RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

19 comentaris

  1. Marta Estadella

    08 Mar 13
    0:51 #

    La clau de l’ensenyament

    Actualment, hauríem de plantejar un canvi en el model d’ensenyament que trobem a la nostra societat. Encara que no ho sembli, existeixen escoles que tenen mètodes tradicionals d’ensenyament.

    Hi han generacions d’alumnes desmotivats, sense al•licients…,els anomenats com “ni-ni”,que només tenen per objectiu prendre apunts, estudiar i transcriure el que han fet, sense plantejar-se en cap moment algun tipus de crítica o alguna aportació interessant. Per aquest motiu hauríem d’intentar fer partícip a l’alumne d’allò que està aprenent.

    Els mestres hem d’implantar nous mètodes d’ensenyament més pràctics i col•laboratius com per exemples: mètodes de projectes, grups flexibles, treball cooperatiu,etc.
    A més, l’avaluació hauria de ser sumativa, és a dir, fent durant tot el curs una avaluació continuada, avaluant tot allò que sigui necessari per assolir les competències. Constaria per fer una observació diària del seu procés d’ensenyament –aprenentatge, i no limitar-ho tot a una única prova on només es valorin els coneixements.

    Considero que s’hauria d’implantar una filosofia de l’estudiant com a emprenedor, treballant en equip, tenint en compte les noves tecnologies com a eina actual d’aprenentatge i d’enriquiment.

    Respondre

  2. Manoli Carmona

    08 Mar 13
    12:28 #

    “Cap a una nova pedagogia: les TIC i la cultura compartida”

    Les propostes del professor Trujillo m’han semblat, principalment, constructives i motivadores. Considero que les tècniques que promou: d’una banda, la socialització de l’alumne (que comparteix impressions i coneixements) i d’altra, la seva participació durant l’aprenentatge, poden fer que un estudiant “desanimat” es replantegi el seu futur immediat. La cultura compartida ens permet arribar més lluny i, a més a més, ens ajuda a preparar-nos pel nostre futur professional, en què gairebé sempre ens serà imprescindible saber treballar en equip.

    Comparteixo, així doncs, la idea de que és difícil trobar al•licients amb el típic aprenentatge de prendre apunts, estudiar i transcriure el que has après, sense possibilitat de fer aportacions ni crítiques. Els mètodes esmentats abans, juntament amb una avaluació progressiva de l’alumne, poden enriquir-nos molt més, no només a nivell cultural, sinó també com a persones.

    En definitiva, estic d’acord amb aquesta filosofia de l’estudiant com a emprenedor, treballant en equip i aprenent mitjançant projectes i TIC per poder portar a la pràctica els seus coneixements. L’escola tradicional necessita un canvi urgent perquè la societat dels joves “ni-nis” desaparegui definitivament.

    Respondre

  3. Raquel Abellón

    08 Mar 13
    12:35 #

    UNA ALTRA CULTURA ÉS POSSIBLE

    Referent a l’exposició feta per l’autor i per aquest motiu és cert que una cultura és possible, fins ara un percentatge molt baix del conjunt dels coneixements que utilitzem per desenvolupar el nostre treball ho hem adquirit pels estudis, cursos, seminaris i altres accions formatives que ens ha preparat per fer la nostra professió, però la resta la hem adquirit per altres vies, com ara l’ús de les TIC.

    Per això amb bon criteri les TIC són una bona eina on agafar moltes idees i coneixements els quals ens enriqueixen i ens ajuden en el nostre aprenentatge.
    Les TIC ens permeten comunicar, compartir, construir i crear ja què aquestes noves tecnologies ens donen nous al•licients on trobar la motivació necessària i adequada per obtenir estudiants emprenedors, actius i amb bona actitud, en definitiva joves preparats i amb possibilitats.

    D’altra banda, considero que en el funcionament actual hi ha moltes mancances i no és prou bo, només cal veure la quantitat de joves que no saben per on anar, que estudiar o que fer, per tant això ens ha de fer reflexionar i ens hem de conscienciar tots per un canvi en el nostre model educatiu actual ,hem de fer l’esforç que calgui tant per part de les universitats i escoles com per part de mestres i pares, i així evitar la Pedagogia Tòxica i junts assolirem un aprenentatge de qualitat.

    En resum, hem de fer un gran esforç per intentar canviar i modificar els vicis adquirits i fer un replantejament de l’educació tal i com la coneixem avui dia, si més no, ens beneficiaríem tots en el futur.

    Respondre

  4. Ferran Gustà

    08 Mar 13
    18:34 #

    Sent sincer, les propostes que fa el professor Trujillo trobo que estan força bé tot i que per a mi no són la veritat absoluta ni es pot importar a tot tipus d’alumnat ni de societat.
    En primer lloc, tot això de la cultura compartida o trobo perfecte i de bon ús per al futur, ja que moltes de les eines que farem servir al dia a dia de la nostra feina no seran pas “apunts presos a classe”, i per tant el ús de les TIC prenen molta importància.

    D’altra banda, ni tot el professorat és vàlid per a utilitzar les TIC ni tot l’alumnat és vàlid per fer-lo servir correctament, es a dir, jo crec que la “clau” de tot és saber el que vol cada alumne i on porten les seves aptituds, ja que no tothom serveix per al mateix, de fet qui no te un amic/amiga que era un excel•lent estudiant i ha acabat sent i treballant en un lloc mediocre??

    Per finalitzar, el major problema en la educació actual és altre que no ser sincers ni pares ni professors amb l’alumnat. És ben senzill, com és normal a l’edat de 15-16 o 17 anys, ningú sap ben bé que fe en un futur, i el que cal és que algú els obri els ulls dient-los clarament a que podran optar segons els estudis que realitzin

    Respondre

  5. Pilar

    09 Mar 13
    1:59 #

    Ens adaptem bé als nous temps?

    La presentació del Sr. Fernando Trujillo ens va fer pensar en la implicació de les noves tecnologies, l’adaptació d’aquestes en els models educatius i en les avaluacions continues.

    Partint de la base que la formació educativa depèn de diferents factors, podem arribar a la conclusió que el tipus de model emprat té un paper important, però no decisiu. Penso que té més rellevància la implicació del alumnat i el professorat que no pas el mètode. Si un té interès per apendre i l’altre per fer-se entendre automàticament trobaran la manera d’obtenir el que desitgen, i l’avaluació serà tan sols una eina per comprovar l’evolució del alumne. Això no vol dir que descarti les noves tecnologies. Crec que aquestes apropen i allunyen a la gent alhora, és a dir, és més fàcil comunicar-se, però aquesta comunicació és més impersonal. Sempre he pensat que el tracte personal millora els resultats, ja sigui en el camp educatiu com en qualsevol altre.
    Per assegurar-se si una formació és de bona qualitat hauriem de fixar-nos si els estudiants estan capacitats per pensar per ells mateixos, donant la seva opinió i qüestionant les idees establertes raonant els motius i sense tenir por. Això farà que visquem en una societat que no es conformi amb qualsevol cosa, sinó igual que ens exigeix a nosaltres la societat, nosaltres puguem exigir a aquesta. Crec que això comportaria grans canvis, com per exemple un marc polític diferent, i així mateix un canvi en els sistemes socials i econòmics.
    Al transformar aquests sistemes els models educatius es veurien també afectats, la qual cosa em demostra que seria favorable que aquests foren personalitzats, perquè no tothom viu els canvis de la mateixa manera ni tenen la mateixa capacitat d’adaptació.
    En conclusió, tot està lligat entre si. La qüestió és: sabem adaptar-nos i aprofitar totes les eines que tenim? Penso que no. Vivim en un món on podriem tenir una formació superior i millor vida, en comptes d’això ens trobem o bé amb gent que no està formada (ni ni) o gent que està molt ben preparada, però no ha sabut trobar la manera d’obtenir el que es mereix per culpa d’una societat poruga i conformista, per tant les noves tecnologies no ho són tot.

    Respondre

  6. Pilar

    09 Mar 13
    2:02 #

    Ens adaptem bé als nous temps?

    La presentació del Sr. Fernando Trujillo ens va fer pensar en la implicació de les noves tecnologies, l’adaptació d’aquestes en els models educatius i en les avaluacions continues.

    Partint de la base que la formació educativa depèn de diferents factors, podem arribar a la conclusió que el tipus de model emprat té un paper important, però no decisiu. Penso que té més rellevància la implicació del alumnat i el professorat que no pas el mètode. Si un té interès per apendre i l’altre per fer-se entendre automàticament trobaran la manera d’obtenir el que desitgen, i l’avaluació serà tan sols una eina per comprovar l’evolució del alumne. Això no vol dir que descarti les noves tecnologies. Crec que aquestes apropen i allunyen a la gent alhora, és a dir, és més fàcil comunicar-se, però aquesta comunicació és més impersonal. Sempre he pensat que el tracte personal millora els resultats, ja sigui en el camp educatiu com en qualsevol altre.

    Per assegurar-se si una formació és de bona qualitat hauriem de fixar-nos si els estudiants estan capacitats per pensar per ells mateixos, donant la seva opinió i qüestionant les idees establertes raonant els motius i sense tenir por. Això farà que visquem en una societat que no es conformi amb qualsevol cosa, sinó igual que ens exigeix a nosaltres la societat, nosaltres puguem exigir a aquesta. Crec que això comportaria grans canvis, com per exemple un marc polític diferent, i així mateix un canvi en els sistemes socials i econòmics.

    Al transformar aquests sistemes els models educatius es veurien també afectats, la qual cosa em demostra que seria favorable que aquests foren personalitzats, perquè no tothom viu els canvis de la mateixa manera ni tenen la mateixa capacitat d’adaptació.

    En conclusió, tot està lligat entre si. La qüestió és: sabem adaptar-nos i aprofitar totes les eines que tenim? Penso que no. Vivim en un món on podriem tenir una formació superior i millor vida, en comptes d’això ens trobem o bé amb gent que no està formada (ni ni) o gent que està molt ben preparada, però no ha sabut trobar la manera d’obtenir el que es mereix per culpa d’una societat poruga i conformista, per tant les noves tecnologies no ho són tot.

    Respondre

  7. Laura

    09 Mar 13
    17:16 #

    Una proposta de reforma al sistema educatiu
    El sistema educatiu necessita canviar perquè es basa en un model pedagògic caduc i tot això perjudica a la societat. Els “ninis” en serien un bon exemple: ni estudien, ni treballen però, quines són les causes del seu fracàs? El professor Trujillo ens exposa alguns dels motius pels quals les noves generacions no finalitzen els seus estudis.
    Un d’aquests motius és el caire caduc de l’ensenyament, els alumnes es desmotiven amb l’ensenyament tradicional. El professorat no transmet motivació amb aquesta pedagogia tradicional i els alumnes tampoc estan disposats a memoritzar de manera insignificativa, a més, els professors no parteixen del què saben els alumnes, no els hi acosten els continguts a raó dels seus interessos o motivacions.
    Per contra, el treball col•laboratiu afavoreix l’aprenentatge significatiu, potencia la motivació dels alumnes i aquests poden aprendre gràcies als beneficis del treball amb els altres. Gràcies a compartir amb els seus iguals i treballar conjuntament els alumnes poden aprendre d’una manera dinàmica i efectiva.
    Però, tot i ser obvis els beneficis del treball en grup, els professors no acaben d’implantar-ho. Per tant, com a conseqüència d’aquesta pedagogia tòxica i per la poca consideració de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge esdevé el fracàs educatiu, fet que no ens ha de sobtar si analitzem la realitat a les aules.

    Respondre

  8. Rebeca

    10 Mar 13
    16:22 #

    Segons explica el Sr Trujillo en el seu projecte podem veure diferències entre l’educació tradicional i l’educació moderna les quals, des del meu punt de vista, són diferents però no contradictòries.
    La didàctica tradicional utilitza “mètodes didàctics”, és a dir els mètodes propis de tot pensar, i no l’ensenyar en particular.
    En la concepció moderna, els moments del “pensar” és “pensar per actuar”. Els mètodes didàctics s’han d’assentar sobre una nova lògica ,delimitar o definir el problema, buscar les dades necessàries, etc
    En una classe tradicional, ens trobem amb una persona que parla mentre que les altres escolten. L’important és la transmissió de coneixements.En l’educació tradicional, la finalitat era només conegut per l’educador. L’alumne no tenia idea de cap a on es dirigia, ni del que li aniria a ensenyar demà ni perquè li ensenyen el que li estan ensenyant avui.
    En analitzar tots aquests canvis que estan produint, ens donem comptes que l’educació sempre seguirà jugant un paper molt important i que cada docent té a les seves mans el futur dels nens i joves en el seu que fer educatiu.
    Cal que els docents descobreixin que la tasca és orientar l’aprenentatge dels alumnes permetent ser capaços d’enfrontar la realitat que l’envolta sent crítics, creadors, constructors del seu aprenentatge aconseguint desenvolupar habilitats.
    És indispensable aconseguir que els alumnes trobin gust per aprendre i que aquest aprenentatge sigui transferit a situacions pròpies de la vida quotidiana, que la disponibilitat i el procés els porti a l’elaboració de nous aprenentatges
    d’atribuir sentit al que aprenen.

