• Passeu, passeu…

    Aquí sota us deixo un vídeo d’una cançó molt significativa, segurament molts de vosaltres ja la coneixeu, Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa.

    Escolteu-la bé i trieu un dels personatges per fer-ne una descripció. Ho farem dimarts que ve a classe.

14 comentaris

  1. toñi

    27 Feb 18
    15:34 #

    És alt com un sant Pau, robust i fort, d’espatlles massa amples de les quals pengen uns
    braços llarguíssims amb unes mans desmesuradament grans.
    El seu cos és desproporcionat i rigíd, per això quan camina no pot controlar els seus
    moviments, fa la impressió que es va a desmanegar en qualsevol moment.
    De dalt a baix está ple de cicatrius exageradament marcades, fa l’efecte d’un trencaclosques
    macabre, és molt desagradable a la vista.
    El seu coll fort aguanta un cap massa gros, amb una lletja gran cicatriu al front, les celles
    poblades amaguenuns ulls tan negres com una nit tancada, és esgarrifosa la seva mirada buida i sense vida.
    El nas és gran i la seva boca té uns llavis fins i serrats en un rictus d’amargor, és molt
    difícil imaginar-los amb un somrriure.
    Vesteix roba fosca amb sabates de plataforma.
    Tot ell inspira una sensació de por i llàstima.

    Respondre

    1. Enric Yb

      09 Mar 18
      14:56 #

      El monstre del Dr. Frankenstein?

      Respondre

  2. Adela Poveda

    22 Feb 18
    16:14 #

    És un nen que viu amb els seus pares. És molt, molt petit, tan petit com un gran d’arròs.
    Té la cara rodona, els ulls són petits i rodons, a les galtes té colorets i el seu cabell és ros, lliso i curt.
    Porta pantalons llargs, samarreta de quadres i una armilla de borreguet. Al cap porta una boina vermella i negra, que sempre es la baixa fins a les orelles.
    És un xicot alegre, atrevit i emprenedor. Fa totes les coses amb valentia i seguretat per aconseguir els seus objetius.
    Malgrat la seva petita mesura, és un nen fort con un roure,
    Sempre que surt al carrer va cantant.

    Respondre

    1. Enric Yb

      09 Mar 18
      14:54 #

      Patufet?

      Respondre

  3. Emilio

    19 Feb 18
    20:57 #

    El personatge que he escollit, és en realitat una parella de personatges.

    L’un és l’ànima de la parella, té una capacitat innata tant per disfressar-se com per a buscar-se embolics, sempre està barallant-se amb el seu cap, tot i això la majoria de vegades acaba pensant alguna estratègia absurda per resoldre els casos encomanats. És alt, prim, i el seu cabell brilla per la seva absència, el seu nas sembla mitja albergínia pegada sota els ulls, damunt d’ell porta sempre enganxades les seves ulleres.
    L’altre personatge és el cervell d’aquesta fantàstica parella. És el cap i company de l’anterior. Gairebé tot ho fan junts i estan molt compenetrats, la majoria de vegades ell carrega amb les culpes per les ficades de pota del seu company, i és llavors quan s’enfada i té molta mala llet, tot i això son dos amics inseparables. És una miqueta més baix que el seu company, el seu cap està adornat amb dos pèls i duu sempre camisa blanca i pantalons vermells.

    Respondre

    1. Enric Yb

      09 Mar 18
      14:59 #

      En Mortadelo i Filemón, sense cap dubte!
      Eren els meus anti-herois preferits quan era nen, junt amb en Pepe Gotera i Otílio, i també el Botones Sacarino… quin sapastres… ha ha ha ha.

      Respondre

  4. Quynh Nhu HOANG

    18 Feb 18
    22:48 #

    És un personatge de ficció que té un aspecte molt peculiar, inconfusible i inoblidable. Tot i que el seu cos és gairebé rodó, es posa enutjat o mal humor cada vegada que el tracta de gros. Ell declara que està “només embolicat” o que “no està flac, això és tot”. Normalment porta uns pantalons de ratlles verticals de color blau i blanc, sostinguts per un cinturó verd amb un brot d’or rodó, un casc amb dues peces metàl·liques arrodonides i el cabell roig recollit en dues trenes.

