• Varietats dialectals del català (I1)

    Imatge extreta del llibre Fem-ho fàcil. Intermedi 1 (editorial Barcanova)Els estudiants del curs intermedi 1 han treballat les varietats dialectals del català. El resultat de la recerca i posada en comú de la informació són els textos que teniu en aquesta pàgina.

    Cada grup ha treballat un dialecte excepte en el cas del català central, el que és propi de la Bisbal. Fixeu-vos com, d’un mateix tema, en sorgeixen textos prou diferents.

    Afineu les orelles i escolteu, a través de la música, la diversitat d’accents que edifiquen una única llengua!

     

    EL CATALÀ CENTRAL

    Quan escolteu Catalunya Ràdio i TV3, quin dialecte del català parlen? Tot  i que cada vegada hi ha més representació del territori, continua guanyant per majoria el català central. A les províncies de Barcelona, la meitat oriental de Tarragona i la major part de Girona s’utilitza el dialecte català central.

    Les principals característiques d’aquest dialecte són:

    – L’ús de les formes meu, teu i seu tant en femení com pel masculí, en alguns casos. Per exemple: casa meu en lloc de casa meva.

    – La pronúncia amb o tancada dels mots: flor, pont, olla, etc.

    – Gran obertura de les neutres finals com per exemple: aigua, llengua.

    – Podem trobar alternança en l’articulació de les e obertes i e tancades en els mateixos mots, segons les zones: tren, primavera, etc.

    – (ll) > (j) Iodització (o ieisme) a les comarques de la Catalunya Vella, excepte el Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Anoia: ui > ull,     ai>all

    – Emmudiment en els grups MP/MB, ND/DT, LD/LT, RD/RT: tomb, camp, alt, fort…

    Algunes paraules que podem trobar en aquesta regió són: llombrígol, llavis, escombra, noi, barrejar, papallona, vermell, mandra, sorra, demà-passat, cargol, joguina, etc.

    Algunes persones populars que podem trobar a la regió són: Josep Pla (escriptor), Tito Vilanova (entrenador), Miquel Abras (cantant), Albert Serra (director cinematogràfic), Artur Mas (polític), etc.

    Una cançó simbòlica d’aquesta zona que a nosaltres ens agrada especialment és l’Empordà de Sopa de Cabra.

    Susanne Desiree Bosch, Antònia Cruz i Mohamed Lachihab

    EL CATALÀ CENTRAL (i2)

    Barcelona i Girona són dues ciutats amb un ric passat històric i un admirable conjunt monumental. El català central està situat al bloc oriental dins la divisió dialectal catalana. És la que té més pes demogràfic ja que inclou tota la província de Barcelona i Girona i la meitat oriental de Tarragona. És el català més proper a l’estàndard.

    Les principals característiques són que les vocals a i e, i o i u, en posició àtona es pronuncien com a neutres: casa, arbre, mare, pare, moto, posar, ordinador, etc.

    En català central les terminacions en gua es pronuncien, sovint, en  ga: aiga, llenga, etc. També hi ha el fenomen del ieisme: paia (palla), ui (ull), taiar (tallar), abeia (abella), ceia (cella), vui (vull). A vegades, s’articula la i de ix: caixa,faixa, etc.

    A Girona tenim paraules com: jonei, fonei, gargamella, papibou, etc.

    Com a personatges populars que parlen català central, destaquem Josep Pla, un bon escriptor empordanès, Antoni Gaudí, un gran artista de l’arquitectura, historiadors com Jaume Vicens, pintors com Salvador Dalí i poetes com Joan Maragall. Com a cançó referent de Girona, escollim L’estaca de Lluís Llach  i, de Barcelona, Barcelona 92 de Montserrat Caballé.

     Carme Flores, Outman Laaouane i Maria Dolors Muñoz

     

    EL BALEAR i L’ALGUERÈS

    BALEAR

     Les illes Balears és un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots. Es troba a 87 quilòmetres  del litoral espanyol. El seu nom prové del grec. Té una superfície de 5.014 quilòmetres quadrats aproximadament, i té una població de 6.850.00 habitants.

    Els seus parlants pertanyen al bloc dialectal del català oriental.

