Consorci per a la Normalització Lingüística
Apa, ara toca reconèixer i pronunciar la essa sonora i sorda. Com que ja hem teoritzat prou a classe, em limito a enllaçar un parell d’aplicacions que us poden ajudar. El primer enllaç, per practicar i reconèixer els sons. El segon, un quants dictats amb els sons de la essa per practicar-ne l’ortografia.
Si encara us en calen més, feu aquest altre exercici o proveu de llegir aquesta llista de mots amb essa sonora,
Estan formats per la suma de dues o més paraules, que es poden escriure amb guionet o juntes. Per exemple:
Para-sol: para + sol
Trencanous: trenca + nous
Autoescola: auto + escola
Maldecaps: mal + de + caps
Allioli: all + i + oli
Cara-rodona: cara + rodona
Obrellaunes: obre + llaunes
Pots ampliar aquests conceptes a la pàgina de fonètica i ortografia.
Vam començar el darrer trimestre del curs parlant dels components de l’oració, el subjecte, el verb i els complements (directe, l’indirecte, circumstancials…) i dels pronoms febles, que ens estalvien moltes repeticions innecessàries.
En aquesta entrada, procuraré recollir el que hem anat veient. D’entrada us presento un esquema que explica com podem reconèixer els complements i quins pronoms febles els substitueixen. Està extret d’un manual aparegut recentment, que presenta les qüestions gramaticals de manera clara i esquemàtica (i amb exercicis autocorrectius): El català escrit. Manual d’autoaprenentatge, de l’editorial Barcanova. Crec que us pot ajudar:
Complements del verb i substitució pronominal
Per ampliar la informació, consulta la pàgina de morfologia i sintaxi.
Tornem a repassar la pronunciació de les e i les o obertes i tancades i, aquest cop, ho fem amb els exercicis del llibre. Em sembla que us anirà bé tenir-ne el solucionari (i la pronunciació) per tal de poder acabar de reconèixer o pronunciar aquests sons. Recordeu que també podeu fer-ho en altres exercicis penjats a començament del segon trimestre en aquest bloc (Les vocals, 14 de gener).
Pàgina 104, exercici 14:
.
.
Pàgina 119, exercici 16:.
.
A començament de paraula i entre vocals, l’escriptura de p/b, t/c o c/g no presenta cap problema, ja que la pronúncia ens indica clarament quina consonant s’ha d’escriure (pala/bala;to/do; cos/gos), però a final de paraula o de síl·laba, aquestes parelles de consonants sonen igual.
Per resoldre aquest problema ortogràfic s’han d’aplicar aquestes normes.
A les pàgines 99 i 125 del llibre, trobaràs notes sobre la pronunciació d’aquests sons.
Exercici 1 autocorrectiu
Exercici 2 autocorrectiu
Exercici 3 autocorrectiu
Ha arribat l’hora de fixar-nos en els verbs. En les llengües romàniques, els verbs són força complexos, però com que són elements imprescindibles per a la comunicació, ens hi hem de posar immediatament!.
Oi que a cada frase que diem hi ha un verb? Oi que no parem d’encadenar frases del matí al vespre? Doncs si som capaços de fer anar els verbs durant tot el dia, no deuen ser tan difícils…
Segurament us anirà bé tenir a mà recursos fàcils per treballar amb els verbs. Us en presento dos: un llibre i un web. Recórrer-hi us anirà bé per resoldre qualsevol dubte en qualsevol forma verbal que hagueu de consultar:
.
Els verbs catalans conjugats. Joan Baptista Xuriguera. Editorial Claret. Col·lecció Pompeu Fabra 6. Aquest manual és un clàssic que moltes generacions d’aprenents hem tingut com a manual de capçalera!
El portal verbs catalans.com. Aquest portal permet veure la conjugació de més de 10.000 verbs amb variants lingüístiques, accepcions i usos preposicionals; permet fer les entrades en qualsevol forma verbal; presenta sinònims, antònims i altres expressions afins al verb conjugat. Des de la casella «Practiqueu» es poden assajar les flexions posant l’infinitiu que vulguem.
Una ajudeta
A la pàgina de morfologia i sintaxi pots consultar altres qüestions de morfologia verbal.
En parlar dels quantificadors, vèiem que en alguns casos la parla col·loquial i l’estàndard no acabaven de coincidir: hi ha “forces” persones a la plaça, no hi haurà “prous” cadires…
També hi ha alguna confusió entre gens, res i cap…
Si voleu, a la pàgina de morfologia i sintaxi ho podreu practicar.
Accentuar bé no és excessivament difícil, si s’han adquirit unes quantes habilitats prèvies: és el que vam començar a practicar abans de Nadal.
En aquesta entrada us les he agrupades perquè cadascú de vosaltres, a casa, les pugui exercitar si veu que no les acaba de dominar. Aquestes habilitats ens han de permetre aplicar les normes de l’accent gràfic amb seguretat (ep! ja sabeu que en cas de dubte haurem de seguir consultant el diccionari!).
Exercicis accentuació – Solucionari
.
Un cop hem arribat aquí, només ens queda aplicar la norma:
Per ampliar aquests conceptes consulteu la pàgina de fonètica i ortografia.
Ens hem començat a fixar en la funció dels signes de puntuació. Hem vist la relació entre aquests i les pauses i canvis de to que fem quan parlem i, per això, penjo aquest quadre explicatiu de l’us dels signes de puntuació
També poden ser útils uns quants exercicis, amb solucionari, per practicar la puntuació:
S’escriu b:
. Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
. Darrere de m: embenar, ambició, amb.
. Alternant amb p: saber (sap), caber (cap), llobató (llop).
S’escriu v:
. Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent.
. Alternant amb u: escriviu (escriure), nevar (neu), meva (meu), bevia (beu).
. Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v:
cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven.