• Paraules, paraules, paraules

    Aquí us deixo un vídeo d’un programa de TV3 (Quan arribin els marcians) que tracta de les paraules de la nostra llengua, les velles i les noves, i les que venen d’altres llengües.

    No és per treballar a classe, simplement m’ha semblat molt interessant que conegueu aquests punts de vista i que hi reflexioneu.

    El vídeo té una durada de 8 min, aproximadament.

     

  1. Enric Yb

    08 març 18
    22:13 #

    La globalització de les xarxes, letal per la llengua

    Certament, l’esbombada globalització és una arma de doble tall. M’ho ha fet veure la Carme Junyent (Grup d’Estudis de Llengües amenaçades UB), en la seva intervenció.

    Per una banda, els grans volums milloren qualsevol economia d’escala, optimitza recursos i fa que els béns materials de consum s’abarateixin.
    Per contra, amén de l’explotació dels recursos humans, moltes vegades indecent (això és un altre meló que ara no vull obrir), la globalització requereix, perquè així triomfi, que la llengua que utilitza com a vehicle de comunicació o màrqueting, sigui el més tendent a una i única.
    Això va en detriment directe de la resta de llengües que no han resultat ser la privilegiada d’internet. I ja no en parlem de les llengües minoritàries o en risc d’extinció.

    L’objectiu del gegantí poder fàctic que representa Google i companyia, és globalitzar també la llengua. Així, d’aquesta manera, si tots parléssim la mateixa, ens podrien tenir a tots a dins del mateix sac per poder-nos més fàcilment, bombardejar i gasejar amb publicitats dirigides i personalitzades. Un mono-mercat lingüístic representaria per a les grans multinacionals, un poder de penetració tan profund i extens, que em mareja només de pensar-ho.
    Dit d’una manera més barroera: Aspiren a tirar-se un pet i que tots els habitants del món els hi comprem, perquè tots sentim la mateixa olor i ens agrada a tots per igual. Fins aquest punt volen homogeneitzar-nos!

    També m’ha fet adonar, de quelcom sembla un paradigma: que com més diversitat lingüística tingui un territori, més afavoreix la supervivència de totes elles. És a dir, si només hi ha dues llengües, una acaba menjant-se a l’altra.
    Si n’hi ha moltes i s’estableix una norma de respecte general entre elles i es promocionen, fins i tot dintre d’una mena de competència equilibrada, el resultat és precisament que totes elles guanyen i es mantenen amb les seves riqueses i peculiaritats pròpies, pel sol fet de voler sobreviure i diferenciar-se de les altres.

    Així doncs, benvinguts i benvingudes tots els que aneu venint a casa nostra i porteu un diccionari a sota el braç i exòtics fonemes a la gola; perquè així és com fem casa de tots.


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Categories


Enllaços


Recursos


Etiquetes