RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

52 comentaris

  1. Manoli Carmona

    24 Oct 12
    12:34 #

    Les propostes del professor Trujillo m’han semblat, principalment, constructives i motivadores.

    Considero que si les seves reflexions es portessin a terme habitualment, un estudiant “desmotivat” podria replantejar-se el seu futur immediat, ja que per una banda parla de la socialització (compartir impressions i coneixements), i per altra valora l’alumne no només com la part que rep l’ensenyament, sinó com un partícip del que està aprenent.

    Crec que és difícil que un estudiant trobi al•licients amb el típic aprenentatge de prendre apunts, estudiar i transcriure el que ha après, sense possibilitat de fer aportacions ni crítiques. El fet de poder implicar-te amb el que t’estan ensenyant, i poder compartir coneixements i impressions t’enriqueix molt més, no més a nivell cultural, sinó també com a persona.

    Els mètodes d’ensenyament eminentment pràctics i col•laboratius poden fer que l’alumne se senti protagonista, donat que serà ell qui haurà d’encetar una feina a partir dels coneixements compartits.

    En resum, hi estic d’acord amb el professor respecte a la necessitat de canvi de l’escola tradicional, que en moltes ocasions, fa que els joves deixin d’estudiar, convertint-se en “ni-nis”, amb els problemes laborals i socials que això els hi pot portar.

    Penso, també, que una avaluació progressiva és molt més motivant que un examen on et jugues aprovar o no una assignatura. En definitiva, hi estic d’acord amb aquesta filosofia de l’estudiant com a emprenedor, treballant en equip, i aprenent mitjançant projectes i TIC per poder portar a la pràctica els seus coneixements.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      20:56 #

      Manoli,

      La millor manera que un alumne es motivi pel seu aprenentatge és que n’esdevingui el vertader protagonista. Per tant, com el professor andalús dónes pistes per aconseguir-ho.

      Respondre

  2. Marta Estadella

    24 Oct 12
    20:40 #

    Després de llegir aquesta presentació, és necessàri reflexionar.
    Considero que una de les claus que han sortit, és la cultura compartida. És basa en un procés que es dóna a través de la comunicació.
    El que pretén és passar d’una acció individual a una acció col·lecitva que és més enriquidora.
    Hem d’incidir en les generacions que anem creant. No aquelles que només es basin en treballar, sinó en adquirir la capacitat de ser flexibles, que poguin gestionar i produir el seu pròpi pensament i accions.
    Segons aquesta presentació, ens parlen de dues pedagogies: Pedagogia Tòxica i la Pedagogia Orgànica.
    Hem d’evitar la Tòxica, aquella que no dóna pas a coneixement crític. D’aquesta manera no podrem generar un coneixement pròpi.
    En aquesta Pedagogia no interesa la participació de l’estudiant, sinò què es basa en l’ensenyament tradicional, és a dir, aquell que promou les classes magistrals i no deixa que els alumnes poguin expressar les seves opinions.
    També, només es centra en l’avaluació i no es té en compte el procés d’ensenyament-aprenentatge que casdascú va realitzant al llarg del curs.
    Hem de tenir en compte que no es deixa que es provoqui la reflexió.
    En canvi, la Pedagogia Orgànica acull la perspectiva dels alumnes. Es centra més en la pràctica i no tant en la teoria. S’ensenya a partir de les necessitats de l’alumne i per aquest motiu, s’esdevé un aprenentatge cooperatiu. Hem d’incidir en els projectes de creació, investigació, aprenentatge…
    Penso que els mestres hem de concienciar-nos més i incloure en les nostres estratègies, recursos com les noves tecnologies: blocs d’aula, portafoli, diaris d’aprenentatge,… per poder incloure la reflexió com a eina imprescindible.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      20:58 #

      Marta,

      Caram, una altra del ram. Em sembla que concretes prou bé els dos tipus de pedagogies.

      Respondre

  3. Marc Sau

    25 Oct 12
    16:41 #

    L’autor Fernando Trujillo Sáez, només començar ens deixa clara una cosa: l’individu per sí sol no és capaç de fer pràcticament res. Necessitem dels altres i els altres necessiten de mi. Tal i com diu en una de les diapositives: “l’existència d’un altre em dona esperança”.
    És molt important el factor del grup, i l’autor aposta pel que anomena una “cultura compartida”. En aquesta idea de grup hi intervé un factor clau com és la comunicació i negociació.
    La idea principal, que comparteixo totalment amb l’autor, és que tant els “joves ni-ni” com els “joves si-si” són estudiants que fracassen en la nostra societat tal i com està organitzada, perquè la metodologia educativa està mal encaminada ja que no dona una llibertat i només els hi va en contra. És com una fàbrica de producció de idees en la que els coneixements venen imposats i no es dona possibilitat de que el jove pugui generar coneixements propis.
    L’ensenyament tal i com està muntat desmotiva als estudiants i aquest és el primer pas per veure que si aquest primer pas no és motivador, els següents tampoc ho poden ser.
    L’altre factor és la competitivitat de la nostra societat que fa que molts pocs estudiants puguin aguantar i seguir amb el que veritablement els interessa.
    Vivim en una vida de resultats i això també es transmet als joves des de ben petits.
    L’autor també és molt crític amb l’aprenentatge memorístic actual, en el qual tampoc es deixa cap tipus de reflexió per part de l’estudiant.
    Tots aquests factors sumat al factor de que és millor no criticar ni qüestionar res de com s’està fent fins ara, és el que fa que ens trobem en la situació de l’educació actual.
    Fernando Trujillo aposta per una educació més comunicativa, de descobriment compartit.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:00 #

      Marc,

      Recordem que l’home és un animal social i que aquesta socialització li ha permès desenvolupar el llenguatge com a eina de comunicació, i d’aprenentatge.

      Respondre

  4. Benet

    25 Oct 12
    17:56 #

    Canviarà la metodologia en els centres educatius en algun moment de la nostra història? O solament se’ns canvien les lleis d’educació cada 4 o 5 anys i ja tenim la nostra ànima “descansada” per l’aportació que s’ha fet a la societat?
    És cert i està demostrat que no treballem sols, que la majoria del nostre treball és compartit entre iguals, que no prenem decisions sense fer alguna que altra consulta; però no ês menys cert que demanem als nostres alumnes la individualització de la seva feina, el silenci total a l’aula, la importància de copiar, la importància de respondre allò que el professor vol escoltar, la importància fer els deures; però on està el treball cooperatiu, el dret a equivocar-se, la satisfacció d’aprendre de les errades.
    Tenim un sistema educatiu enquilosat, un sistema educatiu que afavoreix la repetició i la memória per la memòria; significa més feina pel professorat o una feina diferent i una forma d’encarar les classes de forma diferent.
    Les eines TIC ens ajuden a fer un millor seguiment de l’alumne i requereix per part de l’alumne honestetat i treball i una retroacció bastant ràpida del professor.
    El canvi està cada vegada més aprop

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:07 #

      Benet,

      Aportes la reflexió del paper que haurien de tenir els governants. Apostar per l’educació és apostar pel futur, no una moneda partidista. Celebro aquest optimisme teu. Ara bé, la innovació fa por a les aules, des d’una banda o des de l’altra. El professorat no està acostumat a perdre l’autoritat.

      Respondre

      1. Benet

        06 Nov 12
        22:05 #

        Per por no hi ha forma de canviar la metodologia en els centres, els profes sempre volen tenirmla paella pel mànec impensar que porten el rumb del vaixell, quan els alumnes van en avió a en llanxa de tres motors(aquelles que utilizen els traficants per nomser enxampats per la policia)

        Respondre

  5. Raquel Abellón

    26 Oct 12
    9:12 #

    En primer lloc dir que estic totalment d’acord amb el Sr. Fernando Trujillo “una altra cultura és possible”, crec que un percentatge molt baix del conjunt dels coneixements que utilitzem per desenvolupar el nostre treball ho hem adquirit pels estudis , cursos, seminaris i altres accions formatives que ens han preparat per fer la nostra professió, però la resta s’adquireixen per altres vies com l’ús de les TIC.

    Amb bon criteri és una bona eina on poder agafar moltes idees i coneixements que ens permet tenir un gran avantatge que és enriquir-nos amb les multituds d’opinions, comentaris i fonts on extreure la informació i ens dona la possibilitat d’aprofitar al màxim les noves tecnologies de la comunicació i de la informació.

    Per tant les TIC, ens enriqueixen i ens ajuden en el nostre aprenentatge, és a dir, són eines que ens permeten comunicar, compartir, construir, crear … totes aquestes noves tecnologies ens poden donar nous al•licients on trobar la motivació adequada i treballar per tenir estudiants emprenedors, actius i amb bona actitud, en definitiva joves preparats i amb possibilitats.

    D’altra banda, estar clar que en el funcionament actual hi ha moltes mancances i no és del tot bo només cal veure la quantitat de joves que no saben per on anar, que estudiar, que fer … això ens ha de fer reflexionar i ens hem de conscienciar tots per un canvi en el nostre model educatiu, fer l’esforç que calgui , universitats, escoles, estudiants, mestres, pares…hem d’evitar la Pedagogia Tòxica i junts assolirem un aprenentatge nou.

    En resum, hem de fer un gran esforç per intentar canviar i modificar els vicis adquirits i fer un replantejament de l’ educació tal i com la coneixem avui dia, si més no, ens beneficiaríem tots en el futur.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:09 #

      Raquel,

      Hi estic completament d’acord. No sé què més puc afegir-hi.

      Respondre

  6. Victòria Toribio R.

    26 Oct 12
    11:40 #

    És evident la necessitat de revisió dels escenaris de formació actuals per adaptar l’ensenyament als nous recursos dels que disposem.

    Partim d’un model on l’avaluació és igual per tothom, un model sumatiu i on només compten els resultats, el que el professor Trujillo denomina com pedagogia tòxica.
    L’evolució natural de la formació hauria d’anar orientada en guanyar adeptes culturals, ja no només en la dita formació, si no en tots els àmbits vitals.

    Segons Trujillo, la clau de la nova pedagogia orgànica és el model horitzontal de formació i l’introducció de les TIC, un model on l’alumnat aprèn conjuntament, compartint coneixements entre totes i tots i utilitzant eines que ens permeten establir una comunicació molt més propera.
    Crec que aquest tipus de model ha d’estar integrat per persones amb ànim per l’estudi, persones que no ho facin per obligació i que estiguin convençudes d’allò que estan estudiant, si no, ho veig abocat al fracàs, ja que el fi últim de cadascun dels alumnes no és el mateix (assolir les competències necessàries), per tant no es pot compartir camí amb algú que no vol arribar al mateix lloc.

    Penso que el que s’ha de canviar no són pas els coneixements per aprendre si no la forma de fer-ho. La pedagogia orgànica no funciona per tothom, al igual que la tòxica no ho fa per la majoria. S’ha d’individualitzar la formació i adaptar-la a cada cas, independentment del nom que hagi estat assignat a aquesta metodologia.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:13 #

      Victòria,

      Caram! Tens raó que cal explotar al màxim el concepte de diversitat i que a les aules s’orienti a trobar el camí que cadascú necessita. Ara bé, no es pot fer sol aquest viatge. I no escombro cap a casa.

