sabia què era el dia i la nit. Per estrany que sembli, a la seva terra no existia la nit.

    Anaven a caçar i a buscar mel a la selva, feien canoes i pescaven. Quan arribava l’hora d’anar a dormir, sense que s’hagués fet fosc, tancaven els ulls i somiaven. En tots els seus somnis sempre apareixia el sol. On era la nit? No ho sabia ningú.

    La protagonista d’aquesta història va néixer preguntant. En descobrir el riu, va preguntar d’on venia tanta aigua i cap a on anava. I després va preguntar per què les formigues tenien sis potes. Així, amb la Guauta preguntant-ho tot i ficant el nas arreu, va passar el temps.

    Un dia, va arribar al poble un home que duia, per tot equipatge, una petita bossa rodona, feta amb fulles de palma…

    Article complet

  • En Patufet: activitats didàctiques

    Escrit per l'01 de June del 2010 a les 12:18 a: Propostes didàctiques

    Objectius comunicatius

    • Conèixer un conte popular tradicional català.
    • Aprendre les fórmules i les estructures repetitives característiques de la narració.
    • Comprendre el text i el context del conte i valorar l’imaginari popular català.
    • Aprendre a argumentar oralment les raons que exposa en Patufet.

    Continguts gramaticals

    • Passat imperfet
    • Passat perfet perifràstic
    • Verbs irregulars: tenir, haver-hi, fer, dir, anar
    • Verbs pronominals: anar-se’n
    • Verbs purs de la tercera conjugació: recollir, sentir, collir
    • Concordança dels adjectius
    • Discurs directe / discurs indirecte
    • Estructures comparatives: tan…com…
    • Adverbis: aleshores
    • Situacionals: damunt, sota

    Vocabulari relacionat

    Parts del cos: coll, panxa

    Adjectius relacionats amb l’aparença física i de caràcter.

    Temps atmosfèric: nevar, ploure

    Aliments: safrà, col

    Vocabulari remarcable: xavo, sagramental, dinada, minyonet, passar ànsia, fer cap, deturar…

    Destinataris

    Alumnes del Bàsic 2.

    Procediment

    • Situar el conte dins la tradició popular catalana. Es pot demanar als alumnes si tenen algun conte semblant en la seva tradició.
    • Es tracta de llegir el conte una primera vegada, assenyalant aquelles paraules i estructures que no s’entenguin (grup classe).
    • Una vegada treballat el vocabulari i les estructures típiques del conte, es procedirà a una segona lectura individualitzada i a la comprensió del text a partir d’unes preguntes (comprensió treballada per parelles).

    Comprensió lectora

    En Patufet

    • Com era en Patufet (físicament i de caràcter)?
    • Què necessitava la seva mare per fer el menjar?
    • Què cantava en Patufet perquè la gent no el trepitgés?
    • Com es diu la moneda que la mare dóna a en Patufet?
    • On va deixar el xavo de safrà el botiguer?
    • On es va penjar el cistell del dinar en Patufet?
    • Per què en Patufet es va amagar sota d’una col?
    • Qui es va menjar la col, el cistell i en Patufet?
    • Què  li va explicar la mare d’en Patufet al seu pare?
    • Com s’acaba el conte?

    Acaba les frases següents:

    En Patufet era petit com………………….

    El seu pare va moure un…………………a la seva mare

    Quan els seus pares el buscaven cridaven: Patufet, ………….

    Activitat en parelles

    Imagina’t que ets molt petit. Què li diries a la teva mare perquè et deixés anar a comprar?

    Imagina’t que tens un fill molt petit. El deixaries anar a comprar sol?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes