Arxiu per Octubre, 2018

  • Classe 4, 25 d’octubre de 2018

    Escrit per el 26 de Octubre del 2018 a les 11:14 a: Diftongs, accents i dièresis, notícia, puntuació

    A la classe d’ahir vam fer una pràctica d’accentuació i dièresi, que no vam acabar a classe i que heu d’acabar per deures.

    També vam explicar els diferents tipus de QUE i vam fer un exercici. Això ho trobareu a la pàgina 12 del vostre dossier.

    Finalment, vam treballar els signes de puntuació amb la narració de Jesús Moncada, A l’Hèctor el que és de l’Hèctor.

    Com que teniu molts dies per endavant, vull que llegiu aquests enllaços sobre un  gènere textual que no hem explicat: la notícia.

    La recepta per a redactar una bona notícia, El Periódico (és una explicació esquemàtica i útil)

    Com convertir una informació en notícia, CPNL (més complet i exhaustiu)

    Després de legir aquesta informació, redacteu una notícia inventada per publicar al diari (uns 200 caràcters).

    Que tingueu una bona castanyada! Ens retrobem el dijous dia 8 de novembre

    PS. Si voleu venir a la Biblioteca el dimarts 30 d’octubre, esteu convidats a la representació d’un monòleg sobre Pompeu Fabra, el que va escriure Josep Pla sobre el seu contemporani Pompeu. Estarà molt bé. Us hi espero!

    Article complet

  • Classe 3, 18 d’octubre de 2018

    Escrit per el 19 de Octubre del 2018 a les 12:22 a: la ressenya

    Vam començar la classe d’ahir comentant els vostres escrits de la setmana passada. En aquesta secció calaix de sastre ens vam centrar sobretot en la puntuació: no podem separar amb coma aquests constituents essencials de l’oració: S+V+CD. També vam veure la puntuació dels connectors de començament de paràgraf, la puntuació dels incisos, l’ús del punt i a part… I vam comentar altres qüestions: no ens podem oblidar dels QUE, alguns casos de precisió lèxica…

    A continuació vam fer un repàs de l’accentuació i la dièresi. Sobre aquest tema, ens vam centrar primerament en la separació sil·làbica com a pas previ per aplicar les normes d’accentuació. Recordem:

    Hi ha diftong quan pronunciem dues vocals en un sol cop de veu. Una d’aquestes vocals és sempre una I/U (vocals dèbils). Segons si estan situades al davant o al darrere, el diftong és creixent o decreixent (recordeu el momviment de la boca, el nostre aprell fonador).

    Diftong decreixent: múltiples combinacions (vocal feble al darrere, la boca decreix) : ai, ei oi, ui, au, eu, iu (niu), ou, uu

    Diftong creixent (vocal feble al davant, la boca creix, s’obre). Es dona en tres casos:

    1. qua / qüe / qüi / quo / gua / güe / güi / guo
    2. a començament de mot: io-gurt / hie-na
    3. I/U entre vocals: no-ia / be-uen (si la I/U els precedeix una consonant, no hi ha diftong!: ci-èn-ci-a). Ull! Que això en castellà funciona diferent!

    Dièresi: marca que no hi ha diftong si la paraula no es pot accentuar (les vocals es pronuncien en cops de veu diferents)

    Estalvi de dièresi: verbs en infinitiu, futur, condicional i gerundi, cultismes en -US / -UM, prefixos: anti-, co-, contra, re-, semi, i sufixos -ISME, -ISTA.

    Per practicar tot això, que és molt mecànic, us recomano que visiteu aquesta pàgina d’Itineraris d’aprenentatge. Aquí teniu la normativa i molts exercicis autocorrectius: accentuació i dièresi.

    Recordeu encara alguns casos especials d’accentuació que ens van fer riure molt:

    Són aguts: alfil, ampit, hoquei, oboè, xandall, xassís, zenit, iber, futbol, handicap, misantrop, ciclop, elit, fluor, interval, radar, soviet, timpà, xofer,

    Són plans: acne, atmosfera, exegesi, dinamo, leucòcit, apoplexia, cardíac, monòlit, paraplexia, tetraplegia, karate, víking, tèxtil, medul·la, intèrfon, omòplat, sinergia, estèrnum, libido, maori, torticoli, termòstat, mimesi.

    Són esdrúixols: aurèola, càtode, diòptria, èczema, ènema, màrqueting, olimpíada, pneumònia, pròpolis, quàdriceps, vàlua, Ítaca, període, ísquium, …

    ULL! Novetats nova gramàtica normativa: ja sabeu que s’ha reduït el nombre de diacrítics a 15 (els que he posat a la imatge) + el plural de 6 d’aquestes quinze paraules: béns, déus, pèls, quès, sís, sòls

    Els compostos i derivats de les paraules que porten accent diacrític NO en porten, amb l’excepció dels que s’escriuen amb guionet: adeu (no en porta, derivat de déu), marededeu, rodamon, a contrapel, entresol, subsol, PERÒ sí que en porten: adéu-siau, déu-n’hi-do, déu-vos-guard, pèl-roig..

    La normativa preveu l’ús discrecional de l’accent diacrític: en tòpònoms ja fixats: Cóll, Móra d’Ebre… I en altres casos en què hi pugui haver dificultat d’interpretació: cursa córrer el cós.

    Finalment, vam fer una pràctica de recusos lingüístics a la xarxa, concretament de l’Optimot, una activitat gens innòcua perquè de ben segur que us canviarà la vida!

    Per DEURES:

    1. Practiqueu la teoria que vam explicar amb exercicis autocorrectius d’Itineraris i porteu dubtes a la classe!
    2. Rebreu, la setmana que ve, per correu electrònic el conte de Jesús Moncada que us vaig prometre amb les instruccions del que haureu de fer.

    I, si no sabeu què fer el cap de setmana, sempre podeu anar al cinema! 🙂

    PS: Si voleu assistir el dimecres que ve, dia 24 d’octubre, a les 20.00 h a la Biblioteca Comarcal, al recital de poesia + tast de vins sobre Montserrat Abelló, comenteu-ho al blog i us hi apuntaré. (Places limitades!).

    Article complet

  • Classe 2, 9 d’octubre de 2018

    Escrit per el 16 de Octubre del 2018 a les 12:00 a: comunicació oral

    Dijous passat vam dedicar la classe a reflexionar sobre els “secrets” de parlar bé en públic. De fet, vam veure que tot eren qüestions força òbvies, però que val la pena de tenir en compte i d’interioritzar per aprendre a ser bons oradors. El text de l’Eva Piquer ens va servir de punt de partida per començar la nostra llista de consells, en què la PREPARACIÓ ocupava el primer lloc.

    En la presentació que us vaig mostrar vam parlar de moltes coses: l’estructura ternària dels discursos, la naturalitat, el somriure, la importància de saber què vull dir i què pretenc amb el meu discurs, l’anàlisi de la situació comunicativa, la rellevància de la introducció i de la conclusió com a moments especialment intensos del nostre discurs, la implicació personal i la passió, l’ús de l’exemple com a recurs didàctic, la redundància i els connectors per tal de fer-nos entenedors … I un munt de coses més.

    També vam analitzar discursos mítics i en vam destacar els punts forts i els febles. Si els voleu revisitar:

    Discurs de Pep Guardiola en la recepció de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, Michelle Obama versus Melania Trump, Martin Luther King “I have a dream” i un alumne de la Udg fent una presentació (aquest no el vam veure a classe, però si hi voleu donar un cop d’ull…)

    A la segona part de la classe vam fer una pràctica. Ens vam dividir en grups i vam treballar l’elaboració d’un discurs oral trencant el procés en diversos exercicis per evidenciar les diferents passes que cal seguir. Això ens va oferir 4 prsentacions molt interessants. Gràcies!

    Per al dia que ve llegiu aquest altre article de l’Eva Piquer i intenteu analitzar-lo des del punt de vista del contingut: quin és el tema, quina és la seva opinió sobre el tema, quins són els arguments i com estan disposats. Penseu-hi una mica i en parlem dijous a classe.

    Per cert, a vosaltres el menjar se us posa bé o us “senta com un tir”?

    Article complet

  • Classe 1, 4 d’octubre de 2018

    Escrit per el 08 de Octubre del 2018 a les 14:00 a: General

    Dijous passat, a més de conèixer-nos, vam comentar el full de l’alumne, amb la programació, el calendari, el sistema d’avaluació, l’assistència, el tipus d’examen…

    Seguidament, vam fer una prova d’avaluació inicial, que servirà per fer palesos els punts febles de cadascú, i que ens va donar peu a comentar aspectes molt diversos: alternança a/e a l’arrel dels verbs jeure, heure, néixer, treure i  jeure, i també en els verbs poder i voler (pugui, vulgui, vulguem…/ pogués, volgués, volguéssim…); l’absència de -g- en infinitius i gerundis (coneixent, sabent / saber …); les normes d’accentuació, el plural de l’indefinit qualssevol, i els 15 diacrítics que han quedat a la nova gramàtica normativa:

    bé (béns), déu (déus), pèl (pèls), què (relatiu, interrogatiu i exclamatiu) (quès), sí (afirmació) (sís), sòl (sòls), és, són, sé, mà, més, món, té, ús, vós

    Compte que els derivats d’aquests NO  porten accent: adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol. Però SÍ que en porten si s’escriuen amb guionet: déu-vos-guard, déu-n’hi -do, pèl-roig…

    També vam explicar l’estructura d’una carta i alguns aspectes que es refereixen a convencions: els càrrecs i els dies del mes van en minúscula, els òrgans de gestió van en majúscula… Us deixo dos enllaços: un de la UPF i un altre de l’OC de Blanes (pàgines 30-37 d’aquest document), que és un manual de llenguatge administratiu per qui vulgui aprofundir en aquests aspectes.

    Per DEURES, redacteu la carta que us proposa la prova de col·locació (escolliu entre l’opció A /B) i llegiu el text que us enllaço. Com el resumiríeu amb una frase? Penseu-hi, dijous en parlem.

    Que tingueu una bona setmana. Fins dijous!

    Article complet

  • Benvinguts a classe!

    Escrit per el 04 de Octubre del 2018 a les 15:20 a: General

    Us dono la benvinguda al curs de nivell superior C2 i a aquest blog, que vol ser un apèndix de l’aula. Aquí recordarem què hem fet a cada sessió, hi posarem els deures ;-), hi penjarem material complementari, hi enllaçarem webs de suport… En fi, que serà un nexe de comunicació entre tots els membres del grup. M’encantaria que hi participéssiu expressant dubtes, consultes, comentaris, suggeriments… La vostra presència dona sentit a aquest recurs que ens permet la tecnologia.

    Els objectius que fixa el Marc Comú Europeu de Referència (MECR) pel que fa al coneixement superior d’una llengua són aquests:

    1. Comprendre sense esforç pràcticament tot el que llegeixen o escolten.
    2. Resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments, i presentar-los d’una manera coherent.
    3. Expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes.

    O sigui, que el que intentarem fer és potenciar i treballar les vostres habilitats comunicatives, orals i escrites.

    La metodologia que us proposo es fonamenta en la pràctica (reflexiva, detallada, contrastada) dels diferents tipus de text que haureu de produir a l’examen final, tant orals com escrits, juntament amb un repàs de gramàtica i ortografia.

    Utilitzarem múltiples materials i fonts per a la formació (la majoria  a Internet), a més d’un dossier temàtic (us el podeu descarregar aquí) , que ens farà de fil conductor per passar d’un tipus de text a un altre.

    A més a més, el nostre blog ens servirà per aglutinar els materials i donar-los coherència, per recordar el que s’ha explicat a classe i proposar el treball individual de cada setmana i com a canal de comunicació obert en tot moment entre nosaltres. Us animo, doncs, a aprendre llengua d’una manera diferent: llegint, escrivint, parlant i consultant materials molt diversos. Us animo, en definitiva, a esdevenir autosuficients en matèria lingüística, que no vol dir altra cosa que saber on cal anar per resoldre els dubtes de llengua que al llarg de tota la vida tindrem. Comença el viatge!

    Article complet