Sobre aquest bloc.

Aula virtual de nivell C2

Subscriu-te via RSS

  • Classe 13, 16 de gener de 2020

    Escrit per el 17/1/2020 a les 21.12 h, a: connectors, preposicions

    Dijous ens va faltar ben poc per acabar la classe com a la fotografia. L’exposició de l’Eva ens va hipnotitzar!

    Entre altres coses, vam fer una mica de balanç del que hem fet i del que ens queda per fer. Som a l’equador del curs i ens vam proposar de netejar de faltes d’ortografia els textos que escriviu. Aquesta feina la farem d’una manera personalitzada amb l’elaboració del document dels errors de cadascú (poseu-vos-hi!) i les tutories individuals a la pausa.

    El primer exercici va ser el comentari dels errors dels escrits de deures. Això ens va portar a parlar molt de preposicions i de connectors. Tot seguit, vaig repartir un petit dossier explicatiu de la teoria d’aquest tema, amb exercicis. Podeu consultar una altra llista de connectors aquí.

    Per DEURES, feu els exercicis del dossier de preposicions i conjuncions que vaig repartir i feu el buidatge dels errors que us he anat marcat en els vostres textos. Comentarem aquest document de manera individual.

    Ens veiem dijous que ve a classe. Que passeu una bona setmana!

    PS: Sobre la qüestió que va sorgir dijous a classe entre Estat espanyol / estat espanyol, l’Albert Pla Nualart ens parla del canvi de criteri que hi ha hagut i ens el justifica en aquest article (us recomano els articles d’aquest periodista i filòleg!).

    Article complet

  • Classe 12, 9 de gener de 2019

    Escrit per el 13/1/2020 a les 0.20 h, a: resum, signes de puntuació

    Com en dieu, d’aquesta planta, vosaltres? A Blanes, gangarangans! (Ruscus aculeatus). Evidentment, aquesta paraula no apareix al diccionari normatiu. 🙂

    Dijous a classe vam corregir els escrits de deures, vam comentar alguns errors i els vam repartir. També vam corregir la fotocòpia de repàs d’ortografia i vam fer alguns exercicis sobre un tema que vam tractar a la classe anterior: la puntuació.

    L’Òscar ens va fer una classe magistral sobre cases passives i, finalment, vam parlar del RESUM, una tècnica que ens anirà molt bé de dominar perquè, d’una manera o altra, la farem servir en tots els exercicis d’examen: a “llegir per parlar” hem de saber resumir amb rapidesa per manipular la informació escrita, a “llegir per escriure” hem de saber resumir i entendre perfectament els textos donats per utilitzar la informació i elaborar el nostre propi text, i a “escoltar per escriure” també hem de saber extreure la informació més important per redactar el nostre text. Us recomano, doncs, que llegiu detingudament el post anterior sobre el resum.

    Finalment, també us vaig mostrar alguns enllaços que us poden ajudar a ampliar el vostre ventall de connectors, allò que en vam dir “la caixa d’eines” del redactor:

    Connectors útils per estructurar un text

    Connectors útils per estructurar les idees

    Llista de conjuncions i locucions conjuntives

    Per DEURES, us vaig demanar que resumíssiu el petit text que apareix al final de l’entrada anterior, dedicada al resum, i encara us vull demanar una altra cosa: elaboreu un document amb tots els vostres errors. El primer que heu de fer és posar-hi molta atenció i corregir-los. A banda d’això, aquest document ens servirà de guió en l’entrevista personal que tindrem (a la pausa o després de classe). Vull tenir un canvi d’impressions individual amb cadascun de vosaltres a partir de la setmana que ve.

    Ens veiem dijous 16 a classe. Mentrestant, no pareu de llegir!

    Article complet

  • El resum

    Escrit per el 9/1/2020 a les 9.00 h, a: resum

    Resumir un text d’opinió comporta una doble activitat lingüística. En primer lloc, implica la comprensió del contingut i també de l’estructura del text. En segon lloc, consisteix a expressar per escrit d’una manera reduïda (aproximadament ¼ de la seva extensió) i fidel aquest contingut i aquesta estructura.

    El resum exigeix, doncs, la lectura atenta d’un text i un treball actiu del pensament que destriï allò que és essencial d’allò que és accessori per poder expressar-ho després d’una manera condensada i objectiva en un altre text totalment autònom, inèdit i diferent de l’original.

    ETAPES que cal seguir per resumir un text:

    1. Feu una primera lectura d’aproximació per comprendre el significat global del text. Fixeu-vos en el títol els subtítols, en el tipus de text… i intenteu resumir en una frase el sentit global del text (de què tracta el text?).

    2. En una segona lectura, i amb un llapis a la mà, feu-ne una anàlisi detallada, tant de les idees (contingut) com de la manera com aquestes estan expressades (estructura).

    Us ajudarà fer-ho d’aquesta manera:

    • Subratlleu els mots clau de cada idea principal i detecteu les idees secundàries o els exemples que il·lustren les idees principals. Distingiu, per tant, tot el que siguin repeticions o redundàncies d’allò que és essencial.
    • Enquadreu els connectors o mots de lligam que posen en relleu les relacions lògiques de les parts del text: primerament, finalment, d’una banda, de l’altra, però, perquè, per tal que, doncs, a conseqüència de, o … o, ni…. ni, en definitiva, etc.

    3. Com a resultat de la feina que acabeu de fer, elaboreu un esquema que evidenciï l’esquelet del text. Us anirà bé posar un títol o paraula clau a cada idea del text, distingint els punts principals dels secundaris i dels exemples, i respectant l’estructura del text.

    4. Redacteu el resum. A partir de l’esquema anterior haureu de reduir el text original segons el que se us demani (normalment, és una quarta part de l’original).

    El resultat final ha de ser un text:

    • més curt
    • que reformuli les idees essencials, sense trair-les
    • que reprodueixi l’organització del tel text
    • que estigui redactat en un llenguatge clar, precís i amb l’estil propi de qui fa el resum.

    Defectes a evitar:

    • No convertiu el resum en un seguit de frases copiades de l’original
    • No useu un estil telegràfic sense lligams lògics entre les frases
    • No introduïu opinions personals o exemples complementaris. El text ha de ser objectiu i fidel a l’original.
    • No afegiu comentaris o indicacions del tipus: “l’autor declara….. demostra que….. conclou dient que…..”, tot i que es pot mantenir la primera persona si el text la utilitza

    En aquest enllaç, extret d’Argumenta (UAB), trobareu unes explicacions molt detallades sobre el resum:

    http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_16/tot_t16.html

    I en aquest altre enllaç veureu les fases d’elaboració d’un resum:

    http://www.mariapinto.es/alfineees/resumir/como.htm

    Ara passem a l’acció: elaboreu un resum del text següent, que és molt senzill i que ja està subratllat. A vosaltres us toca fer l’esquema i el resum final. Ànims!

    La vida a les ciutats

    Les condicions de vida d’una bona part de la població són determinades per la urbanització, motivada per  l’evolució econòmica i social actual. Darrerament, la urbanització s’ha accelerat, sobretot als països més desenvolupats: a la Gran Bretanya, la població urbana representa més del 80% de la població totals; a la República Federal Alemanya, prop del 70%.

    De tota manera, aquesta evolució no és desproveïda d’avantatges. Així, els habitants de ciutats es beneficien d’una gran varietat de distraccions, de les quals l’home rural no pot beneficiar-se de la mateixa manera. D’altra banda, la ciutat ofereix teòricament una gamma més àmplia de llocs de treball, la possibilitat de poder triar entre diferents feines o activitats i, en conseqüència, la possibilitat de percebre sous més alts.

    Però els inconvenients de la vida urbana esdevenen més evidents a mesura que progressa precisament la industrialització. Els habitatges són exigus, mal aïllats dels sorolls exteriors; els mitjans de transport són insuficients en relació amb la gentada que els utilitza diàriament. Sobretot el soroll i l’aire contaminat tenen una influència nefasta sobre la salut de les persones.

    Ens veiem a classe!

    Article complet

  • Classe 11, 19 de desembre de 2019

    Escrit per el 23/12/2019 a les 12.04 h, a: signes de puntuació


    Dijous a classe vam treballar exhaustivament dos textos intentant reproduir el procés que heu de fer en les tres àrees de l’examen: comprensió global i detallada, síntesi, i transformació d’aquests escrits en un de nou i personal.

    Seguidament, vam entrar a fons en un aspecte essencial per a la cohesió dels textos: la puntuació. Us deixo l’enllaç d’un manual molt complet de la UPC sobre puntuació, i també un de més esquemàtic però també molt útil del Departament de Justícia. Amb aquests dos materials teniu la teoria, que és bo que reviseu per assimilar les regles de la puntuació i per avançar en la redacció de textos.

    Per DEURES:

    1. Us vaig posar que redactéssiu un text argumentatiu d’unes 300 paraules basant-vos en els dos textos que vam treballar a fons a classe, el tema dels quals era la participació i la implicació de la ciutadania en tots els àmbits de la política en l’actualitat. Us faig algunes preguntes per ajudar-vos a argumentar: només s’hi pot intervenir a través dels partits polítics? Les associacions i les assemblees ciutadanes tenen prou incidència i són eficaces? Els models alternatius a la gestió política tradicional tenen possibilitats d’èxit? Per què?

    2. Us vaig repartir una fotocòpia de repàs d’ortografia que hauríeu de fer.

    Només em queda desitjar-vos molt Bones Festes, que els Reis us siguin propicis, i que ens retrobem tots el 9 de gener de 2020 plens de salut!

     

    Article complet

  • Classe 10, 12 de desembre 2019

    Escrit per el 13/12/2019 a les 14.13 h, a: preposicions, text argumentatiu

    A la classe de dijous vam fer un exercici d’escalfament per recordar la teoria dels mots compostos que vam explicar a la classe anterior. Tot seguit, vam fer un exercici per treballar les preposicions (per/per a, complements directes -que van sense preposició- i elisió i alternança de preposicions davant d’infinitiu i de QUE conjunció). Us deixo aquest enllaç amb una explicació i un parell d’exercicis perquè ho pugueu practicar més. També us deixo una llista de verbs amb complement preposicional (que no pretén ser exhaustiva) perquè repasseu les preposicions que regeixen alguns verbs.

    Finalment, vaig passar un full amb dos textos per treballar. A classe vam analitzar el primer text (“L’ús del mòbil i les noves tecnologies en la societat actual”): el vam llegir atentament subratllant les idees principals i enquadrant els connectors, vam veure l’estructura interna del text i on era la tesi, vam fer un esquema del contingut i, finalment, en vam fer un resum. El segon text (“Nadons de disseny“) l’heu de treballar per DEURES: llegiu-lo amb atenció, subratlleu les idees principals i feu-vos aquesta pregunta: de què va el text? Després de fer tot això, redacteu un text argumentatiu d’unes 300 paraules sobre la qüestió (aquests són els deures). Si teniu temps i ganes, us recomano una pel·lícula que parla del tema (és una mica antiga, però és interessant): Gattaca. Seran benvingudes altres fonts per documentar-nos sobre el tema!

    Ens veiem dijous que ve a classe, l’última classe de l’any!

    PS: Avui he llegit una cita que resumeix perfectament una reflexió que vaig fer ahir a classe: “La lectura es pot considerar una excel·lent gimnàstica passiva, ja que l’usuari fonamenta, sense esforç conscient, tota la musculatura lingüística”. Vicenç Pagès Jordà (Figueres 1963).