    Respondre

  9. Vanessa

    10 Mar 13
    20:08 #

    Com practicar la cultura compartida a través de les TIC?

    Coincideixo amb el professor Trujillo quan, en un moment de la seva presentació, afirma que la clau és la cultura compartida, la qual es gestiona a través de la comunicació. El significat del terme “comunicar”, que sovint es confon amb “informar”, és “posar en comú” i per això cal haver compartit prèviament la informació, el coneixement.

    Amb la irrupció de les noves tecnologies en la darrera dècada, la comunicació s’ha convertit en un fenomen permanent en les nostres vides que transcendeix l’àmbit personal i esdevé una necessitat, també professionalment. Sense considerar-me una defensora incondicional de les noves tecnologies, crec que integrar-les en els escenaris formatius actuals és essencial. D’una banda, perquè l’ensenyament ha d’adaptar-se als canals comunicatius actuals si vol convèncer al públic (ja siguin Ni-nis com Sí-sís) i, de l’altra, perquè les TIC són un instrument per apoderar les persones. A través d’elles, els seus projectes, les seves opinions i els seus desitjos no tenen pràcticament fronteres.

    De la mateixa forma que els infants imiten els comportaments del seus pares, els alumnes tenen com a referents als seus professors. Una diapositiva d’aquesta presentació situa l’alumne com a emprenedor i al mestre com a entrenador (coach). Quin entrenament té èxit sense un llenguatge i uns objectius comuns?

    Respondre

  10. Neus

    10 Mar 13
    23:07 #

    Com millorar el procès d’aprenentatge?

    Tot i l’extensa presentació que fa el professor Fernando Trujillo en forma de diapositives virtuals, penso que he entès el significat de les mateixes basades en el plantejament de diferents interrogants que s’agrupen en una sola matriu. L’incògnita a desvetllar gira entorn a l’eficàcia que presenten les diferents possibilitats d’aprenentatge, la tradicional (apunts, notes…) i les noves tecnologies.
    Estic totalment d’acord amb el professor amb la necessarietat de combinar amdues tècniques d’aprenentatge ja que les noves tenologies són, avui dia, una eina que regeix la nostra vida diària i que en cap moment crec que siguin incompatibles amb l’ensenyament presencial. Aquesta dualitat esdevé enriquidora en tots els sentits, ja que fa que la multiculuralitat i diversitat d’idees, opinions i pràxis facin crèixer el coneixement global.

    Pel que fa a l’aplicabilitat d’aquestes metodologies a la societat, podem dir que no és possible, sinó que esdevé del tot imprescindible donada la realitat actual on hi conviuen els anomenats “Ni-Nis” amb els “Si-Sis”. Els primers semblen haver sorgit fruït de l’exclusió emocional, social, educativa i en conseqüència del món laboral que els ha portat a un desinterès total pel món de l’aprenentatge i els segons, hauràn de tenir paciència i restar a l’espera de que les possibilitats laborals millorin.

    Una possible solució que es planteja és la de tenir més en compte la perspectiva de l’estudiant, del que vol aprendre i no tant la consecució d’objectius mitjançant la imposició de càtedres obsoletes; els educadors han de ser flexibles pel que fa a la introducció de l’ús de les noves tecnologies i no han de tenir por als canvis donat que la majoria no són partidaris de certes maneres d’educar que ells mateixos han patit.

    En definitiva, necessitem un canvi en el nostre camí cap a l’aprenentatge.

    Respondre

  11. Alina

    10 Mar 13
    23:10 #

    Modernitat i tradició: l’adaptació del l’ensenyament.