    Principals característiques

    – Utilitzen l’article salat: es, sa, so, es i ses (sa cadira, ses dones).

    – Una característica important és la terminació de la primera persona del present d’indicatiu: jo canto (en català central) , jo cantø (en baleàric).

    Paraules i expressions pròpies

    Parlar – Xerrar / T’estimo – T’estim / Ens han – Mos han /L’aigua – S´aigo / Margarida – Margalida / Gos – Ca / Gat – Moix / Tomàquet – Tomàtiga / Tovalló – Torcaboques / Mitges – Calces / Nena – Nina / Casa meva – Ca  meva / Filla meva – Fieta meva / Semblava – Pareixia / L’olla – S’olla / Teva – Teua / Clavell – Claveller

    Persones populars i cançó

     Maria del Mar Bonet (cantautora), Cris  Juanico (cantant), Tomeu Penya (cantant) i  Ramon Llull (filòsof i escriptor).

    La cançó que hem escollit és Alegria, del grup Antònia Font.

     

    L’ALGUERÈS

    L’Alguer està situat al nord-oest de l’illa de Sardenya. Aquesta illa es troba al costat d’Itàlia. L’any 1990 el 65% dels habitants de l’Alguer  entenien l’alguerès i el 30% el parlava. L’alguerès té influència de l’italià, el sard i el castellà.

    Característiques principals

     – Neutralitzen les vocals:  a,  e.

    – La o es pronuncia u (moto, ràdio…)

    – No es pronuncia la i del grup ix: caixa, peix

    Paraules pròpies

     Pulmó –Pulmoni / Tenir – Tendre / Gossa – Cutxa / Ocells – Aucells / Rebre- Recivir / Aire – Ària / Servei – Servici / Al menys – Al manco / Carta – Lletra / Euga – Eba / Setembre – Cavirani / Cara – Fatxa / Cementiri – Campsant

    Persones populars

     Rafael Catardi Arca (escriptor), Joan de Giorgio i Vitelli (escriptor), Joan Carles Sanna (cantautor) i Claudio G. Sanna (cantautor).

    Manoli Fernández, Olga Garcia, Isa Torres i Paqui Torres

     

    EL CATALÀ NORD-OCCIDENTAL

    El català nord-occidental, anomenat lleidatà o occidental, és un dialecte constitutiu, és a dir és una llengua que apareix com a resultat de l’evolució in situ d’un altre idioma. Aquest dialecte té tres subdialectes: el pallarès, el ribagorçà i el tortosí.

    Es parla a Andorra (n’és la llengua oficial), a la Franja de Ponent (no és oficial ni compta amb la valoració de la majoria dels  parlants, que diuen que parlen una barreja de llengües) i a la zona occidental de Catalunya (ben bé tota la província de Lleida i el sud i oest de la de Tarragona, amb nuclis importants com ara Lleida i Tortosa). En total hi ha 600.000 parlants.

    La característiques principals són:

    – La distinció de la a i e àtones (pobre/pobra)

    – La distinció de la o i u àtones (pontet/puntet)

    – Plurals acabats en –ns (hómens, jóvens)

    – Manteniment de l’article masculí lo/los (propi del català antic)

    – La desinència de la primera persona del present d’indicatiu es pronuncia   -o

    – Verbs incoatius amb l’increment en -ix  (servix, partix)

    – Present de subjuntiu en  -e  i en  -a  (cante,cantes; perda,perdes)

    – El pronom feble   ens/-nos   passa a dir-se mos a totes les posicions.

    Aquest dialecte té paraules pròpies com per exemple: espill = mirall, llombrígol = melic, xic = noi, corder = xai, romer= romaní, granera = escombra, xiquet = nen, catxup = conillet, sangartalla = sargantana, pegar = encomanar, voler = estimar, obrer = paleta, vae = doncs si, palometa = papallona, sisquere = tant de bo i padar = aguantar.

    Persones conegudes que parlen aquest dialecte són el cantant Jordi Gasion i el grup de músics The Companys.

    En aquest vídeo podeu escoltar una cançó popular lleidatana cantada per Carles Hac Mor.