    Article complet

  • Classe 9, 5 de desembre de 2109

    Escrit per el 7/12/2019 a les 11.42 h, a: escoltar per escriure, paraules compostes

    A la classe de dijous vam fer un repàs de l’adjectiu (adjectius d’una terminació i adjectius de dues terminacions). Vam quedar que ens fixaríem en alguns casos que divergeixen del castellà: comú/comuna, pobre/pobra, inert/inerta, feliç/feliços/felices… I que pararíem atenció a escriure d’altra banda.

    Vam continuar repassant un aspecte que suscita dubtes a l’hora de redactar: quina preposició hem de posar davant d’expressions de lloc A/EN? Vam recapitular que en general estan bé totes dues, tot i que la tria depèn del tipus de verb i de l’element que introdueix el sintagma que expressa lloc (article determinat/indeterminat o sense article). Repasseu l’explicació aquí.

    I vam seguir el nostre camí explicant l’ús del guionet en els mots compostos, una convenció que genera dubtes. Us n’escric la teoria:

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot (sense guionet):

    • 1. Els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic, exlibris (nou!). [és el cas d’antireligiós, que va generar dubtes perquè el segon element comença amb r-, però com que el primer és un prefix…!)
    • 2. Els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • Els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • Els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • Els compostos en què el primer element és un mot que duu accent gràfic: mà-llarg, ciència-ficció;
    • Els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • Els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu. En aquest cas, cal matisar:
      1. Quan el prefix no- forma un concepte nou ben fixat  (el concepte no es dedueix simplement per la negació del concepte que expressa el nom o l’adjectiu, i sovint NO porta complements), s’escriu amb guionet: la no-violència,  els no-violents, prosa de no-ficció, el no-res, els no-creients, art no-figuratiu,… Sovint, són termes d’especialitat.
      2. Quan el prefix no- no han arribat a un grau tan alt de lexicalització (i sovint porten complements), s’escriuen sense guionet:  els no catalanoparlants, els no matriculats, els no residents, els no fumadors, una nom no comptable, una organització no governamental. (En aquesta distinció que acabem de fer hi ha una línia de matisos que obre la porta a vacil·lacions).
    •  Davant de majúscules, xifres, símbols, cometes o paraules en cursiva: anti-OTAN, ex-Iugoslàvia, era pre-Guttenberg, selecció sub-21, globulina anti-D, un ex-”hippy”.
    • Quan el prefix precedeix una paraula que ja porta guionet, o bé és una locució o un sitagma: actitud anti-nord-americana, el vice-primer ministre, declaració pro-dret de vaga, manifestació anti-cascaos blaus,…
    • Com a recurs estilístic en contextos específics: posició pre- i postverbal.
    • Per evitar confusions: pre-fixat (fixat anteriorment), ex-pres, co-rector, ex-exiliat, ex-xa…
    • Els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • Els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo; despús-ahir.
    • Els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama.

    Finalment, fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    Seguidament, vam fer pràctica de tots aquests aspectes amb exercicis interactius, però compte que la majoria de pàgines no estan adaptades a la nova gramàtica! Cal revisar les solucions que han canviat.

    També vam repartir les redaccions de deures i vam comentar, entre d’altres, aquests aspectes perquè corregiu:

    Altruista/altruisme van sense dièresi! (els acabats en -ISME, -ISTA són casos d’estalvi de dièresi!)

    Tal i com ha de ser TAL COM

    Agilitzar ha de ser AGILITAR (que s’agilitin….)

    Formal i informalment ha de ser: formalment i informalment / formalment i informal (trieu!).

    al 2015 ha de ser EL 2015 (davant de l’any, hem de posar article)

    Finalment, vam escoltar un àudio dues vegades i vam fer la tasca de prendre apunts i posar en comú les idees que ens han de servir per fer la tasca de DEURES: escriure un article d’opinió d’unes 300 paraules; o sigui, donar la vostra opinió sobre les iniciatives de què parla l’entrevistat i sobre la idea de sostenibilitat mediambiental en general.

