Arxiu de la categoria ‘General’

  • Això ja s’ha acabat!

    IMG-WA0004 - PORTADA Avui, 10 de juliol, hem acabat el curs. Hem passat la setmana més intensa de l’any: exàmens escrits, exàmens orals i, finalment, els resultats. Crec, però, que podem fer un bon balanç del curs. Pel que m’heu anat dient, cadascú des de la seva situació personal, heu trobat el curs interessant, útil i amè.

    Aquest bloc és testimoni de moltes de les coses que hem fet. Les entrades de la pàgina inicial (amb els enllaços a les pàgines d’ortografia i morfosintaxi) són un complement del llibre i els apunts de classe; els enllaços de la dreta us permetran consultar i resoldre els dubtes que se us presentin. I a les Tasques i el Calaix de sastre, us podreu retrobar amb els companys. El nostre De mica en mica el deixo aquí, a la vostra disposició.

    Sobre el bloc, encara, un parell d’observacions: alguns -poquets, la veritat- hi heu participat molt activament o regularment. Us agraeixo aquesta participació, que ha li donat vida i color. No obstant això, no vull que entengueu que faig cap retret a a ningú. Em consta que molts més hi heu entrat repetidament al llarg del curs i us ha fet servei. Per a alguns, potser, ha estat la manera d’aproximar-vos a aquest món de les noves tecnologies de la comunicació.

    Ara, a l’hora de fer balanç observo que per a mi també ha estat una eina àgil: hi he penjat més entrades que dies de classe (hem fet 60 sessions i hi ha 57 entrades a la pàgina inicial, a banda de les de les pàgines estàtiques!) una prova que he percebut que era una dedicació que pagava la pena!

    Mafalda alumnes
    M'agradaria haver-vos ajudat a potenciar la curiositat i les ganes d'aprendre.

    .

    .Vull agrair-vos, finalment, el tracte que m’heu donat, cosa que m’ha facilitat la feina i ha fet que l’ambient de classe i les relacions de grup hagin estat exemplars. Parlant d’actituds positives, no puc deixar d’agrair l’actitud del Joan Carles, que ha ajudat tants companys amb el twiter, i el Miquel, que ens ha guiat pels carrers d’una Barcelona tan poc coneguda.

     Fotos  darrera classe

    Article complet

  • Sant Jordi

    omneubanner-2014Quan tornem a començar serem a les portes de Sant Jordi, una de les grans diades catalanes, molt polièdrica: patró de Catalunya (religiosa), plena de roses i primavera (enamorats), dia del llibre i les lletres (reivindicativa)…

    Mentrestant, us penjo un portal de llibres, La llança de Sant Jordi, creat per Òmnium i l’associació d’editors, on podreu triar i remenar entre totes les novetats. Veureu que hi ha llibres de múltiples editorials, ordenats per gènere (Ficció / No Ficció  / Infantil i Juvenil) amb informació sobre cadascun d’ells. També hi ha concursos i premis, i el calendari d’activitats previstes.

    En fi, que, si voleu, estareu ben preparats per a la celebració!

    Què se celebra per Sant Jordi? Com i quan s’originen les celebracions? Què diu l’hagiografia popular del sant? Aquest escrit del Juan Carlos, enviat com a comentari en aquesta mateixa entrada ens ho aclareix:

    Article complet

  • El Joan Carles evoluciona bé

    El Jaume i el Juan Carlos han fet una visita al Joan Carles a l’hospital i s’han afanyat a dir-nos que l’han trobat la mar de bé. Com que ho han hagut d’enviar com a comentari a l’entrada calaix de sastre, i pot passar desapercebut, us el trasllado aquí.

     

    Pel coneixement de tots, en Jaume i jo li hem fet una visita al Joan Carles a l’hospital Broggi. L’hem trobat eixerit i amb bon aspecte.
    Per si coincideix algú, habitació 131.
    Ramon, li hem donat records de tothom i de la teva part, amb el missatge que ens has donat.
    Repeteixo, que gaudiu de les vacances.
    Fins el dimarts 22-4-14 a les 9’30 h a Ca n’Ametller.
    Salutacions.

    Gràcies per anar-lo a veure i gràcies per representar-nos. Detalls com aquest mostren que ja funcionem com un grup!

    Bona Pasqua!

    Article complet

  • Calaix de sastre

    http://4.bp.blogspot.com/-i5T71DNlhQc/TVmu1-Yfv4I/AAAAAAAABZA/5Z6BFtxlHX0/s1600/crucifixi%25C3%25B3+anta+Eul%25C3%25A0lia.jpgL’expressió ser un calaix de sastre designa un lloc on s’acumulen coses diverses i desordenades. Ara ens va bé per anomenar una pàgina nova, on encabir aquells textos que no acaben de lligar amb l’activitat quotidiana i on podem concentrar també els comentaris sobre qüestions que no siguin estrictament del curs que, afortunadament, cada cop són més freqüents. L’estrenem amb les explicacions del Miquel sobre els martiris de Santa Eulàlia. Aquesta explicació, comenta, va quedar una mica enlaire perquè en la sortida de dissabte passat, hi havia públic infantil. Serà la primera col·laboració al nostre calaix de sastre.

    ♦Hi trobareu, a més, la resposta a un interrogant que es va plantejar en la sortida de dissabte sobre els Llimona: pintors, escultors? La resposta l’ha esbrinada en Juan Carlos.

    ♦En Miquel ens parla de les altres patrones de Barcelona. A nostre calaix hi trobareu una completa explicació.

    ♦En Juan Carlos esbrina l’origen de la paraula “c0ca”.

    Article complet

  • Les Homilies d’Organyà ja no són el text més antic

     El més antic és de la primera meitat del s. XI

    http://mandongo.cat/wp-content/uploads/2014/01/mandongo_dossier_premsa.jpg

    .

    Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou texts coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que es coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres.

    Per llegir l’article complet

    Article complet

  • Carnestoltes

    carnestoltesEl  Carnaval  és una  de  les festes més populars arreu del món. Cronològicament  precedeix l’austeritat i la penitència de la quaresma.

    Comença el Dijous Gras i acaba amb l’enterrament de la sardina o també, com a molts pobles dels Pirineus, amb la crema o  enterrament   del  Carnestoltes, el dimarts de carnaval. El dia següent és Dimecres de Cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta dies per Pasqua).

    El Carnaval ja el celebraven egipcis, jueus, grecs… Així podem entendre les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També se’l relaciona amb les celebracions paganes   d’alegria per l’arribada de la primavera i les disfresses, que simbolitzen el  canvi  que  realitza  la  natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és en l’edat   mitjana  i en especial a  Itàlia, on pren una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivitat.

    El   carnestoltes, com solem anomenar-lo en les nostres terres,  prengué personalitat  pròpia.   Era   un   senyor   molt   desenfrenat,  a qui  agradaven molt les dones, la broma i  que manava mentre durava la festa. Però la gent,  cansada de veure’l fer malifetes, l’apressava, el passejava pel poble i era conduït a un jutjat popular, on era condemnat a morir penjat i, perquè fins i tot l’esperit desaparegués del poble, el cremaven i així tornava la pau a les cases. En alguns pobles el Carnestoltes deixava escrit abans  de morir, un testament,  on  es  reia de  les  malifetes realitzades i d’alguns dels habitants del poble.

    Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i
    un   nas   llarg,  es penjava  a la vista de tothom  i  després   es   passejava  pel  poble,  fins  ser  jutjat i ajusticiat.

    El Carnaval representa, doncs, una llicència controlada de la rutina diària i  la quotidianitat:   dies de ballar, cantar, empaitar les dones, fer bromes, menjar molta carn -origen dels actuals ranxos- bones fartanades per poder suportar l’exigència  del  dejuni quaresmal.

    Com  que  abans  no  ni havia  recursos per comprar màscares, el jovent s’emmascarava la cara amb cendra i quan veien alguna persona que no anava disfressada la perseguien amb una escombra i li  tiraven serradures  i  cendra  perquè  quedés  disfressat. Si trobaven algú treballant el lligaven de mans i li posaven una multa; normalment tot s’arreglava amb algun trago de vi o alguna cosa de menjar. Han estat diversos els períodes on s’ha prohibit el  Carnestoltes. Felip V, el va abolir,  amb el pretext que màscares i disfresses donaven anonimat a venjances. Carles III n’aixecà la prohibició, i el 1773 es prohibeix de nou l’ús de capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí el Carnaval arreu del país, essent permès exclusivament per als infants. (Text de Toni Alet, XTEC)

    Article complet

  • Segona visita guiada a Barcino

    MiquelEn Miquel proposa una data per a la segona visita guiada a Barcelona: el dissabte, 15 de febrer. Serà una visita repetida, adreçada a aquells qui no vau assistir a la primera i vau dir que us hauria agradat anar-hi.

    El Miquel mateix us ho explica:

    El dissabte 15 de febrer quedarem a la estació de Molins a ¾ de 10 per anar amb tren a plaça de Catalunya, passejarem fins la una, amb la previsió de arribar a Molins a les dues. No esta previst fer parades per prendre cafè ni esmorzar.

     Els que hi estigueu interessats, feu-me arribar un correu a : miquel.hermoso@gmail.com amb el telèfon (per si hi ha cap incidència) i el nombre d’assistents. Per a qualsevol aclariment truqueu-me al 609337068

     Per necessitats de mobilitat el grup no pot ser mes gran de 12 persones. Si cal, posteriorment podríem fer un altra sortida.

     Si a alguns us va millor fer la sortida un diumenge, en podem parlar i mirar de trobar una data que vagi bé.

    IMG-20140220-WA0002

    IMG-20140220-WA0001

    Article complet

  • Per Nadal també passen coses…

    ocell finestraANÈCDOTES

    Acabem de comprovar que el període de Nadal, lluny dels tòpics més freqüents, és un període ric en activitats, experiències i aventures… i ple de sorpreses!

    Com podeu veure, m’he decidit penjar les anècdotes que heu explicat. Totes juntes fan molt de goig i n’hi ha per sucar-hi melindros. Ja ho veureu!

    Anècdotes de Nadal

    Per si teniu problemes a obrir aquest enllaç, també les he penjades a la pàgina de tasques.

     

    Article complet

  • La setmana dels barbuts, el fred és aquí

     En la tradició popular catalana hi ha una munió de sants, representats amb barbes llargues i espesses, que se celebren en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, popularment s’ha batejat aquest període amb el nom de  “Setmana dels Barbuts”.

     Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui hi inclou Sant Fruitós (20 de gener), Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors.

     Popularment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites  així ho recullen:

     Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds cascarruts.

     Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.

     La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.

     Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.

     En aquest cas, ciència i tradició van de bracet:  segons l’“Assaig d’un vocabulari meteorològic català” escrit per Eduard Fontserè (1948), al nostre país el dia de menor temperatura mitjana s’escau cap al 15 de gener.

     

    (Basat en: http://ciencia.ara.cat/tempspeltemps/2011/01/14/la-setmana-dels-barbuts/)

    Article complet

  • Exercicis de control 28-D

    Llufa 2Fa dies que no ens veiem i encara en queden uns quants per tornar-nos a trobar. Per sentit de la responsabilitat, em veig empès a posar-vos exercicis.  Us els passo en aquesta fitxa.

    Us agrairé que els feu tan aviat com pugueu i, si és possible, demà mateix me’ls envieu.

    Us desitjo un bon any 2014!

    Article complet