RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

18 comentaris

  1. Manoli Carmona

    04 Mar 13
    20:21 #

    Es fa un recorregut de com vivim la competitivitat en diferents etapes de la nostra vida:

    Quan som nens, comencem a experimentar-la a partir del joc i els esports, en què sentim la necessitat de quedar sempre els primers.

    A l’escola, i en àmbits superiors, també veiem com se’ns recompensa o no segons les qualificacions obtingudes, i se’ns anima a estar “a l’alçada”.

    Així doncs, es desenvolupa la idea que des de petits, aprenem a competir, primer amb els nostres amics i companys de classe, i després, amb els de la feina, o amb nosaltres mateixos.

    Respondre

    1. Manoli

      05 Mar 13
      12:26 #

      Disculpeu,

      No havia indicat que el meu resum correspon
      al fragment número 2 de l’article.

      Respondre

    2. Manoli Carmona

      05 Mar 13
      14:45 #

      Disculpeu,

      No havia indicat que el meu resum es correspon amb el fragment número 2 de l’article.

      Respondre

  2. Raquel Abellón

    05 Mar 13
    11:19 #

    10) Resum:

    Tenim la oportunitat de canviar unint les forces, així la competició la modificarem per cooperació i col•laboració entre nosaltres deixant de costat les individualitats, i plegats assolirem gran reptes impensables.

    Respondre

  3. Marta Estadella

    07 Mar 13
    20:39 #

    8) Per explicar la competitivitat entre els éssers humans es fa una comparativa amb les noves generacions d’abelles.
    Elles no aprenen dels errors, sinó que continuen el mateix procés de competitivitat cada any. Els éssers humans no fan res per aconseguir el bé comú de tots. Per aquest motiu, han d’aprendre a compartir, a ser solidaris, a tractar-se com a iguals…

    Respondre

  4. Benet

    07 Mar 13
    23:42 #

    3) Per poder avançar professionalment es necessiten adversaris. La pressió de l’altri és la generadora de les pròpies idees. Arribar a assolir la fita abans que el contrincant motiva i satisfà

    Respondre

  5. Ferran Gustà

    08 Mar 13
    18:13 #

    4) Una vegada algú em va dir una frase que se’m va quedar gravada al cap:
    -Sempre hi ha algú millor.
    Es a dir, sota el meu punt de vista si prens la vida com una competició serà un corre cuita intens i cansat que no arribarà a cap fita, crec que és més important viure col•laborant que competint, al menys viuràs més i millor.

    Respondre

  6. Alina

    08 Mar 13
    23:48 #

    Però el resum que s’havia de fer no era de tot el text?

    ——————————————–

    La competitivitat es troba a la nostra vida: l’ambició i el desig de guanyar en són mostres. Les reaccions que aquests impulsos generen en el nostre organisme són la causa de que ens agradi tant la sensació que ens provoquen. Si bé la competitivitat ens aporta aspectes positius -com l’esperit de superació- també ens pot conduir a obsessionar-nos per tal d’aconseguir els nostres objectius.
    Des de ben petits ens aboquen a competir: els jocs, els esports i fins i tot en els estudis competim constantment, no només contra altri sinó també contra nosaltres mateixos. Així, al enfrontar-nos contra el nostre rival donem tot per tal de superar-lo i guanyar i obtenir la nostra recompensa.
    Però si el resultat i la sensació d’una feina feta és el mateix tant si acabem els primers com els últims, per què hem de competir? No podem cooperar per a assolir els nostres objectius?
    Els experts concorden en que la competitivitat té un origen “biopsicosocial”. O dit d’una altra manera, està determinada per la biologia, la ment i la societat. A més, no només és palès a l’ésser humà sinó que també es present en els animals. El científic Attenborough va estudiar una espècie d’abelles com un clar exemple on la competitivitat acaba provocant l’autodestrucció del rusc.
    Les persones, igual que aquestes abelles, competim en comptes de cooperar, ens enfrontem en comptes d’ajudar-nos per tal d’aconseguir un fi comú. Si no canviem aquests valors continuaran regint la nostra societat.
    Si bé la competitivitat té els seus avantatges, els inconvenients i la feina que comporta no compensen els resultats obtinguts. Ens hem de plantejar què és allò que volem, així com també si és més important ser els vencedors de la competició o participar i gaudir d’aquesta.
    Cal prendre un nou rumb. És el moment de passar de ser competitius a cooperants, de passar de l’individu al conjunt per tal d’afrontar i assolir nous reptes que d’altra manera no podríem assolir.

    Respondre

  7. Laura

    09 Mar 13
    17:03 #

    4) El treball cooperatiu o individual? :
    Les persones es plantegen la vida com una cursa, algunes d’obstacles, d’altres de velocitat i d’altres de fons però tots participen en aquesta competició. Tots volen arribar abans que els altres i aconseguir la seva recompensa, però potser en comptes de competir lliurement haurien de parar-se a reflexionar i contrastar els beneficis del treball individual o per contra de la cooperació.

    Respondre

  8. Rebeca

    10 Mar 13
    17:52 #

    1) La competitivitat és un desig que tenim les persones de ser els millors en algun àmbit de la nostra vida, fet que ens fa sentir satisfets però hem de tenir en compte que igual que aporta coses positives també ens aporta coses negatives.

    Respondre

  9. Vanessa

    10 Mar 13
    19:26 #

    8) La cooperació: el camí cap al bé comú

    De la mateixa manera que ho fan les abelles, que reprodueixen patrons de conducta competitius generació rere generació, els éssers humans competeixen de forma destructiva. Si per contra cooperessin -deixant de banda els trets diferencials-, assolirien el bé comú per a la humanitat.

    Respondre

  10. Pilar

    10 Mar 13
    22:07 #

    Si mirem al nostre voltant podem veure que molts aspectes de la vida són competicions. S’ens premia o castiga segons els resultats obtinguts sense donar importància als mitjans utilitzats per aconseguir aquests.

    De petits els premis o els càstigs venen imposats per pares, tutors o mestres, però d’adults aquests són reflexos de les conseqüències dels nostres actes. Ens trobem amb què no ens han ensenyat que a vegades val més el camí recorregut que arribar el primer.

    Si que és veritat que són els oponents qui ens proporcionen la raó d’anar a més i esforÇar-nos. Si els teus adversais són més forts, més motivació tens per superar-los i més satisfacció obtens al guanyar.

    Si no competim contra altres o fem amb nosaltres mateixos, d’això diem superar-nos. Fins i tot quan treballem en grup hi ha competicions, ja sigui dins del mateix grup o entre grups diferents.

    Es creu que la competivitat té una base psicosocial. D’aquí que s’ens compari amb exemples de la natura com colònies d’abelles. Aquestes no aprenen dels seus errors, però i nosaltres?, aprenem?, seríem capaÇos de perdre individualment perquè guanyés el nostre grup?

    Com tot en aquesta vida la competivitat té dues parts, una bona que ens fa esforÇar-nos, i una altra no tan bona que no ens permet veure les coses amb globalitat ni ser objectius alhora d’escollir els mitjans per obtenir la nostra fita.

    Per altra banda s’ha demostrat que es guanyen més coses treballant en equip que individualment. Pot ser pensant així la societat comenÇa a cooperar en comptes de competir.

    Respondre

  11. Olga Fornas

    10 Mar 13
    23:58 #

    3) El contrincant ens ajuda a perfeccionar les nostres tècniques perquè volem obtenir la victòria. El primer lloc és sinònim de poder, triomf i de felicitat. El fí es aconseguir la fita: ésser el millor.

    Respondre

  12. Neus

    11 Mar 13
    0:07 #

    Si ens fixem en l’evolució de les espècies podem arribar a la conclusió de que el treball en equip i el fet de compartir tasques i dividir esforços ens condueix a una major i més eficaç productivitat. Malgrat aixó, en tota societat es pot percebre l’existència de competitivitat entre individus, fet inherent al ser humà i també a d’altres bèsties.

    Respondre

  13. Marcelo

    11 Mar 13
    2:05 #

    El treball en equip, genera habitualment mes entusiasme que el treball individual, moltes son les empreses que fomenten aquest canvi de tipus psicològic.
    Com més cohesió existeix, més probable és que el grup comparteixi valors, actituds i normes de conducta comuns.

    Respondre

  14. Núria Teixidó

    11 Mar 13
    16:44 #

    fragment número 10.

    Cal apostar per la cooperació i col·laboració i deixar de banda els individualismes per tal d’assolir reptes només possibles amb el treball col·laboratiu.

    Respondre

  15. Toni

    11 Mar 13
    23:32 #

    Paràgraf núm. 6

    Durant la primavera la reina pon els ous i poc temps després neixen un conjunt d’abelles femelles que esdevnindran els primers súbdits de la reina i l’inici d’una nova colònia. Tots els components actuen segons els que se n’espera: la reina té en exclusivitat la funció reproductora, mentrestant les altres s’encarregaran de vigilar i de tenir cura de la nova prole, de surtir a l’exterior per recol·lectar nèctar i pol·len, de netejar el rusc o de construir noves ce·les.

    En definitiva, tot el procés de creació i de supervivència de la nova colònia ve marcat fonamentalment pel repartiment de funcions i per la competitivitat entre els seus components.

    Respondre

  16. Núria González

    13 Mar 13
    22:08 #

    Paràgraf número 7. Existeix una relació entre la competència humana i l’evolució de les colònies d’abelles. La competència suposa una anarquia i, fins i tot, la destrucció d’allò que es vol aconseguir. En canvi, la cooperació requereix més esforços però els resultats són millors i satisfactoris.

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Joan: No a mi també em passa
  • Mateu: Hola, estic fent un treball sobre aquest tema i la en el qüestionari demana perquè Ramon Llull es diu que es...
  • Marcelo: En aquesta unitat he fet les tasques i he assolit el temes que tenia pendents d´altres unitats de cara a...
  • Marcelo: # UNITAT 64 Quin és el marc jurídic del català en el seu domini lingüístic? La constitució espanyola...
  • Marcelo: Tracta d´una narració de Jaume March de la situació amb detall de la seva investidura com a cavaller. El rei...

Núvol d'etiquetes

#dgava12 Anna Codina avaluació inicial categories gramaticals classificació d'enllaços com es descriu una persona com es parla en públic comunitat d'aprenentatge David Álvarez desenvolupar col·lectivament un tema del marc sociolingüístic determinants dubtes del curs fer-se de Twitter Fernando Trujillo funcions sintàctiques genere i nombre del nom i de l'adj. marc jurídic del català Marc sociolingüístic morfologia verbal Patty Smith piular un autoretrat presentacions pronoms de relatiu redacció del text inicial redactar un contracte d'aprenentatge reflexionar sobre el curs repte del curs signes de puntuació signes de puntuació dobles tasca 0.1 tasca 0.2 tasca 0.3 tasca 0.4 tasca 0.5 tasca 0.6 tasques unitat 0 unitat 0 unitat 1 unitat 2 unitat 3 unitat 4 unitat 5 unitat 6 valorar el treball en equip visitar el bloc