Arxiu de la categoria ‘Propostes didàctiques’

  • La caseta de sucre

    Escrit per el 10 de January del 2011 a les 12:46 a: Propostes didàctiques

    Vet aquí que una vegada hi havia dos germanets, un nen i una nena que, de tan pobrets, no tenien res per menjar, i van decidir anar-se’n pel món, a veure si trobaven manera de poder atipar-se. Van fer cap a un bosc tan espès, que no es coneixia el dia de la nit. I, camina que caminaràs, van veure allà lluny, lluny, una caseta; s’hi van acostar i van veure que era tota de sucre, amb les portes i les finestres de xocolata. Ells van dir: “ Aquesta és la nostra; ara sí que ens podrem atipar” i, sense pensar-s’hi més, van començar a menjar, i, vinga llepar les parets i la porta i, noi, que n’era de dolç. Però es diu que totes les coses bones no duren gaire; en aquella caseta, tan dolça i tan bona, vivia una bruixa que es menjava les criatures, i quan va sentir que li rosegaven les parets de la casa, podeu comptar com es va posar! Treu el cap a la finestra i, cridant com una boja, tot era dir:
    —Qui és aquest desvergonyit que se’m menja la casa?; si baixo, amb tres mossegades i tres xuclades, me l’empasso.
    Quan els dos germanets van sentir allò, podeu comptar quin tremolor!, no tenien ni esma de mirar enlaire, ni de dir una sola paraula. Quan la vella bruixa va veure que eren dues criaturetes, es va assossegar una mica, i els va dir:
    —D’on heu sortit, tan petits i eixerits com atrevits?; mira, em vindreu ben bé; tu em faràs de criada i a tu, com que se’m va morir aquell pollastre que guardava per al Nadal, et posaré al galliner, t’engreixaré i per aquella diada te’m menjaré.
    I tal dit tal fet. La nena, la va fer servir d’escarràs, la feia escombrar, passar bugada, cosir, empaitar les rates; li feia fer el dinar, bufar el foc i, podeu comptar!, en tot el dia no parava. I el nen, me’l va tancar al galliner com si fos un pollastre, i li donava segó, blat de moro, rosegons de pa mullat i, podeu comptar!, tot l’afany de la mala vella era perquè s’engreixés força. Cada dia anava a veure si estava més gras, i li feia treure el dit per entre el filat de la gàbia, per veure si s’havia engreixat gaire per poder-lo matar per Nadal. Però el nen, com que no tenia ganes que el matés, en comptes del dit,li treia un bocí d’os ben embolicat amb un bocí de budell, que semblava un dit i no ho era; i, és clar, com que sempre li treia el mateix, semblava que mai no s’engreixava, i la vella tot era dir-li:
    —Maleït i remaleït, tant de menjar que et dono i sempre estàs gras igual. Per haver d’estar tan magre, no te’n donaré gens, i així me l’estalviaré i, tant si estàs gras com si estàs magre, per Nadal el coll a terra.
    Podeu comptar quin efecte havien de fer les paraules de la velleta als dos germanets! Va arribar Nadal i la vella va dir a la nena que fes un bon foc per poder fer el seu germanet a l’ast. La nena tremolava com la fulla a l’arbre, no sabia el que es feia, i tot era dir a la vella que el foc no se li volia encendre i que, si no se l’hi encenia, a ella li semblava que no podrien fer Nadal. La bruixa tot era cridar i rondinar i botzinar, però veient que el foc no s’encenia, el va encendre ella. Mentre estava ajupida i tota atrafegada, encenent el foc, quan ja va haver-hi una bona foguera, la nena, que sí, li venta una empenta i la tira dins i, de seguida, va tancar la porta del forn, perquè no pogués sortir. Va córrer a obrir la gàbia del seu germanet i, cames ajudeu-me, tots dos se’n van anar ben lluny, ben lluny, per por que la vella, com que era bruixa, no obrís la porta del forn, no ressuscités i no els fes una mala passada.
    Camina que caminaràs, van caminar set dies i set nits, sense parar mai, per por que la vella no els seguís. A l’últim, enmig d’un bosc, van trobar una caseta, petita, petita, petita, que semblava que talment era feta per a ells, les cadires, les taules, els llits, els armaris, tot era petit i a la seva mida, i tot el parament de cuina igual: els plats, els gots, tot era petit, a la seva mida. Els armaris estaven tots plens de roba a vesar i n’hi havia tanta de nen com de nena; res, que semblava que aquella casa l’havien feta per a ells, i hi van viure feliços i tranquils. A tots els pobres que trucaven a la porta els feien caritat i els donaven bon sopar i bon dormir a la pallissa, perquè, com que només tenien dos llits i eren petits, no hi haurien cabut.
    I vet ací que un dia va trucar a la porta un vellet molt vellet, que gairebé no podia caminar, i anava amb un bastó, tot corbat, corbat que el cap gairebé li tocava a terra, amb una barba blanca, llarga fins als genolls, i els va demanar si per aquella nit li voldrien donar posada, i els germanets el van acollir com acollien tothom. Mentre sopaven, tot era mirar-se’l i el vellet també mirava a ells, fins que van reconèixer que era el seu pare i ells,els seus fills. Podeu comptar quin goig i quina alegria que varen tenir tots tres. Ploraven d’alegria, i no en vulgueu més de petons i d’abraçades! I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i vet aquí que el conte ja s’ha fos!
    El qui bé fa
    bé troba,
    tant si és ric
    com si és pobre