    És un apassionat dels porcs senglars. Li encanta sortir al bosc a caçar-los. Malgrat la seva corpulència, el seu gust per la lluita i el plaer obvi de picar l’enemic, segueix sent un personatge molt infantil, sensible, susceptible i tendre.

    Respondre

    1. Enric Yb

      09 Mar 18
      15:01 #

      El meu cosí Obèlix…
      Compartim l’afició pels senglars, fets de tota manera. Inclús poc fets també.

      Respondre

  5. Japa

    17 Feb 18
    12:05 #

    Els tres porquets

    Hi havia una vegada tres germans porquets de pell rosada, pèl curt, orelles grans, un morro ample i humit; i una cueta rinxolada. Vestien roba de granja, camisa a quadres i pantalons de colors, sense sabates ja que amb els peus que tenien no en podien portar. Cada porquet era diferent a la resta dels seus germans, el germà gran era molt assenyat sempre pensant en el dia de demà, era un erudit de la construcción. El germà mitjà era una mica més esbojarrat i un manetes en el camp de la fusta. El germà petit en canvi no se li donaven molt bé les manulitats i era el més feliç dels tres.i Els tres vivien en una granja i com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d’abandonar la granja. Un dia van saltar la tanca i es van descorir el bosc i van decidir fer-hi tres casetes…..

    Respondre

  6. Aida Scarlat

    17 Feb 18
    11:25 #

    Popeye, el mariner

    És un noi de mitjana edat amb una manera vulgar i particular de parlar, perquè sempre té una pipa a la boca, que mai no treu fum. El seu nom prové de l’anglès “pop eye” que significa ull ixent o ull salto.
    La cara es gran amb una maixella preeminent i un nas gros i arrodonit. Porta una àncora tatuada a cadascun dels braços desproporcionats.
    Té una força sobrehumana, amplificada per la consumició exagerada d’espinacs. Sembla ser un somiatruites quan pensa a Olivia, la seva estimada, i és un fanfarró després de vèncer el seu enemic, el Brutus.
    El Popeye és un personatge carismàtic que sempre se surt amb la seva.

    Respondre

  7. CRUZ LACOMA ASTUDILLO

    15 Feb 18
    21:36 #

    Ni alta ni baixa, més grossa que prima, però ben plantada i eixerida. Els cabells sempre coberts amb un embolcall cridaner que li dona un aspecte més juvenil i la connecta amb els seus globus multicolors.
    Mai la veuràs trista i encara que estigui molt enfeinada sempre et saluda amb un gest amable i discret.
    Però sense cap mena de dubte el que més ens agrada és la seva veu, melodiosa i encisadora, que ens captiva sense remei, i ens obliga a comprar-li cada cap de setmana la seva feble i preuada mercaderia feta d’aire i plàstic.

    Respondre

    1. Enric Yb

      20 Feb 18
      10:29 #

      La dona dels glòbus, pot ser … ?

      Respondre

      1. CRUZ LACOMA ASTUDILLO

        20 Feb 18
        16:21 #

        Si Enric.

        Respondre

  8. Enric Yb

    14 Feb 18
    23:01 #

    És un dels meus herois. Un heroi silencios que mai diu res, que es mira el món des d’un pam i mig de terra, i de vegades, ni tan sols aixó. Hi ha moments que em fa pensar: no sé si dins del seu cervell s’hi cou una profunda filosofía de la vida, o simplement té les neurones en “stand bye”, i és pura mandra el que expresa la seva mirada, entre indiferent i disciplent; com si em digués: -ja sé el que penses, quan em mira de reull cap a munt, amb les seves grans orelles negres esteses a banda i banda del cap, el seu enorme morro blanc rematat amb una bola negra per nas, i la resta del seu cos, blanc i negre també, perfectament adaptat a la orografía del terreny.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Categories


Enllaços


Recursos


Etiquetes