“Mira que hi havia passat tota la vida, per aquí, i mai no m’hi havia fixat!” va ser possiblement la frase més repetida aquest dissabte. El Miquel, que controlava el temps i el ritme de forma magistral, no va parar de fer-nos preguntes intencionades, donar-nos explicacions i descobrir-nos secrets i llegendes al llarg de tot el recorregut. I se’ns va fer curt!
Les sorpreses van començar a la mateixa plaça de Catalunya. Després vam saber per què se’n diu Portal i de l’Àngel, al carrer més comercial de Barcelona; i la increïble història del termòmetre de can Cottet; i l’evolució de can Jorba, i de la seu de Catalana de Gas…
I l’església de Santa Anna, amagada, ensorrada i refeta, amb un passat vinculat als ordres de Jerusalem i del Temple… i a Samaranch, el de la flor al cul (sic)…
A la Barcelona Romana vam veure, com si fos ara, els aqüeductes que la proveïen d’aigua potable, les muralles, les torres, el Cardus i el Decumanus, el temple d’August, i el cim del mont Tàber.
Vam veure la catedral pel davant i pel darrere, de la façana neogòtica al portal de Sant Iu i l’absis. Vam aixecar els ulls envers les gàrgoles, i les campanes; i el cargol del mestre d’obres cornut… i a la Plaça del Rei, el Tinell, el mirador del rei Martí, la casa del Lloctinent i el museu Marès.
En resum, que se’ns va fer l’hora de dinar abans d’acabar la ruta prevista, i del fred que feia, ni ens n’adonàvem (bé, de tant en tant, sí, brrrrr!)
Fotos enviades pel Jaume F.
Fotos enviades per la Neus
Article complet
