• Mapa personal

    Després de treballar amb alguns textos descriptius i amb la descripció d’un personatge, ara us proposo de fer el vostre autoretrat a fi que tots ens puguem conèixer una mica més.

    Per tant, escriviu un text a l’apartat Comentaris amb tot allò que vulgueu que coneguem: físic, caràcter, aficions, fets de la vida que us hagin marcat… El text ha de contenir unes 120 paraules, aproximadament.

    Us deixo el meu a tall d’exemple:

    Vaig néixer a Reus fa 46 anys, això és el que diu el meu document d’identitat, però realment soc de poble, de Duesaigües, i com que allà no s’hi podia néixer (almenys en un hospital) la majoria de persones de la meva edat vam sortir de l’ou a la capital de la comarca.

    Com que em veieu molt sovint no us parlaré del meu físic perquè ja sabeu com soc. El que segurament no coneixeu gaire, o sí, és la meva manera de ser. Potser el que és més visible per a vosaltres és la meva paciència. També soc generosa, tranquil·la, passional, tant que per amor vaig deixar el que tenia i me’n vaig anar a viure en un raconet del Matarranya. M’agrada molt estar envoltada de natura, tot i que de vegades aquí la vida no sigui tan bucòlica com pugui semblar.

    Com a trets negatius us confessaré que soc molt tossuda, de vegades impacient, indecisa, molt tímida, i com deia ma mare: “de l’endemà de la fira”. Aspectes que amb els anys he anat polint, o almenys ho intento.

    Pel que fa a les meves aficions, m’agrada molt la música, de molts estils, sobretot, però, veure els músics en directe és una de les meves activitats preferides, sempre que puc, esclar.

    També m’agrada molt passejar per camins i senders, escoltar els moixons, contemplar el paisatge…

    Intuïu ara per què aquest blog té el nom que té?

    Per acabar, com que ja us he dit que m’agrada molt la música, us deixo una cançó del Roger Mas, músic solsonenc que m’entusiasma. Gaudiu-ne!

    En la rebequeria

  1. erica

    12 Mar 18
    18:03 #

    La veritat, he de dir que mès que parlar-ne, prefereixo escoltar.
    Sóc una noia de quasi 37 anys i, encara que he viscut a unes altres llocs, he nascut a Galicia i el meu cor li perteneix.
    D’una banda, sóc una dona molt normal…baixa, ni molt prima ni grossa, de cabells castanys, ulls grans i el nas acompaña als mateixos.
    I d’una altra, sóc simpática, amable, alegre, encara la processó va per a dins, també sóc tímida i una mica vergonyosa.
    M’agrada moltíssim els animals, com ja sabeu , i llegir, entre unes altres coses, metafísica i psicología. També m’agrada l’esport i el paddle surf.
    I estimo, amb tot el meu cor, a la meva familia i al meu home, que m’ha canviat la meva vida.

    Respondre

  2. maragones

    12 Mar 18
    17:02 #

    Demà dimarts us donaré la correcció d’aquesta tasca.

    Els que falteu hauríeu de fer-ho ja, perquè properament tindreu instruccions per a la segona tasca final i se us acumula feina!

    Respondre

  3. Aida Scarlat

    10 Mar 18
    9:48 #

    Sóc Aida i vaig néixer a Constanta a la riba del Mar Negre, el port més gran de Romania i la ciutat més gran de la regió de Dobrogea.
    Als 25 anys l’amor em va portar a la capital Bucarest i unes vacances a Catalunya van ser el factor decisiu sobre el lloc definitiu de la meva residencia.
    Sóc una persona alta tirant a 1,75. El meu cabell és ros, però hi ha una mica de trampa, ja que em faig metxes. Tinc els ulls grossos i verds com les maragdes, però queden amagats darrere les ulleres.
    Encara que sóc una persona respectuosa i tranquil·la quan m’enfado tinc un geni molt fort… la meva mare sempre em diu que sóc més tossuda que una mula. No m’agrada la falsedat i la gent que fa la pilota.
    Sóc molt estudiosa, llegeixo cada dia perquè vull conèixer moltes coses i me tranquil·litza escoltar música. Però la meva gran afició és entrar i caminar pel bosc, submergir-me dins del univers forestal ple d’olors i sensacions, per perdre la ment i per retrobar l’ànima, o per omplir-me d’energia.
    I necessito aquesta força per afrontar l’energia i gran caràcter de la meva preciosa filla de 10 anys

    Respondre

  4. Gemma Ausach Bertomeu

    06 Mar 18
    13:09 #

    Em dic Gemma, tinc 56 anys, vaig néixer a Tortosa per obligació perquè és on està l’hospital, però realment sóc de Deltebre. Desde 1982 que hem vaig casar estic vivint a Miami Platja, perquè el meu home que és de Terol tenia un começ aqui.
    Tinc 2 fills amb molta bellesa interior que es porten 17 anys de diferència.

    Medeixo 1’70, cabells castanys, ulls castanys tirant a verds i constitució grossa, hem sobren bastans quilos. Tinc un caràcter amable, tranquil i pacífic. Soc tossuda quan decideixo fer una cosa no paro fins que ho aconsegueixo. Però quan m’emprenyo tinc molt mal caràcter però m’enfado poques vegades.

    Les meves aficions la familia, el cap de setmana vaig a Deltebre que alli tinc la meva mare, la meva germana, el meu cunyat i els meus 2 nebots.
    Vaig acompanyada del meu home i dels 2 fills que ho són tot per mi.

    Respondre

  5. Adela Poveda

    06 Mar 18
    11:16 #

    És complicat descriure’s un mateix, però ho intentaré
    Sóc de Conca, però tota la meva infància i joventut vaig viure entre Conca i el poble del meu pare, que també és el meu poble, és diu Alarcón.
    Físicament ja em coneixeu, sóc alta, tot i que, sempre he estat molt prima ara no ho estic tant. El meu cabell és llarg, lliso i de color castany, i algú cabell blanc que sí que m’ha sortit.
    El meu caràcter és seriós, tímida i introvertida, encara que, poc a poc intent deixar-los a un costat.
    Semblo una persona tranquil·la, però en realitat sòc molt nerviosa, encara que procuro controlar-los i no exterioritzar-los. De vegades m’han jugat males passades.
    A somiadora crec que no em guanya ningú, sempre estic al meu món. També puc afegir que sóc molt despistada, tant que al llarg de la meva vida he perdut amistats, pot ser que no fossin tant amigues. Això, no impedeix que sigui molt amiga de les meves amigues.
    La lectura és una de las meves aficions, també ho és la música, pasejar, …, però el que realmente m’agrada és pintar amb diferents tècniques sobre fusta o cristall, em relaxa molt, i a més serveix per fer un regal.
    Com conseqüència d’un greu accident de trànsit, he après a veure la vida i a viure-la de diferent manera, així com a valorar el que realment és important.

    Respondre

    1. Enric Yb

      09 Mar 18
      11:09 #

      IIEEP…!
      M’agrada aquesta afició que dius tenir, de jugar amb pintures sobre fusta i vidre.

      Seria molt demanar que ens posessis alguna foto d’algun dels teus treballs?

      Amb les fustes encara m’atreveixo a fer algunes coses, però els vidres, és un material que conec molt poc i reconec que em fa una mica d’angúnia; no sé si serà algun trauma infantil…

      Per cert, no sé com, ni si es poden penjar fotos aquí. A veure si l’administradora ens ho pot explicar.

      Respondre

      1. maragones

        09 Mar 18
        16:50 #

        No es poden penjar fotos a través dels comentaris, sí que hi podeu posar un enllaç, per exemple.
        Al comentari del José Antonio hi ha l’enllaç al seu Facebook per si voleu veure els seus treballs en pintura.

        Si voleu posar alguna foto en algun dels vostres textos, me l’heu d’enviar via c/e i miraré de posar-l’hi.

        Respondre

  6. Quynh Nhu HOANG

    04 Mar 18
    19:55 #

    No podia presumir que soc una persona inoblidable pel meu aspecte físic quan estava al meu país, perquè tothom té més o menys la mateixa aparença. Però aquí a Europa, aquesta nana s’ha convertit en una bella exòtica per la seva pell morena, el seu nas xato i els seus ulls ametllats. Parlant d’aquesta manera, sembla que tinc molts complexos d’això, però al contrari, estic molt orgullosa de les meves orígens.

    No recordo en què any vaig néixer, però el que mai oblido és que vaig vindre a aquest món 2 anys després de la guerra del Vietnam. La vida postguerra era tan difícil que els records de la infància et deixen empremtes per sempre. De petita els nostres pares sempre ens deien que estudiar és l’única manera de sortir de la pobresa, ens obligaven a estudiar per tenir, almenys, uns bons bàsics conèixements per poder enfrontar-nos als desafiaments de la vida (encara que mai és suficient). I per la culpa dels meus pares (que constin que mai serà meva), soc molt tolerant i molt intransigent alhora. Entenc que la vida no és fácil, sempre estic disposada a ajudar als necessitats, acepto i intento corregir els errors, però al mateix temps exigeixo que la gent lluiti per millorar la seva vida, que no esperi que els donin tot fet.

    Un dels meus punts forts és que tinc una gran capacitat d’aprenentatge, d’adaptació i d’integració. És tan gran que penso que seria capaç de sobreviure si em trobés en una illa deserta com Robinson, però per si de cas, no intentaré temptar la sort. Estic molt bé on estic, i gràcies a la vida, puc aprofitar cada dia de la meva existència per estimar i per ser estimada.

    Respondre

  7. Enric Yb

    02 Mar 18
    14:56 #

    Sóc nascut a Barcelona el febrer del 1959, tot i que des de fa molts anys em considero d’aquí L’Hospitalet. Hi tinc casa des del 1972.

    Vaig estudiar i després treballar a Barcelona fins al 1997, quan finalment vaig aconseguir desempallegar-me de la gran ciutat grisa.
    Professionalment sóc una mena de tot terreny que ha tocat variades tecles dins del món de l’administració i gestió de la gran i també mitjana empresa.

    Tinc un caràcter afable i bona capacitat empàtica amb la gent; sorprenentment també, amb tot tipus d’animals.
    Sóc obert de mires amb tot, i sempre estic disposat a “enfótrement” de bona gana, de qualsevol cosa o situació, mai d’una persona, excepte de mi mateix.

    Sóc vitalista i m’agrada molt gaudir de bons glops de natura en estat pur i també de les bones estones que et regalen les bones amistats, compartint experiències, punts de vista i coneixements.
    Tant em podeu trobar a dalt d’una muntanya de 2000 m amb la meva moto en solitari, com al mig, o al fons del mar.

    M’aferro tossudament a la meva llibertat personal i fujo dels compromisos fatus, com del Dimoni.
    Sóc bastant reflexiu i analític amb tot, sense arribar a cap obsessió. Em considero èticament i emocionalment molt equilibrat; també gràcies al fet que no dono importància a les coses que no la tenen.

    Respondre

  8. Emilio

    28 Feb 18
    20:11 #

    JO MATEIX

    Vaig néixer l’any 1970, quan els meus pares vivien al carrer de les flors al centre històric de la meravellosa ciutat de Córdoba. Quan vaig fer un any de vida, vàrem venir a Catalunya, on van néixer les meves dues germanes, en aquesta fantàstica terra, vaig créixer, vaig estimar i també vaig barallar-me alguna vegada (d’una mà sobrarien dits), tot s’ha de dir, però el més important és que vaig passar a formar part de la meva família, formada per la meva dona una nena i un nen, a més de la gossa (que és l’única que em fa cas).
    Em considero una persona tranquil•la, sociable i correcta, molt amic dels meus amics.
    Durant el llarg de la meva vida he tingut nombroses aficions, actualment m’agrada molt l’esport a l’aire lliure, faig bicicleta de muntanya, trekking i m’agrada molt caminar, la naturalesa m’entusiasma, per mi és un goig pujar un cim i una vegada dalt, recrear-me durant 10 o 15 minuts, mirar el meu voltant i escoltar el silenci i la tranquil·litat, és el premi a un gran esforç, encara que com diuen a la muntanya, s’aconsegueix el cim quan arribes a casa.

    Respondre

  9. CRUZ LACOMA ASTUDILLO

    28 Feb 18
    10:03 #

    Soc una mica de tot arreu. Oscense de naixement, estudiant universitària a Barcelona, Bilbao és casa meva encara que temporalment, això crec, resideixo a l’Hospitalet de l’Infant.
    Des de gairebé sempre la gent m’ha dit que estic prima i jo sempre els he contestat, a vegades enfurismada, que jo soc prima que no és el mateix, i ben orgullosa de ser-ho. Ara porto els cabells més llargs que fa uns anys i això és gràcies a la insistència del meu marit que no es cansava de repetir-me, que amb aquesta llargària estaria més bonica. Em costa, però haig de donar-li la raó!

    Tinc un caràcter afable, gairebé sempre, però quan m’emprenyo millor fugir al més aviat possible del meu costat. Em diuen que gràcies a la combinació d’un perfil de marcat caràcter tècnic, per la meva formació acadèmica, i a la meva capacitat per connectar bé amb les persones, sempre tiro endavant amb èxit tots els projectes que engego. No soc una setciències, però és veritat que mai em canso d’aprendre i confio que això em pugui ajudar a mantenir el meu cervell sa i molt àgil durant molts anys.

    Respondre

  10. Japa

    27 Feb 18
    19:54 #

    Hola sóc José Antonio Pedrosa i encara que no els aparenti tinc 40 anys, vaig néixer a la capital del regne (Barcelona), mesuro 1´92, pèl castany, ulls clars i constitució prima. Sóc de fisonomia seriosa però quan se’m coneix sóc divertit i sempre estic de broma. El meu caràcter és amable i tranquil però de vegades trec a passejar el meu caràcter. Tinc molts defectes, entre ells la impaciència.
    La meva dona és de Montbrió del Camp i per amor em vaig queda en aquestes terres. De Tarragona m’agraden poques coses però cada vegada la tolero més. Trobo a faltar les comoditats de Barcelona i penso que la província de Tarragona està molt descuidada.
    Tinc 2 fills maquíssims, però macos macos, queda lleig que ho digui jo, però és que són molt macos (crec que no són meus)
    Una de les meves aficions és la pintura que també és la meva professió. Per això el nom artístic “JAPA” (José Antonio Pedrosa Arce)

    facebook.com/JapaPintors

    Respondre

    1. Enric Yb

      09 Mar 18
      21:43 #

      Fins ara no m’havia adonat que havies posat un enllaç al teu Facebook professional. M’ho ha fet veure la Magda, explicant-nos que no es poden penjar fotos directament.

      Ets un autèntic artista!
      Tens bon gust, aconsegueixes modificar l’estructura espacial que es fa en el cervell, del que contempla l’habitació que has pintat. Jugues amb els espais que et trobes i fas que semblin una altra cosa. M’agrada!

      No estic massa “à la page” de les noves tendències decoratives, però tinc entès que últimament triomfen els vinils de gran escala. T’has plantejat de fabricar-ne o fer-ne fer, i vendre’ls per internet? El de les branques florides és genial.

      Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Categories


Enllaços


Recursos


Etiquetes