• Calaix de sastre

    http://4.bp.blogspot.com/-i5T71DNlhQc/TVmu1-Yfv4I/AAAAAAAABZA/5Z6BFtxlHX0/s1600/crucifixi%25C3%25B3+anta+Eul%25C3%25A0lia.jpgL’expressió ser un calaix de sastre designa un lloc on s’acumulen coses diverses i desordenades. Ara ens va bé per anomenar una pàgina nova, on encabir aquells textos que no acaben de lligar amb l’activitat quotidiana i on podem concentrar també els comentaris sobre qüestions que no siguin estrictament del curs que, afortunadament, cada cop són més freqüents. L’estrenem amb les explicacions del Miquel sobre els martiris de Santa Eulàlia. Aquesta explicació, comenta, va quedar una mica enlaire perquè en la sortida de dissabte passat, hi havia públic infantil. Serà la primera col·laboració al nostre calaix de sastre.

    ♦Hi trobareu, a més, la resposta a un interrogant que es va plantejar en la sortida de dissabte sobre els Llimona: pintors, escultors? La resposta l’ha esbrinada en Juan Carlos.

    ♦En Miquel ens parla de les altres patrones de Barcelona. A nostre calaix hi trobareu una completa explicació.

    ♦En Juan Carlos esbrina l’origen de la paraula “c0ca”.

  1. Juan Carlos

    02 Abr 14
    12:49 #

    Hola Ramon,
    Per afegir comentaris al recent estrenat calaix, ho fem per aquesta via que estic fent servir jo ara ?. Ho dic perquè una vegada entres al calaix no hi dona opció de comentari, o no l’he vist.
    Molt bona idea, la trobava a faltar.
    Gràcies.
    Esgarrifosa i cruel la història dels martiris de la santa.
    Si et sembla bé, podies passar el darrer comentari que vaig fer a la secció de les consonants oclusives, al respecte dels Llimona, ja que té molt a veure amb la sortida del dissabte passat.
    Insisteixo en els agraïments cap al Miquel, per ser una enciclopèdia d’anècdotes molt interessants, i la seva voluntarietat a compartir-les que tant de bé ens fa.
    Fins demà.

    Respondre

  2. ramonfont

    03 Abr 14
    8:36 #

    Tens Raó, Juan Carlos. Com que la pàgina nova, el “calaix de sastre”, no admet comentaris, hauré d’anar-hi traspassant el que envieu per altres canals. Els altres canals són els comentaris a la pàgina principal, com heu els que fins ara heu participat en el bloc, o enviar un missatge per correu, cosa que també heu fet alguns. Us en recordo l’adreça: ramonfont@cpnl,.cat

    Respondre

  3. Juan Carlos

    03 Abr 14
    20:21 #

    Hola a tothom,
    A la classe va sorgir la qüestió al respecte de la diferència entre els mots “indi” i “hindú”, doncs no és el mateix.
    El terme “hindú” en comptes de ser un gentilici, denomina a les persones que professen l’hinduisme, una religió estesa per l’Orient sobretot, però trobem comunitats importants arreu del món.
    El mot “indi”, és el gentilici dels habitants de l’Índia.
    Si que és cert que es va estendre per tota Amèrica el terme indi, però utilitzat de manera pejorativa i en conseqüència han fet servir el mot hindú per diferenciar-lo del indi com persona non grata. Aquest costum l’hem agafat a Espanya però per diferenciar-lo dels indis americans de les pel·lícules de l’oest americà.
    Si us voleu estendre al respecte, a Wiquipèdia trobareu molt material.
    Salutacions.

    Respondre

  4. Miquel Hermoso

    05 Abr 14
    19:25 #

    L’adreça de l’exercici sobre el Baix Llobregat sembla que no és completa.
    Adjunto l’enllaç complet:

    http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20525&p_ex=baix%20llobregat

    Respondre

    1. ramonfont

      07 Abr 14
      8:56 #

      Gràcies, una altra vegada, Miquel!

      Respondre

  5. Juan Carlos

    10 Abr 14
    16:58 #

    Estem fent un curs de llengua catalana i pel mateix preu ens trobem un afegit sobre la història de Barcelona.
    Gracies Miquel.
    Bona Setmana Santa a tothom.