    Segons Marta Marió de Barcelona (1922)
    Rondalla extreta de Folklore de Catalunya, de Joan Amades, i adaptada per Fina Anglada.

    PROPOSTA  DIDÀCTICA
    Destinataris
    Alumnes del bàsic 3

    Objectius comunicatius

    • Conèixer un conte popular tradicional català.
    • Comprendre el text.
    • Expressar i demanar les preferències sobre els diferents tipus de lectures ( llibres, revistes, contes…)

    Habilitats

    • Comprensió oral
    • Comprensió lectora
    • Expressió oral
    • Expressió escrita

    Continguts gramaticals

    • Verbs irregulars: haver-hi, fer, anar, dir
    • Verbs pronominals: anar-se’n
    • Passat imperfet
    • Passat perfet perifràstic
    • Present de subjuntiu
    • Imperfet de subjuntiu
    • Adverbis: gaire, mai, ben

    Vocabulari

    • Adjectius: espès, magre, desvergonyit, maleït, eixerit, atrevit, atrafegat…
    • Verbs: atipar, llepar, rosegar, botzinar, empassar, engreixar, empaitar, rondinar, Assossegar, ressuscitar…
    • Vocabulari remarcable: criada, escarràs, bugada, filat, afany, foguera, empenta, parament, pallissa, galliner, budell, bocí, segó, rosegons de pa, mossegada, xuclada, tremolor, esma…
    • Diminutius: pobret/-a, germanet/-a, criatura/-eta…

    Procediment

    • Presentar el conte i situar-lo dins la tradició popular catalana.
    • Primera lectura del conte. Cada alumne llegirà una part del conte, assenyalant

    aquelles paraules i estructures que no s’entenguin.

    • Segona lectura del conte (grup classe).
    • Finalment, els alumnes hauran de llegir el conte individualment i contestar unes preguntes de comprensió.
    • Debat sobre el conte.
    • Parlar amb els companys. Demanar als alumnes que contestin l’enquesta, que els passarà el professor, per parelles. A la posada en comú cada alumne ha d’explicar la informació que ha recollit del seu company.

    Activitats

    Comprensió lectora
    1.    Per què van marxar de casa els dos germans?

    2.    De què estava feta la caseta que van trobar al bosc?

    3.    Qui vivia en aquella casa?

    4.    Què va dir la bruixa cridant per la finestra?

    5.    Quines feines feia la nena?

    6.    Què feia el nen mentre la seva germana treballava?

    7.    Per què volia, la bruixa, que el nen s’engreixés?

    8.    Qui tira la bruixa al forn?

    9.    Quant temps van caminar els dos germanets pel bosc?

    10.    Qui era el vellet que van acollir a casa seva?

    Expressió oral

    • Demanar als alumnes si tenen algun conte semblant en la seva tradició i, si és el cas, que l’expliquin.
    • Parlar de les seves preferències a l’hora d’escollir una lectura.
    • Posada en comú de l’enquesta que han fet al seu company de classe.


    Enquesta

    Els meus contes i llibres preferits
    a.    Qui t’explicava contes quan eres petit/a?
    b.    Quan solien explicar-te’n?

    Al matí, abans d’anar a l’escola.

    Al migdia, abans o després de dinar.

    Al vespre

    A la nit, abans d’adormir-te.

    c.    Quins contes eren els que més t’agradaven
    d.    Digues tres títols de llibres que tinguis a casa teva.
    1.
    2.
    3.

    e.    Dels contes que t’han explicat al llarg de la teva vida, quins són els que més t’han agradat?

    Expressió escrita (treball gramatical i lèxic)
    1.    En el primer paràgraf del text quantes formes verbals en passat llunyà hi surten. Escriu-les totes i escriu la resta de persones gramaticals.
    2.    Escriu el plural de les paraules següents:

    El vell, la casa, la bruixa, el bastó, el bosc, l’escombra, l’armari, el pollastre, el llit i  el bocí.

    3.    Llegeix aquesta frase i digues què substitueix el pronom ELS. “El vellet els va demanar si per aquella nit li voldrien donar posada”.
    4.    Al primer paràgraf de la segona pàgina hi ha la forma verbal “pogués” (imperfet de subjuntiu).
    Fes el següent:
    a)    Digues quin és l’infinitiu d’aquesta forma
    b)    Ara conjuga totes les persones d’aquest mateix verb, però amb present d’indicatiu i present de subjuntiu.

    Present de subjuntiu
    Present d’indicatiu

    5.    Busca en el conte una comparació i escriu-la:
    6.    Busca derivats de la mateixa família que:
    Casa:
    Gallina:
    Foc:

    Article complet

  • La Rateta: activitats didàctiques

    Escrit per el 02 de June del 2010 a les 6:56 a: Propostes didàctiques

    OBJECTIUS:

    –  Conèixer un conte de la cultura popular

    –  Desenvolupar habilitats per expressar-se oralmente

    –  Comprendre i memoritzar el text d’un conte

    –  Interpretar un text oral

    DESTINATARIS :

    –  Alumnes de nivell elemental

    PROCEDIMENT:

    1. Es llegeix  el conte de La rateta que escombrava l’escaleta amb el grup classe i es comenta.

    2. Es distribueixen els alumnes en grups, segons els personatges i de manera que no quedi ningú sense grup.

    3- Es reparteixen els papers a cada membre del grup i el text que hauran de  memoritzar :

    NARRADOR , RATETA, SENYOR ÀNEC, SENYOR GALL, SENYOR ASE i SENYOR GATET.

    4. Hauran de fer la interpretació davant de la classe. (Val a dir que, entre els diferents grups que es facin, els resultats seran ben diferents. S’ha de procurar que qui faci de narrador tingui força fluïdesa i també que la interpretació sigui acurada :  la veu dels animals…).

    6. Un cop treballat el conte a classe, es pot anar a les diferents aules, on un grup diferent cada vegada pot fer la representació a la resta de companys.

    LA RATETA  QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA

    NARRADOR : Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

    RATETA :   Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

    NARRADOR : I així ho va fer.

    Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

    RATETA : Sí aquest si que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà – pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!

    NARRADOR : Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

    SENYOR ÀNEC : Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

    RATETA Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR ÀNECQuac, quac, quac!!

    RATETA Ui, que m’eixordes. No et vull pas per marit.

    NARRADOR : També va passar el senyor gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

    SENYOR GALLRateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

    RATETA :  Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR GALL :  Kikirikí, kikirikí !!!

    RATETA :  Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

    NARRADOR : I el senyor gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

    Al cap d’una estona va passar el senyor ase que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

    SENYOR ASE :  Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

    RATETA : Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

    SENYOR ASE :  Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

    RATETA :  Fuig, fuig, que m’eixordes!!

    NARRADOR : Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar per allà el senyor gat que li va dir:

    SENYOR GAT :   Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?

    RATETA :  Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

    SENYOR GAT :   Miauu, miauuu!

    NARRADOR :  La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir:

    RATETA : Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!

    SENYOR GAT : Miauu, miauuu !!!

    NARRADOR : I així ho van fer. Ben aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

    NARRADOR : Aquell dia tothom li deia a la rateta:

    TOTHOM : Vés amb compte amb aquest gat! (1)

    -Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada! (2)

    NARRADOR : Però ella només recordava la seva veu i pensava com n’estava d’enamorada.

    Però un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!

    I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

    Article complet

  • Suficiència 3. Activitat d’expressió escrita amb contes populars

    Escrit per l'01 de June del 2010 a les 12:32 a: Propostes didàctiques

    OBJECTIUS:

    – Conèixer un conte d’una altra cultura i recordar un conte popular català (com que hi ha alumnat d’orígens diversos, fins i tot pot ser que no coneguin cap dels dos contes)

    – Fer un treball de creació (expressió escrita) a partir d’un dels dos contes, per triar

    – Treballar el text narratiu i els signes de puntuació

    –  Arribar a acords amb un company de classe, per decidir la nova trama i el final de la història

    DESTINATARIS:

    –  Alumnes de cursos de suficiència

    PROCEDIMENT:

    1. Per parelles, llegeixen les dues opcions. Només se’ls donen els començaments dels dos contes, perquè els continuïn.

    2. Amb la parella, decideixen com continuarà i acabarà la història, i en preparen un esquema comú. Abans s’hauran fixat, a la pissarra, quatre pautes del text narratiu.
    3- A casa, individualment, cada alumne continua el conte a partir de l’esquema pactat.

    4- La professora corregeix els textos i se’n comenten els errors (encerclats) a classe. S’aprofita per treballar qüestions de puntuació, sobretot com cal puntuar els diàlegs.

    5-Cada alumne es compromet a autocorregir-se el text a partir dels errors encerclats i a enviar el conte definitiu, per correu electrònic, a la professora.

