Bloc del CNL d'Osona sobre la cultura popular.

Subscriu-te via RSS

  • Cingle / cinglera

    Escrit per el 14/3/2013 a les 10.17 h, a Cingle / cinglera

    Els alumnes del nivell intermedi 2 del SLC de Vic han elaborat textos amb la paraula cingle/cinglera a partir d’aquest fragment de “Lo mariner de Sant Pau”:

    Al capdamunt de tota pujada hi ha una baixada, i quan la pujada ha sigut molt gran, de vegades la baixada és una cinglera tallada damunt d’un abisme. Los mariners tenen l’abisme més prop que els demés mortals, i tampoc los costa tant d’anar a fons.

    Tavertet, poble de pedra, és bonic i tranquil i es pot gaudir de caminades o excursions fantàstiques. Però el més espectacular i atractiu que té aquest poble són les seves cingleres, molt definides pels diferents tipus de roques, que en conjunt et fan perdre el món de vista amb un paisatge diferent i únic. Per la seva immensitat, només en podran gaudir d’aquesta meravella aquells visitants que no pateixin de vertigen i que es puguin acostar a la vora del cingle.

    Montse Nabau

    Jacint Verdaguer ens diu: “… Després d’una pujada hi ha una baixada”. Penso que és cert. Quan ets a dalt del cim d’una muntanya, tot és pau, calma… Però si mires avall i de sobte el dia es torna fosc, et pots trobar davant d’uns cingles que et trenquen aquesta pau. Això és com la vida. Hi ha èpoques de calma i tranquil·litat i altres d’intranquil·litat, com si et trobessis davant de l’abisme d’un cingle. Penses en allò que més t’estimes i t’agafes a la vida i tornes a la calma, a la pau… Per tornar a pujar al cim!

    Dolors Abancó

    La meva iaia va néixer al bell mig dels cingles de Tavertet. Per això, sempre que veig aquests cingles em recordo d’ella i m’imagino com havia de ser la seva vida, la infantesa i seus jocs enmig d’aquests cingles. Ara ella és gran i no es recorda gaire, però sempre explica que quan tenia 15 anys la varen portar a servir en una casa del poble de Tavertet, perquè així la seva família s’estalviaven la seva manutenció. Als 19 anys, es va casar per amor amb un hereu i va anar a viure a casa seva, que era plena de gent. Eren temps difícils i va haver de treballar molt durant tota la vida per pujar la seva família, de vegades amb penes i alegries, però sempre feliç.
    Neus Quintana

    En una nit de Sant Joan, on les preocupacions marxen, l’alegria recorre tot el cos…, on ballem al ritme de la vida, la llum de les estrelles ens captiven i prop de milers de persones es mostren tan ingènues, nues, tan actives… que no hi ha lloc per a l’avorriment.
    I en el més profund del silenci, a dalt de la muntanya, on ens trobem la gran finestra del cingle, ens invita a la tranquil·litat. Tota natura sembla aliena, una sensació de benestar i al mateix temps de llibertat. Dos mons en una nit, només has de sentir i triar.

    Sara Roldán

    Excursió de Vilanova de Sau a Sant Julià de Vilatorta
    A la sortida de Vilanova, prenem una pista forestal i arribem al peu de carretera, on trobarem un arbre molt gran, que presideix l’esplanada. Resseguim la falda de la cinglera dels Munts, en alguns trams tenim la sensació que la cinglera ens cau al damunt.
    Ens enfilem per un camí ombrívol que surt a mà dreta. Aquest camí és ple de revolts fins arribar a una pista molt ampla. Continuem el camí per aquesta via, que està una mica erosionada, i passem per damunt del túnel de la Mina. El camí s’enfila fins al capdamunt de la cinglera, on mor en una pista gran. Més endavant arribem al Salt de la Minyona i els Munts.
    Trini Subirana

    I caminant vaig arribar cap als cingles de Tavertet i allà, amb el món als meus peus, vaig pensar en tots els camins que encara haig de fer, i en totes les coses que em fan sentir viu. Aleshores, vaig tancar els ulls i un milió d’imatges van acudir al meu cap : el mar, el sol, la lluna plena, una mà, una mirada, un lloc a on tornar… I obrint els ulls, vaig donar gràcies per aquesta vida i per l’aire per a respirar.

    David Lorenzo Extremadouro

    Ruta: Sant Martí Sacalm-Cingle del Far
    Els cingles sempre es presenten imponents i sembla que sigui impossible superar-los sense cordes, mosquetons i una preparació considerable per a l’escalada… Però de ben segur que algú ha trobat algun camí que ens permet superar aquests tipus de muralles. El camí proposat aprofita dos graus que ens permeten travessar la cinglera només amb l’ajut d’unes bones botes i uns bastons.
    La pujada i baixada dels graus és, evidentment, molt forta però no té dificultat i ens permet pujar el cingle en poc més de 40 minuts (un trajecte que en cotxe ens portaria més d’una hora). El camí, en general, està senyalitzat. Tot i això alguns trams demanen atenció per no perdre el camí.
    Iva Ivanova Vetina

    On sóc?
    Volia anar a observar un paisatge ben bonic. Quan vaig arribar-hi, em vaig sentit com si fos un ocell estirant els braços. Em van venir ganes de volar, encara que no vull morir de moment.
    Em van fer fotos imitant a un ocell com si mirés el paisatge. Estava molt contenta de tenir-les, però no van quedar gaire maques, perquè només el cap volava i el cos, i sobre tot el cul, quedava molt endarrerit. Tenia molta por.
    Ja saps on era? Qui ho ha pogut endevinar que parlava d’un cingle?

    YukoTanaka

    Des de L’Esquirol, al bell mig del Cabrerès i envoltat de cingles i muntanyes, sortim en direcció a Tavertet per visitar el poble i els seus entorns. Durant el viatge, gaudim d’uns boscos i cingleres impressionants fins arribar a Tavertet, un poble molt pintoresc, tranquil i acollidor, on totes les cases són de pedra. Ens endinsem cap al pla del Castell, damunt d’un cingle, des d’on poden gaudir d’unes vistes precioses! Ens apropem al mirador i  veiem una gran alçària que gairebé ens fa venir vertigen. A Sota hi ha el pantà de Sau amb unes barquetes que passegen tranquil·lament. Ens agradaria poder volar com els ocells hi arribar fins a les barquetes, per gaudir hi observar amb més detall les meravelles que ens dóna la natura!

    Elvira Carol

    En el petit municipi de Folgueroles, nasqué el conegut poeta i escriptor Jacint Verdaguer, popularment anomenat Mossèn Cinto. Va escriure entre moltes altres obres “La nina del cingle”, que explica la història d’una donzella que va saltar el cingle, sense fer-se mal, perquè arribava tard al seu casament. El lloc és conegut a la comarca com el Salt de la minyona, un cingle des d’on es poden veure unes boniques panoràmiques de les Guilleries, la vall de Sau i el Montseny.
    Mercè Parareda

    Per la finestra, en la llunyania, puc observar el gran cingle de la comarca. Allà present, majestuós, on el temps està aturat en el meu pensament. A través de les roques, puc entreveure en les seves línies rialles, caminades i ,fins i tot, cansament i felicitat. Felicitat que vaig viure amb el meu pare, ja absent. Ell va marxar amb la pau a les seves mans. D’això, ja fa temps. Així, doncs, cada matí el cingle és el meu company per reviure el seu record.
    Dolors Montero

    Fa uns mesos, vam acompanyar els meus sogres a fer un vol en helicòpter per Rupit; un regal dels seus nebots per les noces d’or.
    Vam sortir de Rupit, direcció cap a Cabrera. Des del començament, les vistes van ser impressionants. La  Foradada semblava un petit forat envoltat d’arbres i aigua, el paisatge era preciós. Vam sobrevolar el Pantà de Sau, tranquil, serè, acariciant amb les seves formes les muntanyes. Vam alçar la mirada i davant nostre, majestuosos, com si fossin els guardians del Collsacabra, et trobaves els cingles de Tavertet; la sensació de veure-ho des del cel era vertiginosa; l’estómac s’encongia, el cap semblava que se n’anava, et quedaves sense paraules, només podies deixar-te anar i sentir. Encara impressionats pel paisatge, vam arribar al Salt de Sallent, increïble vist des d’aquesta perspectiva!
    Quan ens vam adonar, ja érem de nou a Rupit. Les pupil·les ens van quedar plenes de bellesa i el cor ple d’energia.  
    Va ser un dia inoblidable.
    Carmen Arenas

    Camino per la cinglera i tot és bell i sublim. Mirant el buit, la ment em porta cap a móns peculiars com, per exemple, els que es tiren en paracaigudes. Aquests veuen tot a cop d’ull d’ocell.
    El cingle més alt s’assembla a un gegant que estén el seu braç per tocar els núvols. Però avui no hi ha núvols al cel i per això tot és més sublim i la panoràmica del cingle, més bonica.
    Emily Malagón

    En Joan i la Montserrat, dos joves enamorats, van fer camí per una cinglera per buscar una herba medicinal. En Joan es va lligar a un arbre per baixar a cercar les herbes i en tornar a pujar la corda es va trencar, va fer un crit i va caure al fons de tot. La Maria, desesperada, va córrer a buscar ajuda, però va ser inútil, ell era mort. Destrossat el seu cor, ella va decidir seguir el seu amor i es va llençar pel cingle.
    Esmeralda Mendoza

    Jo sóc de Vic, que és la capital d’Osona. Sóc una enamorada de la naturalesa i del meu país, des dels Pirineus fins al delta de l’Ebre.
    A la nostra comarca, tenim un dels pobles més preciosos de Catalunya. Té uns cingles i cingleres que treuen el singlot. El poble té unes vistes impressionants. Tavetet, així és diu, ha sigut l’escenari natural de diverses sèries de televisió, com ara Serrallonga i algunes escenes de Pa negre.
    Les seves cingleres, les cases de pedra i el silenci del poble fan que la gent de les grans ciutats hi vagi per així poder desconnectar.
    Per concloure, és una gran paradís natural per anar a visitar i des de la seva cinglera es pot veure una gran part  de la comarca d’Osona.
    Immaculada Torelló

    Article complet

  • Un somni horrorós

    Escrit per el 14/3/2013 a les 8.55 h, a Un somni horrorós

    Els alumnes del nivell elemental 3 del SLC de Vic han elaborat textos amb les paraules un somni horrorós a partir d’aquest fragment en prosa de Verdaguer:

    Vaig tenir un somni horrorós que no he oblidat mai més. Vaig somiar que, no recordo si en poblat o en despoblat, vaig veure que m’abordava una serp esglaiadora, que de sobte es dreçava davant meu. Jo corria, fugint d’una banda a l’altra esfereït, mes ella corria més que jo, segant-me els passos per tot arreu.

    Vaig tenir un somni horrorós que de cop em va despertar. Vaig somiar que al meu voltant hi havia molta gent amb roba blanca i no tenia ulls. Primer, vaig pensar que era algun ritual i vaig sentir por. Volia córrer, volia cridar…, però no vaig poder fer res perquè tenia tot el meu cos immobilitzat. De sobte, vaig tancar els ulls un moment, desitjant que quan els tornés a obrir aquests personatges haurien desaparegut. Com que vaig tenir massa excitació per la situació i el meu cor bategava molt fort, de cop em vaig despertar. Quina tranquil·litat, quan vaig veure que només era un somni! Un somni que mai més voldria tornar a tenir.

    Yinyer Arroyo

    Vaig tenir un somni horrorós. Vaig somiar que queia dins d’un pou d’aigua  molt vell i fosc, ple de rates i aranyes. També hi havia una porta que brillava com un sol i em vaig dirigir cap a ella i vaig obrir-la. A dins vaig sentir  sorolls i crits d’animals : era a la selva. Vaig decidir explorar-la i de cop i volta un lleó em va començar a seguir. Tenia por i vaig començar a córrer i el lleó també corria i vaig caure per una cascada. Em vaig salvar del lleó, però no sabia nedar. Finalment, em vaig despertar i vaig veure que havia caigut del llit.

