Sobre aquest bloc.

Aula virtual de nivell C2

Subscriu-te via RSS

  • Classe 8, 29 de novembre de 2018

    Escrit per el 30/11/2018 a les 21.43 h, a: morfologia nominal

    Dijous ens van canviar d’aula i ens vam posar així de contents!

    A banda d’això, vam estar repassant el nombre del substantiu i de l’adjectiu i vam corregir alguns dels exercicis del dossier de morfologia nominal. Acabeu-lo a casa. Us deixo aquí les correccions dels exercicis que faltaven (mireu-les després de fer els exercicis, no simultàniament :-)!).

    També vam comentar la concordança dels adjectius TOT/MIG davant d’un topònim: Tot Barcelona (sense article= no concordança) / Tota la Selva (amb article=concordança).

    Per tal de distendre una mica l’ambient vam posar un fragment de la conversa entre Quim Monzó i Carme Junyent: “No ens toqueu el femení dels pilots” , però no sé si vam aconseguir el nostre objectiu. Us deixo aquest document per si us ajuda en aquest tema tan sensible!

    Tot seguit, vam escoltar l’exposició d’en Pau sobre els beneficis de fer esport i, finalment, vam comentar els vostres textos argumentatius, que podeu recordar en aquest document.

    Per DEURES:

    1. Acabeu el dossier de morfologia nominal
    2. Acabeu de llegir el llibre de la Carme Riera i feu: un resum de no més de 5 ratlles i un text argumentant el perquè us ha agradat o el perquè no us ha agradat aquesta novel·la (250 paraules, aproximadament).
    3. Llegiu atentament el text argumentatiu que us vaig repartir en fotocòpia i feu-ne el mapa mental o el mapa conceptual. El que vull es que hi trobeu les idees, l’estructura que el sosté.

    Recordeu que la setmana que ve és festa! Aprofiteu aquests dies de pont per llegir i treballar en el nostre tema. Ens tornem a veure el dijous 13 de desembre. I recordeu que la Carme Riera ve a la Biblioteca el divendres 14 de desembre a les 19.30 h.

    Fins al dijous 13!

    Article complet

  • Classe 7, 22 de novembre de 2018

    Escrit per el 23/11/2018 a les 12.19 h, a: morfologia nominal

    Bessons univitel·lins o bivitel·lins?

    A la classe d’ahir vam treballar el tema de la morfologia nominal i, entre explicació i consulta al diccionari, vam reflexionar sobre per què les llengües no denominen exactament igual la realitat que ens envolta: llengües que no tenen condicional, llengües que no distingeixen el color verd del blau enfront de llengües que tenen molts termes per designar les diferents tonalitats del blanc, o moltes diferències en terminologia (door/gate enfront de “porta”, o gemelos/mellizos enfront de “bessons”)… Ja ho vam dir: les llengües categoritzen diferent, i en la diferència rau la riquesa. Tota una lliçó de relativitat: les coses sempre poden ser vistes de moltes maneres!

    Després de l’apunt de filosofia, vam anar a l’aula d’informàtica per tornar a provar de fer el test de nivell. Us deixo l’enllaç per si sou tan bona gent de voler-ho tornar a intentar amb els codis que us vaig donar. Jo aquest matí hi he pogut entrar (des del meu despatx, és clar :-)!

    Després vam aprendre què és això del SIEI amb l’exposició oral de la Fàtima i vam corregir uns textos de Josep Pla que havien estat modificats per poder practicar aspectes que ja hem explicat. Finalment, vam fer una lectura en veu alta del conte “Supervivència”, de Sergi Pàmies. Recordeu de projectar la veu i de llegir com si parléssiu; o sigui, sense cantarella. Si aconseguiu llegir bé, probablement puntuareu bé els textos!

    Per DEURES feu els exercicis sobre morfologia nominal que us vaig lliurar.

    Acabo amb una cita per pensar-hi: “No sols la riquesa de pensament d’una persona, sinó també la seua complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domine i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua”. Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències (1968).

    Que tingueu una bona setmana i fins dijous que ve!

    Article complet

  • Classe 6, 15 de novembre de 2018

    Escrit per el 16/11/2018 a les 12.23 h, a: text argumentatiu

    Vam començar la classe d’ahir fent alguns exercicis de repàs de la teoria treballada a classe, i tot seguit vam comentar alguns errors dels escrits que havíeu fet per deures, la qual cosa ens va portar a parlar de molts aspectes. Els podeu repassar a la pissarra que en va sorgir.

    Tot seguit vam anar a l’aula d’informàtica a fer una prova pilot de la Direcció General de Política Lingüística, però ens va fallar el sistema. Ja sé què va passar. No ho intenteu perquè ens falta una dada.

    Després d’una exposició oral molt interessant i molt interactiva -l’Aina ens va tenir pendents del que deia i intrigats tota l’estona-, vam posar en comú els mapes mentals que havíeu fet per deures: tots al·lucinants i plens d’idees (els penjaré a la prestatgeria d’aquest blog). Amb totes aquestes idees, heu de fer per DEURES un text argumentatiu explicant diferents opcions de vacances i decantant-vos per una de concreta explicant-ne els motius. Llegiu atentament les dues entrades anteriors dedicades al text argumentatiu.

    Us agraden els concursos? Dilluns 19 en comencen dos. Estigueu alerta!:

    Concurs de l’Optimot:  del 19 al 22 de novembre, una pregunta diària, amb motiu dels 10 anys d’Optimot.

    Concurs I tu, jugues en català?: del 19 al 30 de novembre, una pregunta diària.

    Que tingueu una bona setmana!

    Article complet

  • El text argumentatiu (II)

    Escrit per el 15/11/2018 a les 14.44 h, a: text argumentatiu

    En l’entrada anterior sobre el text argumentatiu dèiem que l’objectiu d’aquest tipus de text és convèncer d’alguna cosa, influir en el lector, exposar una opinió sbre un tema…

    Com a escriptors de textos argumentatius, és molt important que tinguem clara aquesta idea des del primer moment: la nostra tesi, la idea que volem comunicar. Si no és així i comencem a escriure sense un objectiu clar, el nostre text anirà d’una banda a l’altra i provocarà confusió (no serà coherent).

    Aquesta tesi o idea central l’acabarem tenint clara a mesura que anem recopilant arguments i triant les idees: fase de construcció del text, en què fem l’esquema previ  a l’escriptura. Quan haguem passat aquesta fase, ja tindrem clar què volem dir i podrem passar a escriure.

    L’estructura bàsica del text argumentatius té ternària:

    1. Introducció: s’enuncia el tema de què es vol parlar per tal de situar el lector
    2. Desenvolupament: s’exposen els arguments, es confronten opinions…
    3. Conclusió: breu resum dels arguments exposats (recapitulació) per deixar clara la idea de l’autor, que moltes vegades recull i matisa la idea de la introducció.

    Hi ha una sèrie de recursos que ens poden ajudar en la part del desenvolupament o argumentació pròpiament dita, recursos que estan extrets de la retòrica claàssica:

    • Arguments basats en exemples. Vegem-ho amb un exemple ;-):

    “En èpoques passades, les dones es casaven molt joves. Julieta, a Romeu i Julieta de Shakespeare, encara no tenia carorze anys. A l’edat mitjana, l’edat normal del matrimoni per a les joves jueves era els tretze anys. I durant l’Imperi Romà moltes dones romanes es casaven als tretze anys, o encara més joves”.

    • Arguments per analogia. Es compara la realitat que es vol analitzar amb una realitat similar:

    “Amnistia Internacional informa, en el número d’Amnesty International Newsletter (vol. 15, núm. 1: 6) del gener de 1985, que alguns presos són maltractats a Mèxic.”

    • Arguments de causa i efecte. Expliquen els fets a partir de les seves causes:

    “La majoria de les persones que tenen una mentalitat oberta acostumen a llegir força; en canvi, les que tenen una mentalitat menys oberta no llegeixen pràcticament mai. Sembla probable que com més llegim, ens trobarem amb noves idees estimulants, idees que ens faran replantejar les nostres pròpies idees. Llegir també ens fa sortir del nostre món diari i ens mostra diferents estils i maneres d’entendre la vida. Llegir, doncs, sembla conduir a tenir una mentalitat oberta”

    • Arguments deductius. La veritat de les premisses garanteix la veritat de les conclusions:

    “Si en els escacs no hi ha factors aleatoris, llavors els escacs són un joc de pura destresa. En els escacs no hi ha factors aleatoris. Per tant, els escacs són un joc de pura destresa.”