    Recordeu el que vam dir:

    Abans d’escriure el resum cal parar atenció al sentit global del text que acabem d’escoltar o llegir, i fer una guió. No podem agafar les idees que hem escrit i posar-les unes al costat de les altres. És una temptació en la qual es cau sovint i això dona dos problemes, bàsicament:

    1. Que el text resultant sembla un telegrama (no està cohesionat)
    2. Que es pot caure fàcilment en la paràfrasis (la repetició de les mateixes paraules)

    Compte a no donar per sobreentesos els subjectes (busqueu sinònims, reformuleu) i compte amb la precisió lèxica!

    Cal tenir present que el document sonor és un punt de partida del nostre article (hi podem posar informacions del nostre bagatge personal) i, sobretot, cal tenir molt clars el objectius del nostre text (la nostra opinió, la nostra tesi).

    Ens veiem dijous que ve a classe. Que passeu una bona setmana!

    PS: cul-de-sac. Sembla que és una expressió francesa exportada a l’anglès (i al català!) / la festa del tió (substantiu) o fer cagar el tió (verb). De moment, res de cagatió!

    Article complet

  • Classe 7, 14 de novembre de 2019

    Escrit per el 18/11/2019 a les 17.21 h, a: General

    A la classe d’ahir vam repartir els escrits i vam insistir en les característiques dels textos argumentatius repassant les dues entrades anteriors monogràfiques sobre aquest tema. Tot rellegint els textos de mostra, vam parar especial atenció a la puntuació. També vam recordar que la segona persona abaixa el registre (quan fas això, sempre et passa que acabes ….), però que la primera persona del plural té un valor generalitzador que moltes vegades ens pot anar bé en el nostre afany d’impersonalitzar: és el plural majestàtic, que té molts valors, com assenyala Neus Nogué en aquest article.

    Seguidament, vam repassar la morfologia del substantiu i de l’adjectiu. Si voleu fer més exercicis, podeu anar a aquesta pàgina. Recordeu! Pel que fa al nombre del substantiu:

    1. Els substantius acabats en -s/-ç/-x/-ix/-tx: fan el plural en -OS (gasos/lluços/sufixos/calaixos/cartutxos), tret d’uns quants de comptats que només afegeixen -S: apèndixs, calçs, falçs, esfinxs, hèlixs, còdexs, índexs, artífexs…
    2. Els substatnius acabats en -sc/-st/-xt/-ig tenen doble forma de plural: -S / -OS (quioscs, quiscos/ gests, gestos/ texts, textos/ assaigs, assajos/ estoigs, estotjos)

    També vam parlar de l’ús de TOT/MIG:  [TOT Catalunya / MIG Catalunya -sense article- / TOTA la Cerdanya / TOTA la Barcelona medieval / Mitja Barceloneta (la Barceloneta)].

    I, evidentment, vam donar alguns consells útils per a un ús no sexista del llenguatge . Vam explicar que el gènere masculí és el gènere no marcat, i aquesta llei de la llengua fa que inclogui el femení. Recordem que no estem parlant de sexe, sinó de llengua! Això ho expliquen tot rient en Quim Monzó i la Carme Junyent en aquesta conversa, titulada “No toqueu el femení dels pilots”. 

    Després vam escoltar una exposició oral de la Raquel, que ens va parlar de l’escola inclusiva, i vam estar treballant sobre uns textos de Josep Pla.

    RECORDEU que dijous 21 NO HI HA CLASSE, i que esteu tots convidats aquest dia a la presentació del Voluntariat per la llengua a les 18.00 h a la sala de plens (a sobre dels Terrassans). Hi haurà música amb els Essential feel!

    Per DEURES feu les àrees de llegir per escriure i de gramàtica i lèxic de la prova del llibre 10 proves per al nivell C2. Exercicis segons el model del CPNL, editorial Castellnou (l’àudio ja el farem).

    PS: Com que sembla que les novel·les no interessen gaire, recordo el llibre que ens va proposar la Raquel: David Bueno, Neurociència per a educadors. (Edició en català, si us plau!). També us recomano els llibres del científic Allan Pease: Per què els homes no escolten i les dones no entenen els mapes?, Per què els homes volen sexe i les dones necessiten amor?  (edicions en català).  També els llibres de l’antropòleg Yuval NoahHarari, Sàpiens. Breu història de la humanitat, o 21 lliçons per al segle XXI. Comenceu a llegir, ja!

    Ens retrobem el dijous 28 de novembre a classe! M’acomiado amb la música dels Essential feel 🙂

     

    Article complet

  • Classe 6, 7 de novembre de 2019

    Escrit per el 9/11/2019 a les 20.34 h, a: General

    A la classe de dijous vam parlar sobretot dels errors que vaig trobar en els vostres escrits, que vam treballar amb una fotocòpia que us vaig passar.

    Dijous que ve tindrem la primera exposició oral del curs: comença la Raquel! Reviseu tot el que hem dit sobre les exposicions orals i apliqueu-ho a la vostra. Tots haureu d’estar atents per ressaltar les virtuts i detectar les mancances d’aquestes exposicions, tenint en compte tot el que hem treballat sobre aquest tema: no era pura teoria, sinó pura pràctica! 🙂

    La darrera part de la classe us vaig deixar una estoneta per preparar l’esquema del text argumentatiu que heu de fer per DEURES:

    Amb el tema “el telèfon mòbil i les noves tecnologies (TIC) a la societat actual”, feu un text argumentatiu que contingui aquest esquema intern:

    1. Introducció
    2. Una idea principal + 3 idees secundàries relacionades amb aquesta: exemples, contraexemples…
    3. Una altra idea principal + 3 idees secundàries que hi estiguin relacionades.
    4. Una altra idea principal + 3 idees secundàries que hi estiguin relacionades.
    5. Conclusió

    Recordeu que aquest text argumentatiu ha de contenir una tesi: la vostra opinió sobre el tema.

    (Llegiu-vos les dues entrades anteriors a aquesta sobre el text argumentatiu. En parlarem dijous que ve a classe).

    Vam parlar també del llibre de lectura que heu de triar i em vau suggerir que us fes recomanacions. Heu de triar qualsevol llibre per gaudir de la lectura i, si en podeu llegir dos o tres, millor! Fer recomanacions és molt difícil, però us n’escric algunes:

    Sergi Pàmies, La bicicleta estàtica / L’art de portar gavardina (són dos reculls de contes molt macos per a qui li agradi aquest gènere).

    Per descomptat, els contes de Pere Calders són molt bona opció o qualsevol llibre de Quim Monzó. Aquest autor té un recull d’articles (ja antics) genial, El tema del tema.

    Marta Rojals té dues novel·les que van agradar molt quan van sortir: Primavera, estiu, etcètera i L’altra, i un recull d’articles: No ens calia estudiar tant.

    Jo tinc debilitat per Mercè Rodoreda: Mirall trencat, Aloma, La plaça del diamant…, però hi ha gent que no li agrada. És literatura!

    Hi ha un llibre d’Assumpta Montellà, La maternitat d’Elna, que em va encantar (i em pensava que no m’agradaria perquè no tenia ganes de llegir històries nyonyes). Contràriament, és un document històric impressionant sobre la fugida de republicans a l’exili en acabar la Guerra Civil.

    Fernando Aramburu té el llibre Patria, sobre el conflicte basc (ja abaixem el nivell literari, però si a algú li interessa, la novel·la està ben construïda i manté la tensió). Sobretot, llegiu-la en català :-).

    Per a la gent que busqui entreteniment, hi ha la saga de l’escriptora Jean M. Auel, El clan de l’ós de les cavernes (té 6 títols, i enganxen). Estan molt ben documentats i tracten sobre l’home a l’època paleolítica (cromanyons i neandertals). Tots els 6 llibres són molt interessants. Podeu començar pel primer 🙂

    Hi ha, també, totes les novel·letes  de moda: Xavier Bosch, Sílvia Soler… En fi, deixo la llista ben oberta i espero els vostres suggeriments…

    Bona setmana! Ens veiem dijous.

    PS: l’enllaç al quadre sobre PER/PER A de l’entrada anterior ja funciona!

    Article complet

  • El text argumentatiu (II)

    Escrit per el 8/11/2019 a les 22.40 h, a: text argumentatiu

    En l’entrada anterior sobre el text argumentatiu dèiem que l’objectiu d’aquest tipus de text és convèncer d’alguna cosa, influir en el lector, exposar una opinió sbre un tema…

    Com a escriptors de textos argumentatius, és molt important que tinguem clara aquesta idea des del primer moment: la nostra tesi, la idea que volem comunicar. Si no és així i comencem a escriure sense un objectiu clar, el nostre text anirà d’una banda a l’altra i provocarà confusió (no serà coherent).

    Aquesta tesi o idea central l’acabarem tenint clara a mesura que anem recopilant arguments i triant les idees: fase de construcció del text, en què fem l’esquema previ  a l’escriptura. Quan haguem passat aquesta fase, ja tindrem clar què volem dir i podrem passar a escriure.

    L’estructura bàsica del text argumentatius té ternària:

    1. Introducció: s’enuncia el tema de què es vol parlar per tal de situar el lector
    2. Desenvolupament: s’exposen els arguments, es confronten opinions…
    3. Conclusió: breu resum dels arguments exposats (recapitulació) per deixar clara la idea de l’autor, que moltes vegades recull i matisa la idea de la introducció.

    Hi ha una sèrie de recursos que ens poden ajudar en la part del desenvolupament o argumentació pròpiament dita, recursos que estan extrets de la retòrica claàssica:

    • Arguments basats en exemples. Vegem-ho amb un exemple ;-):

    “En èpoques passades, les dones es casaven molt joves. Julieta, a Romeu i Julieta de Shakespeare, encara no tenia carorze anys. A l’edat mitjana, l’edat normal del matrimoni per a les joves jueves era els tretze anys. I durant l’Imperi Romà moltes dones romanes es casaven als tretze anys, o encara més joves”.

    • Arguments per analogia. Es compara la realitat que es vol analitzar amb una realitat similar:

    “Amnistia Internacional informa, en el número d’Amnesty International Newsletter (vol. 15, núm. 1: 6) del gener de 1985, que alguns presos són maltractats a Mèxic.”

    • Arguments de causa i efecte. Expliquen els fets a partir de les seves causes:

    “La majoria de les persones que tenen una mentalitat oberta acostumen a llegir força; en canvi, les que tenen una mentalitat menys oberta no llegeixen pràcticament mai. Sembla probable que com més llegim, ens trobarem amb noves idees estimulants, idees que ens faran replantejar les nostres pròpies idees. Llegir també ens fa sortir del nostre món diari i ens mostra diferents estils i maneres d’entendre la vida. Llegir, doncs, sembla conduir a tenir una mentalitat oberta”

    • Arguments deductius. La veritat de les premisses garanteix la veritat de les conclusions:

    “Si en els escacs no hi ha factors aleatoris, llavors els escacs són un joc de pura destresa. En els escacs no hi ha factors aleatoris. Per tant, els escacs són un joc de pura destresa.”

    Altres estratègies per convèncer el lector:

    • La concessió: admetre alguna cosa en part per poder incorporar la teva opinió: “és cert que —-, però  no és menys cert que ——“
    • La impersonalització: “se sol pensar que…”. Així ampliem el zoom de l’objectiu i evitem enfrontar-nos amb punts de vista diferents del nostre.
    • Reformular els arguments contraris: agafar les arguments contraris als nostres i girar-los com un mitjó per defensar la nostra tesi.