    Johanna Vizhñay

    Vaig tenir un somni horrorós que no oblidaré mai. Vaig  anar al cinema a  veure una pel·lícula de por. En aquesta pel·lícula, hi sortien monstres molt horribles que em van impressionar tant que durant tota la nit es van anar apareixen davant meu en el meu somni. Vaig tenir tanta por que fins i tot vaig caure del llit!

    Yangdu Sherpa

    Vaig tenir un somni horrorós. Jo estava contemplant el paisatge des d’un penya-segat a prop d’una platja. El mar estava molt mogut, les onades eren enormes i feien por. De cop i volta, em vaig adonar que a la vora del mar hi havia algunes persones  i això em va fer patir. Vaig córrer cap a elles per ajudar-les, però les ones em paral·litzaven el cos i no podia apropar-me a elles. El més curiós de tot és que a ningú els feien mal les terribles onades.

    Anna Belén Dévora Hernández

    Vaig tenir un somni horrorós. Vaig somiar que el meu xicot i jo passejàvem  per un bosc amb molts arbres. En aquest bosc, hi havia molt silenci i estàvem sols. De cop i volta ens vam adonar que alguna cosa estranya passava, ja que teníem la sensació que algú ens seguia. Vam decidir tornar fins al cotxe, però abans d’arribar-hi uns homes vestits de negre ens van agafar i  ens van portar  a una casa molt vella que mai havíem vist abans. Després de passar-hi uns dies  vam decidir fugir de la casa abans que ens matessin. Mentre fugíem em vaig despertar.

    Inocencia Noberta Bayeme

    Vaig tenir un somni horrorós.  Vaig somiar que jo portava un avió i no sabia com funcionava. L’avió volava i volava descontrolat i, finalment,  va caure al mar i es va omplir tot d’aigua. Llavors, vaig nedar per dins de l’avió per buscar una porta per poder sortir. Però no la trobava . Em vaig angoixar i em vaig despertar.

    Des que vaig tenir aquest somni em fa por viatjar en avió i per això prefereixo viatjar en cotxe.

    Salima Jerroudi

    Vaig tenir un somni horrorós. Vaig somiar que era l’estiu i amb la meva família passàvem les vacances a la platja . Mentre nedava amb el meu marit, ens va aparèixer un cadàver i em vaig espantar tant que vaig començar a plorar i plorar. Només patia que el meu fill, que jugava a la sorra tranquil, no veiés aquest cadàver. Corria i corria i em vaig despertar. Que bé, només era un somni!

    Rhizlane El Idrissi

     
    Vaig tenir un somni horrorós que mai oblidaré, perquè em va semblar com si fos real. Vaig somiar que era al cim d’una muntanya molt alta. En aquesta muntanya, hi havien llops que volien menjar-me. Eren molt ferotges i tenien uns ullals molt grans. Van començar a acostar-se a poc a poc cap a mi i jo cridava amb veu molt forta, però ningú em sentia. Volia córrer, però no podia. Tenia tanta por que vaig quedar bloquejada. L’única solució era saltar de la muntanya i ho vaig fer. Per sort, hi havia un riu a sota!

    Ikram Berrahou

    Vaig tenir un somni horrorós que m’ha quedat sempre dins del meu cap. Vaig somiar que era en un poble lluny de la ciutat. Mai l’havia vist abans. Tenia unes muntanyes molt altes que mai les havia vistes a la realitat. Vaig escalar i escalar i mai arribava al cim. Després de molt intentar-ho hi vaig arribar i vaig estar molt contenta. Però va aparèixer un bruixot gegant i em vaig espantar molt. Vaig cridar i ningú m’escoltava, vaig córrer lluny d’ell i anava caient. Mentre queia em vaig despertar. Uf… quin mal son!

    Aïcha Hartal

    Vaig tenir un somni horrorós. Un dia vaig somiar que passejava sola per la muntanya i em perdia i no trobava el camí per poder tornar a casa. Al cap d’una estona de buscar el camí, i molt nerviosa perquè es feia de nit,  vaig sentir sorolls molt estranys i vaig veure unes petjades també molt estranyes d’ animals  molt horrorosos . Jo corria i les seves petjades em seguien. Finalment, em vaig despertar i vaig estar contenta de ser a casa.

    Marcely Silva Sousa

    Article complet

  • Paraula paraula de poeta, paraula d’aprenent

    Escrit per el 14/3/2013 a les 8.54 h, a Paraula de poeta, paraula d'aprenent, Què és?

    paraula_de_poeta_intAmb motiu del Dia Mundial de la Poesia el Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona i la Fundació Jacint Verdaguer convoquen un concurs que consisteix en la creació de relats curts a partir d’una paraula extreta d’un text literari de Jacint Verdaguer.

    El concurs es publicarà a la xarxa el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, i es tancarà el 6 de maig. El veredicte es farà públic el 13 de maig a través de la xarxa i per correu electrònic directament a les persones que hagin estat premiades.

    Categories

    Premi Facebook al text més votat a aquesta pàgina pels usuaris.

    Premi jurat al text més valorat pels tres membres del jurat format per persones de les dues institucions que l’organitzen.

    Premis:

    1. Degustació per a dues persones del Dinar del mossèn (cadascuna tindrà un val amb 8 tastos + beguda) per menjar en el Mercat i Tast de pagès, el dia 19 de maig a Folgueroles, en el marc de la Festa Verdaguer.

    2. Visita guiada per a dues persones a la Casa Museu Verdaguer i el regal d’un DVD Canigó 125 Veus.

    L’objectiu de la proposta és conèixer Verdaguer i animar els participants a escriure. L’activitat consisteix a focalitzar l’atenció en una paraula dins un fragment breu d’una prosa o poema de Verdaguer i a partir d’aquest mot, crear un text propi de no més de 75 paraules. Es posaran 12 paraules a la pàgina web i cada participant en podrà triar una i fer la seva composició literària. Els concursants han de tenir un usuari donat d’alta al facebook.