    El món canvia i la metodologia educativa ha de canviar, adoptant i aprofitant els nous recursos que van sorgint. Però incloure les noves tecnologies a les aules ha d’implicar deixar de banda els mètodes tradicionals?

    Si bé és cert que les actuals propostes educatives, on s’integren les noves tecnologies, aporten avantatges sobre l’ensenyament tradicional (rapidesa, compartir, interacció, practicitat, motivació…) també té inconvenients. La impaciència, la falta d’esforç o la distracció és ben present en una generació acostumada a que amb un click ho té tot fet.

    A més, ens trobem en un entorn on cada vegada tendim més a les relacions virtuals en detriment de les personals, i aquestes són essencials per aprendre a socialitzar. És més difícil defensar una idea assegut a una taula envoltat de persones que en un blog on no et veu ningú.

    Personalment crec que s’ha de saber combinar la metodologia moderna amb la tradicional per poder aprofitar els avantatges de totes dues: modernitat sense perdre el caire social.

    Per un altra banda, per aconseguir una millora en l’ensenyament també s’ha de motivar i implicar l’alumnat i això es pot fer tant amb grups virtuals com amb paper i llapis. Una altra cosa es saber fer-ho. En aquest aspecte és molt interessant la idea de l’aprenentatge invisible: aprofitar els coneixements i allò que interessa a l’estudiant.

    Tanmateix, no només s’ha de fer implicar l’estudiant sinó també el seu entorn, principalment la família. Perquè l’educació no ha de ser només un problema de la institució educativa, sinó que ha de ser un problema social, ja que és, precisament, un reflex de la societat. Una societat que busca resultats immediats i recompenses materials –com una bona feina amb un bon sou- formarà persones que busquen això; i si no ho troben o creuen que no ho faran apareixen els “ni-ni”, perquè ni tan sols el fet de tenir coneixements es contempla com una recompensa.

    En definitiva, crear persones que sàpiguen pensar, que generin coneixements i opinions propis no té res a veure amb el fet d’estudiar amb ordinador o amb guix i pissarra, sinó en la voluntat que tingui la societat per crear aquests tipus de persones.

    Respondre

  12. Benet

    10 Mar 13
    23:11 #

    Canvi de metodologia en els centres educatius

    L’individu per si sol no és capaç de créixer en la societat actual. Per poder desenvolupar-se s’ha de tendir a una cultura compartida amb una educació més comunicativa, de descobriment i negociació i es destaca que la cultura compartida a l’educació no es porta a terme per tant el fracàs en el sistema educatiu actual és força elevat.
    Concretant una mica més es poden trobar diferents motius d’aquest fracàs com poden ser: una metodologia eductiva mal plantejada (molt memorística i poc processual) , coneixement sense significació per l’alumnat, falta de participació de les nenes i nens en el seu aprenentatge.
    En l’àmbit de resultats es tenen presents les notes i no els processos, existeix una falta de reflexió crítica en les aules i una submissió al sistema educatiu actual, sense qüestionar-lo.
    S’ha de canviar la metodologia d’ensenyament-aprenentatge en els centres educatius perquè les persones puguin desenvolupar-se integralment

    Respondre

  13. Olga Fornas

    11 Mar 13
    0:21 #

    El professor Trujillo ens indica l’ existència de dues formes d’ educar: la Tradicional i la cooperativa amb l’ intervenció dels alumnes.
    Antigament, el professor explicava la lliço i els alumnes bàsicament prenien apunts i es dedicaven a estudiar els temes que el docent havia impartit.
    Actualment, hi ha un feed-back professor-alumne on es comparteixen experiències i les tasques es desenvolupen de forma coordinada i amb la participació dels estudiants. Gràcies a les noves tecnologies és més fàcil poder estar connectats i treballar d’ una forma més fluïda.
    El treball de l’ estudiant es computa com la suma de l’ estudi i de les tasques en les que realitza les seves aportacions, Es un sistema més just de valorar la feina realitzada per l’ alumne. Aquesta metodologia ajuda al desenvolupament personal dels estudiants i es més acord amb la vida laboral que els espera i per la que es preparen.

    Respondre

  14. Marcelo

    11 Mar 13
    1:57 #

    En la seva extensa exposició el professor Trujillo, fa unes propostes positives i profitosses. En la meva opinió, te dues tasques principals amb l´implicació per part de l´alumne compartint impressions i cultura, tenint com a principal objectiu animar al estudiant desmoralitzat tingui un altra plantejament de la seva educació i futur.
    Amb tot l´expossat aquest oferiment de canvi, plantejat en l´actualitat laboral es molt positiu ja que el treball en equip avui en dia es quasi be imprescindible.
    Estic d´acord en aquesta visió i cambi estratègic de l´educació tradicional amb la col-laboració directa de l´alumnat, on com fa anys en altres països la comunicació es més important que memoritzar i memoritzar sense cap fi concret.
    Dessitjo que als propers anys el professors s´adaptin a aquests canvis que beneficien molt la sortida al mon laboral del estudiants, tant important en aquests temps de crisi a nivel mundial.

    Respondre

  15. Toni

    11 Mar 13
    23:43 #

    ÉS POSSIBLE UNA NOVA FORMA D’ENSENYAR

    El nostre sistema educatiu està en crisi, com així ho demostren diferents i recents estudis europeus. És necessari realitzar-ne una profunda renovació i revisió de tots els elements que intervenen en el procés pedagògic o educatiu.

    L’actual sistema ha format una generació de “ni-ni / sí-si” als quals els hem ofert una educació, uns continguts o uns coneixements que s’han repetit al llarg del temps, però que segurament estan molt lluny dels seus interessos i del què demanda la societat actual per aquests joves.

    Per tant, hem de revisar de forma crítica el nostre sistema amb l’objectiu de buscar noves alternatives i, en aquest sentit, el professor Trujillo aporta algunes propostes veritablement novedoses i interessants.

    Per una banda, la búsqueida d’una pedagogia basada en la comunicació amb l’estudiant, amb un permanent diàleg on el descobriment i l’aprenentage siguin compartits; hem de fugir de les lliçons magistrals per acostar-nos a la formació en grup on l’ensenyament sigui el resultat d’un procés sumatori de múltiples actors, no hem de buscar una formació unidireccional sinó multidireccional i clarament participativa.

    I per l’altra, en tot aquest procés les TIC tenen un gran potencial ja que no les hem de veure com un simple mecanisme o eina sinó que les hem d’integrar en sí mateixes com un element més del nou procés educatiu.

    En definitiva, personalment, em quedaria amb la idea del professor Trujillo “El estudiante como emprendedor, el maestro como coach”, com elements més representatius d’aquesta nova línia pedagògica, del nou rol que ha de jugar els actors que intervenen en el procés educatiu.

    Respondre

  16. Núria Teixidó

    12 Mar 13
    3:08 #

    Pla de text:

    1. Estic d’acord amb el professor Trujillo: és necessari replantejar-se el model educatiu actual.

    2. En la meva opinió les TIC són un element clau que ha de formar part del nou model d’ensenyament; cal guiar a l’alumnat per que sàpiguen trobar i seleccionar la informació i s’ha d’afavorir el treball col·laboratiu.

    3. A partir de la meva experiència com a estudiant puc afirmar que el sistema no funcionava bé quan jo estudiava.

    4.Com a docent me’n adono que el plantejament segueix sent erroni, però la comunitat educativa es resisteix als canvis.

    5. Des de la meva impotència em compadeixo dels meus alumnes.

    Respondre

  17. Núria Teixidó

    12 Mar 13
    3:09 #

    És necessari un replantejament del model educatiu actual
    La presentació del professor Trujillo m’ha semblat un xic llarga i un pèl feixuga de seguir sense la part oral, que segur aclaria moltes de les diapositives que no he arribat a entendre. En general hi ha molta informació i alguns conceptes nous per mi. El missatge, però, és clar, cal replantejar-se el model educatiu actual. Amb aquesta idea estic totalment d’acord. Puc arribar a entendre com hem arribat al sistema educatiu actual, però penso que és bàsic i necessari un canvi.

    Evidentment, en el context actual, es fa impensable una educació sense les TIC. Les noves tecnologies s’han convertit en una font inesgotable d’informació. Ja no cal abocar informació als alumnes sinó ajudar-los a ser crítics i que sàpiguen triar-la, valorar-la. L’important no és memoritzar continguts, sinó ser capaç de trobar la informació i saber emprar-la quan faci falta.
    També és important saber treballar en grup, en comunitats, compartir, col·laborar, comunicar-se. Vivim en societat i la cultura és compartida.

    De la meva experiència com a estudiant puc afirmar que de la increïble quantitat d’informació que em va ser presentada, només una petita part ha quedat retinguda. I sóc conscient, que les coses que més recordo gaire bé sempre van associades a activitats fora de les habituals a l’aula (que eren bàsicament escoltar i copiar): els treballs d’investigació individual o en grup, les sortides, els experiments, etc.

    Com a docent, estic cansada de veure alumnes desmotivats i avorrits i professors incapaços de replantejar-se el sistema. En aquest cas, també s’imposa la realitat, sovint no ets lliure per fer servir els teus propis mètodes, has de seguir les indicacions del centre.

    Quan veig els alumnes penso: quan sigueu grans podreu triar els cursos que vulgueu, i aleshores sí que aprendreu amb ganes. Quina pena no poder fer-ho abans, oi?

    Respondre

  18. Núria González

    14 Mar 13
    13:05 #

    L’exposició del professor Trujillo, tot i ser extensa, aconsegueix captar l’interès del lector gràcies al caire didàctic del format de les diapositives. Després de fer un treball previ de vàries lectures i recollida d’idees principals considero que exposa dos models d’aprenentatge, on els trets característics de cada un són oposats totalment.

    D’una banda, explica la pedagogia tòxica. Fins ara, els estudiants s’han format amb uns coneixements importats sense ser capaços de generar coneixement propi. Els continguts han estat seleccionats segons el marc cultural, ja que era el que s’havia d’aprendre i sense tenir en compte els interessos de l’alumnat. En una classe rutinària no calia la participació de l’estudiant. Tal i com diu Trujillo, és una pedagogia de repetició, on els estudiants repetim els coneixements que ens transmet el professor sense reflexionar sobre ells, sense criticar ni pensar… Això té un caràcter més transcendental ja que aquesta manera d’aprendre comporta que no ens qüestionem el sistema i l’acceptem sense reflexió.
    L’alternativa és la pedagogia orgànica on no es parli als estudiants, sinó amb els estudiants. Tracta de metodologies basades en la comunicació i en el descobriment compartit. La base és l’aprenentatge invisible que respon a necessitats i interessos de l’alumne. En aquesta nova pedagogia del segle XXI la tecnologia no només és una eina sinó que és una forma de vida. Les tecnologies tenen potencial de transformació.

    En definitiva, trio la pedagogia orgànica on l’ensenyament esdevé un moviment cultural i polític que aconsegueix mobilitzar la voluntat de modificar l’estat actual de les coses. Cal un canvi d’un model vertical a un model més horitzontal on la cultura sigui compartida.

    Respondre

  19. Núria González

    14 Mar 13
    13:06 #

    Perdó, em falta el títol que és : Cap a una pedagogia orgànica

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Joan: No a mi també em passa
  • Mateu: Hola, estic fent un treball sobre aquest tema i la en el qüestionari demana perquè Ramon Llull es diu que es...
  • Marcelo: En aquesta unitat he fet les tasques i he assolit el temes que tenia pendents d´altres unitats de cara a...
  • Marcelo: # UNITAT 64 Quin és el marc jurídic del català en el seu domini lingüístic? La constitució espanyola...
  • Marcelo: Tracta d´una narració de Jaume March de la situació amb detall de la seva investidura com a cavaller. El rei...

Núvol d'etiquetes

#dgava12 Anna Codina avaluació inicial categories gramaticals classificació d'enllaços com es descriu una persona com es parla en públic comunitat d'aprenentatge David Álvarez desenvolupar col·lectivament un tema del marc sociolingüístic determinants dubtes del curs fer-se de Twitter Fernando Trujillo funcions sintàctiques genere i nombre del nom i de l'adj. marc jurídic del català Marc sociolingüístic morfologia verbal Patty Smith piular un autoretrat presentacions pronoms de relatiu redacció del text inicial redactar un contracte d'aprenentatge reflexionar sobre el curs repte del curs signes de puntuació signes de puntuació dobles tasca 0.1 tasca 0.2 tasca 0.3 tasca 0.4 tasca 0.5 tasca 0.6 tasques unitat 0 unitat 0 unitat 1 unitat 2 unitat 3 unitat 4 unitat 5 unitat 6 valorar el treball en equip visitar el bloc