    Factors a tenir en compte quan escrivim un text argumentatiu:

    1. Bona presentació del text: deixar marges, espaiar el text en paràgrafs que siguin equilibrats (ni paràgraf totx, ni paràgraf frase).
    2. Economia. Ho hem vist en els criteris de redacció que hem treballat. Com més senzillament puguem dir les coses, més ben dites estaran, precisió lèxica, defugiu la informació innecesària.
    3. Mecanismes de cohesió per enllaçar un paràgraf amb l’anterior, una idea amb l’anterior. Feu que el text progressi com si estigués greixat amb oli, feu-li fàcil la lectura al vostre lector.
    4. Coherència de les idees. L’organització interna dle text ha de ser motivada i coherent, no dispersa i anàrquica (això s’aconseguiex si s’ha planificat el text, si s’ha fet l’esquema previ).
    5. Ús correcte de la gramàtica i del lèxic.
    6. Un títol suggeridor, que inviti la lectura. (No us oblideu del títol, per tant!)

    Exemple de text argumentatiu:

    INTRODUCCIÓ

    A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.

    DESENVOLUPAMENT

    Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no siguin novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?

    Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.

    CONCLUSIÓ
    També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.
    Josep M. Espinàs

    [Informació basada en el blog ABCD superior]

    Article complet

  • El text argumentatiu (I)

    Escrit per el 8/11/2019 a les 22.00 h, a: text argumentatiu

    E text argumentatiu és aquell tipus de text que intenta convècer-nos. Acostuma a tractar algun tema polèmic i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l’autor hi exposa.

    En un text argumetatiu hi distingim tres elements importants: el tema de què tracta, la tesi que defensa (l’opinió de l’autor sobre el tema) i els arguments que donen suport a la tesi perquè el lector acabi acceptatant-la.

    Un exemple de la diferència entre un text expositiu i un text argumentatiu el trobem en el llenguatge periodístic: una notícia és un text expositiu i un article d’opinió sobre la mateixa notícia és un text argumentatiu.

    Un del tipus de text que treballarem aquest curs és el  text argumentatiu i, per començar a escalfar motors, us proposo que llegiu el text següent. Tot seguit, poseu-hi un títol, expresseu en una frase el tema, busqueu la tesi i també els arguments que fa servir l’autor. Bona lectura!

    Els pumes són uns animals solitaris; viuen sempre aïllats excepte en l’època de zel, en què mascles i femelles s’uneixen per formar parelles que duren al voltant d’una setmana […]. Després d’aquesta setmana gloriosa, d’aquella primavera feliç i radiant que els deu semblar eterna mentre dura, cadascú se’n va per la seva banda. Ella, a l’escarrasssat destí de parir i tenir cura de les cries; ell, a continuar seduint per les muntanyes.

    És clar que no tots els animals són iguals […]. Sabem que els ànecs són uns éssers manyacs i monògams. Formen parelles estables que duren tota la vida, i fins i tot hi ha “matrimonis ànec” que es fan castament càrrec de les germanes de l’esposa fins que troben marit. O sigui, que tenen una propensió innata a formar grans famílies. Són tan fidels, tan profunds i perseverants en el seu afecte, que resulten commovedors i envejables […].

    Penso que molts dels problemes que la qüestió amorosa provoca en l’ésser humà són deguts a això: moltes persones són pumes però voldrien ser ànecs i viceversa. O, encara pitjor:  molts individus no acaben de decidir-se entre una cosa i l’altra, perquè som una espècie que ho volem tot. […] Ben mirat, potser en el fons tot queda reduït a una mateixa qüestió: a un conflicte essencial en l’ésser humà entre el nomadisme i el sedentarisme, entre el descobriment i la construcció, entre quedar-se o anar-se’n. Entre cremar en el present o viure tot esperant que el futur arribi.

    Rosa Montero, El País, 16 de juliol de 2002

    [Text traduït, modificat i resumit. Podeu llegir el text original en aquest enllaç)

    Article complet