      Respondre

  7. Alina

    26 Oct 12
    20:09 #

    Després de veure la presentació coincideixo amb el Ramon, sobretot a les crítiques sobre aquesta.
    El món canvia i la metodologia educativa ha de canviar, adoptant i aprofitant els nous recursos que van sorgint. Aquests nous recursos tenen avantatges sobre els “tradicionals” (compartir i intercanviar coneixements, informació, opinions…, són més interactius, més pràctics i poden ser més engrescadors per als estudiants al trobar-los més divertits i sentir-se més còmodes amb ells, etc), però també tenen els seus inconvenients. Les noves tecnologies aporten resultats immediats creant persones no acostumades a esperar. Tampoc cal esforçar-se tant (escrivint una paraula tenim un munt d’informació, i amb un clic no només canviem el format d’un text sinó que ja no tenim ni faltes; per a què estudiar ortografia, doncs?). També donen més estímuls a una generació ja sobrestimulada, fent que es dispersin amb més facilitat (menys capacitat d’atenció i concentració), sobretot als que no estan motivats per a l’estudi. També tinc la impressió de que cada vegada es tendeix més a les relacions virtuals en detriment de les personals, i aquestes són essencials per aprendre a socialitzar. Blogs, aules virtuals… tot això està molt bé i són essencials en molts casos, però no en tots: és més difícil defensar les teves idees assegut en una taula amb més gent que en un blog on no et veu ningú.
    La meva opinió és que s’ha de saber combinar la metodologia moderna amb la tradicional per poder aprofitar els avantatges de totes dues.
    El que s’ha de fer és motivar, implicar i fer participar a l’alumnat i això es pot fer amb grups virtuals, pràctiques i amb paper i llapis. Una altra cosa es saber fer-ho. En aquest aspecte m’ha semblat molt interessant això de l’aprenentatge invisible: aprofitar els coneixements i allò que interessa personalment a l’estudiant.
    Un altra cosa, no només s’ha de fer implicar l’estudiant, sinó també al seu entorn, principalment la família. Perquè l’educació no ha de ser només un problema de la institució educativa, sinó que ha de ser un problema social. Perquè és, precisament, un reflex de la societat. Una societat que vol resultats immediats, recompenses materials (feina, sou…) formarà persones que busquen això; i si no ho troben o creuen que no ho faran apareixen els “ni-ni”, perquè ni tan sols el fet de tenir coneixements es contempla com una recompensa.
    Crear persones que sàpiguen pensar, que generin coneixements i opinions propis no té res a veure si han estudiat amb ordinador o amb guix i pissarra. Sinó en la voluntat que tingui la societat (o la classe política que fica el nas o no la demana) en crear aquest tipus de persones.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:16 #

      Alina,

      Cada dia apareixen més estudis en què sostenen que l’individualisme aboca cap a la destrucció de l’espècie. Un aprenentatge individualista i competitiu només aboca la majoria cap al fracàs.

      Respondre

      1. Alina

        06 Nov 12
        19:46 #

        I estic d’acord amb això que dius. Espero que pel comentari ningú es pensi que defenso l’individualisme (almenys, aquesta no és la meva intenció)
        L’únic que dic és que es pot compartir, debatre, interactuar… tant amb les noves tècniques com amb les tradicionals. Tot i que és cert que amb les noves s’amplia l’abast en tots els sentits.
        Fer un treball en grup, per exemple, es pot fer mitjançant xarxes socials, blogs… i és perfecte. Però també es pot fer reunint a les persones al voltant d’una taula. A part de compartir informació i tot aixó, té un component personal, social i d’apendre a socialitzar que és molt important. Després de compartir i debatre per internet, jo no em puc anar a fer un cafè amb els companys de grup i continuant devatint mentres em menjo un donuts.
        Un profe de la universitat ens deia que els millors treballs i debats no es donen a les aules, sino a la cafeteria. I estic completament d’acord.

        Respondre

        1. jsans

          07 Nov 12
          0:21 #

          Alina,

          T’havia entès. Ara bé, la web 2.0 ha dinamitat metodologies i enfocament més socialitzadors.

          Respondre

  8. Pilar

    29 Oct 12
    10:53 #

    La primera impressió que m’ha donat la presentació ha estat de sorpresa, doncs no m’esperava aquest tema i hi havia moments en què no veia la conexió molt clara entre unes diapositives i unes altres. A més de ser una presentació en castellà.
    Penso que l’educació no depèn tan sols del mòdel educatiu emprat, si que és un factor molt important, però perquè hi hagi millors resultats s’ha de comptar amb la implicació de tots els components. És a dir, per molt bo que sigui un mòdel educatiu o s’utilitzin noves tecnologies, si l’alumne i/o professor no s’impliquen no serveix de res.
    La incorporació de noves tecnologies als mòdels educatius milloren la comunicació entre l’alumnat i el professor, malgrat tot crec que també la fa més impersonal i no sé fins a quin punt això deu ser positiu.
    Si és veritat que ensenyar a pensar als alumnes per si mateixos garanteix una formació molt millor. Això també comporta que s’interessin per altres temes que no estiguin estipulats de per si, ni seguir una línea de pensament ja fixada per la societat. Per altra banda també implica que qüestionin els sistemes, tan sigui el educatiu com polític, etc. D’aquí podem treure noves perspectives i millores per aquests sistemes i deixar de banda la idea de “tota la vida s’ha fet així”.
    Tot i això no hauriem d’oblidar que a part dels mòdels educatius i estris emprats, hi han qüestions que s’han de memoritzar. Per exemple per molt diàleg que tingui un professor amb els seus alumnes, aquests no apendran els noms dels rius d’una comunitat.
    En conclusió comparteixo amb el Sr. Trujillo el mètode de evaluació continu però penso que cadascú necessita un mòdel educatiu personalitzat, tenint sempre en compte la matèria què s’ha d’impartir i l’ús d’aquesta en la vida del alumne, malgrat de “el saber no ocupa lugar”.

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:20 #

      Pilar,

      La sorpresa pot ser un bon recurs educatiu. Em semblava que les idees que transmet el professor andalús són prou importants. A més, fixa’t que ens ha provocat que opinen fent servir la nostra llengua.

      Respondre

  9. Laura

    29 Oct 12
    13:57 #

    La veritat és que el sistema educatiu necessita una reforma urgent. Estem fent servir la mateixa pedagogia que fa 50 anys i tot això perjudica a la societat
    Com bé es veu a les diapositives existeixen generacions perdudes, els “ni-nis”. Però són ells els responsables del seu fracàs o potser té a veure amb l’organització del sistema educatiu?
    D’una banda, els alumnes es desmotiven per la metodologia amb què s’imparteixen les classes. Molts professors empren aquesta pedagogia tòxica, o tradicional, que tan sols fa que els alumnes sentin avorriment i poques ganes d’estudiar… i és que la repetició i memorització mecànica ja no hauria de ser la manera d’estudiar. Als alumnes se’ls ha d’extreure informació ja que ells també saben, i s’ha de partir des d’aquí. Però malauradament molts professors encara avui dia ometen aquest pas i es regeixen a instruir directament continguts sense tindre en compte els coneixements previs dels alumnes, i ni tan sols els seus interessos i motivacions…
    D’altra banda, pel que fa al treball cooperatiu és evident que és una bon mètode per a assolir els coneixements ja que aprenem molt més amb l’ajuda dels altres. També amb les tutories entre iguals que es donen quan els companys expliquen als altres allò que no entenen amb altres paraules o exemples més propers… D’aquesta manera, també, es creen ZDP (Vygotsky) i es poden assolir molts més continguts que si ho fessin de manera individual.
    Però, perquè no tots són partidaris de portar a terme aquestes metodologies?
    En conclusió, la pedagogia tòxica i el no tenir en compte l’alumne repercuteix en el rendiment escolar i no es fa res per a canviar-ho. Desprès ens queixem que al país hi ha una alta taxa de fracàs escolar…