     Josiane Ferreira de Carvalho, Elena Beatrice Gindu, Mercè Tuset i Amanda Whithman

     

    EL VALENCIÀ

    El País Valencià és una regió d’Europa i de la Mediterrània, situat a l’est de la península Ibèrica. D’acord amb el seu Estatut d’autonomia, els seus  habitants, el poble Valencià, és una nacionalitat històrica constituïda com a comunitat autònoma d’Espanya amb el nom de Comunitat Valenciana. La seva referència històrica és tradicionalment el Regne de València, entitat política i administrativa que va existir durant cinc segles, des del 1239 fins al 1707.

    Els seus orígens es remunten al segle XIII, amb la colonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islàmics de València, Alpont, Dénia, i part de Múrcia. Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei Jaume I promulga els Furs de València el 1261 creant el Regne de València, amb dret territorial propi durant més de quatre segles.

    Administrativament limita a l’oest  amb Castella-la Manxa i Aragó, al sud amb Múrcia, i al nord amb Catalunya.

    Amb 5.084.502 d’habitants, representa un 35,6% de la població total dels territoris de parla catalana.

    Característiques 

    El valencià és el català que es parla a les terres valencianes. Aquest català va començar a establir-se com a llengua valenciana amb l’arribada dels repobladors cristians posteriors a la conquista de les nostres terres per les tropes catalano-aragoneses de Jaume I. En establir-se al País Valencià, els catalans aportaren la seva llengua (l’única que parlaven) i aquesta, per tant, és la que s’hi parla des del segle XIII.

    El valencià és una varietat diatòpica, és a dir, un dialecte geogràfic de la llengua catalana. Aquesta varietat es parla en la part meridional (sud) del domini lingüístic, en les zones catalanoparlants del País Valencià.

    Paraules pròpies

    Català central Valencià
    Anyell, xai Corder
    Avui Hui
    Amb En/ab
    Aquest/a Este/esta
    Cargol Caragol
    Diumenge Dumenge
    Espelma Ciri
    Esquitxar Esquitar
    Guineu Rabosa
    Mirall Espill
    Noi Xiquet
    Pagès Llaurador
    Patata Creïlla
    Vermell Roig
    Sortir Eixir

     

    Expressions i frases fetes en valencià

    A bon gat li encomanes el formatge / A bona porta s’agarra la fam / A cada bolet, una lliçó / A gos prim, tot són puces / Ací caic i allà m’alce / Ací peguí la agulla, ací la trobaré / Agarrar la figa pel capoll / Aixarop de pàmpol / Bona nit cresol que la llum s’apaga / A ningú li amarga un dolç / A on mengen dos, mengen tres / ¿A on va Miquel? A on hi ha mel / Els mals mai vénen a soles / Estar fet un crist / Estirar el braç més que la mànega / Fugir de foc i caure en les brases / Rascar-se la butaca / T’han bufat o t’han fet aire / Eixir de Guatemala i caure en guatepijor.

    Persones populars

    Rita Barberà Nolla (alcaldessa de València), Núria Roca Granell (presentadora de televisió), Francesc Xavier Errando  Mariscal (dissenyador i artista) i Luis Manuel Ferri Llopis Nino Bravo (cantant).

    Pau Alabajos és un cantant valencià. La cançó es diu Inventari.

     

     

    Lavinia Corman, Camila Lucarelli Mendes de Freitas, Mihaela Dana Pascaru i Rosario Vílchez

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Marinè: Gràcies als organitzadors per donar-me l’oportunitat de poder presentar Armènia, davant de les persones...
  • M. Dolors Figueras: M’agradaria felicitar les persones que han fet la xerrada del seu país: la Berta, la...
  • Marinè: Hola Marta, hola a tots. Si que és una actitut molt irrespectuós sobre la vostra pròpia llengua, la gent ha...
  • cursoslabisbal: Segurament, Marine, tens raó de dir que hauria estat bé que hi hagués més catalanoparlants a la...
  • Marinè: En general no estava mal del tot, però el lloc era massa tancat i la majoria de gent eren estrangers i el...

Núvol d'etiquetes

Elemental 2 General Intermedi 1 VxL