    Respondre

  6. Juan Carlos

    10 Abr 14
    17:05 #

    Pel coneixement de tots, en Jaume i jo li hem fet una visita al Joan Carles a l’hospital Broggi. L’hem trobat eixerit i amb bon aspecte.
    Per si coincideix algú, habitació 131.
    Ramon, li hem donat records de tothom i de la teva part, amb el missatge que ens has donat.
    Repeteixo, que gaudiu de les vacances.
    Fins el dimarts 22-4-14 a les 9’30 h a Can Ametller.
    Salutacions.

    Respondre

  7. Juan Carlos

    01 Mai 14
    12:29 #

    Hola,
    Avui comença el pont de l’1 de Maig. Aquest any és especial perquè ha caigut molt proper a la Setmana Santa i com sempre, això no ha agradat a tothom, és a dir, per a uns aquest dia sobra, ja que són massa festes juntes i provoca una aturada de productivitat; per a d’altres, ja està bé aquesta situació. i una minoria pensa que aquest pont està provocat per la festivitat del dia del Treballador i el que això representa, de manera que pensen que hauria de treballar-se aquest dia. Jo crec que estan tan errats com els que volen gaudir d’un dia lliure més.

    Per què dic això… Us ho explicaré amb una història:
    Hi havia una vegada uns nens i nenes petits i d’altres de més grans, i unes dones i uns homes, que estaven plorant la pèrdua d’uns éssers estimats que s’havien mort. Els més petits, en aquell moment, no sabien què havia passat, però uns abans i altres més tard es van assabentar que els seus estimats s’havien mort lluitant pels drets dels treballadors, i el millor és que havien aconseguit que, amb el seu sacrifici, els treballadors de tot el món occidental tinguessin uns drets que els permetrien gaudir de la seva vida personal i d’unes condicions laborals més humanes, ja que fins a aquell moment eren pràcticament explotats. Aquests fets van succeir a Xicago (EUA) al maig de l’any 1886 a l’anomenada “Revolta d’Haymarket”.

    Ja es portaven molts anys des de l’abolició de l’esclavitud a l’època de A. Lincoln, lluitant pels drets dels treballadors fins que l’1 de maig del 1886 van començar una sèrie de protestes del partit laborista de Xicago que van concloure de manera dramàtica tres dies desprès, quan en una manifestació pacífica, un desconegut va llençar una bomba als policies causant la mort d’algun d’ells. Això va fer que detinguessin vuit manifestants innocents i en un judici descaradament injust, els condemnessin a mort. Un d’ells no ho va suportar i se suïcidà; dos aconseguiren que els condemnessin a cadena perpètua i cinc foren ajusticiats.
    Doncs aquests, que en parlaven al principi, són els anomenats “màrtirs de Xicago” (jo hi afegiria els policies morts també com a màrtirs, al cap i a la fi els assassins van ser els mateixos que van condemnar els treballadors) i la raó per la que poc temps després del seu sacrifici, al Congrés Internacional Socialista celebrat a París el 1889, es declarés oficialment el 1 de maig com el dia mundial per a les “reivindicacions” dels treballadors, no per la festa dels treballadors (pensem que ja s’havien establert jornades de vuit hores, caps de setmana i festes de guardar) .
    Però, com tantes coses de la vida que van canviant d’intenció i forma, aquesta també va patir la seva metamorfosi i ens trobem que, avui en dia, ni respectem el record dels que van morir per aconseguir una vida digna per als treballadors ni fem servir aquest dia de la manera que fou concebut (al menys la majoria no ho pensen i una bona part dels que hi pensen ho fan per interessos subjectius, i no especifico ningú, perquè si ho fes hauria de dir, per exemple, els sindicats i la colla de vividors que els envolten).
    Per altra banda i malauradament, després de tants sacrificis com els dels màrtirs de Xicago i desprès de tanta lluita pels drets laborals, una bona part de nosaltres no tenim cap queixa laboral perquè del “ora et labora” solament ens queda l’“ora”, “vel ad opus”, és a dir: prega per treballar, ja que estem sense feina i la confiança cap els que ho poden solucionar totalment perduda.

    Aquells grans i petits que ploraven els seus estimats al principi d’aquesta narració, segurament ara plorarien però pel que hem convertit la seva lluita i el seu sacrifici, en un dia de festa i divertiment.

    I “conte contat,conte acabat” . Moralitat: de l’arbre caigut, tots en fan llenya.

    Salutacions i fins dimarts

    Salutacions i fins dimarts.

    Respondre

    1. neus

      04 Mai 14
      23:53 #

      Es molt interessant el que expliqués del 1r de maig. Tens raó de dir que els drets que es van aconseguir amb les morts d’aquells treballadors ara s’ha transformat en un dia festiu més on els que viuen del “cuento” surten el carrer i s’omplen la boca dient allò de “compañero”, de companys res de res.

      Respondre

  8. Juan Carlos

    03 Mai 14
    16:47 #

    Hola de nou,
    Com que l’últim dia de classe ens quedà a mitges l’aclariment dels noms que rep en català l’arbre que en castellà es diu “chopo”, doncs la qüestió queda d’aquesta manera:
    “Chopo” en català es diria “pollancre” o” xop” i són una diversitat d’arbre de la família dels “àlbers” i “àlbers” en castellà es diria “álamo”.
    Per tant, xop o pollancre són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor, tenen un creixement molt ràpid ( en quinze anys es poden talar ) i són de la família dels àlbers.
    En castellà hauríem de dir que, chopo és un arbre de la família dels álamos.
    Així, crec que pollancre i xop són sinònims perfectes i xop o pollancre serien sinònims imperfectes d’àlber, no??

    Salutacions.

    Respondre

    1. Ramon

      04 Mai 14
      17:24 #

      Claríssim! Només hi afegiré una mica de color local: al Baix Llobregat, si més no a la zona del Delta, dels pollancres també en diuen “polls”, “arbres polls”.

      Respondre

  9. neus

    04 Mai 14
    23:42 #

    Orígens del Dia de la Mare

    Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remunten a l’antiga Grècia, on es rendien honors a Gea, la mare dels déus Zeus, Posseidó i Hades.Igualment els romans van anomenar aquesta celebració La Hilaria quan la van agafar dels grecs, i la commemoració era el 15 de març en el temple de Cibeles. Durant tres dies es feien oferiments de dones espirituals. (Això no està demostrat)
    Els primers cristians van transformar aquestes celebracions en honor a la Verge Maria, la mare de Jesús. En el santoral catòlic, el 8 de desembre se celebra la festa de la Immaculada Concepció, data que es manté en la celebració del Dia de la Mare en alguns països, com Panamà.
    A Anglaterra cap al segle XVII, tenia lloc un esdeveniment similar, també dedicat a la Mare de Déu, que es denominava Diumenge de les Mares. Els nens concorrien a missa i tornaven a les seves llars amb regals per a les seves progenitores. Als Estats Units, en canvi, la celebració té els seus orígens cap a 1872, quan Julia Ward Howe, autora de l’Himne de batalla de la República, va suggerir que aquesta data fos dedicada a honorar la pau, i va començar celebrant cada any trobades en la ciutat de Boston, Massachusetts en commemoració del Dia de la Mare.
    Ana Jarvis, el 1905, va començar a enviar cartes a polítics, advocats i altres persones influents sol·licitant que es consagrés al Dia de la Mare el segon diumenge de maig i el 1910 ja se celebrava en molts estats de la Unió, i el 1912 va aconseguir que es creés l’Associació Internacional Dia de la Mare amb l’objectiu de promoure la seva iniciativa.
    Finalment, el 1914, el Congrés dels Estats Units va aprovar la data com a Dia de la Mare i la va declarar festa nacional, la qual cosa va ser recolzada pel President Woodrow Wilson.
    Més tard altres països es van adherir a aquesta iniciativa i aviat Ana va poder veure com més de 40 països del món celebraven el Dia de la Mare en dates similars.
    No obstant això, la festivitat impulsada per Ana Jarvis va començar a comercialitzar-se de tal manera que se’n desvirtuava l’origen. Això va motivar que Ana presentés una demanda, el 1923, perquè s’eliminés la data del calendari de festivitats oficials. El seu reclam, de gran abast, va provocar que fos arrestada per desordre durant una reunió de mares de soldats en lluita, que venien clavells blancs, el símbol que Jarvis havia impulsat per a identificar la data.
    Ana va lluitar amb insistència contra la idea que ella mateixa havia impulsat, perdent tot el suport d’aquells que la van acompanyar inicialment.
    En un reportatge que li van fer abans de la seva mort, Ana va esmentar el seu penediment per haver impulsat el Dia de la Mare, perquè ella mai s’hauria imaginat que aquest dia fos utilitzat com un dia purament comercial i no amb la finalitat que ella l’havia creat.

    La majoria dels països ho festegen al maig, generalment en diumenge.

    Respondre

    1. ramonfont

      05 Mai 14
      9:43 #

      Gràcies, Neus!

      És molt interessant i segur que molta d’aquesta informació ens era desconeguda.

      Respondre

    2. Juan Carlos

      05 Mai 14
      16:07 #

      Molt interessant Neus,
      Amb sinceritat, mai havia tingut la curiositat d’esbrinar els orígens de la celebració, però també he de dir el mateix respecte al dia del pare.

      De totes maneres faré la meva col·laboració al respecte. Hem de saber que el “dia de les mares” se celebrava a Espanya el dia de la Immaculada fins al 1965, que el van desplaçar a la data actual. A l’Església Catòlica evidentment s’han adaptat al canvi, però el 8 de desembre és el dia del santoral dedicat a la Verge (i com era costum des dels seus inicis, l’Església romana, també en aquest cas, va d’apropiar-se de la festa pagana). El 8 de desembre, doncs, també està dedicat a les mares inclús a l’actualitat; és a dir, els catòlics poden celebrar dues vegades a l’any aquesta commemoració cap a les mares (dic oficiosament).

      He trobat, ja esbrinant una mica més, que fins i tot als països a on la dona no es considera pràcticament per a res per una qüestió religiosa i de tradició, també dediquen un dia a les mares. Me n’alegro molt que tinguin aquesta consideració cap a les mares i a veure si arriba el dia que aquesta consideració passa a totes les dones.

      Tal com va veure l’Ana Jarvis al final de la seva vida i per a molts, el dia en qüestió així com d’altres (incloent el “dia dels pares”), no passen de ser unes dates totalment comercials, que han perdut el caràcter inicial de reconeixement, que des d’antic s’havia donat a les mares (com be expliques al teu comentari).

      Fins dimarts

      Respondre

  10. Juan Carlos

    09 Mai 14
    12:28 #

  11. Juan Carlos

    16 Mai 14
    13:10 #

    Hola,

    El dissabte 10 de maig gaudírem d’una altra passejada de la mà d’en Miquel pel Born.

    El Born fou un dels centres comercials més importants del Mediterrani a l’època, amb tots els oficis imaginables reflectits als noms dels carrers, carrerons i raconets a on es desenvolupaven.

    Born vol dir lloc de justes, i aquests enfrontaments a sobre d’un cavall i llança sota el braç se celebraven al que actualment coneixem com passeig del Born.

    El Fossar de les Moreres “on no s’enterra a cap traïdor…”, amb les moreres al costat de l’hostal a on féu de les seves Giacomo Casanova, i la flama constant del cementiri dels caiguts lluitant per Catalunya al 1714, va ser dels llocs que més em van impressionar.

    http://www.youtube.com/watch?v=irnYd7a72-A&NR=1

    Aquest enllaç que ens ha enviat el Miquel tracta de la poesia del “fossar de les moreres”, escolteu-lo, és impressionant.

    Molts dels llocs interessants que veiérem estan a la actualitat a mans d’empresaris que han fet del lloc una botiga o un bar/restaurant, en general amb molt de gust; ruïnes de muralla i restes arqueològiques a la vista, compartint l’interès del públic amb el gènere exposat a la venda i els serveis que aquests locals ofereixen.
    Això si, hem de dir que a tots aquests indrets ocupats pels comerços ens han facilitat l’entrada per contemplar el llegat històric sense cap problema. ¡¡¡Es que en Miquel ja té renom i el coneixen a tot arreu !!!

    Un dels últims llocs que veiérem fou una “ceca”, és a dir, casa de la moneda, un lloc on s’encunyaven les monedes noves i es canviaven les ja gastades per l’ús.
    Doncs resulta que a prop d’aquesta “ceca” hi havia un palau molt bonic i de renom i, degut a les cues que es provocaven a la ceca per bescanviar o agafar monedes, molts s’apropaven a veure’l i es va imposar popularment el nom de “meca” al palau famós, quedant feta la tant coneguda dita; “anar de la ceca a la meca”.
    Aquesta versió etimològica de la dita que ens va explicar en Miquel no va deixar satisfet a l’inquiet Jaume i d’altres, així que en Miquel em va encomanar l’aclariment deo dubte i així ho intentaré fer.

    DE CECA EN MECA

    No he trobat cap mena d’informació al respecte de la ruta ceca/meca de Barcelona, de manera que trasllado al Miquel l’exercici de documentar-nos. Sí que us resumiré les informacions que he trobat.

    Aquesta dita tant popular s’utilitza per indicar que alguna persona va d’un lloc a l’altre sense sentit específic, o que no troba el camí amb moltes confusions, etc, però, no té res a veure amb “ceca” com casa de la moneda, i “meca” com nom popular d’un palau a Barcelona, o “Meca” com lloc de peregrinació musulmana?

    N’he trobat varies versions:

    Ceca es va fer servir per tota Espanya però no amb el mateix sentit.

    Algunes zones d’Espanya i sobretot a Catalunya, va agafar el sentit de “casa de la moneda”, però pels altres, principalment als musulmans de Castella, ceca era un lloc de purificació, però, purificació de l’esperit o de l’economia?. Aquest punt no l’he pogut aclarir; en tot cas, deixem-ho com a lloc de purificació.
    D’aquesta manera, el sentit de la dita per als musulmans castellans podia haver sigut; “passa per la ceca (purifica’t) abans d’anar a la Meca” (com ja sabem la Meca és la ciutat Santa dels musulmans,on han d’anar anar almenys una vegada a la vida). Aquesta frase pot haver causat “de ceca en meca”?

    ANAR DE LA CECA A LA MECA
    Ara li donarem a “ceca” el sentit català i a veure què surt.

    Aquest mot és d’origen àrab (sikka) i vol dir “moneda-encuny”, peça de metall molt dur, més que el metall de les pròpies monedes, que es posava sobre la moneda nova i donant-li un cop de martell marcava el que fos en aquesta, texts, valor de la moneda, la imatge que pertanyés al moment, etc. Literalment, casa de la moneda en àrab seria; “dar-al-sikka”.

    Evidentment aquests musulmans catalans i altres musulmans d’Espanya podien haver-li donat el següent sentit; passem per la ceca (per agafar diners i cap a la Meca. Pot ser aquest el principi de la dita ?

    Altres diuen que aquesta expressió procedeix de l’últim viatge que va fer Mahoma de la Ceca (ciutat que ningú coneix ) a la Meca, la seva ciutat natal, i que va estar perdut un temps, per això s’aplica a persones que es troben perdudes pels camins del món o pel seu interior. Aquesta opinió, tot i que té alguna incoherència, pot ser pel seu sentit, de les més encertades.

    Però la versió més objectiva de totes les que hi he trobat no fa esment ni a la “ceca” com casa de la moneda, ni a la “Meca” com ciutat sagrada dels musulmans. L’expressió “de ceca i meca” va ser escampada per Cervantes, que la va posar en boca de Sancho Panza en més d’una ocasió:”Y lo que sería mejor y más acertado mi señor, fuera el volvernos a nuestro lugar… dejándonos de andar de ceca en meca, como dicen. (Parte 1ª, capítulo 18).
    Si ens hi fixem, diu “como dicen”, és a dir, ja existia aquesta expressió com una dita popular a l’època de Cervantes.

    També hem de fixar-nos que existeixen un munt de dobles paraules molt usades: “Oxte ni moxte, el oro y el moro, tiquis-miquis, teje-maneje, troche y moche… que tenen la peculiaritat que la segona paraula comença amb “m”. Segons alguns lingüistes és un costum molt antic que es fa servir com adverbi per emfatitzar certes expressions, si tal cosa és molt cara diríem” em va a costar “el oro y el moro”; per expressar que una persona és un ploramiques diríem, “ets un tiquis-miquis”, i per últim, L’exemple és clar, quan una persona està perduda se li diu que va “de la ceca a la meca”.

    Com veieu, un exemple més d’una de tantes expressions populars, que surten a vegades de simples costums populars sense res a veure amb certes coincidències aparents.

    Salutacions.
    Fins aviat.

    Respondre

  12. Juan Carlos

    25 Mai 14
    20:02 #

    Molt interessant l’origen de l’expressió ” can seixanta” i per si no s’entén el vídeo ens el deixa del tot clar.
    Us aconsello a tothom fer-li una ullada.
    Gracies Miquel, al final del curs haurem aconseguit un “calaix de sastre” molt interessant.
    Fins dimarts.
    Salutacions.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>