    Altres estratègies per convèncer el lector:

    • La concessió: admetre alguna cosa en part per poder incorporar la teva opinió: “és cert que —-, però  no és menys cert que ——“
    • La impersonalització: “se sol pensar que…”. Així ampliem el zoom de l’objectiu i evitem enfrontar-nos amb punts de vista diferents del nostre.
    • Reformular els arguments contraris: agafar les arguments contraris als nostres i girar-los com un mitjó per defensar la nostra tesi.

    Factors a tenir en compte quan escrivim un text argumentatiu:

    1. Bona presentació del text: deixar marges, espaiar el text en paràgrafs que siguin equilibrats (ni paràgraf totx, ni paràgraf frase).
    2. Economia. Ho hem vist en els criteris de redacció que hem treballat. Com més senzillament puguem dir les coses, més ben dites estaran, precisió lèxica, defugiu la informació innecesària.
    3. Mecanismes de cohesió per enllaçar un paràgraf amb l’anterior, una idea amb l’anterior. Feu que el text progressi com si estigués greixat amb oli, feu-li fàcil la lectura al vostre lector.
    4. Coherència de les idees. L’organització interna dle text ha de ser motivada i coherent, no dispersa i anàrquica (això s’aconseguiex si s’ha planificat el text, si s’ha fet l’esquema previ).
    5. Ús correcte de la gramàtica i del lèxic.
    6. Un títol suggeridor, que inviti la lectura. (No us oblideu del títol, per tant!)

    Exemple de text argumentatiu:

    INTRODUCCIÓ

    A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.

    DESENVOLUPAMENT

    Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no siguin novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?

    Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.

    CONCLUSIÓ
    També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.
    Josep M. Espinàs

    [Informació basada en el blog ABCD superior]

    Article complet

  • El text argumentatiu (I)

    Escrit per el 15/11/2018 a les 13.00 h, a: text argumentatiu

    E text argumentatiu és aquell tipus de text que intenta convècer-nos. Acostuma a tractar algun tema polèmic i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l’autor hi exposa.

    En un text argumetatiu hi distingim tres elements importants: el tema de què tracta, la tesi que defensa (l’opinió de l’autor sobre el tema) i els arguments que donen suport a la tesi perquè el lector acabi acceptatant-la.

    Un exemple de la diferència entre un text expositiu i un text argumentatiu el trobem en el llenguatge periodístic: una notícia és un text expositiu i un article d’opinió sobre la mateixa notícia és un text argumentatiu.

    Un del tipus de text que treballarem aquest curs és el  text argumentatiu i, per començar a escalfar motors, us proposo que llegiu el text següent. Tot seguit, poseu-hi un títol, expresseu en una frase el tema, busqueu la tesi i també els arguments que fa servir l’autor. Bona lectura!

    Els pumes són uns animals solitaris; viuen sempre aïllats excepte en l’època de zel, en què mascles i femelles s’uneixen per formar parelles que duren al voltant d’una setmana […]. Després d’aquesta setmana gloriosa, d’aquella primavera feliç i radiant que els deu semblar eterna mentre dura, cadascú se’n va per la seva banda. Ella, a l’escarrasssat destí de parir i tenir cura de les cries; ell, a continuar seduint per les muntanyes.

    És clar que no tots els animals són iguals […]. Sabem que els ànecs són uns éssers manyacs i monògams. Formen parelles estables que duren tota la vida, i fins i tot hi ha “matrimonis ànec” que es fan castament càrrec de les germanes de l’esposa fins que troben marit. O sigui, que tenen una propensió innata a formar grans famílies. Són tan fidels, tan profunds i perseverants en el seu afecte, que resulten commovedors i envejables […].

    Penso que molts dels problemes que la qüestió amorosa provoca en l’ésser humà són deguts a això: moltes persones són pumes però voldrien ser ànecs i viceversa. O, encara pitjor:  molts individus no acaben de decidir-se entre una cosa i l’altra, perquè som una espècie que ho volem tot. […] Ben mirat, potser en el fons tot queda reduït a una mateixa qüestió: a un conflicte essencial en l’ésser humà entre el nomadisme i el sedentarisme, entre el descobriment i la construcció, entre quedar-se o anar-se’n. Entre cremar en el present o viure tot esperant que el futur arribi.

    Rosa Montero, El País, 16 de juliol de 2002

    [Text traduït, modificat i resumit. Podeu llegir el text original en aquest enllaç)

    Article complet

  • Classe 5, 8 de novembre de 2018

    Escrit per el 10/11/2018 a les 11.55 h, a: General

    Vam començar la classe de dijous recordant els diferents tipus de QUE i fent un exercici de repàs. L’anàlisi d’aquesta qüestió ens van endinsar en les oracions de relatiu, un tema que treballarem més endavant. De moment, cal que us quedi clar que hi ha dos tipus d’oracions de relatiu:

    • les adjectives (tenen antecedent, es poden substituir pel relatiu compost (EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS) i no admeten mai article + QUE. Per exemple: el llibre que porto és interessant.
    • les substantives (no tenen antecedent, admeten la ubstitució per AIXÒ QUE, AQUELL QUE, AQUELLA QUE…) i admeten article + QUE. Per exemple: El que portes no et queda bé / el vestit que portes avui i el que duies ahir són horribles.

    Feu aquest exercici interactiu per consolidar la diferenciació d’aquests dos tipus d’oracions de relatiu: Activitat 38. (A l’enllaç us surt una pàgina de pronoms. Cliqueu el menú de l’esquerra on posa “pronoms relatius-oracions de relatiu substantives” i hi trobareu l’activitat 38).

    Vam continuar reflexionant sobre els diferents tipus de perquè tot recordant el rei emèrit. Podeu repassar l’explicació.

    I van acabar l’apartar teòric mostrant els usos de PER / PER A amb aquest quadre (Gràmàtica Catalana).

    A la regona part de la classe van gaudir d’una exposición molt ordenada i participativa (no ens va deixar ser passius, el missatge estava centrat en el receptor). Recordeu tots que són ELS avantatges i que els FULLETS són els fulls volanders de propaganda / FOLLETS són els elfs.

    També em vau recordar les característiques de la notícia i me’n vai emportar una que havíeu redactar nosaltres.

    Finalment, van veure un vídeo que ens explicava com fer tapes mentals. Per DEURES, feu un mapa mental sobre les vacances i penseu a incloure i ressaltar la vostra preferència. El dia que ve els comentarem a classe. Aquest mapa mental serà l’embrió d’un text argumentatie sobre les vacances.

    Que tingueu una bona setmana i comenceu la lectura!

    PS: Aquí tenia un exemple de mapa mental

    I també una altra curiositat que va sortir a classe parlant de la feminització que està patint la llengua, a falta d’igualtat a la vida real: Quim Monzó i Carme Junyent en parlen d’una manera divertida a “No toqueu el femení dels pilots”.

    Article complet

  • Classe 4, 25 d’octubre de 2018

    Escrit per el 26/10/2018 a les 11.14 h, a: Diftongs, accents i dièresis, notícia, puntuació

    A la classe d’ahir vam fer una pràctica d’accentuació i dièresi, que no vam acabar a classe i que heu d’acabar per deures.

    També vam explicar els diferents tipus de QUE i vam fer un exercici. Això ho trobareu a la pàgina 12 del vostre dossier.

    Finalment, vam treballar els signes de puntuació amb la narració de Jesús Moncada, A l’Hèctor el que és de l’Hèctor.

    Com que teniu molts dies per endavant, vull que llegiu aquests enllaços sobre un  gènere textual que no hem explicat: la notícia.

    La recepta per a redactar una bona notícia, El Periódico (és una explicació esquemàtica i útil)

    Com convertir una informació en notícia, CPNL (més complet i exhaustiu)

    Després de legir aquesta informació, redacteu una notícia inventada per publicar al diari (uns 200 caràcters).

    Que tingueu una bona castanyada! Ens retrobem el dijous dia 8 de novembre

    PS. Si voleu venir a la Biblioteca el dimarts 30 d’octubre, esteu convidats a la representació d’un monòleg sobre Pompeu Fabra, el que va escriure Josep Pla sobre el seu contemporani Pompeu. Estarà molt bé. Us hi espero!

    Article complet

  • Classe 3, 18 d’octubre de 2018

    Escrit per el 19/10/2018 a les 12.22 h, a: la ressenya

    Vam començar la classe d’ahir comentant els vostres escrits de la setmana passada. En aquesta secció calaix de sastre ens vam centrar sobretot en la puntuació: no podem separar amb coma aquests constituents essencials de l’oració: S+V+CD. També vam veure la puntuació dels connectors de començament de paràgraf, la puntuació dels incisos, l’ús del punt i a part… I vam comentar altres qüestions: no ens podem oblidar dels QUE, alguns casos de precisió lèxica…

    A continuació vam fer un repàs de l’accentuació i la dièresi. Sobre aquest tema, ens vam centrar primerament en la separació sil·làbica com a pas previ per aplicar les normes d’accentuació. Recordem:

    Hi ha diftong quan pronunciem dues vocals en un sol cop de veu. Una d’aquestes vocals és sempre una I/U (vocals dèbils). Segons si estan situades al davant o al darrere, el diftong és creixent o decreixent (recordeu el momviment de la boca, el nostre aprell fonador).

    Diftong decreixent: múltiples combinacions (vocal feble al darrere, la boca decreix) : ai, ei oi, ui, au, eu, iu (niu), ou, uu

    Diftong creixent (vocal feble al davant, la boca creix, s’obre). Es dona en tres casos:

    1. qua / qüe / qüi / quo / gua / güe / güi / guo
    2. a començament de mot: io-gurt / hie-na
    3. I/U entre vocals: no-ia / be-uen (si la I/U els precedeix una consonant, no hi ha diftong!: ci-èn-ci-a). Ull! Que això en castellà funciona diferent!

    Dièresi: marca que no hi ha diftong si la paraula no es pot accentuar (les vocals es pronuncien en cops de veu diferents)

    Estalvi de dièresi: verbs en infinitiu, futur, condicional i gerundi, cultismes en -US / -UM, prefixos: anti-, co-, contra, re-, semi, i sufixos -ISME, -ISTA.

    Per practicar tot això, que és molt mecànic, us recomano que visiteu aquesta pàgina d’Itineraris d’aprenentatge. Aquí teniu la normativa i molts exercicis autocorrectius: accentuació i dièresi.

    Recordeu encara alguns casos especials d’accentuació que ens van fer riure molt:

    Són aguts: alfil, ampit, hoquei, oboè, xandall, xassís, zenit, iber, futbol, handicap, misantrop, ciclop, elit, fluor, interval, radar, soviet, timpà, xofer,

    Són plans: acne, atmosfera, exegesi, dinamo, leucòcit, apoplexia, cardíac, monòlit, paraplexia, tetraplegia, karate, víking, tèxtil, medul·la, intèrfon, omòplat, sinergia, estèrnum, libido, maori, torticoli, termòstat, mimesi.

    Són esdrúixols: aurèola, càtode, diòptria, èczema, ènema, màrqueting, olimpíada, pneumònia, pròpolis, quàdriceps, vàlua, Ítaca, període, ísquium, …

    ULL! Novetats nova gramàtica normativa: ja sabeu que s’ha reduït el nombre de diacrítics a 15 (els que he posat a la imatge) + el plural de 6 d’aquestes quinze paraules: béns, déus, pèls, quès, sís, sòls

    Els compostos i derivats de les paraules que porten accent diacrític NO en porten, amb l’excepció dels que s’escriuen amb guionet: adeu (no en porta, derivat de déu), marededeu, rodamon, a contrapel, entresol, subsol, PERÒ sí que en porten: adéu-siau, déu-n’hi-do, déu-vos-guard, pèl-roig..

    La normativa preveu l’ús discrecional de l’accent diacrític: en tòpònoms ja fixats: Cóll, Móra d’Ebre… I en altres casos en què hi pugui haver dificultat d’interpretació: cursa córrer el cós.

    Finalment, vam fer una pràctica de recusos lingüístics a la xarxa, concretament de l’Optimot, una activitat gens innòcua perquè de ben segur que us canviarà la vida!

    Per DEURES:

    1. Practiqueu la teoria que vam explicar amb exercicis autocorrectius d’Itineraris i porteu dubtes a la classe!
    2. Rebreu, la setmana que ve, per correu electrònic el conte de Jesús Moncada que us vaig prometre amb les instruccions del que haureu de fer.

    I, si no sabeu què fer el cap de setmana, sempre podeu anar al cinema! 🙂

    PS: Si voleu assistir el dimecres que ve, dia 24 d’octubre, a les 20.00 h a la Biblioteca Comarcal, al recital de poesia + tast de vins sobre Montserrat Abelló, comenteu-ho al blog i us hi apuntaré. (Places limitades!).

    Article complet

  • Classe 2, 9 d’octubre de 2018

    Escrit per el 16/10/2018 a les 12.00 h, a: comunicació oral

    Dijous passat vam dedicar la classe a reflexionar sobre els “secrets” de parlar bé en públic. De fet, vam veure que tot eren qüestions força òbvies, però que val la pena de tenir en compte i d’interioritzar per aprendre a ser bons oradors. El text de l’Eva Piquer ens va servir de punt de partida per començar la nostra llista de consells, en què la PREPARACIÓ ocupava el primer lloc.

    En la presentació que us vaig mostrar vam parlar de moltes coses: l’estructura ternària dels discursos, la naturalitat, el somriure, la importància de saber què vull dir i què pretenc amb el meu discurs, l’anàlisi de la situació comunicativa, la rellevància de la introducció i de la conclusió com a moments especialment intensos del nostre discurs, la implicació personal i la passió, l’ús de l’exemple com a recurs didàctic, la redundància i els connectors per tal de fer-nos entenedors … I un munt de coses més.

    També vam analitzar discursos mítics i en vam destacar els punts forts i els febles. Si els voleu revisitar:

    Discurs de Pep Guardiola en la recepció de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, Michelle Obama versus Melania Trump, Martin Luther King “I have a dream” i un alumne de la Udg fent una presentació (aquest no el vam veure a classe, però si hi voleu donar un cop d’ull…)

    A la segona part de la classe vam fer una pràctica. Ens vam dividir en grups i vam treballar l’elaboració d’un discurs oral trencant el procés en diversos exercicis per evidenciar les diferents passes que cal seguir. Això ens va oferir 4 prsentacions molt interessants. Gràcies!

    Per al dia que ve llegiu aquest altre article de l’Eva Piquer i intenteu analitzar-lo des del punt de vista del contingut: quin és el tema, quina és la seva opinió sobre el tema, quins són els arguments i com estan disposats. Penseu-hi una mica i en parlem dijous a classe.

    Per cert, a vosaltres el menjar se us posa bé o us “senta com un tir”?

    Article complet

  • Classe 1, 4 d’octubre de 2018

    Escrit per el 8/10/2018 a les 14.00 h, a: General

    Dijous passat, a més de conèixer-nos, vam comentar el full de l’alumne, amb la programació, el calendari, el sistema d’avaluació, l’assistència, el tipus d’examen…

    Seguidament, vam fer una prova d’avaluació inicial, que servirà per fer palesos els punts febles de cadascú, i que ens va donar peu a comentar aspectes molt diversos: alternança a/e a l’arrel dels verbs jeure, heure, néixer, treure i  jeure, i també en els verbs poder i voler (pugui, vulgui, vulguem…/ pogués, volgués, volguéssim…); l’absència de -g- en infinitius i gerundis (coneixent, sabent / saber …); les normes d’accentuació, el plural de l’indefinit qualssevol, i els 15 diacrítics que han quedat a la nova gramàtica normativa:

    bé (béns), déu (déus), pèl (pèls), què (relatiu, interrogatiu i exclamatiu) (quès), sí (afirmació) (sís), sòl (sòls), és, són, sé, mà, més, món, té, ús, vós

    Compte que els derivats d’aquests NO  porten accent: adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol. Però SÍ que en porten si s’escriuen amb guionet: déu-vos-guard, déu-n’hi -do, pèl-roig…

    També vam explicar l’estructura d’una carta i alguns aspectes que es refereixen a convencions: els càrrecs i els dies del mes van en minúscula, els òrgans de gestió van en majúscula… Us deixo dos enllaços: un de la UPF i un altre de l’OC de Blanes (pàgines 30-37 d’aquest document), que és un manual de llenguatge administratiu per qui vulgui aprofundir en aquests aspectes.

    Per DEURES, redacteu la carta que us proposa la prova de col·locació (escolliu entre l’opció A /B) i llegiu el text que us enllaço. Com el resumiríeu amb una frase? Penseu-hi, dijous en parlem.

    Que tingueu una bona setmana. Fins dijous!

    Article complet