    Des del CNL d’Osona, l’activitat es proposa als alumnes del centre i cada grup classe treballa una paraula, tenint en compte que hi ha diferents nivells. Els textos dels alumnes es publicaran en aquest blog i els alumnes que ho desitgin també podran enviar-lo al facebook de la Fundació Verdaguer per participar en el concurs.

     

     

    Article complet

  • Pastorets

    Escrit per el 16/1/2012 a les 12.53 h, a Festes populars

    Els Pastorets són les representacions teatrals catalanes més arrelades, amb una tradició de més de 800 anys. Són extraordinàriament populars i cada Nadal els solen representar companyies o grups d’aficionats. L’argument combina diferents escenes de l’imaginari religiós, com ara el naixement de Jesús, l’adoració dels Reis o la lluita entre el bé i el mal (el món dels pastors i l’Infern) amb temes de l’actualitat (política, social…) i, tot plegat, amb un to divertit i moltes vegades irònic.

     

    L’origen dels Pastorets es remunta al teatre religiós medieval i els primers textos en català d’aquest tipus de dramatització són del segle XV, però no és fins a finals del segle XIX, que les representacions prenen la importància i la popularitat que conserven avui dia. El fet que autors tan populars com Frederic Soler, Pitarra, en fessin versions, va contribuir a fer-ne créixer la popularitat. Tanmateix, la versió més representada és la que va escriure posteriorment Folch i Torres.

    Pel que fa al nom, Pastorets, s’explica perquè la trama avança amb el diàleg dels pastors que van adorar el nen.

    Els Pastorets del CNL d’Osona

    El grup de teatre del CNL d’Osona representa una versió dels Pastorets des del 2006. Els actors d’aquesta representació són persones vinculades al CNL d’Osona com a alumnes o exalumnes, o com a participants del programa de Voluntariat per la llengua.

    La representació del Nadal passat, titulada Dos dimonis busquen autor, ha estat la més innovadora, perquè ha sabut lligar, a través dels personatges de l’Infern, una història inspirada en els Pastorets però basada en tres contes de Pere Calders: “Nit de pau i bones festes”, “Quieta nit” i “Reunió d’alt nivell”.

    La representació es va fer el dia 23 de desembre al Teatre Atlàntida de Vic i hi van assistir unes 700 persones.

    Fotografies Pastorets CNL d’Osona 2011

    Article complet

  • En Pere Gri (rondalla i àudio)

    Escrit per l'11/1/2012 a les 10.31 h, a Rondalles catalanes, Rondalles i llegendes

    A continuació teniu la transcripció i l’enregistrament de la rondalla “En Pere Gri”.

    Aquesta rondalla es va recollir a L’Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó, escrit per mossèn Antoni Maria Alcover, i es va publicar per primera vegada l’any 1898.

    L’editorial Moll, a més de l’Aplec, també ha editat, primer en casset i després en DVD, les rondalles contades per Farncesc de Borja Moll a Ràdio Popular. Les gravacions són de 1959. Al final del text hi trobareu l’enllaç que us permetrà senir “En Pere Gri”.

    Agraïm a l’Edtitorial Moll que ens hagi autoritzat a reproduir el text i l’enregistrament de la rondalla.

    Això era un homo casat, amb un xinxer d’infants, i molt afectat d’alçar es colzo i escorxar moixos. Havia nom En Pere Gri.
    A sa comare li passà per s’escudeller d’entregar-se a ca’n Pere amb un altre bigarniu.
    En es batiar foren ses raons, perque no trobaven ningú que volgués esser padrí.
    Justament el Rei i la Reina passen per allà, i els arriba a ses oreies, i el Rei diu:
    – Ja ho serem noltros.
    Varen esser padrins, el Rei i la Reina, i donaren una dobla de vint perhom an En Pere perque sa dona tengués bon servici i fessen així mateix una mica de refresc, amb una condició: que ell només poria buidar un tassa.
    Aquí l’homo trescà totes ses botigues, cerca qui cerca tasses grans. En troba una que n’hi cabia una lliura afavorida, i la se cala ben al raset d’aigordent.
    No vos dic res, sa meula que aplegà!
    No li bastaren dos dies per fer-li sa pell.
    Com el Rei ho sabé, perque no donàs mal viure a sa dona, el desterra a Maó.
    Però sa dona al punt no pogué estar pus, de tant que l’enyorava. I a la fi digué:
    – Ja sé què faré. Me’n vaig a ca’l Rei; de cop-descuit li prenc sa mula millor d’es cotxo, la me’n men dins es pinar de Son Serra d’Artà, que no té fi; i la hi deix fermada llargueta, que puga pasturar així mateix. El Rei la farà cercar; ses darreres que tendran d’anar a Son Serra. Jo llavò hi aniré a dir-li que En Pere meu la trobaria; el farà venir, i així tornarem estar plegats, que a posta mos casàrem per estar-hi.
    Així com la s’havia pensada, la va fer, i va endevinar: tots es criats del Rei cerca qui cerca sa mula, uns p’es pla, ets altres per la muntanya; mai anaren a pensar que de Ciutat se fos espitxada a Son Serra d’Artà.
    Sa dona d’En Pere aleshores se presenta an el Rei i li diu:
    – Senyor Rei, En Pere meu li trobaria sa mula.
    – Ell trobar sa mula? Si fos una botella d’aigordent, ja ho crec!
    – Senyor Rei, li dic que li trobaria sa mula. Que em tirin d’una passa si no la hi troba! Si és un endevinador de primera!
    El Rei, veent que sa mula no compareixia, l’envia a demanar de Maó, an En Pere, perque endevinàs on era aquell animal.
    Com l’homo sentí el recaldo, encara que estigués content així mateix de tornar, pujava més es retgiró que s’alegria; perque deia ell:
    – ¿Però qui dimoni m’ha fet a mi endevinador?
    En devia tenir poques, de feines, es qui m’ha posat aquest barret davant el Rei! Si no em costa sa pell, no serà res!
    Mentres tant, l’afiquen dins sa barca, i cap a Mallorca falta gent.
    Es mariners el se cuidaven a menjar amb sa vista i ell més de mig empipat veent que tots ets uis l’afitoraven, arribà a dir:
    – ¿Que m’heu afinada cap puça?
    Es mariners no gosaven a tornar-li ses pilotes en es joc; perque lo que ells deien entre si mateixos:
    – Alerta mosques! Que Déu sap lo que és capaç de fer aquest homo, quant el Rei que és el Rei, l’envia a demanar perque endevín.
    Es patró no va tenir tanta feredat, i li volgué fer una prova.
    Se posa una fuia de tabac ben estreta dins sa mà; se’n va an En Pere, i li diu, mostrant-li es puny:
    -Veiam si sou bo per endevinar! Endevinau-me què tenc aquí dins!
    – ¿Vos voleu fer trons, vós? ¿Que no trobau que hi estic atabacat que basta, i encara vendreu a atabacar-me més?
    – El dimoni sou! Sí que ho és tabac lo que hi tenc! Sí que ho heu endevinat!
    I li mostra sa fuia, tot astorat; però encara hi romangué més En Pere, de veure que, sense temer-se’n, havia feta aquella endevinada.
    Arriben a Mallorca. Sa dona ja va esser en es moll. Tot d’una s’aferra p’es coll an En Pere, i li diu a s’oreia:
    -Sa mula és dins es pinar de Son Serra; som jo que la hi he amagada.
    Ja hi havia es criats del Rei que esperaven En Pere, i d’allà mateix el se’n varen menar.
    I el Rei diu:
    – Hala, Pere, veiam on és sa mula!
    En Pere es posa a pensar gratant-se es clotell, i un cortesà li diu:
    – ¿No saps tu que davant el Rei no se graten?
    – Idò si no em puc gratar, no sabré endevinar.
    – Idò grate’t, mal t’arregussis sa pell!
    En Pere se pegà un parei de gratades que feien solc, i llavò diu:
    – ¿Sa mula on és?… ¿I on pot esser aquesta pècora!… ¿saps on serà?… Ja ho veig, on serà… Dins es pinar de Son Serra d’Artà.
    Hi van es criats del Rei, i ja ho crec que la hi trobaren fermada, pastura qui pastura.
    El Rei quedà tan content i agraït, que donà un bon grapat de dobletes de sis lliures a sa dona, que era més bona guardadora, i a ell el fa romandre a la casa per endevinar lo que fos necessari.
    L’homo estava a ca’l Rei, ben menjat i ben begut; però no li deixaven tenir cap dobler perque no en fes de ses seves per dins tabernes i xibius.
    D’es cap de temps, a la Reina li descompareix un anell tot d’or i diamants, s’anell de ses noviances.
    Tres criats le hi havien fet sauvatge.
    Tothom cuidà a caure mort cercant s’anell, i enlloc el podien trobar.
    El Rei a la fi se pega un esclafit su’s mig d’es front, i diu:
    -Oh bèstia de mi! ¿tenim un enedevinador en casa, com En Pere, i no mos ne servim?
    El crida tot d’una i li diu:
    – Ja veus sa tribulació que hi ha dins aquesta casa amb aquest bo d’anell, que el dimoni que el trob. Tu que ets es nostro endevinador, és hora que tregues s’estam, i mos diguis on és. Si dins tres dies no ho has endevinat, fora cap i coll.
    En Pere amb aquesta descàrrega quedà sense polsos, més blanc que la paret. Llavò rompé amb un sens fi de carretades de llamps i pestes contra tots els qui l’havien fet endevinador i contra ell mateix perque havia consentit a passar-hi.
    Mentres tant, el posen en capella, i aquí ja deixà ses flastomies i asperges, i es seus uis tornaren dues fonts.
    I heu de creure i pensar que es primer dia un d’aquells criats que havien robat s’anell, li hagué de dur es menjar.
    A migdia, En Pere pegà quatre bocinades; es vespre no volgué tastar res. Quan es criat se’n duia es sopar, En Pere va dir:
    -Oh gloriós Sant Brun!
    de tres, ja en tenim un!
    Es criat ho va prendre per ell, sense pensar que lo que En Pere tenia, era un dia de capella passat; i es criat se’n va corrents a contar-ho an ets altres, que digueren:
    -No hi ha remei! T’ha aglapit, aquest dimoni!
    Lo endemà toca a un d’aquells dos dur es dinar a En Pere, que només pegà quatre bocinades es migdia, i es vespre no volgué tastar res, sinó que mentres es criat se n’ho tornava, va dir:
    – Oh Sant Brun gloriós!
    des tres ja en tenim dos!
    No vos dic res amb aquesta si se va encendre sa coa de paia d’es criat, i ben encesa. Se’n va corrents a contar-ho an ets altres; i vos assegur que los entraren unes torçons de ventre que no eren tot berbes, i no feien més que dir:
    -Estam perduts!… està fet de noltros!… mal llamp s’anell!
    Lo endemà tocà a s’altre criat, dur es menjar an En Pere.
    El pobre només pegà una espipellada a migdia, i es vespre, què havia de voler tastar res!
    I es criat se’n tornava es sopar, i ell va dir, exhalant un gros gemec:
    – Valeu-me, Santa Ainès!
    ja los tenim tots tres!
    Ja ho crec que es criat se donà per entès: de l’esglai que va agafar, lo que duia en ses mans li va caure, i se va fer benes. També seria caigut ell si no té eima d’aferrar-se per sa paret.
    Així com pogué, se’n va a cercar ets altres dos; i, com prou hagueren flastomat, maleït i plorat, una hora antes de s’auba, se n’entren dins sa presó; se tiren de genoions an es peus d’En Pere, amb un singlot que casi no los deixava parlar; i amb tot secret li diuen:
    – És ver que som noltros que robàrem s’anell. Tenguérem aquesta mala hora. Ho veim, que mereixem la mort; però compatiu-vos de ses nostres dones i d’es nostros infants, que són innocents! No los tireu dins s’afronta i sa misèria! Velt’aquí, a s’anell! Demanau-mos qualsevol cosa, sols que no mos destapeu!
    En Pere, davant aquella passada, se creia somiar; no hi poria donar volta, que allò fos ver. Se paupava es cos per veure si vertaderament estava despert o somiava; i se mirava aquells tot espantolat, fins que a la fi diu:
    – No res, duis-me una oca de ses d’es jardí.
    Li duen s’oca, agafa s’anell, le hi fica dins sa boca, s’animal el s’envia.
    – Ara, tornau-la-vos-ne allà mateix on l’heu trobada; i no tengueu ànsia de res: tot s’arreglarà.
    Sol sortint, En Pere demana per parlar amb el Rei.
    El Rei s’hi presenta i diu:
    – ¿Què és? ¿que ho has afinat, o t’hem de matar?
    – No serà ver, no, que em mateu. Ho he afinat!
    – ¿I aquesta m’és vera? ¿tu saps on és s’anell?
    – Vaja si ho sé! Dins es gavatx d’una oca d’es jardí, és s’anell. Degué caure a la Reina, i s’animalet el trobà i el s’engolí.
    – ¿Què me dius?
    – Lo que sent.
    – ¿I quina és aquest dimoni d’oca?
    – Que les me presentin totes i le hi diré.
    Li anaren presentant d’en una en una totes ses oques, i En Pere los paupava es gavatx.
    Arriba la que li havien fet enviar s’anell, i En Pere diu:
    – Aquesta és.
    El Rei li fa obrir es gavatx, i ja ho crec que hi va esser, s’anell dedins.
    Tothom romangué amb sos cabeis drets, i el Rei més que tots.
    Fa treure En Pere de sa presó, el nombra s’endevinador major de tot es reinat, i envia a sa dona un sarró ben ple de durets d’or.
    Amb aquells cops de lliura En Pere entrà un poc en si; i encara que estigués ben menjat i ben begut, enyorava sa dona, ets infants i ca-seva; i feia es cuc de s’oreia malalt an el Rei demanat-li que le hi deixàs anar.
    El Rei no hi poria consentir que se n’anàs, perque deia:
    – ¿Com ho faria sense un endevinador com tu?
    Vaja, lleva-t’ho d’es cap! no tenguis ànsia de sa dona ni d’ets al·lots! Deixa-los fer per compte meu!
    Un dia que En Pere li havia feta sa grèmola fort perque el deixàs fugir, el Rei el se’n mena a caçar, i diu entre si mateix:
    – Ara n’hi he de fer una, veiam si també m’ho endevinarà! Ja serà el dimoni, si la m’endevina!
    Se posa d’amagat un gri dins sa mà, estreny, se’n va an En Pere, i li diu presentant-li es puny ben estret:
    – Hala, Pere, si endevines lo que tenc aquí dins!
    Si ho endevines, te’n vas a ca-teva.
    An En Pere allò li pegà de sorpresa i, poc per berbes que estava, li va caure ben avall.
    D’es cap d’una estona, amb una careta ben trista, ben trista, exclamà:
    – Ah pobre Gri!
    Pobre de mi!
    Que estàs en ses mans del Rei
    i no pots fugir!
    En Pere s’ho deia a si mateix, perquè era En Pere Gri, però el Rei ho va prendre per s’altre vent; i, eixamplant sa mà, digué tot esglaiat:
    – Sí que ho és un gri! El dimoni ets per endevinar! Te’n pots anar en voler!… i, en haver de mester res, vine a sa casa.
    En Pere estava amb sos cabeis drets de veure que, sense temer-se’n, havia feta aquella altra endevinada.
    Se n’anà a ca-seva més content que un Pasco, i p’es camí féu sa promesa d’esclafar es morros an es primer que li tornàs parlar d’endevinar res.
    No n’hi hagué cap que s’hi atansàs.
    ¿I què me’n direu?
    Ell amb sa dona i ets infants, cuidant-se de lo seu, sense voler sebre pus qui l’havia encalçada, sense fer mai més xicotines a borratxel·los, botelles ni brocals, va viure una mala fi de temps, fins que se n’anà a veure Sant Pere.
    I qui no ho creu, que ho vaja a cercar.