    6-La professora en fa una última revisió i agrupa els textos ―que no ocupen més d’una pàgina― en un sol document, que s’enviarà al grup classe a fi que tothom pugui llegir les diferents versions dels contes. Els en quedarà un recull.

    7. A l’Aula d’Autoaprenentatge, per a qui tingui curiositat, hi trobaran els textos originals, que també es poden dur i comentar a classe.

    Proposta de text: continueu un d’aquests dos contes (MÀXIM 200 PARAULES)

    Opció A. La rateta que escombrava l’escaleta

    Vet aquí que una vegada hi havia una rateta que escombrava l’escaleta de casa seva.

    I escombrant escombrant, va trobar un dineret al peu de l’escaleta.

    Tota cofoia de la troballa, va agafar el dineret i es va dir:

    ―Què en faré, què no en faré, d’aquest dineret? Si me’n compro avellanetes em cauran les dentetes, si me’n compro pinyonets em cauran els queixalets.

    I sense saber què en faria, se’n va anar a la botiga…

    Opció B. La nena del dia i la nit (conte veneçolà)

    A les ribes de l’Orinoco viu el poble dels guarao, que abans no sabia què era el dia i la nit. Per estrany que sembli, a la seva terra no existia la nit.

    Anaven a caçar i a buscar mel a la selva, feien canoes i pescaven. Quan arribava l’hora d’anar a dormir, sense que s’hagués fet fosc, tancaven els ulls i somiaven. En tots els seus somnis sempre apareixia el sol. On era la nit? No ho sabia ningú.

    La protagonista d’aquesta història va néixer preguntant. En descobrir el riu, va preguntar d’on venia tanta aigua i cap a on anava. I després va preguntar per què les formigues tenien sis potes. Així, amb la Guauta preguntant-ho tot i ficant el nas arreu, va passar el temps.

    Un dia, va arribar al poble un home que duia, per tot equipatge, una petita bossa rodona, feta amb fulles de palma…

    Article complet

  • En Patufet: activitats didàctiques

    Escrit per l'01 de June del 2010 a les 12:18 a: Propostes didàctiques

    Objectius comunicatius

    • Conèixer un conte popular tradicional català.
    • Aprendre les fórmules i les estructures repetitives característiques de la narració.
    • Comprendre el text i el context del conte i valorar l’imaginari popular català.
    • Aprendre a argumentar oralment les raons que exposa en Patufet.

    Continguts gramaticals

    • Passat imperfet
    • Passat perfet perifràstic
    • Verbs irregulars: tenir, haver-hi, fer, dir, anar
    • Verbs pronominals: anar-se’n
    • Verbs purs de la tercera conjugació: recollir, sentir, collir
    • Concordança dels adjectius
    • Discurs directe / discurs indirecte
    • Estructures comparatives: tan…com…
    • Adverbis: aleshores
    • Situacionals: damunt, sota

    Vocabulari relacionat

    Parts del cos: coll, panxa

    Adjectius relacionats amb l’aparença física i de caràcter.

    Temps atmosfèric: nevar, ploure

    Aliments: safrà, col

    Vocabulari remarcable: xavo, sagramental, dinada, minyonet, passar ànsia, fer cap, deturar…

    Destinataris

    Alumnes del Bàsic 2.

    Procediment

    • Situar el conte dins la tradició popular catalana. Es pot demanar als alumnes si tenen algun conte semblant en la seva tradició.
    • Es tracta de llegir el conte una primera vegada, assenyalant aquelles paraules i estructures que no s’entenguin (grup classe).
    • Una vegada treballat el vocabulari i les estructures típiques del conte, es procedirà a una segona lectura individualitzada i a la comprensió del text a partir d’unes preguntes (comprensió treballada per parelles).

    Comprensió lectora

    En Patufet

    • Com era en Patufet (físicament i de caràcter)?
    • Què necessitava la seva mare per fer el menjar?
    • Què cantava en Patufet perquè la gent no el trepitgés?
    • Com es diu la moneda que la mare dóna a en Patufet?
    • On va deixar el xavo de safrà el botiguer?
    • On es va penjar el cistell del dinar en Patufet?
    • Per què en Patufet es va amagar sota d’una col?
    • Qui es va menjar la col, el cistell i en Patufet?
    • Què  li va explicar la mare d’en Patufet al seu pare?
    • Com s’acaba el conte?

    Acaba les frases següents:

    En Patufet era petit com………………….

    El seu pare va moure un…………………a la seva mare

    Quan els seus pares el buscaven cridaven: Patufet, ………….

    Activitat en parelles

    Imagina’t que ets molt petit. Què li diries a la teva mare perquè et deixés anar a comprar?

    Imagina’t que tens un fill molt petit. El deixaries anar a comprar sol?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes