En l’entrada anterior sobre el text argumentatiu dèiem que l’objectiu d’aquest tipus de text és convèncer d’alguna cosa, influir en el lector, exposar una opinió sbre un tema…
Com a escriptors de textos argumentatius, és molt important que tinguem clara aquesta idea des del primer moment: la nostra tesi, la idea que volem comunicar. Si no és així i comencem a escriure sense un objectiu clar, el nostre text anirà d’una banda a l’altra i provocarà confusió (no serà coherent).
Aquesta tesi o idea central l’acabarem tenint clara a mesura que anem recopilant arguments i triant les idees: fase de construcció del text, en què fem l’esquema previ a l’escriptura. Quan haguem passat aquesta fase, ja tindrem clar què volem dir i podrem passar a escriure.
L’estructura bàsica del text argumentatius té ternària:
- Introducció: s’enuncia el tema de què es vol parlar per tal de situar el lector
- Desenvolupament: s’exposen els arguments, es confronten opinions…
- Conclusió: breu resum dels arguments exposats (recapitulació) per deixar clara la idea de l’autor, que moltes vegades recull i matisa la idea de la introducció.
Hi ha una sèrie de recursos que ens poden ajudar en la part del desenvolupament o argumentació pròpiament dita, recursos que estan extrets de la retòrica claàssica:
- Arguments basats en exemples. Vegem-ho amb un exemple ;-):
“En èpoques passades, les dones es casaven molt joves. Julieta, a Romeu i Julieta de Shakespeare, encara no tenia carorze anys. A l’edat mitjana, l’edat normal del matrimoni per a les joves jueves era els tretze anys. I durant l’Imperi Romà moltes dones romanes es casaven als tretze anys, o encara més joves”.
- Arguments per analogia. Es compara la realitat que es vol analitzar amb una realitat similar:
“Amnistia Internacional informa, en el número d’Amnesty International Newsletter (vol. 15, núm. 1: 6) del gener de 1985, que alguns presos són maltractats a Mèxic.”
- Arguments de causa i efecte. Expliquen els fets a partir de les seves causes:
“La majoria de les persones que tenen una mentalitat oberta acostumen a llegir força; en canvi, les que tenen una mentalitat menys oberta no llegeixen pràcticament mai. Sembla probable que com més llegim, ens trobarem amb noves idees estimulants, idees que ens faran replantejar les nostres pròpies idees. Llegir també ens fa sortir del nostre món diari i ens mostra diferents estils i maneres d’entendre la vida. Llegir, doncs, sembla conduir a tenir una mentalitat oberta”
- Arguments deductius. La veritat de les premisses garanteix la veritat de les conclusions:
“Si en els escacs no hi ha factors aleatoris, llavors els escacs són un joc de pura destresa. En els escacs no hi ha factors aleatoris. Per tant, els escacs són un joc de pura destresa.”
Altres estratègies per convèncer el lector:
- La concessió: admetre alguna cosa en part per poder incorporar la teva opinió: “és cert que —-, però no és menys cert que ——“
- La impersonalització: “se sol pensar que…”. Així ampliem el zoom de l’objectiu i evitem enfrontar-nos amb punts de vista diferents del nostre.
- Reformular els arguments contraris: agafar les arguments contraris als nostres i girar-los com un mitjó per defensar la nostra tesi.
Factors a tenir en compte quan escrivim un text argumentatiu:
- Bona presentació del text: deixar marges, espaiar el text en paràgrafs que siguin equilibrats (ni paràgraf totx, ni paràgraf frase).
- Economia. Ho hem vist en els criteris de redacció que hem treballat. Com més senzillament puguem dir les coses, més ben dites estaran, precisió lèxica, defugiu la informació innecesària.
- Mecanismes de cohesió per enllaçar un paràgraf amb l’anterior, una idea amb l’anterior. Feu que el text progressi com si estigués greixat amb oli, feu-li fàcil la lectura al vostre lector.
- Coherència de les idees. L’organització interna dle text ha de ser motivada i coherent, no dispersa i anàrquica (això s’aconseguiex si s’ha planificat el text, si s’ha fet l’esquema previ).
- Ús correcte de la gramàtica i del lèxic.
- Un títol suggeridor, que inviti la lectura. (No us oblideu del títol, per tant!)
Exemple de text argumentatiu:
INTRODUCCIÓ
A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.
DESENVOLUPAMENT
Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no siguin novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?
Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.
CONCLUSIÓ
També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.
Josep M. Espinàs
[Informació basada en el blog ABCD superior]
Dijous ens va faltar ben poc per acabar la classe com a la fotografia. L’exposició de l’Eva ens va hipnotitzar!