    Article complet

  • Activitats vinculades al dia de Sant Jordi: recomanacions de llibres

    Escrit per el 15/4/2011 a les 12.38 h, a Activitats vinculades a Sant Jordi 2011

    S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.

    Criatures d’un altre planeta

    Elisabet Pedrosa
    Barcelona: La Magrana
    Preu: 17 €
    Pàgines: ?
    Biblioteca Joan Triadú: no

    La Gina pateix d’una malaltia neurològica, anomenada síndrome de Rett,  que l’obliga a dependre sempre d’algú altre. La seva mare, en comptes d’enfonsar-se, decideix lluitar i esforçar-se perquè la seva filla gaudeixi de la  vida tot i les seves limitacions. És així com es proposa escriure aquest dietari, en què relata tots els seus sentiments i les seves vivències.

    Patricia Bermejo, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Pare, digues, per què m’estimes?
    Mare, digues, per què existeixo?

    Oscar Brenifier
    Barcelona: Estrella polar, 2010
    Preu: 7,95 €
    Pàgines: 32
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Tot i que en Fil encara és molt petit, sovint fa grans preguntes, preguntes tan difícils que els seus pares no saben com contestar-li. Quan en Fil es troba amb una d’aquestes qüestions sense resoldre, l’Osof, la seva mascota de peluix, l’anima a buscar una resposta. En Fil fa les preguntes a tota mena d’objectes i animals, ja sigui una formiga o un llibre, i ells li van donant les seves respostes, respostes que, de vegades, no convencen el nen… Per sort, l’Osof sempre l’anima a continuar buscant  la solució més adient. Quan en Fil torna a casa, després del seu viatge de recerca personal, els pares ja saben com contestar la seva pregunta.
    Bouarfa Aharrou, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    El perfum

    Patrick Süskind
    Preu: 17,8 €
    Pàgines: 352
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Aquest llibre ens situa a la França del segle XVIII, plena de brutícia, on tot pudia. El personatge és míser i inodor, però té un olfacte extraordinari, que el converteix en un assassí. El perfum que va crear va provocar les passions més promíscues dels qui el van olorar i la mort del perfumer i assassí.

    Francesc Gonzalves, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Article complet

  • Activitats vinculades al dia de Sant Jordi: recomanacions de llibres

    Escrit per el 15/4/2011 a les 11.58 h, a Activitats vinculades a Sant Jordi 2011

    S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.

    Esplendor  i  glòria  de  la  internacional  papanates

    Quim Monzó
    Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema
    Preu: 19 €
    Pàgines: 255
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Aquest llibre és un recull d’articles  de Quim Monzó, escrits entre els anys 2001 i 2004. Són relats curts, molt fàcils de llegir, sobre temes d’actualitat d’aquells anys.
    Està escrit  en un estil molt directe i sarcàstic, trets molt característics de Quim Monzó. Tots els articles tenen una estructura semblant i ocupen  dues pàgines; primer explica un fet real, moltes vegades curiós, i després  en fa la seva interpretació personal.
    Quim Monzó posa en evidència les incongruències de molts sectors de la vida pública actual: polítics, periodistes, publicitaris, ajuntaments… Ningú s’escapa de la crítica clarivident i sarcàstica,  expressada d’una manera entenedora i divertida.

    Josep M. Portavella, alumne de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Guia per al coneixement de la diversitat religiosa

    Montserrat Tura i Agustí Colomines
    Barcelona: Unescocat -Centre UNESCO de Catalunya
    Preu:  ?
    Pàgines: 140
    Biblioteca Joan Triadú: no

    La societat catalana avança vers una àmplia pluriculturalitat i el llibre ens parla de les principals religions per garantir la convivència.

    Budisme: el nucli del missatge és que la roda del dolor és el desig.

    Hinduisme: una gran quantitat de divinitats practiquen la vida eterna.

    Islam: proclama la unitat.

    Judaisme: ensenya com s’ha de gestionar  diàriament la justícia, l’adoració i l’amor.

    Sikhisme: promou tot el que uneix.

    Cristianisme: representa un procés de transfiguració.

    L’Àfrica subsahariana: comparteix l’islam i el cristianisme

    La Xina: comparteix  el confucianisme, el taoisme i el budisme.

    El Japó: els ciutadans són respectuosos i cerimoniosos fins a l’extrem. Són xintoistes o budistes.

    Maria Teresa Pujol Costa, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    El violí d’Auschwitz

    Maria Àngels Anglada
    Barcelona: Columna Edicions, 2008
    Preu:  14,55 €
    Pàgines: 136
    Biblioteca Joan Triadú: sí
    En Daniel, un violer de Cracòvia, és separat de la seva família i portat a un camp d’extermini d’Auschwitz.
    La vida al camp de concentració fa que en Daniel es torni un home trist, abatut i angoixat. Només la seva feina de fuster l’ajuda a sobreviure a aquest malson.
    Un dia el comandant Saukel, gran aficionat a la música clàssica, ordena a Bronislaw, músic solista i company d’en Daniel, que interpreti  amb el violí una peça de música i, en un moment de l’actuació, el violí fa un soroll estrany. A causa d’això, el comandant ordena a en Daniel que construeixi un violí perfecte. La incertesa és quin termini té i si el complirà.

    Glòria Vinyes, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Article complet

  • Activitats vinculades al dia de Sant Jordi: recomanacions de llibres

    Escrit per el 15/4/2011 a les 11.19 h, a Activitats vinculades a Sant Jordi 2011

    S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.

    La caiguda dels gegants

    Ken Follet
    Barcelona: Rosa dels Vents
    Preu: 24,90 €
    Pàgines: 1.024
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Els esdeveniments d’aquesta novel·la extensa se situen entre els anys 1911  i 1924. L’autor ens explica la història de cinc famílies de cinc territoris diferents: Anglaterra, Amèrica del Nord, Gal·les, Rússia i Alemanya, i de classes socials diferents, des d’un aristòcrata fins a un miner de carbó. Uns temps molt difícils, la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, marcaran la vida dels personatges. La novel·la va seguint la història d’aquestes famílies i, de mica en mica, van passant els anys de la preparació de la guerra, la guerra i la postguerra.
    Helena Escarrà Vergés, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Brooklyn

    Colm Tóibín
    Editorial: Amsterdam llibres, 2010
    Preu: 18,90 €
    Pàgines: 240
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Brooklyn narra la història d’una noia de família humil, Eilis Lacey, d’un petit poble irlandès, que es veu obligada a emigrar a Nova York a mitjan segle XX. Amb una prosa plena de detalls, ens va descrivint com són els dies de l’Eilis a la nova ciutat, la feina, la vida amb les companyes i la mestressa de la dispesa on viu, els estudis, la relació amb el capellà que l’ha introduïda en aquest nou món, la nostàlgia i la descoberta de l’amor. Però un fet inesperat obliga l’Eilis a tornar al seu poble natal i allà haurà de prendre una decisió difícil.

    Marta Rafart, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Un home de paraula

    Imma Monsó
    Barcelona: La Magrana, 2007
    Preu: 9,5 €
    Pàgines: 336
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Aquesta novel·la tracta del dol i l’amor a través d’una dona de  quaranta-tres anys que ha conegut i viscut intensament l’amor amb un home molt carismàtic. La protagonista ens explica la seva relació amb ell, el que han viscut junts i el que n’ha après durant aquests anys.

    La seva mort la fa reflexionar sobre l’amor, allò que l’ha fet durador i el que el fa tan present, encara, malgrat la pèrdua. Medita sobre la necessitat del record per no oblidar i el dolor que això comporta, sobre l’aprenentatge de viure el present i la por de l’oblit.
    L’única manera que troba per equilibrar la memòria i l’oblit és convertir la seva presència en un record tan present que, sense adonar-se’n, el porta al damunt.

    Dolors Franquesa, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Article complet

  • Activitats vinculades a Sant Jordi: recomanacions de llibres

    Escrit per el 13/4/2011 a les 10.38 h, a Activitats vinculades a Sant Jordi 2011

    S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.

    La Maternitat d’Elna

    Assumpta Montellà
    Barcelona: Edició La Butxaca, 2009
    Preu: 8,95 €
    Pàgines: 192
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Després de la Guerra Civil espanyola, nombroses dones espanyoles i catalanes  van ser portades als camps de concentració francesos.  Allà veien néixer els seus fills en les condicions més salvatges i infrahumanes que una mare pot imaginar.
    Tres d’aquestes dones expliquen la seva dramàtica història i ens parlen de la protagonista d’aquest llibre, Elisabeth Eidenbenz, que va aconseguir salvar molts nadons i moltes mares, portant-los a la Maternitat: un petit castell, antic i fet malbé, condicionat gràcies a les ajudes que ella mateixa buscava.
    La Maternitat d’Elna és una historia real de molta duresa, de lluita incansable i de tendresa infinita. No deixarà indiferent ningú.

    Roser Freixa, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    La paraula més bella

    Margaret Mazzantini

    Barcelona: Plaza Janés, 2009
    Preu: 22,90 €
    Pàgines: 255
    Biblioteca Joan Triadú: no

    Aquest llibre tracta d’una estudiant, la Gemma, a qui un bon dia truquen per convidar-la a Sarajevo. Un cop allà, el seu millor amic, en Gojko, li fa de guia. Li presenten en Diego, un fotògraf. Amb el temps, formen una parella estable i decideixen tenir fills, però la Gemma té problemes de fertilitat i proposen contractar una mare de lloguer.

    Aleshores en Gojko, des de Sarajevo, coneix una noia, l’Aska, estudiant de
    música, que vol ser la mare de lloguer a canvi de diners. Finalment,
    neix el nen, en Pietro. Quan és gran mare i fill retornen a Sarajevo a
    conèixer els seus orígens. Però aquest llibre guarda un secret. Sabrà
    mai, en Pietro, qui és la seva mare?

    Ester Serra Vila, alumna de suficiència 3 del SLC de Vic.

    La bicicleta estàtica

    Sergi Pàmies
    Barcelona: Quaderns Crema, 2010
    Preu: 11 €
    Pàgines: 144
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Aquest llibre és una recopilació de dinou històries curtes sense cap lligam entre si ni una temàtica comuna.
    El més remarcable és el que es titula  “Les cançons que li agradaven a Lenin”, en què descriu el procés viscut al desfer el pis del seu pare mort (Gregorio López Raimundo, que fou un important dirigent comunista  a l’exili).  El principal interès d’aquest conte rau en les característiques dels objectes que hi ha al pis, que són petits retalls de la història de la seva família, la qual emmagatzema vivències molt diferents de la de la resta de mortals per la seva trajectòria vital, marcada per la política.

    Elisabet Garriga, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Article complet

  • Activitats vinculades a Sant Jordi: recomanacions de llibres

    Escrit per el 13/4/2011 a les 10.31 h, a Activitats vinculades a Sant Jordi 2011

    S’acosta Sant Jordi i és moment de triar llibres. Per això els alumnes de Suficiència 3 de Vic destaquen alguns dels títols que els han agradat més.

    La filla de la memòria

    Kim Edwards
    Barcelona: La Magrana, 2007
    Preu: 18,5 €
    Pàgines: 384
    Biblioteca Joan Triadú: sí

    Aquesta novel·la parla d’un matrimoni, en David i la Norah. Ella està embarassada i el dia del part, al moment de marxar a l’hospital, com que està tot nevat, les carreteres estan en mal estat. David és metge i decideix aturar-se a la seva consulta,  on només hi  ha la seva infermera, Caroline.
    Norah dóna a llum el seu fill i, sense saber-ho, neix el segon.  David  s’adona de seguida que el segon infant, una nena, té la síndrome de Down. David vol protegir la seva dona i li diu que la nena ha mort. Entrega la filla a Caroline, la qual se’n farà responsable.

    Pilar Badia, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Maletes perdudes

    Jordi Puntí
    Barcelona: Editorial Empúries, 2010
    Preu: 17,95 €
    Pàgines: 456
    Biblioteca Joan Triadú: sí
    L’autor manlleuenc ens narra la història de quatre germans de diferents nacionalitats i de diferents mares, que  s’adonen de la seva existència a l’edat adulta.

    El seu pare, un camioner català que durant el franquisme fa mudances per Europa, es queda com a record una maleta de cada un dels viatges que fa, i reparteix el botí entre ell i els seus companys.

    Jordi Puntí fa un paral·lelisme entre la vida d’aquells quatre fills perduts pel continent i les maletes extraviades al llarg del camí.

    Silvana Rodríguez, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Maletes perdudes
    Christof, Christophe, Christopher, Cristòfol: “On ets pare? Et trobem a faltar.”

    Aquesta divertida novel·la narra les aventures d’en Gabriel, pare de les criatures, i dels seus dos companys de feina, en Bundo i en Petroli, que transporten mobles per Europa.

    El pare ha desaparegut. A causa d’aquest fet, els quatre germans  es retrobaran. Rememorant la seva infantesa, descobriran pel camí tot un món d’intrigues i sorpreses: baralles de pòquer cosides al folre de l’abric, caixes del repartiment de les mudances que desapareixen, regals nostàlgics i originals; tot plegat, embolica que fa fort…

    Escrit amb un llenguatge planer, fresc i entenedor, i amanit amb un to d’ironia, intriga i humor, és un llibre que començaràs a llegir i no tindràs ganes de deixar-lo fins a saber-ne el desenllaç.

    Rosa Serra, alumna de Suficiència 3 del SLC de Vic.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Margarita: Felicitats per compartir aquesta iniciativa tan enriquidora com és la lectura. La meva filla de 7 anys ha...
  • Teresa Miquel: Feia temps que no la llegia. Moltes gràcies!!!!
  • Jordi Arnau: La cultura Osonenca passa, sense cap mena de dubte, pels Gegants. Catalunya està molt arrelada a aquesta...
  • Magdalena -Alumna de Suf.2 -SLC de Vic: He llegit fa un parell d’anys el llibre El noi del pijama de ratlles.És...
  • Roser Comas: Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà. Això no ho...

Núvol d'etiquetes