• Classe 9, 13 de desembre de 2018

    Escrit per el 18 de desembre del 2018 a les 11:16 a: paraules compostes

     

    A la classe de dijous en Jesús ens va introduir en el món de la ludificació. (en anglès, gamification. Vegeu la nota del Consell Supervisor del TERMCAT: “Es descarta la forma *gamificació (manlleu de l’anglès adaptat morfològicament al català: de gamification, i aquest de game ‘joc’), malgrat que està molt introduïda, perquè es considera innecessària. L’alternativa catalana ludificació, creada a partir del formant d’origen llatí ludo-, que significa ‘joc’, pot ser una bona alternativa al manlleu i, de fet, ja fa temps que es difon des del Termcat i està relativament consolidada en àmbits com ara la psicologia o l’educació. També es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques”.

    Però el tema que ens va ocupar va ser la composició dels mots. Com s’escriuen els mots compostos: junts, separats, amb guionet o sense? Us escric la teoria que vam treballar:

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic, exlibris (nou!)
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que duu accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu. En aquest cas, cal matisar:
      1. Quan el prefix no- forma un concepte nou ben fixat  (el concepte no es dedueix simplement per la negació del concepte que expressa el nom o l’adjectiu, i sovint NO porta complements), s’escriu amb guionet: la no-violència,  els no-violents, prosa de no-ficció, el no-res, els no-creients, art no-figuratiu,… Sovint, són termes d’especialitat.
      2. Quan el prefix no- no han arribat a un grau tan alt de lexicalització (i sovint porten complements), s’escriuen sense guionet:  els no catalanoparlants, els no matriculats, els no residents, els no fumadors, una nom no comptable, una organització no governamental. (En aquesta distinció que acabem de fer hi ha una línia de matisos que obre la porta a vacil·lacions).
    •  davant de majúscules, xifres, símbols, cometes o paraules en cursiva: anti-OTAN, ex-Iugoslàvia, era pre-Guttenberg, selecció sub-21, globulina anti-D, un ex-”hippy”.
    • quan el prefix precedeix una paraula que ja porta guionet, o bé és una locució o un sitagma: actitud anti-nord-americana, el vice-primer ministre, declaració pro-dret de vaga, manifestació anti-cascaos blaus,…
    • com a recurs estilístic en contextos específics: posició pre- i postverbal.
    • per evitar confusions: pre-fixat (fixat anteriorment), ex-pres, co-rector, ex-exiliat, ex-xa…
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo; despús-ahir.
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama.

    Finalment, fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    Amb tot aquest embolic vam recordar una qüestió de la Nova Gramàtica que havíem comentat en parlar de l’accentuació: recordeu que la paraula Déu s’accentua (un dels diacrítics salvats!), però no s’accentuen els derivats: redeu, adeu, adeu-siau, TOT I QUE sí que s’accentua Déu-n’hi-do (no és derivat).

    Llegiu-vos tot això, intenteu processar-ho, que dijous començarem la classe amb un exercici de repàs individual.

    Ens veiem dijous. No poso deures! 🙂

No hi ha comentaris

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>