Ahir dijous vam dedicar la classe a reflexionar sobre els “secrets” de parlar bé en públic. De fet, vam veure que tot eren qüestions força òbvies, però que val la pena de tenir en compte i d’interioritzar per aprendre a ser bons oradors. El text de l’Eva Piquer ens va servir de punt de partida per començar la nostra llista de consells, en què la PREPARACIÓ ocupava el primer lloc.
En la presentació que us vaig mostrar vam parlar de moltes coses: l’estructura ternària dels discursos, la naturalitat, el somriure, la importància de saber què vull dir i què pretenc amb el meu discurs, l’anàlisi de la situació comunicativa, la rellevància de la introducció i de la conclusió com a moments especialment intensos del nostre discurs, la implicació personal i la passió, l’ús de l’exemple com a recurs didàctic, la redundància i els connectors per tal de fer-nos entenedors … I un munt de coses més.
També vam analitzar discursos mítics i en vam destacar els punts forts i els febles. Si els voleu revisitar:
Discurs de Pep Guardiola en la recepció de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, Michelle Obama versus Melania Trump, Martin Luther King “I have a dream” i un alumne de la Udg fent una presentació .
A la segona part de la classe vam fer una pràctica. Ens vam dividir en grups i vam treballar l’elaboració d’un discurs oral trencant el procés en diversos exercicis per evidenciar les diferents passes que cal seguir. Això ens va oferir una presentació molt interessant i quatre més que queden pendents per a la propera classe (GRRR!).
Per al dia que ve llegiu aquest altre article de l’Eva Piquer (el teniu a la fotocòpia que us vaig lliurar) i intenteu analitzar-lo des del punt de vista del contingut: quin és el tema, quina és la seva opinió sobre el tema, quins són els arguments i com estan disposats. Penseu-hi una mica i en parlem dijous a classe.
Us envio la presentació que us vaig projectar per correu electrònic, i així provem aquest sistema. Si algú no el rep, que m’ho digui. Que passeu una bona setmana!
PS: Ah, per cert! Us en recordeu de la parella perfecta? Si haguessis fet això, no hauria passat allò i, en la versió simple: si fessis això, no passaria allò. En Joan Salvat-Papasseit ho diu molt més poèticament amb la veu de Joan Manuel Serrat:
