• Sant Jordi

    omneubanner-2014Quan tornem a començar serem a les portes de Sant Jordi, una de les grans diades catalanes, molt polièdrica: patró de Catalunya (religiosa), plena de roses i primavera (enamorats), dia del llibre i les lletres (reivindicativa)…

    Mentrestant, us penjo un portal de llibres, La llança de Sant Jordi, creat per Òmnium i l’associació d’editors, on podreu triar i remenar entre totes les novetats. Veureu que hi ha llibres de múltiples editorials, ordenats per gènere (Ficció / No Ficció  / Infantil i Juvenil) amb informació sobre cadascun d’ells. També hi ha concursos i premis, i el calendari d’activitats previstes.

    En fi, que, si voleu, estareu ben preparats per a la celebració!

    Què se celebra per Sant Jordi? Com i quan s’originen les celebracions? Què diu l’hagiografia popular del sant? Aquest escrit del Juan Carlos, enviat com a comentari en aquesta mateixa entrada ens ho aclareix:

    Porto molts anys vivint a Catalunya i mai se m’havia acudit esbrinar qui va ser en realitat St. Jordi, ni el perquè d’aquesta llegenda i celebració tant popular, i per últim per què regalem una rosa a les dones i ens regalen un llibre a nosaltres.
    Buscant informació, ens trobarem que St. Jordi de Capadòcia va ser un soldat romà del segle IV, en els temps de Dioclecià emperador, que va morir martiritzat pels propis romans al declarar-se cristià. El van martiritzar tres vegades al llarg de set anys, ja que quan el consideraven mort tornaven a trobar-lo amb vida. En l’últim martiri, desprès de molts patiments, el van decapitar per assegurar la seva mort. Però, com a tots els màrtirs, li van donar la vida eterna entre els mortals.
    Si ens havíem espantat escoltant els martiris de Sta. Eulàlia, feu una ullada a Viquipèdia al respecte dels martiris del sant, ja em direu el què!
    La tomba del sant és a Lod (Israel), però trobem relíquies del seu cos arreu del món occidenta: Roma, Venècia, Gènova, Conques (França) i als països catalans les trobem a Alcoi (València), Altarriba (la Segarra) i a la capella de la Generalitat de Barcelona.
    St. Jordi no és un personatge venerat per nosaltres solament, també forma part de la llegenda d’altres cultures com la musulmana que ja el consideraven un home sant des dels principis del seu coneixement (l’anomenaven “el cavaller verd”), i la croata que van ser els descobridors i difusors cap a l’Occident d’aquest sant i la seva història llegendària.
    Degut a la divulgació d’aquesta història arreu de l’Occident, s’han fet innombrables versions i una d’aquestes és la que tenim a Catalunya, que va succeir a Montblanc.
    No cal que l’expliqui, ja que tothom té una idea més o menys clara al respecte.
    Hem de saber també que St. Jordi comparteix amb St. Jaume el títol de “Matamoros” ja que els han vist lluitant, fins i tot junts, a diverses batalles contra els sarraïns.
    Per altra banda trobem que St. Jordi és patró de diversos territoris i nacions a part de Catalunya, com l’Aragó, Portugal, Anglaterra, Djibouti…, i el trobem com sant protector a Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc. Ja veieu com està d’estès el coneixement i importància d’aquest sant arreu del món.
    Bé, hem vist que St. Jordi és un sant universal i que a part de la llegenda del drac va ser un heroi, però per què el costum dels regals de la rosa i del llibre?
    Comencem amb la rosa, que possiblement el tenim clar la majoria, ja que surt de la llegenda del cavaller que, agafant una rosa del roser que havia crescut de la sang del drac, la dóna a la princesa. D’aquesta manera, tot el que es consideri un cavaller, ha d’oferir una rosa a la seva dama.
    I el llibre? Doncs resulta que el 23 d’abril de l’any 1616 va morir Cervantes i al any 1926 es declara aquest dia a Catalunya com el dia del llibre, coincidint amb el dia del Sant Patró.
    Així, per la divulgació de la cultura escrita, s’ha mantingut aquest costum de regalar un llibre.
    S’ha de entendre que a Catalunya, ja que coincideixen totes dues celebracions i per una qüestió pràctica tradicional, s’han solapat tots dos costums.

    I aquí s’acaba aquest assaig que m’he permès de compartir amb vosaltres per si us resol qualsevol dubte al respecte.

    Espero no haver fet cap pífia lingüística i històrica, així que demano si us plau al mestre i a tots, que arrangin el que sigui si es dóna el cas.

    .

    Sant Jordi de 2013. Nova York. El cafè català

    El cafè català de la Universitat de Columbia és el punt de trobada dels estudiants que aprenen català. En aquest petit reportatge, produït per ells mateixos,  expliquen què els va moure, un dia, a aprendre català. L’ha penjat Vilaweb, i m’ha semblat que us podria agradar.

  1. Juan Carlos

    21 Abr 14
    11:23 #

    Hola companys i companyes,
    Ja ha passat gairebé la Setmana Santa i aviat tornarem a la normalitat, una normalitat que de ben segur alguns voldríem canviar-la per altres situacions més esperançadores. Us desitjo a tots que hàgiu passat unes vacances molt entretingudes i profitoses.
    Bé, anem per feina.
    Porto molts anys vivint a Catalunya i mai se m’havia acudit esbrinar qui va ser en realitat St. Jordi, ni el perquè d’aquesta llegenda i celebració tant popular, i per últim per què regalem una rosa a les dones i ens regalen un llibre a nosaltres.
    Buscant informació, ens trobarem que St. Jordi de Capadòcia va ser un soldat romà del segle IV, en els temps de Dioclecià emperador, que va morir martiritzat pels propis romans al declarar-se cristià. El van martiritzar tres vegades al llarg de set anys, ja que quan el consideraven mort tornaven a trobar-lo amb vida. En l’últim martiri, desprès de molts patiments, el van decapitar per assegurar la seva mort. Però, com a tots els màrtirs, li van donar la vida eterna entre els mortals.
    Si ens havíem espantat escoltant els martiris de Sta. Eulàlia, feu una ullada a Viquipèdia al respecte dels martiris del sant, ja em direu el què!
    La tomba del sant és a Lod (Israel), però trobem relíquies del seu cos arreu del món occidenta: Roma, Venècia, Gènova, Conques (França) i als països catalans les trobem a Alcoi (València), Altarriba (la Segarra) i a la capella de la Generalitat de Barcelona.
    St. Jordi no és un personatge venerat per nosaltres solament, també forma part de la llegenda d’altres cultures com la musulmana que ja el consideraven un home sant des dels principis del seu coneixement (l’anomenaven “el cavaller verd”), i la croata que van ser els descobridors i difusors cap a l’Occident d’aquest sant i la seva història llegendària.
    Degut a la divulgació d’aquesta història arreu de l’Occident, s’han fet innombrables versions i una d’aquestes és la que tenim a Catalunya, que va succeir a Montblanc.
    No cal que l’expliqui, ja que tothom té una idea més o menys clara al respecte.
    Hem de saber també que St. Jordi comparteix amb St. Jaume el títol de “Matamoros” ja que els han vist lluitant, fins i tot junts, a diverses batalles contra els sarraïns.
    Per altra banda trobem que St. Jordi és patró de diversos territoris i nacions a part de Catalunya, com l’Aragó, Portugal, Anglaterra, Djibouti…, i el trobem com sant protector a Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc. Ja veieu com està d’estès el coneixement i importància d’aquest sant arreu del món.
    Bé, hem vist que St. Jordi és un sant universal i que a part de la llegenda del drac va ser un heroi, però per què el costum dels regals de la rosa i del llibre?
    Comencem amb la rosa, que possiblement el tenim clar la majoria, ja que surt de la llegenda del cavaller que, agafant una rosa del roser que havia crescut de la sang del drac, la dóna a la princesa. D’aquesta manera, tot el que es consideri un cavaller, ha d’oferir una rosa a la seva dama.
    I el llibre? Doncs resulta que el 23 d’abril de l’any 1616 va morir Cervantes i al any 1926 es declara aquest dia a Catalunya com el dia del llibre, coincidint amb el dia del Sant Patró.
    Així, per la divulgació de la cultura escrita, s’ha mantingut aquest costum de regalar un llibre.
    S’ha de entendre que a Catalunya, ja que coincideixen totes dues celebracions i per una qüestió pràctica tradicional, s’han solapat tots dos costums.

    I aquí s’acaba aquest assaig que m’he permès de compartir amb vosaltres per si us resol qualsevol dubte al respecte.

    Espero no haver fet cap pífia lingüística i històrica, així que demano si us plau al mestre i a tots, que arrangin el que sigui si es dóna el cas.
    Bona diada de St. Jordi per a tothom.

    Respondre

  2. ramonfont

    21 Abr 14
    20:54 #

    Molt bé, Juan Carlos. Has fet una repassada de quasi totes les celebracions del 23 d’abril. Proposo que, a partir de l’escrit, demà en parlem a classe.Us sembla?

    Respondre

  3. judith

    21 Abr 14
    21:14 #

    Gràcies Juan Carlos, m’ha semblat molt interesant, ja se sap, mai aniràs a dormir sense sapiguer una cosa més, Bona Pasqua a tots, fins demà que tornarem a clase, però aixó sí, contents i amb moltes ganes.

    Respondre

  4. Ruby

    22 Abr 14
    10:14 #

    Bon dia a tots, aprofito per fer una petita salutació, vaig tenir una mica de congestió de feina, dies abans de marxar a Colòmbia i no vaig poder acomiadar-me de vosaltres. Fa una setmana que vaig tornar i em feia molta il·lusió veure el bloc i saber com anaven tots, us desitjo molta sort i us envio una forta abraçada.