    Respondre

    1. jsans

      05 Nov 12
      21:23 #

      Laura,

      Denoto que una altra del ram! T’ha delatat la referència vigotskiana. Potser hauríem de respondre la pregunta del final del comentari, oi?

      Respondre

  10. Beatriz

    31 Oct 12
    12:14 #

    A mi, personalment, la presentació no m´ha agradat massa. Sí que és veritat que el tema del qual parla és interessant però, crec, que és massa llarga i, de vegades, pots perdre el fil conductor.
    Sí que estic d´acord en què el sistema educatiu necessita un canvi, un gran canvi, i que els professors, hauríen d´utilitzar més les noves tecnologies, fer més partícip a l´alumnat i arribar a la solució mitjançant els coneixements que puguin tenir, reflexionant, …, sobretot a les matèries de ciències i deixar de banda la pedagogia tradicional que sí, que pots arribar a aprendre la lliçó però, de què serveix si no la reflexiones i no la interioritzes?
    No crec que un canvi en el sistema educatiu sigui massa complex ja que tenim com a referència el model finlandès el qual garantitza igualtat d´oportunitats per a tots els nens i nenes, independentment de la classe social, és gratuïta, fomenta la protecció d´idiomes en minoria i la lectura, entre altres coses. Per què no podem seguir aquest model? Tant difícil es poder arribar al nivell dels finlandesos?
    Hauríem de reflexionar, i molt.

    Respondre

    1. jsans

      06 Nov 12
      0:51 #

      Beatriz,

      Pensa que una presentació és un recurs de suport per a una exposició. Ens falta la part més important: la de l’orador. Caldria situar-la en el context. Potser entendríem per què és tan extensa i per què desenvolupa tantes idees.
      Algunes veus qüestionen si el model finlandès arrelaria aquí. Ara bé, si remenes una mica veuràs que és una etiqueta que fa servir Fernando Trujillo per qualificar algunes bones experiències de centres escolars andalusos.

      Respondre

  11. rebeca

    01 Nov 12
    5:19 #

    Segons ens presenta el Sr. Fernando Trujillo en l’explicació de les diapositives sembla ser una lectura de la cultura d’avui en dia,interessant pel que a mi respecta perque fa referència a diferents punts que afecten a la joventud del moment.
    L’aprenentatge es pot realitzar de diferents maneres i desde diferents punts de vista,quedant reflectit els diferents camins a escogir i orientat a qual seria el més productiu.
    L’autor menciona les noves tecnologies com una manera d’aprenetatge,de comunicar-se amb els altres mitjançant aquests mètodes,sent molt positius a l’hora de relacionar-nos ja que fomenten una comunicació activa, en grup, el que es sol dir, una cultura compartida.
    L’aprenantatge no tan sols s’ha de basar en l’explicació de la materia implantada pel tutor, aquest ha de saber com crear un vincle perque l’alumne trobi un interès per la materia,ja pot ser utilitzant els mètodes tradicionals o moderns implantats actualment en la nostra societat.
    Podem observar com l’educació ha cambiat al llarg de temps,com l’aprenentatge s’ha anat modificant afavorint a l’estudiant i com la juventud ha agafat el camí més o menys beneficiós per a ells,produint-se les generacions anomenades ni-ni i si-si el quals ens ofereixen dos perspectives molt diferents del que pensen d’aquesta societat,de que fer i com fer les coses,de les espectatives o no que tenen,etc…
    Sense cap dubte aquestes diapositives son un reflex de la societat actual del moment.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:24 #

      Rebeca,

      Si són el reflex de l’actualitat, alerta que l’educació encara visqui del passat. Per això crida a la innovació educativa.

      Respondre

  12. Olga Fornas

    01 Nov 12
    22:54 #

    Referent a l’ article del professor he de comentar certes expressions que no coneixia, crec que es tracta de l’ argot dels educadors. Entre les que indico: “tecnologia disruptiva”, “grado Leinn” etc. He esbrinat, crec, la significació pel context.
    Evidentment l’ ensenyament com altres àmbits de les ciències han anat evolucionant al llarg del temps, afortunadament, i mica a mica s’ estan adaptant a la nova societat.
    Llegir és una de les activitats més importants que hem de fer per aprendre a entendre, enriquir el nostre vocabulàri i emetre els oportuns judicis de valor.
    L’ escola d’ abans on el professor era el centre de l’ explicació, desprès estudiaves i finalment en una prova demostraves el que havíes après sembla ser que està caient en desús per ser substituida per un model més pràctic. Es tracta d’ una educació on la base és ensenyar a les persones a valdre’s per si mateixes i a desenvolupar les seves habilitats, criteri més pròxim a la vida laboral. És un ensenyament flexible no dintre d’ un espai encorsetat, rígid i delimitat per uns paràmetres fixes. Les persones s’ han de comunicar entre elles i fer un feed-back de compartir coneixements, font fonamental per aprendre.
    Les estructures universitàries s’ han de modificar per adequar-les a l’ entorn laboral i empresarial. En totes les disciplines és imprescindible un bon coneixement de les noves tecnologíes que tenen un àmbit d’ aplicació cada vegada més extens en totes les disciplines.
    La tendència és educar a les persones en la versatilitat no en la por als canvis. Actualment el model de desenvolupar la mateixa feina tota la vida és obsolet i ens hem de preparar des de l’ escola per viure totes les modificacions a la nostra estructura de vida com una cosa natural, que forma part de la societat globalitzada. Hem d’ apendre a ésser camaleònics.
    Estic totalment a favor d’ una formació on s’ ensenyi a pensar, qüestionar, valorar… per poder finalment ser uns bons professionals al sector que triem. Innovació i progrès en comunitat.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:26 #

      Olga,

      A veure si ens en sortim nosaltres, oi?

      Respondre

  13. Vanessa

    02 Nov 12
    21:42 #

    Coincideixo amb el professor Trujillo quan, en un moment de la seva presentació, afirma que la clau és la cultura compartida, la qual es gestiona a través de la comunicació. El significat del terme “comunicar”, que sovint es confon amb “informar”, és “posar en comú” i per això cal haver compartit prèviament la informació, el coneixement.
    Amb la irrupció de les noves tecnologies en la darrera dècada, la comunicació s’ha convertit en un fenomen permanent en les nostres vides i que transcendeix l’àmbit personal, esdevenint una necessitat també a nivell professional. Sense considerar-me una defensora incondicional de les noves tecnologies, crec que integrar-les en els escenaris formatius actuals és essencial. D’una banda, perquè l’ensenyament ha d’adaptar-se als canals comunicatius actuals si vol convèncer al públic (ja siguin Ni-nis com Sí-sís) i, de l’altra, perquè les TIC són un instrument per empoderar a les persones, permetent que els seus projectes, les seves opinions i els seus desitjos no tinguin pràcticament fronteres.
    De la mateixa forma que els infants imiten els comportaments del seus pares, els alumnes tenen com a referents als seus professors. Una diapositiva d’aquesta presentació situa l’alumne com a emprenedor i al mestre com a entrenador (coach). Quin entrenament té èxit sense un llenguatge i uns objectius comuns?

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:31 #

      Vanessa,

      M’ha agradat molt la reflexió final. De fet, aquesta és la finalitat d’aquesta unitat. Cal que ens entenguem.

      Respondre

  14. Toni

    03 Nov 12
    3:44 #

    El nostre sistema educatiu està en crisi, com així ho demostren diferents i recents estudis europeus. És necessari realitzar-ne una profunda renovació i revisió de tots els elements que intervenen en el procés pedagògic o educatiu.

    L’actual sistema ha format una generació de “ni-ni / sí-si” als quals els hem ofert una educació, uns continguts o uns coneixements que s’han repetit al llarg del temps, però que segurament estan molt lluny dels seus interessos i del què demanda la societat actual per aquests joves.

    Per tant, hem de revisar de forma crítica el nostre sistema amb l’objectiu de buscar noves alternatives i, en aquest sentit, el professor Trujillo aporta algunes propostes veritablement novedoses i intessants.

    Per una banda, la búsqueida d’una pedagogia basada en la comunicació amb l’estudiant, amb un permanent diàleg on el descobriment i l’aprenentage siguin compartits; hem de fugir de les lliçons magistrals per acostar-nos a la formació en grup on l’ensenyament sigui el resultat d’un procés sumatori de múltiples actors, no hem de buscar una formació unidireccional sinó multidireccional i clarament participativa.

    I per l’altra, en tot aquest procés les TIC tenen un gran potencial ja que no les hem de veure com un simple mecanisme o eina sinó que les hem d’integrar en sí mateixes com un element més del nou procés educatiu.

    Finalment, personalment, em quedaria amb la idea del professor Trujillo “El estudiante como emprendedor, el maestro como coach”, com elements més representatius d’aquesta nova línia pedagògica, del nou rol que ha de jugar els actors que intervenen en el procés educatiu.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:34 #

      Toni,

      costa de vegades que l’alumne vulgui assumir aquest nou rol: per por a la responsabilitat o per falta de hàbit. És clar si mai no se li ha ensenyat, oi?

      Respondre

  15. Núria Teixidó

    03 Nov 12
    13:53 #

    La presentació m’ha semblat un xic llarga i un pèl feixuga de seguir sense la part oral que segur aclaria moltes de les diapositives que no he arribat a entendre. En general hi ha molta informació i alguns conceptes nous. El missatge però, és clar. Cal replantejar-se el model educatiu actual.
    Amb aquesta idea estic totalment d’acord. Puc arribar a entendre com hem arribat al sistema educatiu actual, però penso que és bàsic i necessari un canvi.
    Evidentment, en el context actual, es fa impensable una educació sense les TIC. Les noves tecnologies s’han convertit en una font inesgotable d’informació. Ja no cal abocar informació als alumnes si no ajudar-los a ser crítics i a que sàpiguen triar-la, valorar-la. L’important no és memoritzar continguts, si no ser capaç de trobar la informació i saber emprar-la, quan faci falta.
    També és important saber treballar en grup, en comunitats, compartir, col·laborar, comunicar-se. Vivim en societat i la cultura és compartida.
    De la meva experiència com a estudiant puc afirmar que de la increïble quantitat d’informació que em va ser presentada, només una petita part ha quedat retinguda. I sóc conscient, que les coses que més recordo gaire bé sempre van associades a activitats fora de les habituals a l’aula (que eren bàsicament escoltar i copiar): Treballs d’investigació individual o en grup, sortides, experiments, etc.
    Com a docent, estic cansada de veures alumnes desmotivats i avorrits i professors incapaços de replantejar-se el sistema. En aquest cas, també s’imposa la realitat, sovint no ets lliure per fer servir els teus propis mètodes, has de seguir les indicacions del centre.
    Quan veig als alumnes penso: quan sigueu grans podreu triar els cursos que volgueu, i aleshores sí que apendreu amb ganes. Quina pena, no poder fer-ho abans, oi?

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:37 #

      Núri,

      Costa de treballar col·legiadamet, en equip. Costa en la docència ja que un part de la feina l’has de fer en una aula,, a soles amb l’alulmnat.

      Respondre

  16. Martha

    03 Nov 12
    20:45 #

    En referència a la presentació i concretament a la forma. He hagut de fer un segon repàs ràpid per visualitzar i entendre que, sí hi havia una coherència en el discurs que es vol transmetre. En la primera volta, m’ha resultat difícil entendre on volia arribar i l’he percebut densa i massa extensa. No sé si el fet d’està fent la digestió ha pogut influir.

    Respecte al contingut, mentre anava passan les diapositives, feia apunts. Les dues referències a Ortega i Gasset són el que he destacat de la presentació. M’ha sorprès que al 1936 tinguessin la mateixa percepció que al 2012. Es a dir, encara l’objectiu de l’empatia davant l’estudiant està pendent? Malauradament, la resposta és sí. Estic d’acord que l’actual sistema educatiu fa aigües per totes bandes.

    En la meva experiència educativa, fa 5 anys vaig poder fer un postgrau amb un model semblan al “Leinn”. Personalment ,crec que és un pas endavant en l’educació. Integra tot el món 2.0, on els estudiants es senten molt agust avui en dia. Per a mi va ser un repte. Canviar la metodologia d’aprenentatge de tota la teva vida no es fa en 2 dies. A més amb la dificultat de no tenir escriptura mecanogràfica i que tota la temàtica de les noves tecnologies, reconec que em fa molta mandra. Sóc fan dels llibres, del llapis i del paper, ho confeso. M’enrecordo que per mi va representar hores i hores de recerca d’informació. Després la comentavem a classe i el professor era un oient i ens reorientava, si calia. Entre tots nosaltres feiem la classe, eren les nostres veus les que s’escoltaven. Això feia que les classes fossin més dinàmiques i participatives. El que trobo es que aquest mètode requereix un professor que volgui participar i guiar però d’una manera més invisible. Això es tradueix en que ells tambè s’han de possar les piles.

    Tinc l’ esperança que un dia poguem dir que tot ha canviat, desitjo veure-ho. No sé si arribarè perquè de moment, no trobo que hi hagi autocrítica en les persones que prenen les grans decisions de la ciutadania. Almenys, ja hi han gent treballan per una nova proposta, si més no, hi ha una onada d’aire fresc en aquest rebost amb productes caducats.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:41 #

      Martha,

      Quin final més metafòric. Quin gaudi devia ser presenciar les classes que comentes. Un llibre que em va canviar la vida és de Don Finkel “Dar clases con la boca cerrada”.

      Respondre

  17. Gonzalo

    04 Nov 12
    17:32 #

    El discurs es molt interessant però també crec que li falta una diapositiva de síntesis per resumir les idees principals. Crec que el nombre de diapositives es massa extens per poder-ho seguir amb atenció màxima durant tota la presentació.
    Fernando Trujillo Sáez sembla molt partidari de les noves tecnologies combinades amb la pedagogia actual i la veritat es que crec que podria servir per atreure a una bona quantitat de nous alumnes, excepte als que tenen molt poca motivació. És molt important el factor del grup, i el professor Trujillo té com a referencia el concepte de “cultura compartida”. En aquesta idea de grup hi intervé un factor clau com és la comunicació i la negociació, cosa amb la que estic d’acord al 100%.
    Com a estudiant actiu, comparteixo completament l’idea de que tant els joves “ni-ni” com els “si-si” tenim un futur negre en aquesta societat ja que penso que la educació actual no ens proporciona la llibertat ni la capacitat de generar coneixement propi. M’identifico molt amb la Pedagogia Tòxica que menciona l’autor, que es molt present a l’educació actual, ficant continguts als programes educatius que no interessen als estudiants i que no busquen la participació activa de l’alumnat. Estic segur que aquesta pedagogia es la que predomina a l’educació d’avui en dia.
    També m’ha semblat molt destacable la reflexió de com s’ha d’evitar parlar amb nosaltres, dient que no se’ns ha de parlar com si fóssim un auditori, que absorbint coneixements com un disc dur no s’aprèn de veritat.
    En definitiva, el professor Trujillo creu que la pedagogia Orgànica es la solució per a l’educació actual, amb una metodologia més dinàmica i comunicativa. Tinc esperança en que això sigui possible.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      0:48 #

      Gonzalo,

      Ja en som dos, tot i que si enlairem la vista en veurem més.

      Respondre

  18. Neus

    04 Nov 12
    18:14 #

    Donada l’extensa presentació que fa el professor Fernando Trujillo en forma de diapositives virtuals reconec que he hagut de fer-me un esquema com esboç organitzatiu del meu comentari. Aquest mètode que he fet servir es correspon amb una de les idees que crec que aquest vol transmetre, he barrejat la visualització de dades (lectura) per mitjà de les noves tecnologies amb l’antic mètode de l’escriptura.

    Dit aixó, penso que he entès el significat de les diapositives basades en el plantejament de diferents interrogants que s’agrupen en una sola matriu. L’incògnita a desvetllar gira entorn a l’eficàcia que presenten les diferents possibilitats d’aprenentatge, la tradicional (apunts, notes…) i les noves tecnologies. Estic totalment d’acord amb el professor amb la necessarietat de combinar amdues tècniques d’aprenentatge ja que les noves tenologies són, avui dia, una eina que regeix la nostra vida diària i que en cap moment crec que siguin incompatibles amb l’ensenyament presencial i la interrelació personal per tal d’arribar a conclusions comunes. Aquesta dualitat esdevé enriquidora en tots els sentits, d’una banda fa que l’individu pugui dur a terme accions individuals tot creant una opinió pròpia i, d’altra banda, participi de la intel.ligència col.lectiva que fa que la multiculuralitat i diversitat d’idees, opinions i pràxis facin crèixer el coneixement global.

    Pel que fa a l’aplicabilitat d’aquestes metodologies a la societat, podem dir que no és possible, sinó que esdevé del tot imprescindible donada la realitat actual on hi conviuen els anomenats “Ni-Nis” amb els “Si-Sis”. Els primers semblen haver sorgit fruït de l’exclusió emocional, social, educativa i en conseqüència del món laboral que els ha portat a un desinterès total pel món de l’aprenentatge i de crèixer en tots els sentits; no obstant, al meu parer, aixó ha estat així per la manca de transmissió de valors i de motivació d’interessos personals que els ha portat a entrar en una espiral d’apatía de la que pocs aconsegueixen sortir. D’altra banda, els “Si-Sis” pateixen i es conformen resignadament amb feines inestables i mal pagades que han de combinar amb els estudis i la formació reglada.

    Una possible solució que es planteja és la d’ajudar a que es posi en pràctica una metodologia eduacativa basada en la reflexió, la crítica i la llibertat de pensament encara que aixó pugui conduïr a la desestructuració del model tradicional d’educació que sembla requerir certes modificacions. Així, s’hauria de tenir més en compte la perspectiva de l’estudiant, del que vol aprendre i no tant la consecució d’objectius mitjançant la imposició de càtedres obsoletes; els educadors han de ser flexibles pel que fa a la introducció de l’ús de les noves tecnologies i no han de tenir por als canvis donat que la majoria no són partidaris de certes maneres d’educar que ells mateixos han patit.

    En definitiva, i en relació al nostre cas en concret, sóc de les que opinen que la combinació del treball individual a la xarxa amb les trobades presencials comunes ens aportará, de ben segur, una oportunitat enriquidora de crèixer com a persones a la vegada que aprenem amb un objectiu comú: assolir el nivel D de Català.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      1:06 #

      Neus,

      Qui ha dit que fareu l’aprenentatge de manera individualitzada? Potser ho invertirem. Dedicarem les trobades per fer tasques més individuals i aprofitarem la distància per treballar plegats.

      Respondre

      1. Neus

        21 Nov 12
        1:11 #

        Tens raó Jaume, no m’ho ha dit ningú, però recorda que la primera tasca pertanyent a la Unitat 1 és un treball individual tot i que desprès hem hagut de posar-ho en comú, o si més no, comentar la jugada “individual”.

        Respondre

  19. Marcelo

    05 Nov 12
    1:40 #

    L´extensa presentació del professor Trujillo en la qual planteja vàries idees interesants sobre una nova metodologia desde el meu punt de vista necessita molta implicació per part dels alumnes per arribar als objectius establerts a la fi, pero d´altra banda és una gran eina pels alumnes desmotivats desenvolupin, entre d´altres, les habilitats comunicatives i la cohesió d´un grup que son dos ” items ” que es trobaran mes tard o mes d´hora en l´àmbit laboral.

    Amb l´evolució lógica en tots els camps és necessari un canvi també en l´ambit de la docencia per fer front al moviment ” ni- nis ” i el desenvolupament per part del professors i alumnes de les xarxes socials i recursos pedagògics.

    Totes les noves eines en el camp de la docència, amb las ja consolidades tenen per objecte enriquir la qualitat de l´aprenatge i la desestructuració de l´antic model tradicional.

    Desde el meu punt de vista i la nostra situació al curs de català es molt necessari la implicació per part de l´alumne per arribar als objectius i d´aquesta manera ser apte i obtenir el certificat. Tots els models àntics o moderns necessiten un esforç personal que ningú pot substituir.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      1:08 #

      Marcelo,

      Així ho espero, però també és cert que el professor ho ha d’animar.

      Respondre

  20. jsans

    05 Nov 12
    20:51 #

    Ramon,

    Interessant el punt de vista que aportes. Hauríem ser de les darreres generacions que vam rebre una educació elitista, destinada només per a qui servia per estudia. Avui en dia s’ha comprovat que tothom serveix per aprendre. Cal que estigui motivat per excel·lir en allò que l’atreu més.

    Respondre

  21. Núria

    05 Nov 12
    23:27 #

    Després de llegir la presentació del professor Fernando Trujillo he de dir que m’ha semblat molt amena i didàctica però, tot i això, he trobat a faltar unes conclusions finals per sintetitzar.
    He hagut de fer un treball previ a aquest comentari de resumir i apuntar les idees principals. Comparteixo que les TIC tenen un gran potencial d’ensenyament en aquest segle XXI tot i que he de reconèixer que, fins al moment, no és el meu punt fort ja que no m’acaba d’enganxar el mètode virtual però espero que al llarg d’aquest curs la meva visió canviï ja que vec que el mètode d’aprenentatge d’aquest és molt dinàmic i actiu en aquest àmbit.
    Estic totalment d’acord en un canvi de pedagogia. Tal i com es diu a l’exposició, de la lecció magistral al grup de pràctica. Des de la meva experiència com a estudiant considero que he tret sempre més profit en classes actives, de diàleg i debat on els alumnes expressàvem els nostres interessos, opinions i punts de vista i hi havia un intercanvi de coneixements. Prefereixo aquest sistema davant a la ponència d’un professor (avui dia, els conceptes els pots trobar a molts indrets: bibliografia o internet).
    En definitiva, trio la pedagogia orgànica on es pot qüestionar el sistema i reflexionar sobre aquest. També em quedo amb l’aprenentatge invisible que respon a necessitats i interessos de l’alumnat.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      1:10 #

      Núria,

      a veure si aconseguim un aprenentatge ben orgànic i que et reconciliem amb la tecnologia.

      Respondre

  22. Ferran

    06 Nov 12
    2:49 #

    Dona la casualitat que en el meu àmbit professional el últim curs que vaig haver de fer era on-line i aquest era impartit per diverses psicòlogues.
    Les tècniques i la metodologia del curs eren bàsicament les propostes del Sr Trujillo.
    La ensenyança, com quasi tot en aquesta vida ha de tenir un procés de modernització i més ara amb aquest mon de les noves tecnologies.
    M’ha agradat el fet de diferenciar entre dues pedagogies de la ensenyança: Pedagogia Tòxica i Orgànica.
    Es pot dir que la pedagogia Tòxica s’ha quedat antiquada, ja que està enfocada per el que en l’àmbit estudiantil entenem com “empollar”, es a dir estudiar literalment el temari sense la necessitat d’entrende’l, i d’altra banda el professor es limita a explicar o llegir el temari sense preocupar-se per si realment l’alumne l’entén o no.
    En quan a la pedagogia Orgànica, es tractaria de progressar en els mètodes de l’ensenyança en el mon actual. Es fan servir les noves tecnologies i s’enfoca l’estudi per tal de comprendre allò que s’estudia.
    Per experiència en diversos cursos, aquells en els que treus profit són els que com explica el Sr Trujillo se interactua entre els membres dels curs mitjançant treballs en grup, que fan veure altres perspectives envers el temari.

    Respondre

    1. jsans

      07 Nov 12
      1:11 #

      Ferran,

      T’agraeixo la celeritat amb què t’has presentat. Per això Trujillo defensa una cultura compartida perquè s’aprèn molt més dels companys contrastant informació o punts de vista.

      Respondre

  23. jsans

    07 Nov 12
    1:23 #

    Família,

    Fa força patxoca aquesta entrada. Em consta que l’autor de la presentació li ha fet molta il·lusió i ha trobat força interessants els vostres comentaris. Compto que ens segueix, però ara està enfeinat preparant una trobada per practicar la cultura compartida.

    Em sap greu que hagi estat massa extensa, però em sembla que valia la pena mirar-nos-la i debatre-la per dos motius. El primer, per començar a bastir una base. Com observa la Vanessa, perquè es produeixi una bona comunicació, cal que s’entenguin les dues bandes. Així doncs, m’alegra que la majoria compartiu aquest enfocament ja que el posarem en pràctica per saber al final del curs si el professor andalús té raó.Aquest serà l’eix del curs.

    D’altra banda, ha servit per fer-vos una radiografia. Anireu rebent aquest text i una valorció global, similar a la de la prova. A més, aniré triant errades de cadascun dels textos per corregir-los a la trobada presencial. No patiu, ja el reprendrem més endavant.

    Us vull felicitar per la implicació que heu demostrat des d’un bon començament. Espero que el sapiguem mantenir al llarg del curs.

    Enhorabona!

    Respondre

  24. laia

    20 Nov 12
    11:23 #

    Hi ha punts que comparteixo amb el professor i altres que no entenc o no hi estic del tot en acord.
    Per a mi les TIC són un repte, em costa usar-les i veure l’ensenyament a través de les tecnologies m’és difícil. Tot i així reconec que són l’eina dels més joves i que els ensenyants han d’apendre a usar-la per poder treure-li tot el suc als seus cursos. En aquest sentit, és cert que avui dia es comença a treballar amb els campus virtuals de les universitats i de les assignatures i crec que es comença a buscar el diàleg i el compartir en foros opinions, deures, etc. Tot i que el seu ús encara és molt limitat, o la meva experiència personal m’ha mostrat això.
    Crec, però, que el professor té molta raó quan parla d’un aprenentatge col·lectiu, d’un aprenentatge que es fa a través del diàleg i que és més efectiu que no pas l’estudi de contingut. Crec que en aquest sentit ja fa molts anys, sobretot a les universitats, que hi ha professors que treballen en aquest sentit. El problema, jo crec, per a aquest tipus d’ensenyament és que requereix de grups més reduïts dels que actualment existeixen i això dificulta molt aquest tipus d’aprenentatge.
    En definitiva, la proposta d’ensenyament que fa és molt atractiva i penso que l’educació universitària va en aquest sentit, tot i que encara queda molt de camí. Potser el repte més gran està en les escoles, com adaptar aquest tipus d’ensenyament als nens/es i joves i com implicar-los realment en aquest tipus d’aprenentatge, on realment el que compta és la pròpia dedicació per aprendre.

    Respondre

  25. FERRAN

    17 Dec 12
    17:02 #

    Sota el meu punt de vista, el professor Fernando Trujillo aboca per a fer una canvi en la educació actual. El que més m’ha agradat de les diapositives ha estat quan diu que el professor s’ha d’adaptar als alumnes, perquè al cap i a la fi son ells els que marquen el nivell.
    Jo crec que ja no solament en la ensenyança sinó que en altres camps, el que s’ha de fer és estar reciclant-se contínuament per treure profit i utilitzar les noves eines de que anem disposant. Pel que fa al tema de “NI-NIS” o “SI-SI”, ja és un tema de com està muntada la societat actual i crec que és un tema que depèn més de cada família en particular que de la societat, es a dir, si avui en dia hi ha “NI-NIS” és perquè els seus pares directes ho permeten, no per la societat.
    Com a conclusió em sembla molt bé la idea d’anar aplicant noves tecnologies per a una millor educació que no pot aportar més que beneficis.

    Respondre

  26. Veïnatge | la rebotiga

    28 Jul 15
    13:56 #

    […] del curs o s’adaptarà a la metodologia que has experimentat en aquests darrers anys (curs 2012-13, curs 2013-14). Tal com ho reconeixia amb l’alumnat, em va costar encarar-lo. Fins i tot va […]

    Respondre

  27. […] concepto de la pedagogía tóxica sirvió de punto de partida de un curso en modalidad semipresencial, aunque me basé en una presentación de Fernando Trujillo. Serendipia. Fue a lo […]

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Marcelo: En aquesta unitat he fet les tasques i he assolit el temes que tenia pendents d´altres unitats de cara a...
  • Marcelo: # UNITAT 64 Quin és el marc jurídic del català en el seu domini lingüístic? La constitució espanyola...
  • Marcelo: Tracta d´una narració de Jaume March de la situació amb detall de la seva investidura com a cavaller. El rei...
  • Marcelo: Núria, et demano també disculpes per no haver participat en el full de ruta. Una salutació.
  • Vanessa: Gràcies, Jaume!

Núvol d'etiquetes

#dgava12 Anna Codina avaluació inicial categories gramaticals classificació d'enllaços com es descriu una persona com es parla en públic comunitat d'aprenentatge David Álvarez desenvolupar col·lectivament un tema del marc sociolingüístic determinants dubtes del curs fer-se de Twitter Fernando Trujillo funcions sintàctiques genere i nombre del nom i de l'adj. marc jurídic del català Marc sociolingüístic morfologia verbal Patty Smith piular un autoretrat presentacions pronoms de relatiu redacció del text inicial redactar un contracte d'aprenentatge reflexionar sobre el curs repte del curs signes de puntuació signes de puntuació dobles tasca 0.1 tasca 0.2 tasca 0.3 tasca 0.4 tasca 0.5 tasca 0.6 tasques unitat 0 unitat 0 unitat 1 unitat 2 unitat 3 unitat 4 unitat 5 unitat 6 valorar el treball en equip visitar el bloc