    Respondre

    1. Juan Carlos

      22 Abr 14
      16:44 #

      Hola Ruby, si vols que t’enviï un resum de les classes que has perdut, posa’m el teu correu al bloc o si et va millor al WhatsApp de aprenents o al meu, 675605921. Em dius els dies que hi has faltat i et faig l’enviament.
      Que vagi bé.
      Aprofito per a dir als que no estigueu afegits al WhatsApp d’aprenents que si voleu que us enviï resums doneu-me la vostra adreça electrònica i no em costa res afegir més adreces a l’enviament.
      Salutacions.

      Respondre

    2. ramonfont

      24 Abr 14
      13:41 #

      Ruby,

      En nom meu i de ben segur de la resta del grup agraïm la teva salutació. Esperem que les coses et vagin bé i que les puntes de feina no t’impedeixin de fer la teva vida. Sàpigues nosaltres -el teu grup- estarem contents de saber com et va tot. Si t’hi animes, has de saber que uns quants ens trobarem aquest divendres, dia 25, a 2/4 de 8 del vespre per celebrar la diada de Sant Jordi dels cursos de Molins. Serà a la Sala Gòtica i hi estàs convidada. També tenim pensat de fer un acte de final de curs al mes de juny; podràs seguir-ho al blog.

      Respondre

  5. Juan Carlos

    23 Abr 14
    19:35 #

    Hola col·legues,
    Avui he vist moltes coques, coques de St. Jordi, és clar. La millor de totes les que hi he vist va ser la de Neus (va enviar fotos per whatssapp al grup “aprenents”), quin aspecte !!!; un pa de pessic farcit amb quatre barres de melmelada (o alguna cosa semblant), i se m’ha acudit esbrinar el per què es diu “coca” a aquest menjar tant exquisit que es veu a tot arreu i a qualsevol dia, festiu o no, a Catalunya (en altres indrets també, però amb noms diferents: rosca, roscón, empanades salades, dolces etc.); coca per Reis, per St. Jordi, per St. Joan, coques dolces, salades…
    Doncs aquesta paraula té el seu origen a l’època carolíngia (Carlemany), cap el segle IX, d’una variant de l’idioma holandès, “fràncic”. La paraula inicial va ser “kok” i es va transformar de diverses maneres: en anglès “cake”, al alemany “kuchen” i a l’occità còca, (aquesta ja sona a casa nostra) i totes volen dir “pastís”.
    Va sorgir, com molts menjars típics, de restes de menjars o menjars mal fets que s’aprofitaven (com la pizza italiana o l’empanada gallega ).
    Quan la massa de pa no pujava de volum, la coïen plana, després l’endolcien amb sucre i la posaven pels postres. Evidentment ha evolucionat i degenerat a totes les varietats que ens podem imaginar.
    I això a mi ja m’ha deixat satisfet, un dubte menys, però amb molta gana…
    Fins demà nois i noies.

    Respondre

  6. Juan Carlos

    26 Abr 14
    17:33 #

    Bona tarda,
    Ahir assistírem a un dels actes de la nostra vila que se celebren per Sant Jordi.
    Fou un acte diferent a altres i el que ho ha fet diferent fou el sentit eclèctic que tingué, adaptant-se a una realitat cultural i lingüística que sovint oblidem, i és que les cultures i els idiomes amb els seus dialectes els gestem, els creem, els fem servir el poble, i es modifiquen a mida que es barregen amb altres llengües i cultures, i de sempre ha sigut així.
    Quan el nostre alcalde Joan Ramon Casals acomiadà l’acte, féu el comentari que el català també conté paraules ja acceptades de procedències de tot arreu; hem d’afegir, evident-ment, que no és solament al català on s’han barrejat les llengües.
    M’agraí molt l’incís.
    Tenim un clar exemple amb la paraula que vaig remenar a l’anterior comentari que vaig fer, “coca”, i com exemple intercultural la mateixa llegenda de Sant Jordi que també hi he tractat anteriorment.
    Com ens va dir el Mestre, “no era Sant Jordi tant català??”.
    Perquè dic això ?.
    Encara que hem de salvaguardar la nostra llengua i la nostra cultura com pròpia, a l’hora de conviure amb gent d’altres ètnies i cultures no hem d’oblidar que d’alguna manera i a algun lloc endins de qualsevol estranger, trobarem aquella reminiscència que, fins i tot llunyana per la distància i el temps, va ser un dels pilars de tota llengua i tota cultura inclosa la nostra.
    Felicitats al Jaume i la Gertrudis per la seva participació com ambaixadors de la llengua catalana i castellana respectivament, ho feren molt i molt bé.
    Que gaudiu d’un bon cap de setmana col·legues i fins dimarts a can Ametller.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>